QUAN, COM I ON ?

“Jo mateix vaig ser un immigrant. I avui sóc un català. Ho sóc per decisió lliure, per voluntat pròpia”. Per afegir que “el català ha de ser el vehicle preeminent d’acolliment i d’integració, i ha de ser vist i entès com l’eina més útil”

“Trobar una fórmula política que aplegui i reconegui la singularitat i la diversitat, i que integri i sumi en el marc europeu és, sens dubte, el nostre més gran desafiament”, ha sentenciat, deixant molt clar que el debat del burca d’aquests dies no és una qüestió que passarà sense resoldre’s.
(paraules extretes d’un discurs del M.Honorable President de la Generalitat)

Aquests dies, més per raons tàctiques que per voluntat rigorosa de tractar el tema, el debat del burca ens el trobem servit a la taula dels diaris, de les tertúlies radiofòniques i altres, i tothom hi diu la seva, sense cap mena de pudor ni respecte.

La Judith Alberich, companya senadora i alcaldessa de Cunit, va proposar que aquest fos un tema que arribés al Senat, i el guirigall ja va estar servit, com si d’unes paraules per orientar el debat ja n’hem de treure conclusions.

En una democràcia els temes més conflictius han de ser tractats amb diàleg obert, sense pragmatismes i amb voluntat de donar arguments sòlids i de reflexió suficient perquè uns i altres puguem prendre consciència i apropar posicions vers el consens. Consciència i consens per avançar vers un Pacte per a la convivència.

Com arribar-hi, passos i camí per aconseguir-ho, és el problema més difícil de resoldre. Començar per acords municipals no és pas l’adequat, obrir el debat a la premsa o a les institucions tampoc, ja que massa aviat s’han de prendre acords i ràpidament es radicalitza amb posicions polítiques, a voltes pensant més en vots que en cohesió social.
Quan, Com i On són doncs les tres grans preguntes de difícil resposta.

Personalment estic d’acord amb el president de la Generalitat que cal trobar la fórmula política que aplegui i reconegui la singularitat i la diversitat i que integri i sumi i crec que per avançar cal escoltar, dialogar i acordar amb tothom des d’àmbits públics amb transparència, serenor, rigor i voluntat d’acord per la convivència i cohesió social de futur.