FETS REALS I ACTUALS DE DIFÍCIL COMPRENSIÓ

L’equip de govern de CiU a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, de manera prou lícita i per tant respectable (que no és el mateix que s’hi estigui d’acord) va configurant el seu equip de treball amb persones, que hem de pensar, que són de la seva confiança.
El que em va xocar,i no puc manifestar el meu acord, és la contractació d’un gerent per l’Ajuntament que, feia uns dies l’alcaldessa havia acomiadat de la PIVSAM per ineficàcia, (deixem-ho així ja que el desprestigi estava fet) i, que li havia pagat la indemnització corresponent.
Qui pot entendre tal embolic, i , quina quantitat ens ha costat als vilanovins la indemnització i ara la contractació , ja que la figura de gerent no ha existit mai, fins ara, en l’ajuntament vilanoví.
Resulta incomprensible l’actuació de l’alcaldessa en aquest tema: t’acomiado per incompetent, et pago una indemnització i, al cap de pocs dies, et contracto de nou per una figura de gerent, càrrec de confiança, que va proclamar als quatre vents que mai tenia ni tindria.
I si és incomprensible el cas del gerent de l’ajuntament, resulta incoherent amb l’actuació que ha tingut amb el gerent de l’IMET que a més de retirar-li la confiança (que no té perquè tenir-li) el desprestigia per la seva feina amb fets que són desmentits pel propi afectat, per 45 persones que treballen a l’IMET i pel comitè d’empresa.(Diari de Vilanova del 3 de febrer i 10 de febrer)
Per substituir el gerent de l’IMET, que no acomiada, ni indemnitza, ni el truca per oferir-li una altra feina, hi posa dues persones: gerent i adjunt a la gerència. Substitueix un lloc de treball per dos llocs de treball, i les anomena tan ràpidament que deuen ser també càrrecs de confiança, d’aquells que no tenia ni mai tindria .
Són les falsedats i les incoherències les que més desprestigien la política i les persones que s’hi dediquen.

TANQUEM LES ESCOLES BRESSOL D'EN JORDI SERRANO

En països civilitzats del nord van començar a construir l’estat del benestar fa més de cent anys. Aquí ja era molt tímid, es va desenvolupar durant la república i vam retrocedir a nivell de país pobre del tercer món per una dictadura de classe. La pressió fiscal per als rics era quasi inexistent, el grau de corrupció brutal i les polítiques econòmiques fonamentades en el nacionalisme espanyol de l’autarquia delirants. Molta gent s’hi va resistir de forma heroica i va fer certa l’afirmació d’Albert Camus, “los oprimidos no sólo quieren librarse del hambre, quieren también librarse de sus amos”. I es va començar a construir la nació, la democràcia i l’estat de benestar alhora.
Un dels serveis públics de creació més recent són els serveis a les famílies. La versió socialdemòcrata es fonamenta en el feminisme i en la conciliació d’horaris (qui diu que l’esquerra no defensa la família?). I un dels seus aspectes centrals són les escoles bressol, un plantejament pedagògic en l’etapa 0 a 3 anys. Encara hi ha indocumentats que ho veuen com una guarderia. La idea d’una etapa educativa als 0 als 3 anys és del Consell per l’Escola Nova Unificada de l’etapa republicana de 1936 a 1939, que reprèn 64 anys més tard el govern d’esquerres a la Generalitat. No són casualitats. Els científics ens diuen que l’etapa més important de la persona és des dels 0 als 3 anys, metafòricament és quan es construeixen els programes, a partir d’aquí només s’emmagatzema informació. Per tant, si és tan important aquesta etapa, com és que alguns polítics la consideren com la menys important? És aquí on hauríem de dedicar els millors mestres i els hauríem de pagar com el que més. En canvi, avui les escoles bressol públiques o d’iniciativa municipal estan a punt de desaparèixer. La consellera Rigau va dir que les escoles bressol eren un caprici dels Ajuntaments. Tots els serveis públics que poden ser negoci estan a punt de desaparèixer.
L’estat de benestar és un producte de la llibertat. Ha costat molt muntar-lo. Ara tot apunta que ens el volen desmuntar uns psicòpates neoliberals. Les societats es poden jutjar pel tracte que donen als seus nens. Vivim unes polítiques econòmiques sense ?entra??nyes, sense ànima, que no s’aturen ni davant les necessitats més bàsiques de les nenes i els nens. Tant els fa que es morin de gana o que no tinguin oportunitats en la vida. Les escoles bressol no són un servei més, són el símbol d’un món en perill. Educar és fonamentalment un acte d’amor, especialment quan són tan petits; si algú quan veu un nen d’un any l’únic que sap veure és una oportunitat de negoci, potser que s’ho faci mirar. Si els nens poguessin opinar…