Sana enveja la participació en les eleccions franceses

No dec revelar cap secret si dic que no m'ha agradat el resultat final de les eleccions presidencials a França, ja que com a dona i socialista hauria celebrat, que els i les franceses haguessin donat la confiança amb el seu vot a Sègolene Royal. I, encara vull expressar un desig personal, m'agradaria que ella fos la que pugués continuar liderant el procés renovador del socialisme francés ja que malgrat no assolir la majoria de vots, cal no desestimar la confiança que li han mostrat molts ciutadans i ciutadanes del seu país, i en masses ocasions semblants hem vist sortir des dels partits veus de companys que demanen el cap o que s'ofereixen per ser ells els "liders", ara que Royal ja ha obert un nou camí.
Avui però jo em volia fixar amb l'alta participació (un 87%) oidà! ja que em provoca una sana enveja i em planteja dubtes de la feina que fem els polítics, homes i dones, i els partits, en el nostre país, per crear una apatia tan gran a la nostra ciutadania.
A voltes han surgit veus argumentant manca de tradició democràtica, de reiteració de votacions, de disfunció entre el que diuen i fan els polítics i els mateixos partits, i així hi podriem afegir justificacions infinites, perquè l'únic cert és que tenim una baixa participació i en les eleccions municipals, les més properes a la ciutadania, aquesta és encara més baixa.
Necessitem donar valor real a la política democràtica acostant-nos a la ciutadania, als seus problemes, que són també els nostres, i oferir respostes creïbles per a solventar problemes cada dia des de la proximitat a les persones.
Els partits han d'existir, mentre no trobem una organització millor, però en ells la vida ha de ser democràtica i prou transparent perqué l'entenguem els afiliats i la puguem trametre als simpatitzants. Massa sovint es donen fets inexplicables que responen a estratègies d'aquells que estan més aprop dels "aparatos" que de la gent que representen.
Cal donar valor al fet d'estar afiliat a una organització política, fins i tot per part de la mateixa organització, perquè darrerament fins i tot el partit dona més importància a l'independent (que costa creure que se'n pugui ser) que a les persones que des de fa temps s'han afiliat, i amb tots els seus dubtes, treballen voluntàriament o ajuden econòmicament a que els partits sobrevisquin. De sempre, he valorat més una persona compromesa amb un partit, d'aquella que diu que no és política, perquè de ben segur que no és possible.
Els partits però necessiten una forta sacsejada d'organització, de renovació en el seu tarannà diàri, amb la seva representativitat, i amb la renovació d'idees perque la participació i la cultura democràtica doni resposta a la ciutadania i aquesta pugui correspondre participant en les votacions en èpoques electorals i incrementant també el nombre d'afiliats i afiliades en els partits polítics.
La democràcia l'hem d'apendre a viure a la família, a l'escola, al municipi, a la societat i, també, en els partits polítics.