COMBATRE L'ABSTENCIÓ

Ahir, ens va acompanyar en el primer acte de campanya la Carme Chacón a Vilanova i la Geltrú. El PSC en vàries campanyes, per no dir moltes, arrenca el primer divendres de campanya amb l’acte central a la nostra ciutat, i, els socialistes vilanovins coneixem el difícil que resulta aconseguir gent quan encara l’ambient no està prou tensat. Gràcies a tots i totes els que ahir compartirem la satisfacció d’un envelat socialista que feia goig de veure, i, oidà, el caliu que hi varem crear.

La Carme ens convidà a tots a combatre l’abstenció, una de les grans preocupacions per aquesta convocatòria, ja que d’ella en depèn, en bona mesura, el govern que es podrà constituir. Els socialistes sabem que l’abstenció pot perjudicar a totes les forces polítiques, però a unes més que altres, i, la majoritària de l’esquerra és sempre la més afectada. Aquest és el motiu pel que els socialistes catalans treballàrem durant aquesta campanya.

I tampoc ens cansarem d’afirmar que de totes les opcions polítiques catalanes, la única que sabem de cert que els seus diputats i diputades votaran a José Luis Rodríguez Zapatero, com a president de govern d’Espanya, és el PSC, el Partit Socialista de Catalunya.

Enganxada primer cartell

A mitja nit, inici de la campanya, i, com marca el protocol, primera enganxada de cartell i primeres declaracions d’en Sixte Moral, el candidat de la comarca, a Canal Blau TV. Actes simbòlics en aquest moment, però que avui encara ens serveixen, principalment en les ciutats, per donar el tret de sortida a la campanya. No tardarem gaire temps en substituir-los per alguna altra activitat que no ens comporti anar dormir tant tard.

L’avantatge d’entrar en campanya es que ja hi veiem el final i comença el compte enrere fins el dia 9 de març, i, molt més en una pre-campanya tant llarga i crispada com la que hem viscut. I, no oblidem que així ha estat tota la legislatura, ja que el PP sense acceptar el resultats de les darreres eleccions legislatives, ha anat crispant i tensant l’ambient polític fins a cotes inimaginables, amb manca d’educació i falta de respecte democràtic.

Aquest matí a la ràdio, mentre anava cap El Vendrell, escoltava una tertúlia de la importància dels assessors i orientadors de campanyes mediàtiques per arribar a la gent del carrer i als votants de les opcions polítiques. Un comentarista s’estranyava de l’excessiu protagonisme que el PSOE donava a Zapatero, ja que, segons ell, el president ja estava cremat per la seva acció de govern, diferenciant el paper de líder, quan s’ha governat, de quan encara s’està a l’oposició. Ràpidament he recordat les crítiques que escoltàvem durant les campanyes, quan Felipe Gonzalez, era el president de govern, i sols feia campanya els cap de setmana i els dos darrers dies.

Avui tenim acte electoral a Vilanova i la Geltrú amb la Carme Chacón, de ben segur que també aquests tipus d’actes han d’anar canviant, davant la possibilitat de debats dels líders dels dos partits majoritaris en les televisions, que hauríem d’incorporar en normalitat pel futur.

CAMPANYA LEGISLATIVES 2008

Divendres a les 0 hores comença la campanya electoral i el meu compromís a tractar temes relacionats durant la campanya diàriament però avui vull donar-vos a conèixer els dos actes que ja tenim previst fer a Vilanova i la Geltrú i que evidentment us vull demanar que ens acompanyeu.

DIVENDRES dia 22 a les 7 de la tarda a l'Envelat amb la CARME CHACÓN, ministra de la vivenda

DILLUNS dia 25 a les 7 de la tarda al Marqués de Castrofuerte amb DAVID VEGARA, secretari d'estat d'hisenda

Educació: diàleg i participació

Aquesta setmana hem comprovat que el món més escolar, mestres i professors i alumnes, estan insatisfets, i /o preocupats, i s’han sumat a una vaga convocada pels sindicats tot demanant la retirada del Document de Bases de la Llei d’educació de Catalunya, que es va presentar la segona quinzena del mes de novembre.

Avui transcric el document que vaig fer arribar al Conseller en motiu de la seva lectura

Reflexions entorn a les bases de la llei d’educació a Catalunya

Aquesta llei hauria d’especificar la garantia del dret de l’educació a Catalunya als menors de 18 anys (de 0 a 18 anys , ens diria la Marta Mata) ; no sols dins el sistema escolar sinó ampliada en totes les seves modalitats: educació formal i no formal i oberta a la formació al llarg de la vida dels ciutadans.

El dret de l’educació en el marc de l’acompliment dels drets de l’infant i la seva continuïtat com a formació per esdevenir la garantia de noves oportunitats i de la no exclusió del món del treball i de la societat.

L’escola, o institut, com la institució o centre de referència de la infància i/o la joventut per aprendre, estudiar, experimentar, practicar esport, amb ofertes de temps lliure o d’oci (biblioteca, ludoteca, esplais o moviments escolta)...

El model d’escola pública inclusiva ha de respondre a una personalitat pròpia o singular, que atén als seus alumnes segons les seves necessitats i diferències, que té unes instal·lacions dignes i obertes a acollir altres funcions, que compta amb la participació activa de la comunitat escolar, que es connecta amb xarxa amb altres escoles, que està arrelada a la seva ciutat o poble i a retre comptes de la feina feta.

Aquesta llei hauria de potenciar l’educació infantil de 0 a 6 anys com una etapa educativa cohesionada amb la seva línea pedagògica i que es coordina amb la dels centres de primària i de secundària d’una mateixa zona.

El repte més gran d’aquesta llei és posar les bases de funcionament i gestió dels centres educatius sostinguts amb fons públics per articular una xarxa integrada i integradora del servei públic educatiu del país. Unes bases que permetin comptar amb experiències creatives i innovadores des d’ escoles públiques, i també escoles concertades, en un marc comú de compromisos i deures i una mateixa obligació de retre comptes. Des d’un govern de progrés crec que hem d’estar atents a corregir la desviació històrica de la proporcionalitat de titularitat d’escoles. Respecte l’externalització del servei cal vigilar que els recursos econòmics que s’hi destinin serveixin per la qualitat del servei i, en tot cas, el contractant no pot donar un servei inferior al que ja dóna l’administració. Cal especificar criteris per a la concessió, mecanismes per fer-ne el seguiment i clàusula ben específica per a la seva recessió.

Motivar i estimular el professorat des de la confiança en la seva feina i l’apropament de la gestió per treure entrebancs sovint burocràtics que no li permeten l’estabilitat ni la concentració en la pedagogia i metodologia davant el seu afer educatiu i d’ avançar en coneixements els infants i joves. Possibilitar una carrera docent des de les diverses funcions i responsabilitats a exercir dins l’escola o institut, a la seva voluntat d’innovar i experimentar i la seva vinculació al projecte d’escola.

El director i el seu equip de mestres i/o professors han de comptar amb la participació de la comunitat educativa per tirar endavant el projecte presentat. La possibilitat de coordinar-se pedagògicament i de vincular els projectes de centres educatius de diferents etapes per avançar en una mateixa línea pedagògica per una oferta de 0 a 18 anys igual a la que ofereix la concertada la veig, avui per avui, més viable que una sola direcció.

El principi d’autonomia de gestió dels centres educatius és per trencar la uniformitat normativa perquè molts són els centres que experimenten i innoven en l’atenció a la diversitat dels seus alumnes i a la renovació de mètodes i continguts. L’hauríem d’ampliar respecte un marc clarament establert que permeti respondre l’arribada dels professionals als perfils que el centre demanda i la possibilitat de la seva organització per a respondre als grups d’alumnes i a la distribució horària entre tasques docents i de gestió o de coordinació. I, igualment es necessita el marc de l’autonomia econòmica amb els recursos per contractar obres i serveis i prioritzar l’adquisició de bens inventariables que s’ajustin al projecte singular del centre.

El contrapunt important de l’autonomia és l’administració educativa que vetlla, segueix i analitza els passos i els temes amb puntualitat i constància i té la capacitat per a donar resposta a desviacions o problemes que sorgeixen abans que sigui massa tard.

L’avaluació ha de ser contínua i no ha de respondre a comparacions desiguals de centres i alumnes sinó que ha de respondre a la diversitat de centres i als seus compromisos en el projecte educatiu que l’administració ha avalat.

Per donar resposta a l’autonomia i a l’avaluació és important clarificar les atribucions, competències i responsabilitats de cada administració en l’afer educatiu, des de l’estat, la Generalitat, i l’administració local i la seva relació amb les zones educatives que es crearan.

Ara la meva preocupació, i el meu desig, és que totes les parts retrobin la via del diàleg i l’entesa per arribar a elaborar la llei d’educació amb la participació i l’acord necessari perquè pugui ser vàlida, duradora i tothom se la senti seva.

LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

TORTOSA 2 de febrer 2008

Aquests dies, dissabte a Tortosa, i, dimarts a Sevilla, he glosat la figura pedagògica de Marta Mata i el seu llegat de renovació pedagògica i d’escola activa que tant ens ha ajudat a les generacions de mestres formades durant la negror del franquisme.

Gràcies a la Marta, i a sis mestres més, es va crear l’Escola de Mestres Rosa Sensat, que ella mateixa ens descriu en un document

“els alumnes de Rosa Sensat són mestres joves que ja han començat a treballar a l’escola, els fundadors són mestres amb deu anys d’experiència i el record de la bona escola del temps de la República. Els orientadors són ja mestres molt grans separats de l’escola pel franquisme, però encara capaços d’orientar en la recuperació pedagògica. És una escola diferent, no nomes per la seva clandestinitat i modèstia en recursos materials, sinó també per la riquesa pedagògica que se’n dedueix. Els alumnes no hi van per examinar-se i obtenir un títol acadèmic, sinó que estudien sobre la pròpia pràctica i per pròpia voluntat. Els professors parteixen de l’experiència en el treball per la recuperació pedagògica.”

Per la Marta ,” la formació dels mestres és un afer professional i social alhora, i el caràcter , d’aquesta formació no es basava tant en la relació professor-alumne, com en la invitació a un treball conjunt de renovació”

Mentre ho preparava jo mateixa em preguntava si calia explicar-ho com un fet històric o també com una necessitat d’avui i de futur, i la resposta, la vaig trobar en un altre article de la Marta que ens diu

“La renovació pedagògica ha de ser una constant al servei de l’objectiu prioritari de satisfer les necessitats educatives, diverses i canviants de tots i cada un dels infants, en totes i cada una de les escoles, en els diversos i canviants medis socials” (extret del capítol “Per avançar en l’educació” del llibre “Democràcia i participació ciutadana)

Vaig acabar la meva intervenció amb unes paraules que vaig treure del discurs pronunciat a la UAB en motiu del seu nomenament com a Doctora Honoris Causa

“ Voldria remarcar la constatació que he fet al llarg d’aquests vint anys, molt més enllà del que es podia veure en les instàncies polítiques, de legislació i d’administració on he treballat. La consecució de l’escola pública necessita la feina de cada dia, en tots i cada un dels llocs on som, a l’escola, a la universitat, a l’administració, però sobretot necessita horitzons conceptuals i geogràfics tan amplis com ens sigui possible abastar, i fins la humilitat i certesa de saber que n’hi ha que no abastem, i l’esperança que segurament altres hi arribaran”

La Marta va ajudar-nos a fer un camí importantíssim, principalment als de la meva generació enllaçant-nos amb l’escola de la República, amb cercar eines i recursos de tot estil per fer escola catalana. .. Ara ens pertoca continuar treballant i passant el testimoni als més joves perquè aquest esperit de renovació i de qualitat de l’escola pública, democràtica, catalana, laica i gratuïta, continuï i perduri en el temps.

Aules d'acollida

Sovint quan hi ha noves propostes en el camp de l’educació m’interrogo a partir del que vaig aprendre de Marta Mata i de les aportacions que en el món educatiu compartirem.

Un dels pensaments que més va repetir és que els nens i nenes no s’han de separar mai , ens ho va dir en el debat de la llengua a l’escola, i ho va deixar per escrit en un article, l’any 2003, “Per avançar en l’educació” publicat en el llibre titulat “Educar en la política” que va impulsar l’Eduard Vallory amb dotze capítols o dotze sòlids arguments per entendre la importància de participar en la vida pública .

Marta Mata va escriure

…” Però a cada canvi, dins o fora de l’escola, les inèrcies a favor de la separació dels infants reapareixen, i amb més força, si els canvis es donen alhora dins i fora de l’escola, i com a reforçant-se en dificultat. Aixa passa en el nostre cas actual, quan els canvis proposats per una reforma del sistema educatiu, es produeixen en ambient de magnificació de les dificultats dels fets migratoris, i de desorientació respecte els canvis de valors, i de tècniques.

El problema és greu: en el somni de l’educació en democràcia, de Plató a Dewey, passant per Fröbel, es preconitza textualment que cal oferir-la a “tots els infants junts”. Per tant, cal ordenar el sistema educatiu de manera que cap infant pugui sentir-se en una escola de selecció, per damunt de, ni de segregació, per dessota o apart de. No pot ser que dins d’una escola hi hagi grup-classe A o B, dels millors o dels pitjors, cal que la dinàmica de cada grup-classe infants, mestres, relació entre ells i amb els sabers definits i que es defineixen en l’entorn natural-social, sigui una dinàmica efectivament educativa per a tots . Caldrà que cada any és faci l’oportú plantejament pedagògic de la situació.”

Les aules d’acollida als centres educatius, com eina de coneixement de la llengua i per a la integració dels nouvinguts, continua sent un bon recurs que convé generalitzar a tots els centres, tant públics com concertats, i, arraconar propostes que no passin per la integració a l’escola.

L'ESGLÈSIA I LA FAMÍLIA

ANY NOU, VIDA NOVA ens diu la dita, i, personalment intentaré fer-ho en els comentaris al blog.

He passat uns dies desconectada dels diaris i al fer-ho m’ha semblat que havia tornat a uns anys enrera quan, una part de l’esglèsia, les autoritats, recolzaven la dreta del moment, el franquisme, mentre una altra part acollien en les parroquies l’escoltisme, els moïments jovenils i fins alguns grups d’oposició al règim establert.

Sorprenent que després de 30 anys de democràcia i d’una transició gairebé modèlica sigui l’esglèsia, novament les autoritats, la que amb manifestacions i prèdiques ens vulgui imposar un únic model de família, i ho faci, sense cap mena de respecte per les altres opcions.

La meva indignació, és que sigui la jerarquia de l’esglèsia catòlica, des d’una visió exclusiva de família, o servint interessos de la dreta més “carca”, la que provoqui reaccions més radicals i, molt més, quan l’actual govern socialista ha sapigut donar resposta, i drets, a tots els models de família, com a projecte de vida en comú des del respecte mutu.

L'ENTESA RECLAMA L'ÚS DE LES LLENGÜES OFICIALS EN EL SENAT I LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ PER A CANVIAR LA FUNCIÓ DE LA CAMBRA

El portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés, Ramón Aleu, defensarà demà en el Ple del Senat, una moció del grup en què es demana que el Senat canviï el seu Reglament per a reconèixer i emparar l'ús oral i escrit de les llengües oficials de l'estat espanyol en l'activitat ordinària de la Cambra Alta. També, es reclama que el Senat iniciï els treballs per a elaborar una proposta de reforma constitucional per tal què aquesta institució pugui exercir la funció de Cambra de representació territorial.

Segons l'Entesa, l'ús de les llengües oficials en el Senat està excessivament restringit per a expressar la pluralitat lingüística d'Espanya. L'última reforma del Reglament ha permès l'ús de totes les llengües en la Comissió General de les Comunitats Autònomes i la publicació de les iniciatives no legislatives en les llengües en què es presentin, a més del castellà. Tot i positiu aquest canvi, considera l'Entesa que és ineludible abordar el reconeixement de l'ús ple en l'activitat ordinària de la Cambra, tant en el Ple com en les Comissions, a més de la reproducció íntegra en el Diari de Sessions de les intervencions en la llengua en la qual s'hagi realitzat i de totes les iniciatives.

La Reforma del Senat és l'altre aspecte que es demana en la moció, ja que com defensa l'Entesa, quan la Constitució va consagrar al Senat com cambra de representació territorial, no es van detallar les seves funcions tenint en compte la incertesa sobre quantes comunitats autònomes i quin seria el seu grau competencial. Avui es produeixen incoherències com la composició majoritària de caràcter provincial, sent la província un concepte de voluntat centralista i no propi d'un estat de nervi federal. Per això, s'afegeix, es fa necessari un nou sistema d'elecció de senadors.

Altres aspectes que tracta la moció sobre la reforma del Senat és l'aspiració que el Senat proporcioni a les CCAA un fòrum de participació per a evitar conflictes de competències amb l'Estat, un lloc per a establir la cooperació entre les CCAA i l'Estat per a decidir la composició dels òrgans constitucionals i en les institucions europees. A més el Senat hauria d'assumir competències legislatives exclusives en qüestions territorials.

UN APUNT SOBRE L'INFORME PISA

Ahir, era el dia prèviament pactat per presentar els resultats de l'Informe PISA, i, per tant dels comentaris que s'han de fer de la lectura del mateix, però una primera qüestió que ens hem de plantejar és la incapacitat de custodiar els resultats i l'incumpliment davant els altres països.
A Catalunya teniem un debat iniciat sobre l'estat de l'educació a partir de l'informe-anuari de la fundació Jaume Bofill i li sumem el resultat del PISA i, ràpidament, tothom és bó per crear alarma sobre el sistema educatiu, i, conscientment o no, a la institució escola i als mestres i professors; malgrat que en llenguatge políticament correcte s'acabi dient que el problema i la solució ha de ser col·lectiva de la societat.
Algunes persones valoren que parlar de l'educació públicament, encara que sigui en negatiu, és bó i se'n poden treure aspectes positius. Personalment podria estar-hi d'acord perquè sovint la societat avança més en les crisis que en la monotonia del dia a dia; però en l'educació, que hi treballen persones dedicades a altres persones (infants, joves i adults), totes elles amb personalitat, sensibilitat i emocions diverses i, que els resultats són a llarg terme, el tema és ben diferent i, l’ experiència em diu que en cada moguda hi ha mestres i professors que queden “tocats” emotivament i professional.
Fa anys, en el meu inici com a mestra, vam debatre molt i molt com trametre l'avaluació dels nens i nenes als pares per no posar etiquetes falses i per tal de tenir-hi en compte les actituds, aptituds i característiques pròpies, i, no reduir-ho a la fredor d'un número.
Ara, el món lliberal i de mercat, ens etiqueta els països, estats, comunitats autònomes i el que faci falta amb indicadors i "rankings", comparant, en masses ocasions, aspectes incomparables ja que cadascún d'aquests països respon a la seva història, cultura i situació social i acadèmica.

De tota aquesta “moguda” em quedo amb la reflexió que feia en una entrevista Andreas Scheleicher, responsable de l’educació de l’OCDE i director de l’informe PISA

“Existen dos factores que van unidos de la mano en los mejores sistemas educativos del mundo: ambicionan lo más alto para sus alumnos y lo combinan con el acceso a las mejores prácticas profesionales en las escuelas, de forma que esto incentiva al profesorado a personalizar la enseñanza”. Estos patrones, explica, son bastante similares a los que está buscando el Gobierno español, y” nuestra experiencia sugiere que son mucho más efectivos para crear una cultura de esfuerzo que presionar y dirigir a los alumnos.”

RODALIES I CONFIANÇA

Ahir es va mig reprendre el servei de rodalies en la línea C-2 de Sant Vicenç a Sants per Vilanova i la Geltrú (la setmana passada algun mitjà de comunicació escrita ens va sorprendre dient Sitges) . Dic mig reprendre perquè en el tram conflictiu sols s’ha posat en funcionament una via.
Avui però he tingut d’agafar el cotxe per anar a l’aeroport i, he comprovat per l’afluència de trànsit i per la durada en temps del trajecte, que moltes deuen ser les persones que agafen el cotxe malgrat les mesures d’emergència que es van posar per resoldre la fallida del tren. Vull deixar constància que aquestes, les mesures alternatives públiques, han funcionat encara que tots els passatgers, que hem continuant confiant amb el transport públic, hem tingut de renunciar a una part del nostre temps personal.
CONFIANÇA és la paraula clau en el moments delicats i difícils pels que travessa aquest servei públic, i, aquesta és la que en aquests moments alguns passatgers estan qüestionant i resolent amb altres mitjans de transport, principalment amb el cotxe privat.
La pèrdua de CONFIANÇA en un marc ampli de possibilitats; des de la manca de puntualitat, a la de seguretat, a la d’un mínim de confortabilitat, entre altres, i, recuperar la CONFIANÇA des d’un servei públic demana el seu temps i la feina ben feta amb discreció.
El 18 d’octubre de l’any 2006 vaig formular una pregunta a la ministra en la que li recordava:

“Según la revista OCU de este mes de octubre, los usuarios de cercanías están más satisfechos con su línea cuanto más frecuentemente pasan los trenes, más puntuales son y más información reciben, y la queja principal es la información sobre los retrasos.”

Aquest és segurament un camí per tornar a guanyar la CONFIANÇA dels ciutadans en l’ús del transport públic i segurament més efectiu que anar-nos tirant els plats pel cap les diferents opcions polítiques. Els polítics (homes i dones) hem de col·laborar a la recuperació de la CONFIANÇA en el servei públic i a l’exigència que aquest funcioni en benefici de tothom.

EDUCACIÓ SEXUAL I ALTRES RECURSOS

Avui he preguntat al govern de l'Estat sobre un dels temes que tinc la impressió que el pas del temps ens fa caure en una rutina que no beneficia als joves ni a la societat en general. Transcric la pregunta i la resposta del Ministre de Sanitat.

DE DOÑA MARÍA ASSUMPTA BAIG I TORRAS, DEL GRUPO PARLAMENTARIO ENTESA CATALANA DE PROGRÉS, SOBRE LOS PROGRAMAS QUE IMPULSARÁ EL GOBIERNO PARA DISMINUIR EL NÚMERO DE EMBARAZOS NO DESEADOS EN ADOLESCENTES QUE HAN COMPORTADO UN INCREMENTO DEL NÚMERO DE ABORTOS.

El señor PRESIDENTE: Pregunta de la senadora Baig. Tiene la palabra su señoría.

La señora BAIG I TORRAS: Bon dia, señor ministre.
En el periodo 1995-2005 en España las tasas de fecundidad entre las chicas adolescentes, entre 15 y 19 años, han pasado de ser de 7,77 por mil al inicio del periodo a ser de 11,59 por mil el año 2005. Asimismo, la tasa de interrupciones voluntarias del embarazo en el mismo grupo de edad era de 4,51 por mil al inicio del periodo y de 11.48 por mil el año 2005.
Se estima que las interrupciones voluntarias del embarazo representan más de un 55 por ciento sobre el total de embarazos entre las adolescentes.
Por último, es relevante el incremento en el mismo periodo 1995-2005 de los nacidos vivos de madres no casadas en todos los grupos de edad, que han pasado del 11,09 por ciento en 1995 al 26,57 por ciento en 2005.
A pesar de estos datos y del incremento de la interrupción voluntaria del embarazo entre chicas adolescentes españolas debo decir que, si son preocupantes, no son alarmantes, ya que se sitúa en el tramo bajo de la escala internacional. Pero es cierto que las chicas adolescentes, como ocurre en la mayoría de países occidentales, empiezan a mantener relaciones coitales a edades más tempranas que en épocas anteriores, a la par que la edad media de la madre al nacimiento del primer hijo se ha ido retrasando.
Este escenario demuestra que la percepción ha disminuido y muchos adolescentes tienen relaciones sexuales sin protección en un momento en que, a mi entender, no hay suficientes centros de planificación específicos para jóvenes. Muchas escuelas han caído en un planteamiento rutinario y obsoleto de educación sexual y demasiados padres no tratan el tema con la excusa de que los jóvenes tienen múltiples oportunidades de informarse, confundiendo información con formación.
En este sentido, deberíamos preguntarnos si los jóvenes confían suficientemente en las políticas públicas activas de promoción y atención a las necesidades de salud sexual y reproductiva; si la cartera de servicios públicos en materia contraceptiva está suficientemente actualizada y diversificada; si son suficientemente accesibles y equitativos los servicios públicos para dar alcance a las diferentes subpoblaciones, entre ellas la adolescente; si en las escuelas e instituciones educativas públicas están ofreciendo de forma sistemática y actualizada información y educación específica sobre los diferentes métodos anticonceptivos y su utilización apropiada; si las administraciones, familias, escuelas, la sociedad en general se ha relajado y bajado la guardia ante esta realidad.
Por esto, señor ministro, como maestra y como mujer, le pido y le suplico que de nuevo afrontemos con rigor este tema y no lo dejemos únicamente en manos de las escuelas y de la educación sexual, sino que pongamos los recursos necesarios.
Muchas gracias, señor presidente.

El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría.
Tiene la palabra el ministro de Sanidad.

El señor MINISTRO DE SANIDAD Y CONSUMO (Soria Escoms): Muchas gracias, señor presidente.
Señoría, aunque efectivamente la cifra actual supone un 50 por ciento de la que existe en el Reino Unido o el 30 por ciento de Suecia, se ha producido un aumento -la cifra casi se ha triplicado- desde el año 1997 hasta el 2004, y eso nos preocupa y posiblemente está indicando un cambio de tendencias y conductas en cuanto al inicio de la actividad sexual.
En este sentido, el ministerio ha incluido en el Plan de calidad para el sistema nacional de salud 2007 el análisis de la variabilidad de servicios al que usted se ha referido para atender a la salud sexual y reproductiva de los jóvenes en el sistema. Por otra parte, el real decreto aprobado en 2006, que establece la cartera de servicios comunes, incluye entre las prestaciones de atención primaria -por lo tanto, estamos trabajando con atención primaria- facilitar la promoción de conductas saludables en relación a la sexualidad, así como evitar embarazos no deseados y, cómo no, enfermedades de transmisión sexual. Además, dentro de los servicios de atención a la mujer se incluye la indicación y seguimiento de métodos anticonceptivos o quirúrgicos y el asesoramiento sobre otros métodos anticonceptivos e interrupción voluntaria del embarazo. También, como usted sabe, la atención especializada contiene prestaciones de planificación familiar.
Señoría, aunque los programas de sexualidad, reproducción y asistencia sanitaria son responsabilidad de las comunidades autónomas, el ministerio va a poner en marcha las siguientes actuaciones. En primer lugar, revisar junto con las comunidades autónomas el sistema de información de las interrupciones voluntarias del embarazo; tras veinte años de funcionamiento, está claro que necesita adaptarse a las nuevas realidades sociales y a las peculiaridades de las usuarias. En segundo lugar, analizar las necesidades y dificultades de las y los jóvenes inmigrantes para el acceso a los servicios de salud sexual y reproductiva con el fin de diseñar actuaciones adecuadas e incluirlas en el Plan de calidad del sistema nacional de salud.
Por otra parte, realizar una encuesta sobre salud sexual y reproductiva para conocer las necesidades de información, atención y accesibilidad de los recursos existentes, especialmente los orientados a la población menor de 30 años. También, plantear de común acuerdo con las comunidades autónomas y los ayuntamientos las acciones formativas necesarias para que el personal sanitario, preferentemente el de atención primaria, pueda abordar adecuadamente los problemas de salud sexual y reproductiva. Asimismo, desarrollar estrategias de información y educación sexual y, también, para el uso correcto de la anticoncepción. Por último, desarrollar instrumentos y campañas para promover la responsabilidad compartida entre los jóvenes en las relaciones afectivo-sexuales y para la prevención de embarazos no deseados. Todo ello contando siempre con la participación del Ministerio de Educación, el Instituto de la Juventud, el Instituto de la Mujer y el resto de administraciones, además, como no podría ser de otra forma, de los propios jóvenes.
Muchas gracias.

El señor PRESIDENTE: Gracias, señor ministro.

Pasqual Maragall: un polític tot terreny

Dissabte tornant amb el cotxe d’una sessió de treball, FES-TE ENTORN, amb gent jove per parlar de la importància de dedicar espais i metodologies pedagògiques i educatives per millorar l’autonomia de l’infant com a ciutadà amb drets i deures, vaig escoltar la declaració d’en Pasqual Maragall donant a conèixer que li han detectat símptomes incipients d’Alzheimer i la seva voluntat de treballar per a combatre-la.
En aquell moment em van passar pel cap vivències com a polític responsable de gran ciutat, com a polític a l’oposició d’un govern esgotat d’anys d’exercici, la immensa il·lusió del dia de la firma del Pacte del Tinell i la variabilitat de sentiments com a President de la Generalitat de Catalunya, ja que no van ser temps gens fàcils. Dissabte però em va emocionar el gest i la valentia d’en Pasqual.
De llavors ençà reflexiono respecte si la vida privada es una qüestió personal, íntima/familiar, o si és la continuïtat de la vida pública. No tinc una sola resposta perquè tinc el convenciment que les dues opcions són respectables.
En Pasqual, durant la seva vida política ha innovat en actituds i normes afrontant amb naturalitat i tossuderia reptes polítics, a voltes amb divergències de fins i tot aquells que li donaven confiança, però tots ells acompanyats d’un gest humà i familiar que el caracteritza.
Amb el comunicat de dissabte i amb els dos articles apareguts aquests darrers dies a la premsa ha socialitzat el seu patiment respecte la malaltia que ha d’afrontar i amb naturalitat i tossuderia, de ben segur, treballarà per avançar en la recerca i poder-la vèncer no sols per al seu cas, com persona afectada, sinó per al col·lectiu humà que pateix o patirà la malaltia.
Als demés sols ens resta agrair-li el gest i donar-li l’escalf humà, familiar i solidari que ell practica.

LEY PARA LA IGUALDAD EFECTIVA DE MUJERES Y HOMBRES

DIMECRES dia 17 a les 19,30 al PSC (Rbl. Samà) tertúlia sobre la llei d'igualtat, per començar transcric literalment el que vaig comentar el dia de la seva aprovació com a portaveu del grup de l'Entesa Catalana de Progrés

Señorías, empiezo anunciando la retirada de las enmienda que nuestro grupo mantenía vivas. (Aplausos.) Eran pocas, pero vale la pena hacerlo.

Además, quiero agradecerles a todos los grupos su apoyo a las enmiendas transaccionales sobre prematuros o neonatos, como los llama ahora la transaccional.

Queremos agradecer a todos los grupos porque nos parece como un ejemplo real de que vamos a una sociedad donde hombres y mujeres cuiden a sus bebés, a sus hijos y a sus hijas, no solamente desde el ámbito de la salud en términos físicos, sino también psicológico y de la educación emocional. Si desde la más tierna infancia atendemos a nuestros pequeños, niños y niñas, desde un aspecto emocional, de tranquilidad de la madre y de responsabilidad del padre, seguro que avanzaremos a una sociedad mejor. Éste es realmente el motivo por el que nosotros hemos llenado este vacío que existía en el proyecto tras su paso por el Congreso de los Diputados.

Quiero también agradecer especialmente al Grupo Parlamentario Socialista que la haya ampliado a todos los colectivos con el fin de que realmente no crea desigualdades una ley que es para la igualdad; no lo habíamos hecho incluso por desconocimiento del término jurídico. Por lo tanto, lo agradecemos y creemos que hemos, así, colaborado todos los grupos a mejorar esta ley, una ley que evidentemente nos da satisfacción, personalmente la misma satisfacción que cuando se aprobó la Constitución en España porque a las mujeres en aquél momento se nos empezó a considerar como personas, fue una gran conquista respecto a la etapa anterior de triste recuerdo. Esta senadora que les habla pasó por la experiencia de que una vez casad tuvo que pedir permiso o consentimiento a su marido para poder renovarse el pasaporte. Este es un ejemplo claro de que la libertad de la mujer estaba supeditada al hombre. Por suerte esto ha avanzado, pero hemos tenido que ver cómo pasaban veinticinco años de la carta magna para que nos tomáramos definitivamente en serio el mandato constitucional del artículo 14 en relación con el artículo 9.

Por esto nos parece que esta es una ley valiente. Es una ley que aborda la igualdad en todos los ámbitos, en el empleo, en la educación, en la salud, en los medios de comunicación, en la participación social y en la política. Es una ley que define principios sobre igualdad de trato y no discriminación. Es una ley que remueve obstáculos para que la igualdad sea real y efectiva en los planes de igualdad, en la paridad en las listas electorales, superando el debate de las cuotas. Esta no es la ley que consolida cuotas, sino que las supera, porque permite avanzar hacia una sociedad para compartir cargos y cargas en todos los ámbitos públicos y privados. Es una ley que servirá para mejorar la democracia a partir de la participación de hombres y mujeres. Es una ley que garantiza nuevos derechos, como el derecho de la paternidad y la conciliación de la vida laboral, personal y familiar.

La paternidad como derecho de los padres varones a estar con su hijo recién nacido para corresponsabilizarse tal y como le corresponde. Cuando doy charlas a jóvenes, a los hombres siempre, desde hace años, les invito a no perderse este tiempo de crecimiento físico, psíquico y emocional inolvidable de su hijo o hija. Con esta ley ya dispondrán de este derecho y me gustaría que muchos padres, hombres, se acogieran no como una baja laboral, sino como un compromiso y una corresponsabilización en el trabajo familiar y del hogar, porque esta es una forma de conciliar, de compartir y de tener tiempo para la vida familiar y también para la vida pública.

Creo que hoy ponemos la base. Es una ley importante, pero sabemos -como han dicho otras senadoras que me han precedido en el uso de la palabra- que única y exclusivamente con la ley no vamos a avanzar, tenemos que continuar cambiando actitudes y valores para que la igualdad sea realmente efectiva, y eso no lo podemos hacer las mujeres solas. Esta no es una ley solo para las mujeres. Hoy las mujeres estamos contentas pero lo estaremos mucho más si este trabajo lo podemos compartir con los hombres porque así podremos alcanzar esta sociedad de igualdad efectiva entre hombres y mujeres.

El señor ministro ha afirmado que esta primavera será más igualitaria. Evidentemente, pero mi deseo sería que no fuera únicamente en la primavera, porque después de la primavera vienen el verano y el invierno, y las cosas no pueden cambiar. Esta primavera ha de continuar siendo más igualitaria, pero no solo como una primavera estacional sino una primavera para todo un siglo, un siglo que no sea solo de mujeres sino que sea el siglo de la igualdad efectiva entre hombres y mujeres.

Muchas gracias (Aplausos en los escaños de la izquierda.)

SENAT: construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior

Ahir en la Comissió d’Educació i Ciència del Senat va comparèixer la ministra Sra. Mercedes Cabrera per informar sobre política universitària en el procés de construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), conegut, també, com a procés de Bolognia, i la conseqüent reelaboració de titulacions universitàries.
La meva intervenció com a portaveu del grup de l’Entesa Catalana de Progrés va reforçar algunes de les línies que han estat les nostres aportacions durant la legislatura: els centres d’educació superior contemplats en l’article 3.5 de la LOE i la seva vinculació a l’article 36 de la LOU modificada. El govern ha de regular el règim de convalidacions per a continuar estudis universitaris a col·lectius amb titulacions de Grau Superior Artístics, Deportius i de Formació Professional. Aquest podria ser un camí per les persones, majoritàriament dones, amb el Títol del Cicle Formatiu de Grau Superior en Educació Infantil i volen estudiar per obtenir el Títol de Mestre.
Al fil de la verificació per part d’alguna administració dels títols universitaris que elaborarà cada universitat vaig enllaçar la reflexió amb els continguts d’educació de la ciutadania contemplats en alguns llibres de text, i els meus dubtes a que responguin al marc jurídic i legal de la Constitució i de les lleis aprovades en les Corts espanyoles.Observo un debat amb gran soroll mediàtic i, per la via dels fets, les editorials i els llibres de text van introduint, segons el seu parer i/o ideologia, les seves posicions dins les classes.

CREIX LA TENSIÓ EN ELS DEBATS

El ple del Senat de la setmana passada va ser il·lustratiu de la diferenciació de llenguatge i per tant d’actituds i d’ideologia entre els senadors del Partit Popular i els senadors del grup Socialista, principalment en el debat que es va fer de dues propostes de llei sobre la Guàrdia Civil. Tot escoltant pensava que resultaria interessant que la ciutadania seguís algun d’aquests debats en directe per diferenciar la dreta (en aquest cas la més "carrasposa") i l’esquerra.

El grup Popular havia presentat una moció per fer comparèixer el president del govern, en el senat, per tractar sobre les deficiències de rodalies a Catalunya. A part que el reglament no ho permet ja que el seguiment de l’acció de govern la pot respondre qualsevol membre del govern, resulta curiós que ho facin en una moció saltant-se el reglament (que tots els grups volem modificar i ells s’hi oposen) i no ho facin en una pregunta al president del govern que durant aquesta legislatura (per primer cop des de l'inici de la democràcia) mensualment assisteix al senat per respondre als diferents grups, i el grup popular li pregunta en cada ocasió. Va perdre la moció perquè sols la va votar el seu grup, malgrat que en el moment de la votació va aparèixer el senador Josep Piqué i que no vam tornar a veure en els dos dies de ple.

En aquest ple es va aprovar per unanimitat una moció del grup de l'Entesa que demana al govern una comissió d’estudi per a buscar una solució patrimonial als edificis i instal·lacions propietat de la Seguretat Social que, en l’actualitat estan gestionats i mantinguts per les Comunitats Autònomes. Hi participaran el govern d'Espanya, les Comunitats Autònomes, la Seguretat Social, les organitzacions socials i els ajuntaments i en el termini d'un any han de fer una proposta a les Corts Generals.

EDUCACIÓ DEMOCRÀTICA, UNA UTOPIA?

Aquesta setmana està a Vilanova l’exposició “Educació democràtica, una utopia?”que varen preparar en motiu de la trobada d’homenatge a la Marta Mata, i que es va poder veure a Barcelona, el 14 d’abril d’enguany. De cada paraula de la pregunta que serveix de lema a l’exposició, la Marta en feia una conferència i ens ensenyava, com a mestra de mestres, que per l’educació, la democràcia i l’utopia l’únic que calia era treballar cada dia amb fe i amb intensitat.

Aprofito la avinentesa de l’exposició, que recomano visitar, per recordar-la públicament i fer un ràpid repàs de la seva vida, en relació a la meva pròpia, i a la nostra ciutat.

Vaig veure la Marta, per primera vegada a meitat dels anys seixanta, en una conferència que va impartir al Cercle Catòlic. Va ésser convidada per una sèrie de pares inquiets, que cercaven una escola catalana i de més qualitat que les que hi havien a l’època. Per a mi, va ser impactant, i per aquells pares també. Poc temps després, esperonats per les idees valentes de la Marta, crearen l’escola Cossetània utilitzant la forma jurídica de societat cooperativa. La Marta sempre va sentir un gran apreciï per aquesta escola, i ho podem comprovar en la publicació del manuscrit que ha editat la Fundació Rafael Campalans i que diu textualment:

“Per mi era aquesta pràctica, la de cooperació professional amb que s’iniciava Rosa Sensat infonent la de formació de mestres, companys en l’aventura de transformar l’escola, que el 1975, deu anys després es formulava en un document de política educativa: Per una nova escola pública. Entremig havia aconseguit conèixer a Joan Reventòs, l’advocat cooperativista que va fer els estatuts de la primera escola cooperativa de pares i mestres alhora: l’escola Cossetània, que ha passat a ser pública en el procés històric del CEPEPC”

Després d’aquella primera conferència, en varen seguir forces més, tant a l’escola Cossetània, com a l’escola Llebetx que es va crear en posterioritat. En qualsevol cicle de conferències de vessant educativa, la Marta parlava amb precisió, raonant els seus arguments en convenciment i escoltant amb atenció les aportacions, suggerències i preguntes que li formulaven. Tenia un bon cercle de persones que la seguíem, travant una bona amistat amb moltes de nosaltres. Des de les escoles que he anomenat, fins, darrerament, l’aula per a la Gent Gran han estat institucions -vilanovines- amigues i deixebles de la gran pedagoga.

Més endavant va arribar el seu compromís polític amb el PSC, i com a militant penedesenca va participar en mítings, actes polítics i taules rodones a Vilanova i a la comarca. La seva bonhomia feia que respongués afirmativament a qualsevol demanda que se li feia i, el seu discurs connectava la realitat sociopolítica d’aquell moment, amb la que va viure a la República. Als joves ens agradava perquè ens donava a conèixer el que no ens havien explicat mai a l’escola, mentre que als grans els feia reviure moments importants de la seva vida. També en la relació política va fer nombroses amistats, i no tan sols amb els homes i dones progressistes, sinó, també, amb aquells i aquelles que representaven opcions polítiques enfrontades a la seva. La persona, una vegada més, complementava i enriquia les idees.

Can Mata, a Saifores, es va constituir en el centre pedagògic del Penedès. Des de l’any 1979, un bon grapat de mestres, homes i dones, hem participat a l’Escola d’Estiu del Penedès. Allà convivíem amb ella i apreníem del seu mestratge. Finalment, els dos darrers anys de la seva vida (ens va deixar el 27 de juny del 2006) van ser alguns centres d’esplai qui van voler obrir espais de reflexió comú amb ella. D’aquesta manera, alguns nois i noies, monitors i monitores de centres d’esplai de la ciutat van gaudir de la seva persona.

Xerrar una estona amb la Marta Mata era un dels plaers que encara enyoro. Segurament que tornant a veure l’exposició em reeixiran vells records, velles idees que contraposaré a les actuals. De tot plegat, en quedarà la certesa que treballant dia a dia per una educació democràtica, aquesta no serà una utopia.

NOTA. Fins divendres es pot visitar l'exposició a l'escola Cossetània i dissabte a Neàpolis durant el fòrum d'educació al que pot assistir-hi tothom

A L'ESCOLA

Avui ha començat el nou curs escolar i, com cada any, les planes dels diaris i els mitjans de comunicació tracten dels mateixos temes de cada any: el preu dels llibres de text, el calendari i horari de classe, el tractament de les llengües, el desequilibri d’alumnes de la immigració entre l’escola pública i la privada, el fracàs i la manca de places d’educació infantil de 0 a 3 anys, entre d’altres. Tots són aspectes que ens afecten en el dia a dia de les famílies, escola i societat, i es necessari tractar amb profunditat, no sols a l’inici de curs sinó durant tot l’any cercant, sempre, nous camins per avançar positivament.

Enguany, el tema nou ha estat el debat sobre educació per la ciutadania i la seva possibilitat d’objecció,i, aquests últims dies s’hi ha sumat la defensa de l’escola laica amb la visita del Dalai Lama. L’escola laica com l’escola del respecte a totes les religions, l’escola de la llibertat i de la democràcia que transmet valors a partir de la seva pràctica.

Personalment, ahir i avui, he extret dues frases de la premsa per ajudar a la reflexió:
Correspon a un polític francès, Jules Ferry, per cert un promotor de l’escola pública i laica “No se trata de abrazar todo lo que es posible saber, sino de aprender aquello que no nos está permitido ignorar”
Resposta de Marcel Rufo, neuropsiquiatra, a la pregunta de que pot exigir un pare a l’escola dels seus fills. “Que no robe las esperanzas de tus hijos. Es decir, que si tu niño no es muy bueno en una cosa, que sepan mostrarle que bien puede serlo en otra. Intentemos que la escuela no uniformice a todos nuestros hijos.

EDUCACIÓ DE LA CIUTADANIA

Aquest estiu la prensa, que diu que es reflexe de la societat, ha omplert planes en el tema de l'assignatura d'Educació de la ciutadania. Alguns a favor i altres totalment en contra, tant que fins i tot demanen poder-ne objectar, coincidint aquests en moltes ocasions amb els més afins a un extremisme de practicants de la religió catòlica. Em resulta difícil comprendre que practiquen la religió que els fa bones persones i no vulguin ser a la vegada bons ciutadans, ara i en el futur, que ha de ser l'objectiu d'aquesta assignatura.
humana en el respecte que L'educació de la ciutadania ha de respondre al mandat constitucional de l'article 27.2 de la Carta Magna que diu " L'educació tindrà com objecte el ple desenvolupament de la personalitatals principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertatsfonamentals". Educar en valors democràtics ha de reflexar el pacte constitucional i els valors a educar no poden ser propietat de ningú, ni de dretes ni d'esquerres , ni de creences confessionals ni dels aconfessionals, han de ser valors comuns, tractats i viscuts a l'escola amb objectivitat, neutralitat i transparència.

EL RETORN DE LES VACANCES

Sempre s'ha dit que tot el bó s'acaba, i és ben cert, sembla que fa dos dies que començava el mes d'agost i amb ell les vacances i... ja s'ha acabat. Vull deixar ben clar que no em queixo, tan sols constato. He fet un viatge de 10 dies a Rumania i uns dies de descans a la caravana que tenim plantada al camping d'Enveig a la Cerdanya francesa.
Rumania ha estat un país que m'ha interessat per les seves potencialitats tan turístiques com econòmiques però que acumula un retard cronòlogic impressionant tenin en compte que està ubicat a Europa. Desitjo que el seu ingrés a la Unió Europea li aporti els recursos i possibilitats per a recuperar el temps perdut.
La setmana passada ja vaig anar començant en les tasques de la Fundació Àngels Garriga de Mata, que em representa força feina ja que canalitzar programes, treballs, i cuidar el patrimoni, sense recursos econòmics per fer-ho, comporta molts mals de cap, encara que no ho sembli.Sortosament des del mes de febrer gestiona la casa de colònies la cooperativa Entorn de la Fundació Ferrer Guardia, i, encara que ens queden aspectes per anar concretant, ja ha estat una bona ajuda.

La fotografia és la ciutat de Sibiu, enguany co-capital europea de la cultura

ABSTENCIÓ

La constitució dels nous ajuntaments, que es va fer dissabte, juntament amb les notícies publicades aquests dies en el tema de pactes, m'ha deixat una sensació d'insatisfacció i de feina no ben feta per part dels partits polítics.
Les eleccions municipals, elaboració de llistes, nombre de regidors i regidores, i ara nombre d'alcaldes i alcaldesses de cada grup polític ens les ha convertit en una competició estadística, que em sembla, que satisfà poc a la ciutadania. Aquest fet de millorar el ranking respecte l'anterior elecció municipal, i respecte als altres grups, ens comporta està més atents a la quantitat que a la qualitat.
Molts són els homes i dones que representen els valors del socialisme català, i d'altres opcions polítiques, en els seus pobles i ciutats cercant l'interés públic en les seves decisions; però malauradament, a tots els partits, se'ns comencen a "colar" persones que els mouen interessos privats personals o de promotores que juguen als seus interessos.
També tots els pactes són lícits per aconseguir el govern en els municipis però costen d'entendre quan responen a ideologies diferents, de dreta o d'esquerra, i, molt més quan els d'una mateixa opció conservadora o progressista podien sumar i no ho han fet.
Aquests, entre altres, són motius que creen abstenció i desencís de la democràcia, i que algunes persones diuen:" A la propera no votaré", i, cada vegada n'hi ha més que compleixen en les seves paraules.

15 de juny Trenta anys de Democràcia

Aquest matí m’han entrevistat a Canal Blau Ràdio per recordar els 30 anys de les primeres eleccions democràtiques després del franquisme, i, tot recordant una data inoblidable, 15 de juny de 1977, hem repassat aspectes prou actuals com les campanyes electorals, l’absentisme, la llei electoral, tots ells amb un objectiu: ENFORTIR LA DEMOCRÀCIA.

Fa 30 anys la campanya electoral va ser la preparació d’una gran festa ja que ens calia donar a conèixer els partits, els candidats, el programa. Cada dia sortíem al carrer amb megafonia, tríptics, eslògans, música per recordar que el dia 15 era per moltes persones la nostra primera votació en democràcia i per altres era la recuperació d’una nova època democràtica. Ara, després de 30 anys i amb tecnologies de la informació i comunicació tan diferents, les campanyes queden realment mediatitzades pels mitjans de comunicació i centrades mediàticament pels líders de les forces polítiques, tant si són eleccions municipals com legislatives.

Fa 30 anys tots i totes estàvem motivats per anar a votar i obrir portes a un nou sistema polític, ara malauradament les persones absentistes ho veuen d’una altra manera ja que algunes es senten desmotivades pels polítics (homes i dones) per algun motiu, altres ja els hi sembla bé com estan i per això no hi participen, i ,altres no donen valor a la democràcia. Cal ensenyar a viure democràticament i per tant a ser, tots i totes, partícips de la mateixa. Participar vol dir tenir drets i correspondre amb els deures, i, un d’ells, és votar.

Fa 30 anys estrenàvem la llei electoral espanyola (perquè de catalana encara no n’hem aprovat cap) i, des de fa temps ja la qüestionem. Després de 30 anys ens cal reflexionar perquè la nova llei doni resposta a una democràcia participativa i representativa amb més força per governar sense anar en detriment dels partits amb menys representació i de la representativitat d’homes i dones de forma paritària.

La societat d’avui i la de fa 30 anys és diferent però malauradament continuem tenint un petit reducte terrorista que no creu en la democràcia i que ens marca molt a l’hora de fer política.

Treballar contra l'abstenció per reforçar la democràcia

Avui m'he despertat amb la veu del president Zapatero a la televisió que comentava que aquestes eleccions municipals havien anat bé al PSOE i que havia escoltat que també l' hi havien anat bé al PP. He comprovat que estava prou desperta i he pensat que un cop més en unes eleccions tothom guanya, o tothom s'enganya, perque es valoren aspectes que no són pels que la ciutadania va exercir diumenge el seu vot.

La campanya de les eleccions municipals ha estat per part dels mitjans de comunicació i dels partits polítics una precampanya de les eleccions generals, que de no anticipar-se, no s'han de celebrar fins a principi del proper any. I, en consequència la valoració també es fa com si es tractes d'una primera volta de les eleccions generals.

Aquests, com altres, són aspectes que causen cansament a la ciutadania ja que desvirtuen el principi democràtic de les eleccions convocades.

Si les campanyes i les eleccions han de tenir una única visió seria molt millor convocar-les totes el mateix dia cada quatre anys, resultaria més econòmic, menys fatigòs pels que fem campanyes i potser hi hauria més votants.

Si valorem la necessitat de tenir un nivell alt de votants per donar consistència a la democràcia ens haurem de plantejar com un repte la motivació de la ciutadania davant les eleccions amb anàlisi i reflexió de llistes obertes, de convocatòria amb dies laborables, d'obligatorietat d'anar a votar i d'altres, però, de ben segur, que no podem continuar sense fer res perquè la democràcia s'afebleix.

EL DRET AL VOT I EL DEURE CIUTADÀ

El dret a votar és el dret democràtic que ens dona pas a tenir altres drets com el dret a una educació pública i de qualitat, a un servei de salut digne, a una jubilació quan ens pertoqui, a una atenció per a les persones amb dependències i... a altres drets; però en aquest país, el dret al vot és lliure exercir-lo o no, i aquesta és la qüestió.
Democràticament m'agrada defensar que la decisió d'exercir el dret a vot sigui un acte lliure i personal però em preocupa que aquest acte, en masses persones, no respongui a una voluntat de decidir sinò a un tant "enfotisme", a un acte de deixadesa o a un depend del temps que tingui o del temps metereòlogic. Alguns fins i tot ho justifiquen amb raonaments com "votar no va amb ells o elles" o "tots els polítics són iguals" o "no entenc en política".
A tots ells els hi diria que si volen reclamar drets i que cada dia millorin en qualitat cal exercir el primer dret que és el d'anar a votar per tal de poder tenir també el dret de queixa i de reivindicació.
I, els polítics (homes i dones, entre les que m'incloc) crec que hem de fer més pedagogia democràtica dels drets i deures de les persones; cercant camins d'apropament a la ciutadania mitjançant noves eines i estructurant les institucions democràtiques al servei de les persones.
Diumenge exercint el dret de vot complim el deure de ciutadà demòcrata.

ELECCIONS MUNICIPALS 2007

L’any 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals d’aquesta època democràtica i vaig tenir la sorpresa, per mi incomprensible, que en les eleccions més properes a la ciutadania l’índex de participació era més baix.

Això no és així en els pobles petits on les diferents opcions polítiques són representades per persones conegudes i per tant la gent hi participa més; però quan ens trobem en pobles una mica més grans la participació baixa.

En les primeres eleccions ho atribuíem al desconeixement de la ciutadania a quin era el paper dels ajuntaments respecte els serveis que gestionava, per cert, molt pocs directament a les persones.

Durant tot aquest temps, doncs aquestes ja seran les vuitenes eleccions, són molts els serveis a les persones que gestionen els ajuntaments, ja que les lleis i els governs més progressistes, han apropat la gestió dels mateixos cap a la ciutadania.

Ara quan anem a votar a les eleccions municipals estem escollint els regidors i regidores i l’alcalde que han de liderar durant quatre anys el futur de la nostra ciutat, des de d’urbanisme, al dia a dia dels serveis a les persones, educació, salut, atenció a les persones dependents, i, també neteja i convivència, entre altres.

I no és cert que tots els polítics siguin iguals ja que alguns representen forces polítiques amb projectes nacionals, i/o de l’estat espanyol, i altres els desconeixem perquè no tenen referents més enllà de la candidatura local.

Entre els polítics més coneguts també es cert que alguns els hi coneixem ja la seva manera de gestionar, el seu projecte de ciutat, la relació amb la ciutadania, i... per tant li podem donar la confiança amb més tranquil·litat. Aquest és el cas de la candidatura que presentem els socialistes a la nostra ciutat, on hem governat, impulsant i transformat la ciutat en cinc mandats municipals, dels set períodes d’aquesta època.

Els socialistes a Vilanova hem dipositat la nostra confiança per liderar el projecte de ciutat que entre tots hem formulat i que anem revisant i adequant als nous temps a JOAN IGNASI ELENA, com en altres ocasions ho havíem fet a Jaume Casanovas, Victor Forgas i a Sixte Moral.

Sana enveja la participació en les eleccions franceses

No dec revelar cap secret si dic que no m'ha agradat el resultat final de les eleccions presidencials a França, ja que com a dona i socialista hauria celebrat, que els i les franceses haguessin donat la confiança amb el seu vot a Sègolene Royal. I, encara vull expressar un desig personal, m'agradaria que ella fos la que pugués continuar liderant el procés renovador del socialisme francés ja que malgrat no assolir la majoria de vots, cal no desestimar la confiança que li han mostrat molts ciutadans i ciutadanes del seu país, i en masses ocasions semblants hem vist sortir des dels partits veus de companys que demanen el cap o que s'ofereixen per ser ells els "liders", ara que Royal ja ha obert un nou camí.
Avui però jo em volia fixar amb l'alta participació (un 87%) oidà! ja que em provoca una sana enveja i em planteja dubtes de la feina que fem els polítics, homes i dones, i els partits, en el nostre país, per crear una apatia tan gran a la nostra ciutadania.
A voltes han surgit veus argumentant manca de tradició democràtica, de reiteració de votacions, de disfunció entre el que diuen i fan els polítics i els mateixos partits, i així hi podriem afegir justificacions infinites, perquè l'únic cert és que tenim una baixa participació i en les eleccions municipals, les més properes a la ciutadania, aquesta és encara més baixa.
Necessitem donar valor real a la política democràtica acostant-nos a la ciutadania, als seus problemes, que són també els nostres, i oferir respostes creïbles per a solventar problemes cada dia des de la proximitat a les persones.
Els partits han d'existir, mentre no trobem una organització millor, però en ells la vida ha de ser democràtica i prou transparent perqué l'entenguem els afiliats i la puguem trametre als simpatitzants. Massa sovint es donen fets inexplicables que responen a estratègies d'aquells que estan més aprop dels "aparatos" que de la gent que representen.
Cal donar valor al fet d'estar afiliat a una organització política, fins i tot per part de la mateixa organització, perquè darrerament fins i tot el partit dona més importància a l'independent (que costa creure que se'n pugui ser) que a les persones que des de fa temps s'han afiliat, i amb tots els seus dubtes, treballen voluntàriament o ajuden econòmicament a que els partits sobrevisquin. De sempre, he valorat més una persona compromesa amb un partit, d'aquella que diu que no és política, perquè de ben segur que no és possible.
Els partits però necessiten una forta sacsejada d'organització, de renovació en el seu tarannà diàri, amb la seva representativitat, i amb la renovació d'idees perque la participació i la cultura democràtica doni resposta a la ciutadania i aquesta pugui correspondre participant en les votacions en èpoques electorals i incrementant també el nombre d'afiliats i afiliades en els partits polítics.
La democràcia l'hem d'apendre a viure a la família, a l'escola, al municipi, a la societat i, també, en els partits polítics.

14 d'abril HOMENATGE a MARTA MATA

"Abril, aguas mil", diu la dita en castellà i enguany sembla que és així. Desitjo que aquesta porti fecunditat i prosperitat al país, que falta ens fa.
Feia dies que en el bloc també hi havia sequera, no per falta de temes per a tractar-hi sinó al contrari per excés, ja que el mes de març vaig anar tant i tant enfeinada que no em va ser possible dedicar-m´hi.
Les dues lleis, la de la igualtat i la d'universitats, que vaig portar com a portaveu de l'Entesa em van comportar feina de preparació, de negociació i d'exposició en comissió i en el ple que el bloc se'n va resentir. Intentaré però fer algun text per cada tema durant aquest mes per poder compensar el buit d'aquests dies.
Dissabte, 14 d'abril, aniversari de la república, celebrarem l'HOMENATGE A MARTA MATA, promogut per la Generalitat, l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona i organitzat per Rosa Sensat. Per a més informació www.martamata.cat que es pot consultar.
Avui, quan preparava la meva aportació a la taula rodona de la tarda de la formació continuada dels mestres i constatava l'evolució de l'Escola d'Estiu, d'aquella primera per mi, encara estudiant, i segona d'aquesta època, la de l'any 1967 ,que es celebrà als locals de les escoles Betània- Patmos a Pedralbes, del 17 al 30 de juliol, de forma totalment voluntària i pagant una quota indicativa de 700 ptes. per anar-hi, més els viatges i el dinar, em fa pensar en l'esperit renovador, altruïsta i d'implicació que teníem les 560 persones que hi vam participar.
És en aquella Escola d'Estiu que vaig veure per primer cop a la Marta Mata en un curs de lectura per a nens i nenes que ella hi feia de professora i recordo que ens va parlar del llibre "Un rètol per a Curtó", que vaig fer servir en el meu debut com a mestra per a llegir conjuntament nens i nenes de 8 a 11 anys que tenia en la mateixa classe.
L'Escola d'Estiu, des de l'any 1966 és una activitat emblemàtica de formació permanent per als mestres, des de la seva organització, a les classes, actuant en unes de professora i en altres d'alumna, i programant més activitats per a completar la formació no sols didàctica o pedagògica sinò també ciutadana.
Aquests dies que he rellegit molts articles, editorials i entrevistes de la Marta he fet un ampli recull de cites i aquí crec que aquesta s'hi adiu prou:
" Sempre he pensat que la formació del mestre havia d'anar íntimament lligada amb la pràctica escolar i fins i tot social.
Trobo una cosa terrible un mestre que només s'hagi mogut en el mon de l'escola i la Universitat. M'estimo més que es mogui en el món de la vida, dintre del qual s'engloba la ciència"

Llei per la igualtat efectiva d'homes i dones

La setmana passada, coincidint amb el Dia de la Dona, vam aprovar en el senat el text de la llei que ara sols li resta l'aprovació definitiva en el Congrés de Diputats i la seva publicació en el Butlletí oficial de l'Estat.

Vaig tenir la sort de ser la ponent del grup de l'Entesa Catalana de Progrés i poder participar en la ponència, comissió i finalment en el ple

HOMENATGES A MARTA MATA

Ja és hora! D'un temps ençà em neguitejava pensant que teníem un deute amb la Marta i ara em neguiteja pensar si estarem a l'alçada del que es mereix.
Dissabte 3 de març li organitzem des de la Fundació Àngels Garriga de Mata, la fundació que ella va crear i que dedicà a la seva mare. És a dos quarts de dotze del migdia a la casa de Can Mata de Saifores i preveiem que tingui una durada de dues hores per aquells i aquelles que vulguin conèixer la casa. Ho hem organitzat amb una explicació de la visió del Penedés des del terrat de la casa (a la Marta li encantava explicar-ho en totes les visites que tenia) i a continuació, tal com feia ella, portar-los cap a la Biblioteca Curtó, nom literari de Saifores. La biblioteca està repartida en vàries estàncies de la casa però ja té una extensió de 200 m. quadrats.
A continuació, aproximadament cap a dos quarts d'una començarà l'acte amb un esquetx preparat per Marduix, una glossa del pensament de la Marta, breus parlaments i clourà l'acte una coral.
És una acte obert a totes les persones que es vulguin sumar a homenatjar una persona que va dedicar la seva vida a l'educació, principalment dels més petits, a treballar per l'escola pública, catalana i arrelada al seu entorn des del món pedagògic i del polític i sempre que podia des d'El Penedés.

Un altre homenatge és el que es prepara pel 14 d'Abril a Les Drassanes de Barcelona. Un altre dia us en faré cinc cèntims però avui es per convidar-vos a Saifores el proper 3 de març

Nou periode de sessions al Senat

Aquesta setmana hem reiniciat la nostra presència al Senat i de nou he comprovat la duresa del PP en la seva acció política. El seu lema deu ser el "tot s'hi val" per poder governar, i, en la política hauria d'imperar l'ètica per apropar de nou la gent a la seva importància.
Dilluns, en la comissió d'educació i ciència, durant la compareixènça del secretari d'estat d'universitats i d'investigació per informar-nos de la feina feta pels diferents consells i organismes dedicats a la investigació en el sector públic i de les línies mestres pel futur, els senadors del PP van intentar convertir-la en una campanya, autonòmica o local, d'un centre de Ponferrada (León) entestant-se en parlar de diverses contratacions de personal que responien a noms de coneguts polítics, sense posar en evidència si hi havia hagut irregularitats en la seva contratació o si no responien al perfil demanat, la seva queixa era perquè eren fills de polítics. En la meva intervenció no em vaig poder callar la meva posició perquè tots els que ens dediquem a la política hem d'exigir els passos correctes en les contratacions però els nostres fills o filles han de poder tenir les mateixes possibilitats que tota la ciutadania.
Igual d'incòmode va ser la pregunta que li va formular el PP al president Zapatero ja que en tot moment va fer servir un llenguatge i un gir de paraules per agradar els seus; però tinc els meus dubtes que l'agressivitat que s'hi destila sigui de l'agrat de la majoria de la població.

La foto és el nou grup de l'Entesa Catalana de Progrés