3.10.2008

Hem guanyat i anem a totes


La força socialista catalana ha estat insuperable i ha resultat decisiva en el resultat final socialista a l’Estat. Esperem que alguns companys, de paraula fàcil, en prenguin bona nota.

Els catalans i catalanes hem parlat i hem dit, ben alt, que volem tenir pes a les corts espanyoles (congrés de diputats i senat) per a continuar treballant amb el govern de l’estat per a Catalunya.

Des de Catalunya també hem dit que no tenim problemes en la convivència de les dues llengües oficials i que des de l’estat es necessari polítiques de promoció, arreu, de totes les llengües oficials.

Hem dit que volem recuperar el motor econòmic que havia estat Catalunya i necessitem que l’estat ens hi posi els recursos econòmics per a recuperar-nos de la manca d’inversions del Partit Popular, i aquells tripijocs entre CiU i PP. I, necessitem recuperar el prestigi que havíem tingut en el món de l’educació, de la renovació pedagògica i en el camp del coneixement.

Hem expressat que volem el desplegament del nou Estatut, sense presses però sense pauses, amb un nou finançament, el consorci tributari i noves competències amb recursos .

Hem demostrat que creiem en un projecte federal d’estat i que volem fer servir la nostra força per fer reformes estructurals: reforma del senat per esdevenir càmera territorial, reforma de la llei orgànica del poder judicial, entre altres.

Els diputats i diputades i senadors i senadores del PSC, tal com ha deixat clar en Miquel Iceta, respondrem a aquests vots amb la convicció d’ “intentar complir amb el mandat rebut de forma majoritària pel poble de Catalunya” i defensar els interessos dels catalans “amb la màxima participació, influència i capacitat de decisió” .

3.09.2008

ANEM A VOTAR perquè guanyi la DEMOCRÀCIA



Ja he votat, i en dipositar el vot, he fet dues dedicatòries:

· A Isaïas, el ciutadà mort per ETA, i a la seva filla Sandra, per la valentia, en pronunciar les seves paraules que ens deixaren mudes i amb ulls plorosos , a una gran part de la ciutadania

· A Francesca Martín, que malauradament ens deixar massa aviat i no ha pogut veure que el seu esforç, com a dona militant socialista, ens ha comportat, principalment a les dones, guanyar drets, i visualitzar la igualtat, al llarg d’ aquesta legislatura que hem acabat.

Vull reproduir un escrit d’un militant socialista, publicat a El Plural, en el que em sento identificada

Sandra, te queremos

Ayer muchos ciudadanos españoles andábamos sorprendidos por el asesinato de un ex-concejal socialista. Hoy todos los españoles hemos llorado al escuchar a a su hija increpar a los asesinos de su padre. Y hacer un definitivo análisis político de una muerte cruel para todos, pero especialmente para ella. Sandra, muchas gracias por esa voz ronca por el dolor pero sin una grieta. Sandra, gracias por explicarnos por qué y cómo tenemos que seguir luchando por la paz, la democracia y el socialismo.

Sandra, cuida a tus hermanos Adail y Ainara. ¿Esos asesinos no sabían cómo una familia de Zamora se sentía plenamente vasca? ¿Esos asesinos no sabían que disparaban contra un obrero vasco, socialista y español?

Sí lo sabían. Por eso fueron a por él.

Sandra, le ha tocado a tu familia el sacrificio supremo de
la vida. Nada es como eso. Pero todos los ciudadanos de bien en España y en el País Vasco saben lo que significa la sangre de tu padre.

Tus palabras despreciando a los asesinos y pidiendo ejercer el derecho más importante en democracia, el de votar, son una lección inolvidable de ciudadanía.

Me pareció, Sandra, que leías a ratos un texto.

Le pido a José Blanco que te pida esa hoja de papel. Le pido a José Blanco que haga copias de esas líneas y las envíe a todas las Casas del Pueblo socialistas.

Sandra, tus palabras escritas han de ser otra explicación de por qué vale la pena ser demócrata y ser socialista.

Ya se que pudo caer cualquiera, pero precisamente ahora se trata del padre de Sandra: un obrero socialista.

Sandra, te queremos.

Luis Solana es militante socialista y promotor de Nuevas Tecnologías

3.07.2008

El palau Sant Jordi socialista

Quin goig i quina emoció poder participar d’un acte tant multitudinari com el que vàremm viure ahir al palau Sant Jordi.

Hi vaig arribar que ja estava començat, per problemes d’agenda, però vaig poder arribar a seure a terra, just al costat de l’escenari i, quan vaig fer una ullada a tot el recinte em va impressionar la gran quantitat de gent que compartíem el desig que el proper president de govern sigui José Luis Rodríguez Zapatero.

Conec que en els actes electorals hi acostumem anar els convençuts i els que tenim el vot ja decidit, però aquests ens donen força per autoafirmar-nos i arguments per anar a convèncer més gent.

I com ens deia ahir el president Montilla cal explicar als que encara tenen dubtes els cinc arguments definitius: som més els qui creiem en la justícia social; no és el mateix l’esquerra que la dreta; som optimistes i creiem en les nostres forces (res que valgui la pena neix de l’odi, de la rancúnia o de la mentida); perquè som catalanistes; i finalment, perquè si nosaltres no anem, ells tornen”.

Felipe González, que des de que no demana el vot per a ell, està encara més esplèndid , no sols va demanar el vot sinó que va fer una crida a votar massivament socialista per tenir una àmplia majoria per poder governar i ho contraposava a un PP que vol guanyar per manar i no per governar. I, a la vegada “ensenyar al PP a perdre” ja que “cal saber perdre per ser demòcrata; la vida i el PP m’han demostrat que qui no sap perdre tampoc no sap guanyar. Necessitem una dreta democràtica” , ha dit.

El president i candidat Zapatero que en tantes ocasions ha donat la cara per Catalunya ens va recordar “Catalunya és la història de la pluralitat, del respecte, de la cultura, de la modernitat, i ha de donar el senyal més clar, ampli i majoritari, que igual que volem ser la vuitena potència econòmica mundial també volem ser potència mundial de la pau, la convivència i els drets humans”.

Ahir efectivament érem molts però ara ens queda el dia de la veritat, el dia “D”, diumenge hem d’omplir de vots les urnes de vot socialista, de vots PSC a Catalunya, única opció catalana que des del primer dia, i fins el darrer, anunciem que volem com a president de govern a Zapatero.

3.05.2008

NOUS DRETS DE LES DONES EN EL CAMÍ PER A LA IGUALTAT

Ahir el fòrum de dones progressistes de Sant Sadurní em van convidar a parlar sobre “Nous drets de les dones en el camí per a la igualtat” per a celebrar el dia de la dona treballadora i el 11è aniversari de la seva creació.

El guió que vaig desenvolupar és el gran avanç que hi hagut durant aquest darrers quatre anys en polítiques de igualtat, mostra d’una sensibilitat del president del govern i d’aglutinar els vots necessaris, a les corts espanyoles, per avançar. En grans trets són:

- Govern paritari (igual nombre d’homes i dones) i, el manté durant la legislatura

- Nomenament d’una dona com a vicepresidenta primera de govern (1º vegada a la història)

- Creació d’una secretaria general de Polítiques d’igualtat

- Aprovació d’una llei Integral contra la violència de gènere, en consens amb tots els grups polítics, per intentar eradicar el masclisme criminal

- Reforma de la llei del divorci per tal que sigui més àgil, menys traumàtica i per aconseguir la responsabilitat de pare i mare en la criança de fills i filles

- Increment de les pensions de viudetat i les mínimes de jubilació que afecten majoritàriament a les dones

- Impuls de més d’un centenar de mesures per a promocionar la participació de les dones en àmbits com la investigació, el treball, l’esport, la salut o la conciliació de la vida laboral, familiar i personal, entre altres

- Aprovació de la llei orgànica per la igualtat efectiva entre dones i homes per fer conseguir el principi d’igualtat en el tracte

- Aprovació de la llei de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència com a nou dret de l’estat del benestar

- Elaboració d’un pla nacional contra el tràfic de dones per a l’explotació sexual amb mesures interministerials per a la persecució de les màfies i la protecció e inserció

social i laboral de les dones traficades per tal de defensar els drets de les dones prostituïdes

Les polítiques d’igualtat entre homes i dones són una qüestió de justícia social, però també, un motor de desenvolupament econòmic i un factor més d’aprofundiment de la democràcia.

3.03.2008

També hi ha eleccions pel SENAT


Alguns companys i amics, que deuen seguir el bloc, m’han comentat que caic en el mateix oblit que la campanya electoral: el dia 9 de març hi ha eleccions al Congrés de Diputats però també al Senat, i, d’aquesta càmera tothom se n’oblida.

Hi ha una anècdota, que sovint t’expliquen els senadors més veterans, sobre el desconeixement general d’aquesta càmera del 23 de febrer de l’any 1981, quan el militar Tejero va entrar al Congrés per fer el cop d’estat, va errar la càmera perquè si hagués entrat al senat potser encara hi seria perquè els mitjans de comunicació no se n’haurien assabentat. És una broma però bastant il·lustrativa.

Avui he vist que el ministeri d’interior feia un anunci de com s’havia de votar en la papereta de color sèpia i amb les tres creuetes en el nostre cas de la província de Barcelona.

Els socialistes catalans ens presentem en una coalició anomenada Entesa Catalana de Progrés formada pel PSC, ERC i IC-EUiA. En el Senat formem grup propi i, en aquesta passada legislatura, érem 16 persones, els 12 per elecció directa i els 4 anomenats pel Parlament de Catalunya. Vull dir ben alt que som grup propi perquè avui també he sentit per part de CiU, tant el sr. Mas com el Sr. Duran (que no sempre diuen el mateix), que ERC i PSOE són el mateix grup en el Senat.

El Senat, és ara una càmera de segona lectura i de control de govern, sortosament en aquesta legislatura el president Zapatero li ha donat més rellevància, ja que un cop al mes es sotmet a control de govern amb tres preguntes dels grups a l’oposició. L’Entesa Catalana de Progrés quan li ha correspost ha preguntat fent incidència amb temes de Catalunya amb el convenciment que el Senat hauria de ser una càmera territorial, per articular un Estat de les Autonomies plural i una Espanya descentralitzada, tal com hem anat realitzant des de la Constitució, i avançar cap a l’Estat Federal.

3.01.2008


El Partit Popular, i el seu líder Mariano Rajoy, van vinculant inseguretat ciutadana i immigració fins a uns límits tant perillosos que arriben a transmetre un missatge xenòfob i racista. Ho fan en fins electorals per guanyar vots; però cal dir que juguen en foc, perquè malauradament el missatge queda, i posa en perill la cohesió social.

Així ho va expressar, Mariano Rajoy, en un míting a Canàries:

“Quiero orden, control, ley, integración y que los derechos de los españoles no se vean perjudicados por los derechos de todos los demás. No puede entrar todo el mundo que quiera sin control, porque no cabemos” (EL PAÍS, 28.02.08)

Apart del missatge racista i xenòfob hi ha falsedat en el discurs, perquè no és cert que immigració i inseguretat siguin un binomi real estadísticament, i tampoc és cert que quan manava el PP practiques la política de “mano dura” que ara reivindica.

Al nostre país viuen molts immigrants que treballen, paguen impostos, cotitzen a la Seguretat Social, volen i desitgen integrar-se, i contribueixen al creixement i desenvolupament de l’economia espanyola.

Cal conèixer que gràcies als immigrants que viuen i treballen a Espanya cobrim les pensions de més d’un milió de persones.

Els socialistes volem en matèria d’immigració avançar en dos principis que garanteixin la convivència:

  • La igualtat plena en drets i deures per a tots els residents regulars a Espanya, nacionals i estrangers.
  • El respecte al marc de convivència que legalment ens dotem, començant per la Constitució i l’Estatut a Catalunya, dels que en sorgeixen lleis, normes, principis i valors.

I, fidels a aquests principis, apostem per una immigració ordenada en el marc de la legalitat, i un reforç efectiu en els controls i mecanismes de lluita contra la immigració clandestina.