tag:blogger.com,1999:blog-188286532024-03-13T01:10:46.659+00:00M. Assumpta BaigHi vull expressar aspectes puntuals i reflexions personals i d'altres que m'han agradat i les vull compartir amb els que vulgueu llegir-les.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.comBlogger164125tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-71134254289818907822012-04-11T16:49:00.001+00:002012-04-11T16:51:12.489+00:00Tisorades a l'educació dels més petits<a href="http://4.bp.blogspot.com/-InyuywO6MD0/T4W2WL08HmI/AAAAAAAAAHY/IAky5a9tW5k/s1600/Tisores%2Bde%2Bpodar.jpeg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 240px; height: 210px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-InyuywO6MD0/T4W2WL08HmI/AAAAAAAAAHY/IAky5a9tW5k/s400/Tisores%2Bde%2Bpodar.jpeg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5730186593147035234" border="0" /></a><br /><!--[if gte mso 9]><xml> <w:worddocument> <w:view>Normal</w:View> <w:zoom>0</w:Zoom> <w:hyphenationzone>21</w:HyphenationZone> <w:punctuationkerning/> <w:validateagainstschemas/> <w:saveifxmlinvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid> <w:ignoremixedcontent>false</w:IgnoreMixedContent> <w:alwaysshowplaceholdertext>false</w:AlwaysShowPlaceholderText> <w:compatibility> <w:breakwrappedtables/> <w:snaptogridincell/> <w:wraptextwithpunct/> <w:useasianbreakrules/> <w:dontgrowautofit/> </w:Compatibility> <w:browserlevel>MicrosoftInternetExplorer4</w:BrowserLevel> </w:WordDocument> </xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml> <w:latentstyles deflockedstate="false" latentstylecount="156"> </w:LatentStyles> </xml><![endif]--><!--[if !mso]><object classid="clsid:38481807-CA0E-42D2-BF39-B33AF135CC4D" id="ieooui"></object> <style> st1\:*{behavior:url(#ieooui) } </style> <![endif]--><!--[if gte mso 10]> <style> /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:"Tabla normal"; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:""; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:"Times New Roman"; mso-ansi-language:#0400; mso-fareast-language:#0400; mso-bidi-language:#0400;} </style> <![endif]--> <p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language:CA" lang="CA">Ja ho diuen les dites populars: <b style="mso-bidi-font-weight:normal">Cal viure per veure</b>. I ara, tot ens indica que és per anar enrere, encara que no se pas que esperàvem d’uns governs de dretes com el del PP i el de CiU en polítiques d’atenció a les persones: com l’educació, la salut i les polítiques socials.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language:CA" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language:CA" lang="CA">I, tal com era d’esperar, en el camp de l’educació, els que primer afectarà seran els més petits: les escoles bressol, pels infants de 0 a 3anys, que tant ens va costar fer-les avançar, i que agradi o no recordar, el pas més gran va venir de la mà de la <span style="mso-spacerun:yes"> </span><b style="mso-bidi-font-weight:normal">iniciativa popular </b>que va ser possible aprovar en un Ple del Parlament, just a l’arribada del govern presidit per en Pasqual Maragall, i el seu desenvolupament ha estat durant els anys de govern d’en Maragall i del president Montilla.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language:CA" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language:CA" lang="CA">Just ha arribat el govern presidit per Artur Mas i comencen les retallades, i enguany i el proper tot apunta a que aquésta es farà amb tisores de podar, ja que el seu interès és mínim.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language:CA" lang="CA"> </span></p> <p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language:CA" lang="CA">Personalment em sap molt greu perquè el PSC, en contra de la meva voluntat, va pactar amb CiU suavitzar aspectes de la llei, i ara resulta que quan ells li han de donar compliment ens diuen que tenen un altre model. També social i políticament em sap greu ja que cada vegada més es coneixen estudis que confirmen la importància per la persona en el futur depèn de l’educació dels nens i nenes de 0 a 6 anys. Se’ns recorda que els diners que s’hi destinin no és una despesa sinó una inversió; però quan cal ajustar el cinturó el primer que es retalla és l’educació dels més petits.</span></p> <p class="MsoNormal"><span style="mso-ansi-language:CA" lang="CA"> </span></p> <span style="font-family:"Times New Roman";mso-fareast-Times New Roman";mso-ansi-language:CA;mso-fareast-language:ES;mso-bidi-language: AR-SAfont-family:";font-size:12.0pt;" lang="CA" >He estat benèvola a l’afirmar que tornem a temps passats ja que crec que el nostre retrocés serà més greu perquè serà difícil que la dona es pugui quedar a casa per tenir cura dels fills i filles (com se’ns deia per part de CiU i del PP) a l’inici de la reivindicació de la importància de l’educació dels més petits, doncs l’economia familiar i els passos donats per la incorporació de les dones al món públic no ho permeten, i, per tant el perjudici és per la infància que seran el futur de la societat. <span style="mso-spacerun:yes"> </span><span style="mso-spacerun:yes"> </span><span style="mso-spacerun:yes"><br /></span></span>M.Assumpta Baig i Torrashttp://www.blogger.com/profile/14177931316886782392noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-34321542313407728802012-02-16T08:34:00.002+00:002012-02-16T08:41:49.272+00:00FETS REALS I ACTUALS DE DIFÍCIL COMPRENSIÓ<a href="http://2.bp.blogspot.com/-SfFBKLWaOfo/TzzBJgjRYQI/AAAAAAAAAUY/mEwtAQHdFyI/s1600/acomiadament.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 180px; height: 180px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-SfFBKLWaOfo/TzzBJgjRYQI/AAAAAAAAAUY/mEwtAQHdFyI/s320/acomiadament.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5709650796699803906" /></a><br />L’equip de govern de CiU a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, de manera prou lícita i per tant respectable (que no és el mateix que s’hi estigui d’acord) va configurant el seu equip de treball amb persones, que hem de pensar, que són de la seva confiança.<br />El que em va xocar,i no puc manifestar el meu acord, és la contractació d’un gerent per l’Ajuntament que, feia uns dies l’alcaldessa havia acomiadat de la PIVSAM per ineficàcia, (deixem-ho així ja que el desprestigi estava fet) i, que li havia pagat la indemnització corresponent. <br />Qui pot entendre tal embolic, i , quina quantitat ens ha costat als vilanovins la indemnització i ara la contractació , ja que la figura de gerent no ha existit mai, fins ara, en l’ajuntament vilanoví.<br />Resulta incomprensible l’actuació de l’alcaldessa en aquest tema: t’acomiado per incompetent, et pago una indemnització i, al cap de pocs dies, et contracto de nou per una figura de gerent, càrrec de confiança, que va proclamar als quatre vents que mai tenia ni tindria. <br />I si és incomprensible el cas del gerent de l’ajuntament, resulta incoherent amb l’actuació que ha tingut amb el gerent de l’IMET que a més de retirar-li la confiança (que no té perquè tenir-li) el desprestigia per la seva feina amb fets que són desmentits pel propi afectat, per 45 persones que treballen a l’IMET i pel comitè d’empresa.(Diari de Vilanova del 3 de febrer i 10 de febrer) <br />Per substituir el gerent de l’IMET, que no acomiada, ni indemnitza, ni el truca per oferir-li una altra feina, hi posa dues persones: gerent i adjunt a la gerència. Substitueix un lloc de treball per dos llocs de treball, i les anomena tan ràpidament que deuen ser també càrrecs de confiança, d’aquells que no tenia ni mai tindria . <br />Són les falsedats i les incoherències les que més desprestigien la política i les persones que s’hi dediquen.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-78194721449255750792012-02-05T19:38:00.003+00:002012-02-05T19:51:41.938+00:00TANQUEM LES ESCOLES BRESSOL D'EN JORDI SERRANO<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ot1P8yPb_CA/Ty7djmt3JeI/AAAAAAAAAUM/_KcRA1cJZ9I/s1600/DSC_0207.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-ot1P8yPb_CA/Ty7djmt3JeI/AAAAAAAAAUM/_KcRA1cJZ9I/s320/DSC_0207.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5705741381683062242" /></a><br />En països civilitzats del nord van començar a construir l’estat del benestar fa més de cent anys. Aquí ja era molt tímid, es va desenvolupar durant la república i vam retrocedir a nivell de país pobre del tercer món per una dictadura de classe. La pressió fiscal per als rics era quasi inexistent, el grau de corrupció brutal i les polítiques econòmiques fonamentades en el nacionalisme espanyol de l’autarquia delirants. Molta gent s’hi va resistir de forma heroica i va fer certa l’afirmació d’Albert Camus, “los oprimidos no sólo quieren librarse del hambre, quieren también librarse de sus amos”. I es va començar a construir la nació, la democràcia i l’estat de benestar alhora.<br />Un dels serveis públics de creació més recent són els serveis a les famílies. La versió socialdemòcrata es fonamenta en el feminisme i en la conciliació d’horaris (qui diu que l’esquerra no defensa la família?). I un dels seus aspectes centrals són les escoles bressol, un plantejament pedagògic en l’etapa 0 a 3 anys. Encara hi ha indocumentats que ho veuen com una guarderia. La idea d’una etapa educativa als 0 als 3 anys és del Consell per l’Escola Nova Unificada de l’etapa republicana de 1936 a 1939, que reprèn 64 anys més tard el govern d’esquerres a la Generalitat. No són casualitats. Els científics ens diuen que l’etapa més important de la persona és des dels 0 als 3 anys, metafòricament és quan es construeixen els programes, a partir d’aquí només s’emmagatzema informació. Per tant, si és tan important aquesta etapa, com és que alguns polítics la consideren com la menys important? És aquí on hauríem de dedicar els millors mestres i els hauríem de pagar com el que més. En canvi, avui les escoles bressol públiques o d’iniciativa municipal estan a punt de desaparèixer. La consellera Rigau va dir que les escoles bressol eren un caprici dels Ajuntaments. Tots els serveis públics que poden ser negoci estan a punt de desaparèixer.<br />L’estat de benestar és un producte de la llibertat. Ha costat molt muntar-lo. Ara tot apunta que ens el volen desmuntar uns psicòpates neoliberals. Les societats es poden jutjar pel tracte que donen als seus nens. Vivim unes polítiques econòmiques sense ?entra??nyes, sense ànima, que no s’aturen ni davant les necessitats més bàsiques de les nenes i els nens. Tant els fa que es morin de gana o que no tinguin oportunitats en la vida. Les escoles bressol no són un servei més, són el símbol d’un món en perill. Educar és fonamentalment un acte d’amor, especialment quan són tan petits; si algú quan veu un nen d’un any l’únic que sap veure és una oportunitat de negoci, potser que s’ho faci mirar. Si els nens poguessin opinar…Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-22081997037094664562011-07-12T18:01:00.002+00:002011-07-12T18:10:07.925+00:00APRENDRE A APRENDRE<a href="http://1.bp.blogspot.com/-pABISLKd7fc/ThyNt9JzcEI/AAAAAAAAAUE/d46EHy0fpxA/s1600/%25C3%2582ngel%2BGabilondo.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 235px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-pABISLKd7fc/ThyNt9JzcEI/AAAAAAAAAUE/d46EHy0fpxA/s320/%25C3%2582ngel%2BGabilondo.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5628529454955589698" /></a><br /><blockquote>Ahir a l’Escola d’estiu, de Rosa Sensat, va participar-hi el ministre Àngel Gabilondo en el Tema General, que enguany dediquem a tractar el tema: “Aprendre a aprendre”. Aquest és el resum que es publica, en el diari d'EE, escrit per David Altimir i Jordi Navarro.</blockquote><br /><br /> “En la seva intervenció el ministre d’Educació, Ángel Gabilondo, va mostrar-se a favor d’un model de mestre coratjós i potent com a profes¬sional, que integri coneixement i ètica, i que tingui el deure de millorar la societat a partir del desenvolupament de les potencialitats de tots els infants i joves que té al davant.<br />Gabilondo, que no en va és catedràtic de Filosofia, va dir que millorar l’educació vol dir començar millorant-nos nosaltres mateixos, i va defensar que, per ser bon professor, s’ha de ser primer bona persona i tenir curiositat. «Ser professor vol dir tenir la necessitat de canviar, de millorar, amb humilitat, i que mai es coneix prou, i educar és acceptar que un mateix no està del tot educat». Per això, en l’ofici de mestre hi ha la necessitat de continuar aprenent. <br />En la mateixa línia, el ministre va dir que «aprendre no és un lloc de pas, sinó un lloc per viure-hi, per instal•lar-s’hi tota la vida», i que aprendre no és buscar el sentit de les coses, sinó que és donar sentit a les coses. <br />Pel que fa a la tasca dels mestres i professors, Gabilondo va expressar que el mestre té una tasca molt humil, que és sortir del davant, però saber estar al costat. «El bon mestre és qui diu ‘fes-ho amb mi’ i no ‘fes-ho com jo’», i també el que sap motivar, mobilitzar emocio¬nalment l’alumne. <br />De fet, pel professor i ministre Gabilon¬do, ensenyar és molt difícil perquè vol dir deixar aprendre, i deixar aprendre és una acció. No és no fer res, és donar pro¬tagonisme a l’altre i, per tant, paraules com esforç, treball i exigència no tenen propietari. <br />Finalment, Ángel Gabilondo va acabar fent una referència a la gestió política, tot dient que les con¬viccions s’han de re¬flexar als pressupostos i que, en aquest sentit, es necessiten més recursos per a l’educació”Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-46364879405761379732011-06-03T13:33:00.001+00:002011-06-03T13:35:44.374+00:00La política, ostatge de la bancaEls governs han d'actuar enfront de la crisi sense culpar-ne les víctimes i sense reformes oportunistes<br />Dijous, 2 de juny del 2011 <br /> <br /> <strong>Anton Costas </strong><br /><br />Aquesta crisi deixarà ferides profundes que trigaran a cicatritzar. Les destrosses econòmiques, poc o molt, se superaran. Però hi ha un altre tipus de mals que seran duradors. Un és la pèrdua d'independència i sentit moral de la política. He pogut comprovar aquest mal en gent diversa. L'última vegada, la setmana passada en una xerrada a l'Ateneu de Sant Cugat. Al col•loqui, un dels assistents em va fer la pregunta que he sentit nombrosíssimes vegades en aquests dos últims anys: «Si la causa de la crisi van ser els excessos dels financers, la complicitat de les agències de control i la negligència dels supervisors públics, ¿per què, llavors, tots ells viuen tan tranquils i els polítics ens fan pagar a nosaltres la factura, mitjançant reduccions de salaris i pensions, augments d'impostos i retallades de despeses socials?».<br />És una pregunta justa i necessària. La resposta me la va donar el meu bon amic, el prestigiós notari i intel•lectual, Juan-José López Burniol. Després de demanar la meva opinió sobre la capacitat de la política per fer passar per l'adreçador la banca, va acabar dient amb paraules sàvies i santes: és a dir, el que la política li diu a la banca és «heus aquí l'esclava del senyor, faci's en mi segons la teva paraula».<br />Dit De manera menys evangèlica, molts ciutadans veuen la política com a ostatge de la banca; i els governs, com a portaveus dels banquers. Aquest sentiment ciutadà està molt estès. Ha impulsat l'onada d'indignació que ha portat molta gent a ocupar les places de les nostres ciutats. Molts dels cartells que es podien llegir denunciaven aquesta complicitat entre política i banca.<br />Però és un sentiment compartit per molts altres ciutadans que sense haver ocupat les places se senten igualment indignats per aquesta servitud de la política. Això explica la tolerància amb aquestes ocupacions i la dificultat dels responsables de l'ordre públic per desallotjar-los.<br />Mala cosa aquesta de la falta d'independència de la política. No deixarà de tenir conseqüències a llarg termini, en termes de pèrdua de legitimitat dels governs, independentment del seu color polític.<br />El moviment ciutadà de signe conservador del Tea Party als Estats Units va tenir l'impuls inicial en la indignació amb les ajudes del Govern de George W. Bush a la banca. Barack Obama es va beneficiar electoralment d'aquest rebuig, però ara els seus partidaris l'estan acusant del mateix. El Govern laborista de Gordon Brown al Regne Unit va resultar perjudicat per aquest sentiment i va perdre les eleccions. Però el del conservador David Cameron ha hagut d'expressar la seva impotència política per controlar la banca. A Espanya, aquest sentiment ja ha passat factura al president Rodríguez Zapatero. I, a Catalunya, les mobilitzacions contra les retallades de despesa s'alimenten de la mateixa font.<br />¿Que potser estic dient que els nostres governs no han d'enfrontar-se als efectes de la crisi, com és el dèficit públic? De cap manera. Siguin quines en siguin les causes, ara s'ha d'actuar per evitar mals majors. El que no pot fer, no obstant, un Govern són dues coses.<br />La primera, culpabilitzar les víctimes. Això és afegir humiliació al dolor. La causa de l'actual dèficit públic no van ser ciutadans pidolaires o governs malgastadors, com de manera irresponsable diu la cancellera alemanya Angela Merkel. Irlanda o Espanya tenien superàvit abans de la crisi. El dèficit va sobrevenir com a conseqüència de les ajudes públiques a la banca, de les despeses soials més grans i del descens dels ingressos públics que va portar la recessió econòmica. Però la majoria de ciutadans són conscients que ara l'esforç l'hem de fer entre tots; el que els indigna és que se'ls culpabilitzi.<br />La segona és no vendre gat per llebre. És a dir, no actuar de manera oportunista, aprofitant la crisi per fer reformes que tenen una altra justificació; o per anar al desballestament de polítiques socials o del sector públic només per beneficiar interessos privats. És el cas de la Big Society de Cameron. Hi ha reformes com les de les pensions que no tenen res a veure amb la crisi, i que, no obstant, és necessari abordar. Però s'han d'explicar sense mals oportunismes.<br />Un cas paradigmàtic en el nostre cas és el de les caixes d'estalvi. Han estat durant més d'un segle unes institucions financeres exemplars i exitoses. Però la negligència dels seus gestors durant el període de vaques grasses i la deixadesa de la supervisió pública les han portat a la situació actual. Els fons públics que s'han d'utilitzar i les decisions polítiques que s'han de prendre han de servir per mantenir l'essència de les caixes, no per entregar-les a aquells que les han portat a aquesta situació. Contràriament, seríem davant del descontrol financer més gran de la nostra història. Seria un exemple clar de com la política ha acabat sent ostatge de la banca.<br />És necessari i urgent rescatar la política de la situació d'ostatge en què està. En aquest sentit, és encoratjador veure com el moviment dels indignats espanyols el que busca és una regeneració moral de la política democràtica.<br />Catedràtic de Política Econòmica (UBAssumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-75292506159837176072011-05-20T14:57:00.002+00:002011-05-20T15:04:02.533+00:00Editorial de Nou Cicle: L’àgora té drets!<a href="http://2.bp.blogspot.com/-FB3vjYnpUSA/TdaCvuBr0gI/AAAAAAAAAT4/uanVfertppo/s1600/acampada.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-FB3vjYnpUSA/TdaCvuBr0gI/AAAAAAAAAT4/uanVfertppo/s320/acampada.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5608814142257091074" /></a><br /><br /> Arran de la obtusa resolució de la Junta Electoral Central, i per si no era prou clar, els portantveus dels concentrats han declarat públicament que no figura entre les seves intencions la de demanar el vot per ningú ni contra ningú; ni tampoc cap activitat destinada a impedir o dificultar la votació de la ciutadania. La seva intenció és tan sols la de fer constar, mitjançant la concentració o la manifestació, la situació dramàtica en què es troba la gent que està rebent les pitjors conseqüències de la crisi econòmica, entre els quals una joventut més preparada que mai però condemnada a viure a precari.<br />La transparència d’aquestes intencions ha estat captada per la immensa majoria de la ciutadania, que no cessa de donar mostres de solidaritat amb els concentrats, des del qui participen a les cassolades nocturnes o ofereixen la seva col•laboració especialitzada en un o altre tema, fins als bars veïns o els particulars que aporten aliments al llarg del dia.<br />La Junta Electoral Central ha de revisar la seva resolució o bé els governs encarregats d’aplicar-la n’han de forçar la interpretació, de manera que el dret de concentració i de manifestació que no interfereix en el procés electoral sigui plenament garantit.<br />L’assemblea no és la democràcia. La democràcia ha de tenir totes les garanties formals necessàries perquè no esdevingui l’imperi dels clàssics “culs de ferro” assemblearis, perquè l’opinió de tots i cadascun dels ciutadans i ciutadanes, arribat el moment decisiu, valgui exactament igual, rics o pobres, homes o dones, joves o vells, obrers o pagesos, savis de l’acadèmia o savis de la vida, artistes o artesans, religiosos o agnòstics o ateus, llestos o no tan llestos, xerraires o meditatius…. Aquesta és precisament la grandesa de la democràcia.<br />L’assembla, però, és l’àgora del comú, és la deliberació lliure i oberta de la qual va néixer la democràcia. I és, segurament, on la democràcia es regenera, en la mesura que promou la implicació col•lectiva de les persones, la seva solidaritat amb els altres i la reflexió necessària per poder enriquir el debat. L’àgora és el bressol de la democràcia. Respecte per l’àgora. L’àgora té drets.<br />Nou CicleAssumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-44954263149200299122011-05-04T10:35:00.003+00:002011-05-04T11:25:54.450+00:00ALERTA A LES CRISIS<a href="http://1.bp.blogspot.com/-Z8ZOYtPL3v0/TcE3nL4FEOI/AAAAAAAAATw/GrUxAB0tU5M/s1600/senat_475_reactivar.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 237px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-Z8ZOYtPL3v0/TcE3nL4FEOI/AAAAAAAAATw/GrUxAB0tU5M/s320/senat_475_reactivar.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5602820557768036578" /></a><br />fa un cert temps que parlem, des de tots els àmbits, de la crisi econòmica, molts sense entendre-hi gaire; però personalment començo a estar més preocupada per la crisi política.<br /><br />Vull desenvolupar la meva tesi amb el màxim respecte i solidaritat amb tots aquells (homes i dones) que pateixen la crisi econòmica, des de l'atur, o que subsisteixen per la col·laboració de familiars, amics o coneguts. <br /><br />Tinc el ple convenciment que en un periode de temps raonable, els més experts, ja que no està tan en les nostres mans com en la d'ells (i poques elles), aconseguirem de nou una estabilitat entre treball i economia que ens faci avançar per surtir de la cris econòmica. Tot vaticina que no tornàrem a ser "los nuevos ricos" com semblavem aquests darrers anys però sense comparacions amb l'abans podrem viure amb dignitat.<br /><br />Em preocupa més la crisi política perquè la seva superació està en mans de tots i totes i sembla que no hi dediquem la importància necessària quan algun grup polític utilitza de la manera més barroera i cínica les seves intervencions per evidenciar els governants, sense donar-se en compte,o potser sí, que el que posen en entredit és la política i els homes i dones que en aquests moments representem els nostres electors i electores.<br /><br />De mica en mica es van laminant les institucions, els partits, els procesos electorals..., i fins hi tot el món associatiu, deixant la societat sense mitjans i medis per encarar processos democràtics forts i fiables, imprescindibles i necessaris en una societat democràtica.<br /><br />A aquest trist panorama cal afegir-hi un ingredient, possiblement encara més preocupant, que es el poc interès per fer viure la democràcia als infants i joves a l'escola, a casa, en la societat.<br /><br />Si ningú vetlla i cuida la democràcia com podrà subsistir i/o avançar la democràcia amb participació i creació amb noves formes per adaptar-nos a la societat del coneixement?.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-27398421549815131812011-04-14T09:41:00.001+00:002011-04-14T09:49:49.117+00:0014 D'ABRIL<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/-ReF0vPdMIPg/TabCieZJ1zI/AAAAAAAAATo/RFdkLpE-AQM/s1600/bANDERA%2Brepublicana.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 188px;" src="http://3.bp.blogspot.com/-ReF0vPdMIPg/TabCieZJ1zI/AAAAAAAAATo/RFdkLpE-AQM/s320/bANDERA%2Brepublicana.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5595373484584326962" /></a><br />De Antonio Machado:<br /><br />" Unos cuantos hombres honrados, que llegaban al poder sin haberlo deseado, acaso sin haberlo esperado siquiera, pero obedientes a la voluntad progresiva de la nación, tuvieron la insólita y genial ocurrencia de legislar atenidos a normas estrictamente morales, de gobernar en el sentido esencial de la historia, que es del porvenir. Para estos hombres eran sagradas las más justas y legítimas aspiraciones del pueblo; contra ellas no se podía gobernar, porque el satisfacerlas era precisamente la más honda razón de ser de todo gobierno. Y estos hombres, nada revolucionarios, llenos de respeto, mesura y tolerancia, ni atropellaron ningún derecho ni desertaron de ninguno de sus deberes".<br /><br />Salut i Republica!!!<br /><br />GRÀCIES CHIQUI PER LA SALUTACIÓ QUE M'HAS ENVIAT AQUEST MATÍ I PEL PERMÍS PER PENJAR-LA AL BLOGAssumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-60622634523975102312011-04-13T16:40:00.002+00:002011-04-13T16:47:43.129+00:00HISTORIA DE UNA MAESTRA<a href="http://2.bp.blogspot.com/-IJ7v-KJCmks/TaXTjU_Z8-I/AAAAAAAAATg/hhnaCnVD1jA/s1600/Josefina.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 120px; height: 172px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-IJ7v-KJCmks/TaXTjU_Z8-I/AAAAAAAAATg/hhnaCnVD1jA/s200/Josefina.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5595110715961242594" /></a><br /><blockquote><strong>Feia uns quants dies que volia dedicar un espai a Josefina Aldecoa, una dona que admirava pel seu recorregut com a mestra i com escriptora. Avui he trobat aquest article que m'ha agradat.</strong></blockquote><br />Cuando yo tenía ocho años, vivía en una casa en el campo, una casa perdida en las montañas de León, la casa en que nací. Para ti es imposible imaginar lo que supone esto, el aislamiento y la libertad, la dureza y la debilidad, la valentía y el miedo de los niños en el campo”. Así arranca Cuento para Susana, que Josefina Aldecoa escribió para su hija y que hoy se continúa leyendo, mejor dicho, dictando, en las aulas de primaria del colegio Estilo, que fundó a finales de los años cincuenta –una isla en pleno franquismo–.<br /><br />Estas palabras, que siguen explicando tan bien la infancia de aquellos que buscábamos renacuajos en el patio del colegio y acabamos criando a nuestros hijos entre moles de cemento, reverberaron ayer en el Círculo de Bellas Artes de Madrid durante el homenaje a la que fue escritora, pedagoga y, por encima de todo, una mujer elegante. No me refiero tan sólo a sus collares de perlas ni a la media melena rubia y lacia que lució hasta su muerte. Se trata de otra cualidad que interioriza la firmeza y la tolerancia, la curiosidad y la prudencia, capaz de desplegar un sentimiento confortable a su alrededor. Lo recordaban ayer algunos padres de alumnos, como Jorge Valdano o Joaquín Estefanía: no hubo mejor ejemplo de refinamiento estético y progresismo intelectual que ella. Victoria Prego habló de la obra magna que Aldecoa tejió a lo largo de cincuenta años, la que no genera derechos de autor pero deja huella. “Y eso que el colegio le costaba dinero”, recordó. Padres y alumnos, por un día, nos sentamos mezclados y muy cerca, lejos de debates desalentadores y conscientes del peso de ese motor social llamado escuela.<br /><br />Heredera de los principios educativos de la República, Josefina Aldecoa se hizo mayor el día en que fusilaron a su profesor de la Escuela Preparatoria. A pesar de la censura, simultaneó sus dos pasiones: literatura y educación, y dado que conseguir libros era una tarea ardua en los cuarenta, estableció una buena red con sus compañeros de juventud: José María Valverde, los Sánchez Ferlosio, Alfonso Sastre, Jesús Fernández Santos, o posteriormente con el que sería su marido, Ignacio Aldecoa. Miembro de la generación de los 50, la joven Josefina iba a visitar a Pío Baroja y veía pasar a Azorín por la calle de la Montera. Su ideario educativo, inspirado en el de la Institución Libre de Enseñanza, insistía en tratar a cada niño como una persona, estimular su creatividad, exigirle lo mejor de sí mismo, desarrollar su sentido crítico e imponer pautas: “Pocas, pero muy claras”, solía decir, consciente de que nada desconcierta más a un niño que la ausencia de normas.<br /><br />Desde hace dos años, Josefina dejó de ir a diario a la escuela y se refugió en su casa de Santander, Las Magnolias, donde falleció antes de llegar la primavera. A pesar de que la tentaran para entrar en política, se resistió a abandonar las famosas puertas correderas de su despacho. “Nunca castigaba”, recordaron los alumnos, pero bastaba una mirada suya, cuatro palabras, para saber qué límite se había traspasado. En los últimos tiempos intervino en algunos debates actuales: aseguraba que era una barbaridad separar a niños y a niñas; también sostenía que, si bien era imprescindible que los padres dedicaran tiempo a los hijos, había comprobado que los niños cuyos dos progenitores trabajaban respondían mejor. Defendía la cultura del esfuerzo, pero sin disociarla de su principal prioridad: “Lo más importante es que los niños sean felices”. <br /><br />Tal vez por ello, en las aulas se escucha su aria preferida, con la que se le despidió, el dueto de las flores de Lakmé, ahora que el jazmín se entrelaza a la rosa.<br /><br />JOANA BONETAssumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-31219679096955060722011-04-01T08:11:00.002+00:002011-04-01T08:19:54.552+00:00La gran cortina de fum d’Artur Mas<a href="http://1.bp.blogspot.com/-q-2xbfaFDVA/TZWKl0sKtcI/AAAAAAAAATY/UJmhMkryxGk/s1600/MIQUEL-ICETA475.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 161px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-q-2xbfaFDVA/TZWKl0sKtcI/AAAAAAAAATY/UJmhMkryxGk/s200/MIQUEL-ICETA475.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5590526894854026690" /></a><br /><br /><br /><br />Posted: 31 Mar 2011 05:21 AM PDT del blog d'en MIQUEL ICETA<br /><br />El govern de Convergència i Unió està creant una gran cortina de fum per emmascarar la seva política de retallades socials.<br /><br />Ara s’inventen unes preteses noves exigències del Govern d’Espanya per reduir la despesa. No hi ha cap nova exigència, el cert és que el Consejo de Política Fiscal y Financiera (un dels pocs organismes de tipus federal que tenim) va aprovar el 2010 –amb el vot favorable de la Generalitat de Catalunya– uns criteris de contenció del dèficit que fixen un objectiu concret per a l’any 2011. En aquest exercici, els pressupostos de la Generalitat no poden incorporar un dèficit superior a l’1,3% del PIB. És una exigència que es van autoimposar el conjunt d’administracions públiques espanyoles.<br /><br />Correspon al Govern de Catalunya presentar uns pressupostos conforme a aquest objectiu. Si el Govern de Catalunya decidís no complir-lo, seria sota la seva responsabilitat i hauria d’afrontar la penalització que patiria la credibilitat de les finances de la Generalitat.<br /><br />L’altre argument del govern Mas és que l’Estat no s’ha compromès a abonar a la Generalitat 1.450 milions d’euros acordats en el Fons de Competitivitat incorporat al nou model de finançament vigent des de l’any 2009. Els socialistes hem exigit, abans des del govern i ara des de l’oposició, el pagament d’aquesta quantitat. De fet, aquest compromís està també recollit en la moció d’ERC aprovada aquesta setmana al Congrés dels Diputats amb els vots favorables del Grup Socialista. Des del nostre punt de vista en el Govern de Catalunya ha d’incorporar aquesta partida com a previsió d’ingressos en el projecte de pressupostos de la Generalitat. Si el govern espanyol no abonés aquesta quantitat abans del 31 de desembre, l’increment del dèficit que en resultaria seria responsabilitat exclusiva de l’Administració General de l’Estat.<br /><br />El govern Mas ha de deixar de jugar amb les xifres i parlar de maquillar-les, i presentar d’immediat un projecte de pressupostos de la Generalitat per permetre un debat transparent i rigorós sobre la qüestió.<br /><br />Els socialistes, que som partidaris de polítiques d’austeritat i reformes, ens oposem a la política de retallades socials indiscriminades impulsada pel govern, especialment en els terrenys de la salut i l’educació públiques. Es poden complir els objectius de dèficit de manera ben distinta i, sobretot, renunciant a eliminar el que queda de l’impost de successions i donacions, ja suficientment reduït pel govern anterior, per no reduir encara més els ingressos de la Generalitat en una conjuntura econòmica tant adversa.<br /><br />Tampoc no podem acceptar l’intent de CiU de defugir responsabilitats, demorar problemes i justificar retallades per la via de reivindicar el pacte fiscal. L’any 2013 s’haurà de revisar el sistema de finançament vigent tal com el propi acord preveu, cosa que CiU havia oblidat d’incorporar en l’acord de finançament del 2001. CiU està en el seu dret de plantejar al govern d’Espanya sorgit de les eleccions generals de l’any vinent l’obertura de negociacions, però fins llavors correspon al Govern de Catalunya defensar el model vigent i extreure’n el màxim rendiment.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-52380196224404798422011-03-30T09:06:00.003+00:002011-03-30T09:11:08.133+00:00Ara parlarem dels UNIFORMES<a href="http://1.bp.blogspot.com/-xJK52cZf1O0/TZLzF0PNsKI/AAAAAAAAATQ/NbU0Enq9szA/s1600/uniformes-escolares.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 134px; height: 200px;" src="http://1.bp.blogspot.com/-xJK52cZf1O0/TZLzF0PNsKI/AAAAAAAAATQ/NbU0Enq9szA/s200/uniformes-escolares.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5589797368767557794" /></a><br />La Consellera Irene Rigau, per anar despistant a la gent de les grans preocupacions del món educatiu i pedagògic, i poder “anar fent bullir l’olla” ha llençat el debat dels uniformes escolars i ràpidament ha matisat que és un tema que han de decidir els consells escolars de cada centre.<br />Sorprèn aquesta nova manera de governar, jo us marco agenda en temes delicats de decisió i entretant no es tracten temes pedagògics, de l’aprenentatge de l’infant i/o jove, de la comprensió i aprofundiment dels temes, de l’organització i planificació per atendre a cadascú des de les seves necessitats, i...<br />Naturalment que els centres han de tractar de quina és, i ha de ser ,la forma correcta de vestir-se per anar a l’escola, ja que a cada feina correspon un vestuari adequat, que no necessàriament ha de ser un uniforme.<br />Crec que la Consellera ha formulat la proposta més fàcil, tots iguals, i, a la vegada més semblant a l’escola privada i concertada d’elit. No és nou, doncs fa pocs dies, ens la feia en l’escola segregada de nens i nenes.<br />Jo estic més d’acord en la visió que he llegit en algun mitjà de la directora de l’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP) Clínic de Granollers, Lourdes Nadal, que diu : <strong>“Hem d’educar en la diversitat perquè l’escola no és una bombolla diferent a la societat”. En aquest sentit, Nadal aposta per “potenciar la cohesió, treballant les diferències individuals de cadascú”. </strong><br />Decidir diàriament quina és la roba que l’infant o el jove es posarà, segons l’activitat que es realitzi, ha de ser un treball educatiu: de diàleg i acord entre infants i joves amb els adults, de saber escollir i d’ armonització estètica, entre altres. Si ho fem des de que són petits serà més senzill dialogar i raonar de més grans.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-69108887940017103892011-03-22T19:28:00.001+00:002011-03-23T10:17:36.164+00:00El mes de març, el mes de les DONES<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ugHFhXQbLHY/TYnImFuCKWI/AAAAAAAAASw/dJrefo-LCgI/s1600/leire-pajin.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 304px; height: 304px;" src="http://2.bp.blogspot.com/-ugHFhXQbLHY/TYnImFuCKWI/AAAAAAAAASw/dJrefo-LCgI/s320/leire-pajin.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5587217369425652066" /></a><br />Enguany hem celebrat el centenari de la celebració del dia de la dona treballadora- el 8 de març- i, darrerament més que la celebració d’una data, que també, es va allargant gairebé durant tot el mes de març.<br />Durant aquest mes vaig formular una pregunta oral en el Ple del Senat a la ministra Leire Pajín per conèixer les intencions del govern per incrementar les denúncies de maltractaments i violència de les dones des del principi de la falta de respecte dins la parella.<br /><br />Vaig formular la pregunta des de la indignació, preocupació i impotència, no sols meva, sinó que la comparteixo amb altres dones, quan escoltem, que una dona ha estat assassinada pel seu marit o company sense que hi hagués denúncia.<br />A hores d’ara coneixem que des de les primeres agressions fins a l’assassinat acostuma a passar prou temps; però malauradament, en masses casos, no hi ha denúncia a l’agressor, malgrat conèixer que sense denúncia prèvia no hi ha protecció possible.<br /><br />La ministra en la seva resposta va continuar demanant a les dones que fessin les corresponents denúncies per poder actuar, reconeixent que es un pas difícil però que cal fer-lo.<br /><br />Dijous passat vaig poder llegir com a notícia que la ministra de sanitat, política social i Igualtat anunciava que s’ampliava l’ús dels telèfons mòbils de teleassistència per a les víctimes de violència de gènere encara que no hagin fet la denuncia a comissaria. La proposta l’havia fet en la reunió amb els consellers de les CCAA.<br /><br />Crec que és un pas endavant per ajudar a les dones víctimes de mals tractes, i, que ben aviat es creïn els passos o procediments perquè les dones que s’adrecin als ajuntaments o als Instituts de les Dones de les CCAA se’ls hi entreguin els dispositius i pugui ser una mesura eficaç, encara que serà molt difícil d’avaluar.<br /><br />En el ple següent vaig tenir la possibilitat d’intervenir en la moció que va presentar el Grup Socialista per a incentivar projectes que tinguin com a finalitat la participació activa de les dones grans en tots els àmbits de la societat. De fet era una continuació del congrés que s’havia clausurat el dia abans sobre les dones grans.<br /><br />Aquesta va ser la meva intervenció pel grup de l’Entesa Catalana de Progrés: <br /><br /> <br /> <em>Vull començar reconeixent el valor de la lluita de moltes dones per la igualtat, per la visibilitat d’aquestes dones, la majoria anònimes, i el treball callat i discret que han fet les dones grans en aquesta societat. Vull també felicitar la ministra. Crec que enguany ha estat un encert dedicar el Dia Internacional de la Dona Treballadora (a mi encara m’agrada dir «dona treballadora») a les dones grans. M’atreveixo a dir que possiblement el treball per la igualtat de drets i deures d’homes i dones és la transformació de més gran importància duta a terme en el nostre país en les últimes dècades. Espero, desitjo i treballaré per complir el títol del manifest del Partit Socialista de Catalunya amb motiu del 8 de març, que es diu «Ni un pas enrere».<br />Aquesta setmana, a l’entorn del 8 de març, són moltes les qüestions que es publiquen sobre l’avanç i allò que encara ens resta per fer. Jo avui em vull referir a l’estudi de la retribución laboral por géneros, perquè és on jo crec hi ha en aquest moment més diferències. Diferències que calculen que, fins i tot, no podrem estar en una igualtat salarial fins dins d’una dècada. Déu n’hi do! Tot i així, l’estudi té unes notes optimistes, com que la desigualtat salarial és més petita entre els més joves. De fet, diu que entre 18 i 25 anys la diferència és de 1 554 euros, però aquesta es dispara a partir dels 65 anys, amb una diferencia de 12 364 euros anuals.<br />Aquesta és la realitat, forma part de la nostra història i de la nostra cultura. La majoria de dones que avui estan entre els 65 i els 75 anys van haver de deixar els estudis sense haver-los acabat per anar a treballar i per treballar sense Seguretat Social. Fins i tot hi havia les grans empreses que feien plegar les dones en el moment que es casaven, perquè poguessin dependre dels seus marits. Algunes, no pas totes, després s’han pogut incorporar al món del treball i de les cotitzacions a la Seguretat Social. Però ara, quan són grans, els arriba la jubilació i el que cobraran, evidentment, és molt diferent del que continuaran cobrant les seves parelles o els homes, en general.<br />Són una generació, però, que ha lluitat per tants temes que tampoc vol compassió. I així ens ho van deixar molt clar ahir en el manifest del Congrés. No volen compassió, volen ser considerades ciutadanes de ple dret i que se’ls faciliti l’envelliment actiu i participatiu, perquè les seves aportacions són una ajuda a la cohesió social, al coneixement i a la cultura.<br />M’ha agradat aquesta iniciativa del Grup Socialista, perquè la societat, i sobretot els seus governants, tant els de l’Estat espanyol com els de les comunitats autònomes, han de reconèixer el saber, l’experiència, el treball voluntari, el suport emocional i econòmic que la gent gran aporta a les famílies i en conseqüència a la societat. El nostre grup considera excel•lent l’exposició de motius de la moció, però des del primer moment va tenir la impressió que els dos punts que presenta la moció —punts que també compartim— es fonamenten molt en el treball, l’esforç i la voluntat de les dones d’una generació que s’ha implicat i ha treballat molt per ser actives i fer avançar la família i la societat. Per això nosaltres vam proposar unes esmenes que avui hem vist que s’han transaccionat. La primera perquè s’insti el Govern a actuar, però que es faci també conjuntament amb les comunitats autònomes, perquè a Catalunya l’Estatut de Catalunya considera una competència de la Generalitat totes les polítiques adreçades a dones i polítiques d’igualtat. Per això ens sembla important fer aquest pas i deixar-ne constància a la moció. I nosaltres també hi volem afegir un punt. Un punt per la implicació també del Govern de l’Estat, conjuntament amb les comunitats autònomes, per continuar —i fixem-nos que diem «continuar», conscients com som que en temps de crisi no ens podem permetre grans alegries— impulsant les polítiques de salut, de serveis a les persones, de l’habitatge, igual com l’accés a la cultura a l’esport i al temps de lleure.<br />Insisteixo en la necessitat de continuar amb aquest impuls, perquè en aquest temps que es parla tant de retallades, cal tenir en compte que seria injust fer retallades en polítiques adreçades a les dones grans. I per això també vull deixar constància en aquest moment de la meva estranyesa que Convergència i Unió que va dient i demanant i fent un ambient d’inestabilitat econòmica a Catalunya i de retallades, i va dient que retallarà i retallarà i retalla serveis a Catalunya, faci propostes amb cost econòmic al Govern de l’Estat. Compartim les seves demandes però ens sembla que ara no és el moment, que és en cada moment quan hem de veure quan hem de demanar el pas per poder-lo fer en positiu. Ens congratulem, però, que hi hagi hagut aquesta transaccional, que contempla les nostres dues esmenes i que avança també amb el pas que Convergència i Unió demanava. Jo des d’aquí també li demano que sobre tot a Catalunya no es facin retallades a les dones grans, i deixar també potser constància que en els moments que estem vivint, de situació de crisi, cal no retallar, cal continuar impulsant polítiques, però també hauríem de començar a tenir en compte que en temps com els actuals les polítiques que hem de fer també han de tenir en compte la gran heterogeneïtat que hi ha entre les dones, o també entre homes i dones, i aquesta heterogeneïtat comporta situacions diferents i necessitats també diferents. Potser ja no es el moment de dir que ens agradaria que tot fos per a totes les dones, sinó que comencéssim a considerar que unes i altres necessiten polítiques diferents, perquè les situacions que viuen també són diferents.</em>Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-16649715963021760912011-02-28T17:38:00.003+00:002011-02-28T18:00:03.297+00:00En el món educatiu de l'ESPLAI hi ha diversitat d'opcions<a href="http://4.bp.blogspot.com/-Ws2y0YTtrfM/TWvigmPsDEI/AAAAAAAAASo/fp61lymM8_k/s1600/ninos-corriendojpg.jpeg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 208px;" src="http://4.bp.blogspot.com/-Ws2y0YTtrfM/TWvigmPsDEI/AAAAAAAAASo/fp61lymM8_k/s320/ninos-corriendojpg.jpeg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5578801613078531138" /></a><br /><em>Massa sovint tendim a homogeneitzar l'escola, l'educació, les famílies, els nens i nenes i..., sortosament, sota de cada concepte hi ha diversitat d'opcions igual com cada persona i nen i nena és única i diferent de l'altre.<br />Us copio el comunicat que han publicat avui alguns esplais, que el practiquen des de l'associacionisme educatiu i voluntari, farts ja de que se'ls vulgui encasillar amb una oferta més mercantilista.<br />Quina llàstima que en dues legislatures, com a mínim, del Parlament de Catalunya, treballàrem, sense èxit, per a promoure una llei de l'associacionisme educatiu i el món del lleure. Avui continua faltant-nos per a poder prioritzar polítiques en aquest camp </em> <br /><br /><br /><br /><strong>Esplais Catalans, Esplac critiquem el tractament que rep l'esplai per part d'alguns mitjans de comunicació, associant-lo a criteris mercantils i de prestació de serveis. </strong><br />L'inici de la setmana blanca a les escoles catalanes ha portat a què diferents mitjans de comunicació, entre ells els de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, se'n fessin ressò. Les diferents notícies que han aparegut en els mitjans, han anat estretament lligades a la paraula 'esplai' com a 'serveis' educatius de lleure per distreure els infants durant tota aquesta setmana. A més a més, s'han fet declaracions on es vinculava directament la viabilitat del que s'anomenava 'esplai' a la conjuntura econòmica de crisi. Aquest tractament, lligat a la diversitat de moviments d’educació en el lleure al nostre país, porta a la coexistència de models i objectius diferents sota l’empara d’una mateixa denominació: l’esplai.<br /><br />Tot i així, Esplais Catalans entenem que la prestació de serveis socioeducatius i l’associacionisme educatiu són dues coses que cal diferenciar. No concebem cap altra manera d'entendre l'esplai, sinó com a part d'aquest associacionisme educatiu de base, voluntari i popular. Els esplais treballem a partir dels valors de l’educació en drets dels infants, la laïcitat, el voluntariat, l’associacionisme, l’internacionalisme i l’amistat. Construïm una participació activa i democràtica de les persones en la presa de decisions, per esdevenir una escola de ciutadania compromesa amb la transformació social i el país.<br /><br />Amb aquest comunicat, Esplais Catalans, volem fer arribar tant als mitjans de comunicació com a la societat en general, el nostre malestar pel tractament i la vinculació directe de l'esplai a criteris econòmics sense cap més funció que la prestació d'un servei. Demanem obrir espais de debat als mitjans de comunicació per explicar la vinculació històrica de l'esplai al moviment associatiu, educatiu i juvenil. <br /><br />En cap cas volem desmerèixer o criticar la prestació de serveis socioeducatius, que entenem com a quelcom important i amb una funció social cabdal per a la societat, però que cal diferenciar de la tasca voluntària. <br /><br />Aprofitem també per emplaçar als mitjans de comunicació a fer ressò de la Monifesta't, la Trobada de Monitors i Monitores d'Esplais Catalans, que celebrarem a Canet de Mar els propers 26 i 27 de març, on l'eix central girarà al voltant dels esplais laics, associatius i voluntaris.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-389095995165971212011-02-07T18:51:00.005+00:002011-02-07T20:21:57.484+00:00CiU aplica el programa del PSC en la flexibilització del 80 Km/h<a href="http://3.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TVBUJ_KVH5I/AAAAAAAAASQ/kdZcueNa2U4/s1600/senyals%2Bcirculaci%25C3%25B3.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 265px; height: 140px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TVBUJ_KVH5I/AAAAAAAAASQ/kdZcueNa2U4/s320/senyals%2Bcirculaci%25C3%25B3.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5571045269607620498" /></a><br />Les vacilacions de CiU amb el tema del 80 Km/h han estat a l'ordre del dia aquestes darreres setmanes, i fins i tot el temps metereològic se li ha posat en contra.<br /><br />Dissabte a la C-32 anunciaven que diumenge a partir de les 22 hores hi hauria canvi de senyalització i avui ha estat el dia que en més trams de l'autopista la senyalització ens ha fet anar a 80 km/h. És o no un tema de contaminació? <br /><br />El conseller Felip Puig ens va dient que no servia per reduir la contaminació, ni tampoc la siniestralitat d'accidents, per tal de donar la raó al president Mas quan en campanya deia <strong>“CiU suprimirà aquesta limitació ja que no obeeix al sentit comú ni a la prioritat de reduir accidents” </strong>I, resulta que els primers dies que posa en marxa la proposta, que fa ara, que és precisament la contemplada en el programa del PSC, la metereologia li demostra que és una mesura per reduir la contaminació, mostra que el govern tripartit treballava amb sentit comú.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-27621562081872195622011-01-26T18:24:00.001+00:002011-01-26T18:29:08.111+00:00NO VOLEM SEGREGAR A LES ESCOLES<a href="http://1.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TUBn105vZpI/AAAAAAAAASE/7Bw4eHP6Woo/s1600/Irene%2BRigau.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 130px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TUBn105vZpI/AAAAAAAAASE/7Bw4eHP6Woo/s200/Irene%2BRigau.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5566563313861486226" /></a><br />Ahir va ser noticia en els mitjans de comunicació visuals, i , avui ho és en els escrits, que el president de la Generalitat, Artur Mas, la consellera d’ensenyament, Irene Rigau, i el conseller de cultura, Ferran Mascarell es van reunir amb representants d’entitats de la societat civil com Òmnium Cultural, el Centre Unesco de Catalunya o la Plataforma per la Llengua, de la que en forma part Rosa Sensat, per fer front comú en la defensa del model lingüístic actual de l’escola catalana. <br /><br />Davant de la premsa Rigau va assegurar que <strong>“mai no se separaran els alumnes per raó de llengua”</strong> i que no es farà <strong>“ni un pas enrere”</strong> en un model que fa trenta anys que funciona i que té el recolzament majoritari de la societat. Chapeau!, que dirien els gavatxos i tot el meu recolzament perquè així sia. Amb la llengua i la cultura d’un poble no s’hi juga ni es fa electoralisme. Aquesta és una premissa que vaig “mamar” a casa i al llarg de la meva trajectòria, tan política com ciutadana, mai l’he oblidat ni traicionat. D’aquí la meva satisfacció quan dimarts passat vaig poder parlar en català al Senat.<br /><br />Estic totalment d’acord amb la Consellera que “mai no se separaran als alumnes per raó de llengua” però crec que s’ha quedat curta en l’afirmació, ja que, molts i moltes, el que volíem escoltar és que <strong>“mai no se separaran els alumnes a Catalunya per cap raó ni de llengua, ni de sexe, ni de procedència, ni de res” </strong>ja que malauradament fa uns pocs dies afirmava, també a la premsa, que no sols acceptava, de bon grat, que hi haguessin escoles que separen per sexe, sinó que obria la porta a dóna’ls hi el concert., tal com ja va fer en el seu moment la consellera, Carme Laura, en els governs de Pujol. És de justícia recordar, que els governs presidits per Maragall i Montilla no van incrementar els concerts amb escoles que separessin nens i nenes.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-36124521230235540152011-01-19T12:29:00.002+00:002011-01-19T12:34:03.393+00:00CATALÀ AL SENAT<a href="http://2.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TTbaHrqrsOI/AAAAAAAAAR8/Z4Nh-mtFnbE/s1600/18%2Bde%2Bgener%2B2011%2BCatal%25C3%25A0.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 238px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TTbaHrqrsOI/AAAAAAAAAR8/Z4Nh-mtFnbE/s320/18%2Bde%2Bgener%2B2011%2BCatal%25C3%25A0.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5563874215178514658" /></a><br />Dia 18 de gener del 2011. Quin gran dia pels senadors i senadores que ens expressem habitualment amb llengües diferents a la castellana però que també són llengües oficials. Personalment el vaig viure com un dia molt emocionant.<br /><br />Ahir el nostre Estat plurilingüístic va donar un pas més a l’estrenar una modificació del reglament del Senat que ens dona el dret a expressar-nos en les llengües catalana, valenciana, gallega, euskera i en castellà (naturalment) en els debats de les mocions en el Ple del Senat.<br /><br />Malauradament l’emoció i l’alegria no va ser plena ja que el Grup Popular (que ja no havia votat aquesta modificació) no va fer ús d’aquest dret, i el seu rebuig va portar a que molts d’ells, i d’elles, no es posessin els auriculars (els “pinganillos” que els hi diuen per depreciar l’eina) . <br /><br />Aquesta sensació agredolça també l’he tingut avui al llegir en alguns mitjans de comunicació aspectes com “capricho político”, “pinganillos de oro” i altres, remarcant el cost econòmic de la mesura i titllant-ho de frivolitat en temps de crisi. Pocs han estat els que han donat a la notícia l’avanç com a respecte i protecció d’unes llengües que són de tot l’Estat espanyol.<br /><br />Voler situar aquest debat des del cost econòmic és no tenir cap altre argument ja que cal conèixer que no ha incrementat el pressupost del Senat sinó que ha fet un exercici de restitució d’altres despeses per donar viabilitat a una realitat del nostre Estat. <br /><br />El meu desig és que el pas de poder expressar-nos cadascú en la nostra llengua ajudi a l’entesa d’aquesta realitat plurilingüística per part de tots els pobles d’Espanya i a convertir el Senat com autèntica cambra territorial de cooperació entre els territoris dotant-la de majors competències en el procés legislatiu.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-82973063228899256052011-01-07T12:24:00.003+00:002011-01-07T12:51:20.496+00:002011 : anem enrera en l'educació? i en l'ensenyament?<a href="http://1.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TScL7D3D6bI/AAAAAAAAAR0/1ekmAZpZ5Pc/s1600/2008%2BESLOV%25C3%2588NIA%2B066.jpg"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="http://1.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TScL7D3D6bI/AAAAAAAAAR0/1ekmAZpZ5Pc/s320/2008%2BESLOV%25C3%2588NIA%2B066.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5559425374288603570" /></a><br />Avui s'ha publicat en el DOG l'estructura del Departament d'ensenyament i per tant confirmo algunes qüestions que ahir havia llegit en algun diari dels que vaig fullejar.<br />Primera qüestió: el canvi de nom del departament que passa a ser d'ensenyament i no d'educació. El canvi no és baladí sinó que respon a diferents visions d'interpretar el paper de l'escola, la família i la societat en la formació i educació de la persona. CiU retorna al seu model d'ensenyar.<br />Segona qüestió:la separació en dues direccions generals, una per a les escoles públiques i una altra per a les escoles concertades i privades. Sorpresiu que CiU després de tant insistir per fer-nos canviar el model educatiu com a servei públic pel d'interés públic per tal que englobés les escoles públiques i les privades sostingudes amb fons públics, ara estableix la gestió separant-les en dues direccions generals.<br />Tercera qüestió: en moments de crisi i després d'insistir en la reducció de càrrecs m'ha semblat que hi ha més direccions generals que en l'anterior departament.<br />Així podria anar incidint en aspectes que en el pas del temps hi trobarem explicacions o que podrem anar comentant.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-55650204245921877262010-12-29T19:01:00.006+00:002010-12-29T19:15:16.518+00:00PSC: Congrés tàctic o congrés estratègic? Les tensions entre la ideologia, l'estratègia, l'organització i la pedagogia<strong>AQUESTA ÉS UNA REFLEXIÓ D'EN FABIA MOHEDANO PENJADA EN EL SEU BLOC. EM VA AGRADAR I LI HE DEMANAT PERMÍS PER POSAR-LA AL MEU BLOC I VEURE SI M'ANIMO DE NOU A ESCRIURE I PUC SUPERAR UNA SENSACIÓ QUE M'IMPEDEIX ACABAR D'EXPRESSAR-ME. </strong> <br /><br /><br /><br />Què li passa al PSC? Probablement el que li estaria passant a CiU si hagués perdut les eleccions. És ben fàcil, un dels dos grans partits entrava en el túnel i posava en crisi l'equilibri entre els diferents marcs que configuren el seu adn: el marc ideològic, el marc organitzatiu, el marc estratègic i el marc pedagògic. L'aparició de tensions entre els diferents marcs en el cas de CiU s'hagués expressat ideològicament a través d'una crisi entre sectors independentistes i sectors més moderats, moviments per decapitar els Mas, Madí, Puig, etc. (marc organitzatiu). I ara al carrer Còrsega s'estaria posant data a un nou congrés (marc estratègic) que plantegés els reptes de la federació enterrant definitivament el relat (marc pedagògic) del pujolisme. <br />Com que res de tot això no ha passat, cal tornar a la pregunta inicial: què li passa al PSC? El Partit dels Socialistes de Catalunya ha fet uns esforços sensacionals en els darrers anys per renovar el seu discurs, prova d'això és el treball al voltant del Programa Marc i de Catalunya Causa Comuna. L'esperit d'obertura i la capacitat d'interpretar la realitat així com la voluntat de renovació i d'innovació programàtica ha de seguir el seu curs. El marc ideològic (Declaració de Principis i Programa Marc), el marc estratègic (XI Congrés) i el marc organitzatiu (nova Executiva i nou Consell Nacional) estan condemnats a l'entesa si es vol recuperar la centralitat de la política catalana. Efectivament, amb aquests tres marcs en armonia, el marc pedagògic (relat a través de formació i comunicació) serà molt més fàcil, tant internament com de cara la ciutadania. <br />Perquè hi ha formacions polítiques que han avançat o s'han mantingut el 28N? No només hi ha conciliació entre els marcs ideològic i estratègic, sinó també amb el marc organitzatiu. Algunes formacions com ICV han fet la renovació i amb temps prou suficient discurs, dirigents i allà on es vol arribar van de la mà. D'altres, com CiU també han sapigut armonitzar els diferents marcs. I a més han sigut capaços de generar confiança en l'electorat perquè han treballat el marc pedagògic (relat) fabulosament millor que ningú.<br />Com fer o com s'estava fent la renovació en el PSC? Des de la 4a planta de Nicaragua s'havia plantejat uns plans de renovació dels quadres que va començar pel territori. En les eleccions de 2007 es va impulsar una onada de canvi força interessant al capdavant del lideratge municipal. Es va valorar molt positivament tant per la forma com per l'objectiu final. Posteriorment, arrel del darrer congrés, emergia la figura de Jaume Collboni i l'esmentat Programa marc que va ser capaç d'apropar al Partit a dos mil persones noves. Es desplaçava el protagonisme de la dupla Iceta-Zaragoza en benefici de figures emergents com Bonet, Martínez-Sampere, etc. L'admiració evident en el model de renovació del PSC tant pels mitjans de comunicació com per les altres forces polítiques. Una renovació del marc ideològic d'acord a una renovació del marc organitzatiu. Idees i persones en la construcció de noves estratègies. El relat fluïa sol com el curs d'un riu.<br />Què ha passat per canviar el rumb? Els plans no han sortit com estaven previstos. A voltes amb el desequilibri dels diferents marcs. Crisi en el marc ideològic i acusació i retrets entre les maleïdes dues ànimes. Tensió en el marc organitzatiu per administrar (accelerant o relentint) la renovació. Excès de tacticisme sobre el moment de fer el Congrés. I pèrdua absoluta amb el relat que s'havia construïnt en els darrers quatre anys.<br />Com sortir de l'atzucac en el que està immers el PSC aquesta setmana? En primer lloc no dubtant en els terminis del Congrés. Cal realitzar-lo havent passat el cicle electoral municipal de manera que es reconegui la força de cadascú. Cal un congrés estratègic i no pas tacticista. En segon lloc seguint apostant per les figures emergents de manera que es faci el tancament del relat que va començar a Sitges i que ha portat al PSC a les altes cotes de representació institucional. De retruc assegurar la complicitat d'alguns mitjans de comunicació que sempre accepten el benefici del dubte sobre els nouvinguts. A més, s'hauria de reforçar el marc pedagògic amb una autèntica formació de quadres que assegurés el traspàs de coneixement d'una gran generació de polítics que han estat al capdavant del PSC.<br />I el lideratge natural? La qüestió no es resol únicament donant pas a una nova generació de dirigents i la seva empenta programàtica. Fa falta també generar il•lusió entorn a un nou candidat. No es pot determinar ara perque és massa aviat. No cal avançar-se ni tallar l'evolució natural del curs dels fets. Un cop superat el test de les municipals naturalment apareixeran noms. Uns s'il•lusionaran al voltant d'una persona, d'altres entorn a una altra. Serà bona prova de la salut democràtica del socialisme català. Homenatge sense precedents en un partit als presidents Pasqual Maragall, José Montilla, i a tota la generació que han fet de consellers al llarg d'aquests set anys de governs d'esquerres a la Generalitat.<br />De cap de les maneres el nou líder pot ni ha de ser identificat amb una o altra ànima. En el cas que així sigui, el projecte del PSC haurà fracassat probablement de forma definitiva. Tant pel fet que mai tornin el mig milió de vots perduts des de l'any 1999 amb el tàndem Maragall-Montilla, com perquè les noves generacions de dirigens inconscientment acabin creient-se hereus d'alguna. Per tot això cal fugir d'un congrés tacticista, cal plantejar un congrés estratègic, de renovació, d'evolució. Sino es fa així, per que el partit o els dirigents no hagin madurat prou el relleu i els canvis, una davallada d'aquí a quatre anys ens pot portar a una renovació traumàtica, generacional, perdent gent pel camí. A voltes amb Sitges. Res haurà servit la bona feina feta fins ara. La meva aposta? Un congrés estratègic sense precedentsAssumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-27690761318071857512010-11-08T18:55:00.001+00:002010-11-08T18:56:25.204+00:00La campaña mediática contra el tripartito en Catalunya (y en España)En Catalunya y en España hemos estado viendo durante estos meses una campaña mediática en contra del tripartito (PSC, ERC, ICV- EUiA) que gobierna la Generalitat de Catalunya. Los medios de mayor difusión en Catalunya (incluyendo paradójicamente la televisión y radio públicas catalanas, TV3 y Catalunya Ràdio) han estado generando un clima de rechazo al tripartito detrás del cual están los poderes fácticos de siempre, desde la patronal al capital financiero, a la Iglesia y sus asociaciones, y un largo etcétera. Para aquellos que consideren esta observación exagerada, les aconsejo que hagan una revisión de artículos publicados en los cuatro mayores rotativos que se distribuyen en Catalunya y verán que en el último mes han aparecido 42 artículos negativos sobre el tripartito. En cambio, sólo 6 a favor, y ello no se debe a que no existan, sino a que no se han publicado. La diversidad ideológica en los medios catalanes (y en los del resto de España) es muy limitada. Ni que decir tiene que esta campaña está encaminada a desacreditar lo que el tripartito ha hecho, presentándolo como una jaula de grillos, que ha significado una época perdida para Catalunya, tal como lo definió el Sr. Durán i Lleida. El objetivo de esta campaña ha sido desacreditar a las izquierdas y destruir las posibilidades de que las izquierdas puedan gobernar de nuevo en Catalunya, exiliándolas del poder durante muchos años. <br />Tal campaña parece haber impactado sobre algunos sectores de las izquierdas, que han tomado una postura defensiva que se ha utilizado maliciosamente por las derechas como el reconocimiento del fracaso del tripartito. Nada menos que el Presidente del Gobierno catalán, y dirigente del PSC, el Sr. Montilla, ha indicado que aunque consiguieran sumar la mayoría, el PSC no se aliaría con ERC e IC-EUiA para reconstruir el tripartito. Ni que decir tiene que tal declaración ha sido aplaudida por las derechas y, paradójicamente, por el gobierno Zapatero y grandes sectores del socialismo español. La causa de la alegría, sin embargo, varía. Para las derechas esta renuncia significa el fin de las políticas de izquierda en Catalunya, pues no hay otra suma que pueda construir una alianza de partidos de izquierda en el gobierno de Catalunya que la que ha existido durante el periodo 2003-2010. Sin tripartito no se pueden hacer políticas de izquierdas en el gobierno de la Generalitat. <br /><br />La alegría que las declaraciones del Presidente Montilla, renunciando a reproducir el tripartito, ha producido en el gobierno Zapatero, responde, sin embargo, a otras consideraciones, aún cuando hay un elemento de tal alegría que coincide con la alegría de las derechas. Los equipos económicos de los gobiernos PSOE (de sensibilidad liberal en su mayoría) se encuentran más cómodos y tienen mayores afinidades políticas con CiU que con el tripartito. De ahí su deseo de sustituir el tripartito por la socio-convergencia, es decir, la alianza del PSC con CiU. <br /><br />Pero otro motivo de satisfacción de grandes sectores del socialismo español hacia las declaraciones del Presidente Montilla es consecuencia del temor de ver a ERC –el partido que pide la independencia de Catalunya- en el gobierno catalán, pues les preocupa que el independentismo catalán (además de crear grandes tensiones con el resto de España) vaya resquebrajando la unidad de España. Entiendo, pero no comparto esta preocupación. Creo que no hace falta aclarar que mi biografía es muestra de que mi profundo compromiso con el bienestar de las clases populares catalanas va acompañado con un idéntico compromiso de mejorar la calidad de vida de las clases populares de toda España. Pero lo que debieran entender mis amigos socialistas españoles, es que es mucho mejor para las clases populares de Catalunya y también, por cierto, para las clases populares de España, aliarse con un partido minoritario independentista de izquierdas, por ser de izquierdas, que aliarse con una coalición nacionalista, CiU, (hegemonizada por CDC, que ha ido mostrando crecientemente lo que siempre fue: un partido con claras tendencias independentistas) mayoritaria de derechas. Los que se inquietan sobre los nacionalismos debieran recuperar el entendimiento de que el eje principal de debate político en Catalunya y en España (aún cuando no se presente como tal) es el de izquierdas versus derechas, y CiU es claramente de derechas. En España y en Catalunya los nacionalismos, tanto los centrales jacobinos, como los periféricos, siempre se utilizan para ocultar los conflictos de clase que se expresan en el mundo político. Mis amigos del PSOE nunca deberían olvidarse de ello, pues, para el bienestar de las clases populares, la variable determinante es quien gobierna: las derechas o las izquierdas. Y lo que ha ocurrido en Catalunya muestra lo acertado de este diagnóstico. Las izquierdas han hecho mucho más que las derechas para el bienestar y calidad de vida de las clases populares de Catalunya. Y los datos así lo demuestran. <br /><br />¿Qué ha hecho el tripartito? <br /><br />El gasto público social (que cubre las transferencias y servicios públicos como sanidad, educación, escuelas de infancia, servicios domiciliarios, servicios sociales y otros) por habitante (en euros estandarizados que permitan comparar la capacidad adquisitiva del euro en periodos distintos), subió mucho más rápidamente durante el periodo de gobierno tripartito (26.2% por año) que en el periodo de gobierno CiU equivalente a los ocho años de tripartito (17.7%). Un tanto semejante ocurre en los otros componentes del estado del bienestar. <br /><br />En sanidad, el crecimiento del gasto público sanitario por habitante subió un 46% durante el periodo CiU (1996-2003), incrementándose a un 54.7% en el periodo equivalente 2003-2010 (gobierno tripartito). Como consecuencia, el número de profesionales sanitarios (médicos y enfermeras) creció significativamente, disminuyendo el número de pacientes por profesional. Resultado de ello es que aumentó el tiempo de visita al médico general. Estos y otros cambios explican que el grado de satisfacción del usuario con el sistema nacional de salud fuera mayor al final del periodo tripartito que al final del gobierno CiU. Este aumento del gasto sanitario se benefició de las medidas racionalizadoras del gasto, que liberaron fondos para dedicarlos a la atención sanitaria. Catalunya ha sido la CCAA que ha disminuido más el capítulo de farmacia, permitiendo un ahorro considerable. Durante estos años se han hecho mayores reformas sanitarias que durante el mismo periodo de CiU. La actividad legislativa en el área sanitaria ha sido muy marcada, resultado de la clara vocación reformadora del gobierno tripartito. <br /><br />Un tanto semejante ha ocurrido en educación. El gasto público educativo por habitante, que había crecido un 7.7% por año en el último periodo de CiU, subió a 12.8% en el periodo tripartito. Una consecuencia de ello es que el número de horas lectivas en la escuela pública ha ido convergiendo con el número de horas lectivas en la privada concertada. La Ley de Educación ha significado una reforma sustancial, aún cuando ha sido excesivamente condescendiente con la escuela concertada. <br /><br />Lo mismo ha ocurrido en los servicios sociales y en transferencias a las familias. El gasto en servicios a las familias con dependencias pasó de incrementarse 3.9% por año y por habitante en el periodo CiU, a 8.2% en el periodo tripartito. Lo mismo ocurrió en las transferencias monetarias y servicios a los ancianos, que pasó de aumentar 4.1% por año y por habitante en el periodo CiU, a 6.5% en el periodo tripartito. Una situación similar ocurrió en la vivienda, donde el gasto público descendió un 6% por año y por habitante en el periodo CiU, aumentando un 15% en el periodo tripartito. <br /><br />Este enorme crecimiento de la inversión social (responsable de que disminuyera el enorme déficit social de Catalunya medido por la cantidad de euros per cápita en gasto público social entre Catalunya y el promedio de la UE-15), fue acompañado de un enorme crecimiento en inversión en infraestructuras físicas, quintuplicando estas inversiones durante el periodo 2003-2010. <br /><br />Mírese como se mire, pues, los datos muestran que para la Catalunya Social y para la Catalunya de infraestructuras físicas, el gobierno tripartito ha sido mucho mejor para las clases populares de Catalunya que los gobiernos de la derecha CiU, que fueron, en parte, responsables del enorme retraso del estado del bienestar en Catalunya. <br /><br />Ni que decir tiene que el tripartito también ha cometido errores, siendo el mayor el de perpetuar al personal de los medios públicos de comunicación (TV3, C33 y Catalunya Ràdio) que, con notables excepciones, han ido promoviendo una visión nacionalista conservadora carente de sensibilidad social. El intento de la Generalitat de crear una BBC catalana, independiente, fue un fracaso, pues tales medios continuaron lo que se ha definido como la “costra nacionalista”, (a la cual habría que añadir la “costra neoliberal”), creando su propia audiencia. El desfase entre la dirección de tales medios (de nacionalismo conservador) y la opinión popular ha sido muy marcada. Ésta, según muestran las encuestas, se sitúa claramente en el centro-izquierda y en las izquierdas, mientras que los medios públicos estaban claramente en el lado nacionalista conservador (con notables excepciones). Son los únicos medios autonómicos existentes en España muy influenciados por la oposición. De ahí el silencio sobre estas reformas. <br /><br />Por lo demás, se requiere un cierto sentido del humor, que la derecha catalana se presente como la favorecedora de cambios progresistas, pues sus dirigentes son todos ellos los mismos que gobernaron Catalunya durante el periodo responsable del enorme retraso social de Catalunya. <br /><br />Vicenç Navarro es Catedrático de Políticas Públicas. Universidad Pompeu Fabra, y ex Catedrático de Economía. Universidad de BarcelonaAssumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-84363413155320766982010-10-11T12:18:00.002+00:002010-10-11T12:25:21.325+00:00TREMOLEM COMPANYS I COMPANYESLos planes de Arenas si es presidente de la Junta de Andalucía <br />"Pondré uniformes en los colegios y los alumnos llamarán al profesor Don José"<br />EL PLURAL / ANDALUCÍA<br />Solo restaría cantar el "Cara al Sol" en el patio del instituto para reproducir y rescatar del pasado una escena ya casi olvidada en las aulas. No llegaría a tanto pero si se acerca la propuesta de Arenas. El candidato del PP a la Junta ha desvelado su idea en materia de educación: niños que deban ir uniformados y que se dirijan al profesor con el "Don" por delante.<br />Todo ello lo ha incluido el líder del Partido Popular andaluz, Javier Arenas, dentro de lo que él califica como preocupación por una supuesta "pérdida de respeto al profesor en los colegios".<br /><br />Uniformes y "Don José"<br />Arenas afirmó ayer en un foro de su partido que de gobernar la Junta su partido y en el caso de que él la presidiera "pondría los uniformes en los colegios". Amplió más su propuesta añadiendo otra guinda a tan caduco planteamiento ya que trabajaría para que los alumnos llamaran al profesor Don José".<br /><br />Establecer distancias<br />Ello lo enmarca Arenas en un política educativa donde pretende que se establezca una distancia entre el maestro del alumno, lo que significa para el líder del PP una de las "claves" de la reforma educativa.<br /><br />La madre del cordero<br />La educación es "la madre del cordero" sin las que es "imposible conquistar el futuro", ha manifestado Arenas quien ha recordado que la formación asume "el 80% de todos los males" de Andalucía.<br /><br /><br /><strong>Sembla que no pugui ser però massa sovint la dreta no té idees i les seves propostes són tornar a temps passat. En aquesta ocasió és així mateix. No ens podem creure que la autoritat i reconeixement del mestre o la mestra sigui com l'anomenen. Amb notícies com aquesta entenc que el PP no vulgui acord en el Pacte per l'educació. </strong>Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-92005828118585395572010-10-01T17:11:00.003+00:002010-10-01T17:22:18.116+00:00PROJECTE PRESSUPOST 2011 de l'EstatJa ho sabíem que els pressupostos, de qualsevol administració, pel 2011 serien de gran austeritat. Els temps, la globalització, els mercats, els governants… tots ho havien advertit, i, com cada any els primers que arriben són els de l’Estat, i comença immediatament la polèmica.<br />A Catalunya, ràpidament i molt més en any electoral, comença el ball de xifres respecte la inversió i si aquesta correspon, o no, al que està contemplat en l’ Estatut de Catalunya (aquest que tenim afectat pel Tribunal Constitucional) i, dona tota la impressió que pels diners tots defensem l’Estatut però després som pocs els que el continuem defensant.<br />Reprodueixo la constatació que ha fet Francesc Vallés, coordinador de diputats i senadors del PSC: <br />“Valoro molt positivament la inversió de 3.134,3 que els Pressupostos Generals de l'Estat destinaran l'any que ve a Catalunya. Vallès ha constatat que aquesta inversió compleix “estrictament i una vegada més” amb la Disposició Addicional Tercera. “Gràcies a l’Estatut”, ha explicat, “i en un context de dificultat econòmica, de necessitat de reducció del dèficit públic i de retallada de la inversió en infraestructures, Catalunya té garantida la inversió que li correspon”. <br />Ja he escoltat que per CiU i altres grups polítics no els satisfà aquest projecte de pressupost i que no el votaran- de fet ja ens ho deien abans – no és nou, doncs CiU no n’ha votat cap dels pressupostos que, els hi agradi o no, han portat més inversió a Catalunya.<br />Sols unes dades, amb els set pressupostos aprovats amb els governs socialistes, s’ha invertit a Catalunya 22.300 milions d’euros i amb els vuit dels governs d’Anar sols es va invertir 12.000 milions d’euros. <br />En Francesc Vallés ha formulat molt bé la demanda “CiU haurà d’explicar per què va donar suport durant vuit anys als Pressupostos d’Aznar, que van provocar la major desinversió de l’Estat a Catalunya, i en canvi es nega a aprovar uns comptes que compleixen amb l’Estatut i amb Catalunya”<br />Un altre aspecte, que em satisfà i cal donar a conèixer, és que en uns pressupostos restrictius hi ha conceptes que s’incrementen, com és el cas de les beques i ajudes a l’estudi, s’ha pressupostat 1.430 milions d’euros, mostra del compromís d’aquest govern amb el progrés i el convenciment que la millor inversió de present i de futur és l’educació i la formació de les persones.<br />També en el camp de la investigació, el desenvolupament i la innovació (I+D+i) es mantén sense retalls pressupostaris els fons dedicats a subvencionar beques i contractes en les universitats i centres d’investigació i els crèdits a les empreses que s’han compromès en programes concrets. Un esforç que any rere any s’ha anat portant a terme per mantenir una inversió que en aquests anys de govern socialista s’ha triplicat. Oidà!.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-46009316041162260722010-09-17T11:37:00.002+00:002010-09-17T11:45:10.621+00:00Educació i formació per combatre la misèria i la ignorància<a href="http://4.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TJNUoJsyWiI/AAAAAAAAARg/r5RNTUaqtKg/s1600/20090511_112645_Angel_Gabilondo.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 302px;" src="http://4.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TJNUoJsyWiI/AAAAAAAAARg/r5RNTUaqtKg/s320/20090511_112645_Angel_Gabilondo.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5517847017234258466" /></a><br />Ahir vaig assistir a l’esmorzar que europa press va organitzar amb el Ministre Gabilondo i no em puc estar de manifestar que vaig gaudir-hi, ja que la seva capacitat de comunicar, ben diferent de molts polítics, i el seu compromís amb l’educació i la formació t’ajuda a aprendre i educar-te. Ell ho va dir, l’educació és un dret tota la vida i l’educació i la cultura són antídots per combatre la misèria i la ignorància d’aquest món.<br /><br />El seu va ser un clam en demanda de la màxima formació possible i, si és universitària millor, ja que està demostrat que a més formació hi ha menys atur i més persones lliures. Cert és que cal potenciar els Cicles Formatius de Formació Professional però en cap cas es pot estar d’acord en que hi hagi excés de títols universitaris.<br /><br />Va qüestionar, amb gran encert, que hem viscut massa temps pendents de les dades estadístiques, dels rànquings i de les classificacions fent-ne una lectura per enfrontar-nos i trencar consens en contraposició a ser un estímul col•lectiu de millora. Ell continua convençut de la necessitat d’un pacte o consens social i polític en educació, i malgrat no arribar-hi perquè es van creuar altres temes que no el feren possible, la tasca feta la considera positiva i un dia ho altre, més tard o més aviat, arribarà.<br /><br />El seu optimisme el va reflectir fent-nos saber que enguany hem aconseguit arribar al 5’12% del PIB en els diners destinats a educació i, confia que juntament amb la resta de les Comunitats Autònomes es podran, malgrat les retallades pressupostàries per la crisi, mantenir els pressupostos pel 2011, ja que en el camp de l’educació no hi ha despesa sinó inversió, tal com ha donat a conèixer l’OCDE : per cada euro destinat a l’educació hi ha un retorn de 2 ó 3€ segons si es dediquen a educació obligatòria o universitària.<br /><br />Malauradament, en educació, estem massa acostumats a mirar aspectes concrets, aquest curs, aquest trimestre, aquesta classe... i no valorem trajectes més amplis que correspondrien millor la realitat i a l’ avanç, que en aquests darrers temps hem tingut, en aspectes com les beques, que són polítiques d’igualtat i de solidaritat.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-84517674367509469452010-09-10T09:30:00.003+00:002010-09-10T09:46:46.087+00:00UN RESCAT A MUNTANYA...amb final feliç<a href="http://3.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TIn-XhSVc6I/AAAAAAAAARQ/2ztCp1elTJo/s1600/DSC_0586.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 133px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TIn-XhSVc6I/AAAAAAAAARQ/2ztCp1elTJo/s200/DSC_0586.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5515218898717602722" /></a><br /><a href="http://2.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TIn9yLtiGNI/AAAAAAAAARI/HoHjvxscFSw/s1600/DSC_0548.JPG"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 213px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TIn9yLtiGNI/AAAAAAAAARI/HoHjvxscFSw/s320/DSC_0548.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5515218257270937810" /></a><br />Com cada estiu, que estem al càmping d’Enveitg, ens plantejarem pujar un cim per a comprovar les nostres forces i preparació per fer muntanya.<br /><br />Feia uns mesos, que havia trobat una descripció per l’excursió als pics de Fontfreda de (2.738 m), un mirador de la Cerdanya i de bona part dels Pirineus. El situem en el mapa i ens adonem que les corbes de nivell estan molt juntes, de fet, la descripció ja ens adverteix “que per realitzar aquesta ascensió el desnivell que cal remuntar no arriba ni als set-cents metres, el seu ascens és prou costós, ja que en tot moment ens movem sobre un terreny força costerut i dominat per grans blocs de granit que dificulten la pujada”. No donem massa importància a aquest text, ja que la qualificació global és de fàcil, i de bon matí anem per feina.<br /><br />A dos quarts de nou del matí emprenem, en Pere i jo, la marxa des del llac de l’Estanyol (2045m) on hem aparcat el cotxe davant el restaurant La Tramuntana.<br /><br />Sense dificultats hem vençut una forta pujada que ens ha dut fins al collet del Roc de les Ombres (2351m) A la nostra dreta la cresta que baixa de l’espectacular pic de l’Estanyol i la cresta que l’uneix amb els pics de Fontfreda. Estudiem el camí però com que la descripció ens diu que trobàrem fites tirem endavant.<br /><br />Un cop hem baixat, creuem el torrent, i intentem encaminar-nos cap a la cresta que baixa des de l’oest dels mateixos pics, comencem a trobar les fites de les que ens parla la descripció, però aviat les anem perdent, i, en un moment determinat decidim tirar pel dret i pujar per una canal (que després és realment dreta) directament cap al cim.<br /><br />En el cim (un d’aquells que podem dir de “vaques”) ens trobem una colla d’ovelles que ens donen la benvinguda. En aquella planícia hi ha dues petites antenes alimentades amb plaques solars, els dos pics (l’oriental i l’occidental) i una vista fenomenal: el Carlit, el Coma d’Or, el Puigmal, el Canigó i el Cadí, així com el Puigpedrós i, més allunyada les Maladetes. En gaudim, esmorzem, fem fotos... i ens disposem a empendre el descens.<br /><br />Ens sorgeix la primera dificultat ja que no podem baixar per la canal que hem pujat i no hi ha manera de trobar l’itinerari, la descripció ja ens deia “que calia seguir l’únic camí marcat que hi ha entre tantes pedres”. Les fortes pendents ens obliguen a baixar amb cautela i intentem sense perdre alçada anar girant per si podem trobar el camí que per la carena ens portes al petit coll en la cresta que baixava del cim. El nostre esforç va ser inútil, doncs després de pujar una canal (no tant forta com la del matí) ens trobàrem de nou on havia començat el nostre descens.<br /><br />Mirem el mapa, observem el paisatge i arribem al consens que podem baixar fins al fons de la vall, i tot travessant la morrena de roques i neret encaminar-nos fins a la llunyana pista d’esquí, que ha de ser la pista llarga de Porté- Puimorent.<br /><br />Anem fent el descens per la forta pendent suavitzant-la amb fortes “S” i just quan som baix em dec relaxar i “crac” se’m torça el turmell. A cop calent em sembla que puc continuar caminant però un cop passada una mitja hora de nou se’m torça i em trobo de nou per terra, fins que a la tercera vegada començo a pensar que haurem de fer un pensament, i coincideixo amb en Pere, de trucar a l’assegurança de la Federació per veure que podem fer,<br /><br />En el primer intent no hi ha cobertura però després de fer un tros més de camí aconseguim connexió i ens diuen que prepararan el rescat, que en tot cas no ens moguem de lloc. Nosaltres però continuem caminant ja que ens sembla que si el peu es refreda ho passaré pitjor i avancem per un mar de roques de granit immenses i el neret de tant en tant. Tot el que veuen els nostres ulls és ben igual: roques i neret, roques i neret...<br /><br />Passada una estona ens comuniquen que surt un helicòpter i que ens posem en lloc ben visible. Insisteixen que estiguem lluny d’arbres. Arbres no en veiem un fins dues hores més tard; però també ens donem compte que l’helicòpter no serà la nostra solució ja que la part alta es troba emboirada. Són cap a les cinc de la tarda quan escoltem el soroll dels motors de l’helicòpter, jo em poso la capelina vermella i en Pere fa voltejar el seu jersei verd; però l’esforç és inútil no ens poden veure i ens fan saber que el rescat haurà de ser per terra.<br /><br />Trobar-nos en aquell mar de roques es com buscar una agulla en un paller, per això continuem caminant vers la pista d’esquí. Camino amb precaució i malgrat l’ajuda del braç d’en Pere se’m va torçant una i altra vegada el turmell. Cridem per si algú ens sent però des de dos quarts de nou del matí que no hem vist cap persona. Tota la nostra companyia han estat les ovelles del cim i un parell de voltors que les vigilaven, i ara els grans blocs de granit i el neret. Cap a les set de la tarda la boira ja ha baixat i no veiem res.<br /><br />Ens acostàvem a un quart de vuit quan veig un arbret, i cansada i amb l’ànim ja un xic desinflat, li dic a en Pere que d’allà no passaré i que haurem d’anar pensant com passarem la nit. <br /><br />Aquell arbret ens va donar en pocs segons un tomb al mal tràngol d’aquella tarda. Just en el moment que ens truquen els gendarmes (la bateria del telèfon ja estava en vermell i en pocs segons ens quedàrem sense mòbil), la boira s’aixeca i veiem que ens trobem prop de la pista d’esquí i els veiem la bassa d’aigua per fer la neu. M’animen a continuar com sigui perquè ens estant buscant i si arribem a les pilones de les pistes no haurem de passar la nit a la muntanya.<br /><br />Després de cinc o deu minuts escoltem un fort crit, que responem amb entusiasme, i tal qual una aparició en mig de la boira descobrim la silueta d’una persona.. Aviat estant amb nosaltres dos forts gendarmes (en Felip i en Vicenç) que em són una gran ajuda per acabar de passar les roques i el neret que encara ens resta passar. Un cop arribem a la part més herbosa (després de 5 hores de caminar amb l’esquinç i esquincets que em diagnostiquen a l’hospital de Puigcerdà) em porten a coll i bé a la seva esquena, primer un i després l’altre uns 100 metres.<br /><br />Després van a buscar el cotxe 4X4 i baixem la forta pendent de les pistes i ens acompanyen a recollir el cotxe a l’Estanyol quan ja es ben fosc. Són les 9 del vespre i el termòmetre del cotxe ens fa saber que estem a 6º.. El cap em bull de pensaments, uns millors que altres però principalment de la sort que ens poguessin rescatar malgrat la tarda que hem passat de roques, neret i un maleït turmell. Ah! i una bona constatació el número del 112 és un molt bon servei i l’assegurança de la Federació de Muntanya, imprescindible.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-35143952719859149182010-07-09T15:12:00.002+00:002010-07-09T15:20:12.197+00:00LA BONA POLÍTICA ÉS LA QUE UNEIX<a href="http://2.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TDc-B8ydXhI/AAAAAAAAARA/XuPPncHHZH0/s1600/RaimonObiolsIGerma.jpg"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 170px; height: 215px;" src="http://2.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TDc-B8ydXhI/AAAAAAAAARA/XuPPncHHZH0/s320/RaimonObiolsIGerma.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5491926473820167698" /></a><br /> <br />Avui us recomano un bon article de Raimon Obiols<br /><br /><br /><br />“Pel que fa als records nacionals, els dols són millors que les victòries; perquè imposen deures, impulsen a l’esforç comú”. Aquestes paraules d’Ernest Renan m’han servit en alguna ocasió per respondre a amics no catalans que em demanàven per què al nostre país hem fet de l’Onze de Setembre la nostra diada nacional.<br /><br />“Esforç comú”, encara avui. El president de la Generalitat, José Montilla, s’ha compromès a liderar la resposta catalana davant la sentència del Tribunal Constitucional: “El compliment íntegre de l’Estatut xocarà amb resistències i incomprensions. Però res no impedirà que convertim en fets la nostra voluntat d’autogovern“. Interpretant un desig majoritari de la societat catalana, Montilla ha demanat també que els polítics catalans es dediquin a resoldre problemes, i no a generar-ne.<br /><br />En política hi ha sempre dos tipus d’enfocaments bàsics. Els que cerquen estratègies d’unió i els que tendeixen a dividir, a confrontar. El president Montilla s’ha guanyat un crèdit perquè practica amb discreció, però amb tenacitat i fermesa, el primer d’aquests enfocaments. Seria espantós que en fessin la víctima de confrontacions i afanys electorals. La bona política és la que uneix.<br /><br />La unitat, que no sempre és necessària, en alguns moments és inexcusable. Ara és un d’aquests moments. Davant de la sentència provocadora del Tribunal Constitucional, el risc immediat no és a Madrid; és a Catalunya: un risc de divisió, fragmentació i descomposició. La dreta espanyola espera que a Catalunya la sentència produeixi un efecte de confrontació exasperada entre els partits i de dispersió creixent de la ciutadania. Ho vol per motius alhora tàctics i fonamentals. Tàcticament, l’electorat català és el bastió que ara per ara impedeix un govern del PP. Des d’un punt de vista més fonamental, el nacionalisme de la dreta espanyola vol frustrar tota perspectiva d’afirmació catalana i de reforma plurinacional de l’Estat. Per un motiu i per l’altre, la dreta espanyola pretén trencar els consensos bàsics de la societat i de la política catalanes. Ningú des de Catalunya els hi hauria de fer el joc.<br /><br />Els partits i les organitzacions socials han de garantir la unitat de tots per a recuperar totalment el contingut de l’Estatut que el poble de Catalunya va votar en referèndum. Necessitem la unitat al voltant del president de la Generalitat i de les nostres institucions i representants democràtics. Qui vulnerés aquesta exigència assumiria una gravíssima responsabilitat, perquè la unitat és la condició imprescindible per defensar amb eficàcia allò que ens volen negar. Aquesta no és sols una exigència per als propers dies. Ho és també pel que fa a una estratègia nacional per als propers temps. Ho deia Nicolau d’Olwer: “Catalunya dividida no pot guanyar”.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-18828653.post-23371737234330280912010-06-04T08:07:00.003+00:002010-06-04T08:13:34.181+00:00QUAN, COM I ON ?<a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="http://3.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TAi0wGvsrCI/AAAAAAAAAQ4/b9We-q1DvNA/s1600/woman-with-burka_64.jpg"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 210px;" src="http://3.bp.blogspot.com/_W_4QBxzuMmw/TAi0wGvsrCI/AAAAAAAAAQ4/b9We-q1DvNA/s320/woman-with-burka_64.jpg" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5478827685233601570" /></a><br /><br /><br />“Jo mateix vaig ser un immigrant. I avui sóc un català. Ho sóc per decisió lliure, per voluntat pròpia”. Per afegir que “el català ha de ser el vehicle preeminent d’acolliment i d’integració, i ha de ser vist i entès com l’eina més útil”<br /><br />“Trobar una fórmula política que aplegui i reconegui la singularitat i la diversitat, i que integri i sumi en el marc europeu és, sens dubte, el nostre més gran desafiament”, ha sentenciat, deixant molt clar que el debat del burca d’aquests dies no és una qüestió que passarà sense resoldre’s.<br />(paraules extretes d’un discurs del M.Honorable President de la Generalitat)<br /><br />Aquests dies, més per raons tàctiques que per voluntat rigorosa de tractar el tema, el debat del burca ens el trobem servit a la taula dels diaris, de les tertúlies radiofòniques i altres, i tothom hi diu la seva, sense cap mena de pudor ni respecte.<br /><br />La Judith Alberich, companya senadora i alcaldessa de Cunit, va proposar que aquest fos un tema que arribés al Senat, i el guirigall ja va estar servit, com si d’unes paraules per orientar el debat ja n’hem de treure conclusions.<br /><br />En una democràcia els temes més conflictius han de ser tractats amb diàleg obert, sense pragmatismes i amb voluntat de donar arguments sòlids i de reflexió suficient perquè uns i altres puguem prendre consciència i apropar posicions vers el consens. Consciència i consens per avançar vers un Pacte per a la convivència.<br /><br />Com arribar-hi, passos i camí per aconseguir-ho, és el problema més difícil de resoldre. Començar per acords municipals no és pas l’adequat, obrir el debat a la premsa o a les institucions tampoc, ja que massa aviat s’han de prendre acords i ràpidament es radicalitza amb posicions polítiques, a voltes pensant més en vots que en cohesió social.<br />Quan, Com i On són doncs les tres grans preguntes de difícil resposta.<br /><br />Personalment estic d’acord amb el president de la Generalitat que cal trobar la fórmula política que aplegui i reconegui la singularitat i la diversitat i que integri i sumi i crec que per avançar cal escoltar, dialogar i acordar amb tothom des d’àmbits públics amb transparència, serenor, rigor i voluntat d’acord per la convivència i cohesió social de futur.Assumpta Baighttp://www.blogger.com/profile/10638498220563228793noreply@blogger.com0