3.06.2006

ESPALIS I ASSSOCIACIONISME EDUCATIU

Ahir vaig assistir a l'assemblea d'ESPLAC, l'entitat que acull els esplais laïcs catalans, i, vaig quedar impressionada de la quantitat de joves (nois i noies) que voluntàriament dediquen les seves hores d'esbarjo, les que els hi resten del treball i/o dels estudis, a treballar pels altres, especialment dedicats a l'educació dels més joves que ells, siguin infants o joves.
Em va agradar la paròdia que va fer un monitor com a reflexió personal quan arriba esgotat a casa seva després d'una sortida, respecte el comportament dels altres monitors, dels nens i nenes i com s'interroga respecte el seu propi paper davant els altres. Aquesta breu representació va donar pas a la presentació d'una publicació "COORDINEM-NOS El treball en equip als esplais".
Sorprenent que en una societat on l'individualisme i la competitivitat sembla que enmarquin les nostres conductes, trobem grups de joves que els caps de setmana es plantegen una nova manera de treballar i de funcionar millor: el treball en equip.

En l'acte públic vaig copsar l'esperança, que les entitats presents dedicades al món educatiu dels joves, tenen posada en la ponència, de recent creació en el Parlament de Catalunya, per a l'elaboració de la llei sobre associacionisme educatiu.

Aquesta és una llei que hauríem de concretar correctament el seu objectiu per tal de preservar i estimular l' acció educadora i voluntària dels joves, nois i noies, que s'ofereix a les famílies i a la societat en general per tirar endavant projectes educatius pels més petits i joves de forma autogestionada i en equip.
En un moment on el món empresarial i el mercat de l'oferta i la demanda fa, i incrementarà en un futur, moltes i diverses ofertes, hauríem d'encertar perque es puguin diferenciar el món dels esplais, des d'una visió que són polítiques de joventut, són polítiques educadores i són polítiques socials, ja que un dels seus objectius també és la cohesió social i el treball a favor de tots i totes.

EL NOU ESTATUT

Aquests darrers dies, tot sembla indicar que el nou Estatut per a Catalunya serà una realitat. Després de l’acord entre Socialistes, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya, ja hi ha els vots suficients per l’acord un cop finalitzi la seva tramitació a Les Corts Espanyoles (Congrés de Diputats i Senat). És a dir, tenim l’Estatut a la punta dels dits.

Hem de recordar que aquest nou Estatut és fruit del Pacte del Tinell que signàrem per formar el govern catalanista i d’esquerres actual, i que en el seu text recollia, tal i com s’havien compromès els tres partits en els seus programes electorals, a elaborar en el Parlament de Catalunya un nou Estatut per a ser tramés a Les Corts Generals, realitzant, posteriorment, un referèndum entre tota la ciutadania de Catalunya.

Avui, però, en aquest nou Estatut ens hi falta encara l’acord d’Esquerra Republicana de Catalunya, un dels quatre partits que més s’ha involucrat en tot el procés, aportant, suggerint i participant des de la primera línia política. És per això, que en Pasqual Maragall -Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya- ha reinvindicat la continuació de les negociacions, demanant l’esforç de tothom per ajudar a buscar l’encaix que permeti als companys d’Esquerra Republicana a poder signar, amb dignitat, el seu compromís amb el nou Estatut.

Mentre mantenim l’esperança de que el nou Estatut no minvi el suport que va tenir amb la seva aprovació al Parlament de Catalunya, convé recordar que l’acord és un avenç indiscutible respecte a l’Estatut aprovat l’any 1979 i, per tant, és una excel·lent eina per treballar per la Catalunya del segle XXI. Repassem algunes qüestions. El futur Estatut de Catalunya veurà reconeguda la seva singularitat nacional i els seus drets històrics, així com els drets lingüístics tant de la llengua catalana com de l’aranesa. Catalunya, a més, podrà disposar de molts més recursos amb un sistema de finançament més transparent, just i solidari.

S’incorporen noves competències en el camp de la immigració, gestionant-se els permisos de treball dels treballadors estrangers amb coordinació amb l’Administració de l’Estat per expedir permisos de residència. També des de Catalunya, es gestionarà la Inspecció del treball, els ferrocarrils de rodalies i els ports i aeroports de manera consorciada. En l’Administració de Justícia també es comptarà amb més mitjans materials i personals i el Tribunal Superior de Justícia serà la última instància judicial al nostre país.

Les grans línies, doncs, avancen seguint els criteris i principis que, des de fa anys, veníem demanant i contemplant en els programes electorals del Partit dels Socialistes, per adequar l’Estatut a les noves necessitats i als canvis substancials que s’anaven produint a la nostra societat. Durant aquests últims vuit anys, l’acord de Convergència amb el Partit Popular ha impedit qualsevol intent de discussió al respecte. Ara, en aquest moment, ens congratulem que Convergència i Unió hagi tingut el coratge de trencar aquest acord i es sumi a una proposta enormement positiva per la nostra nació.

Així, doncs, comencem el tràmit d’aprovació de l’Estatut amb el ple convenciment que el tenim ja garantit, però pels socialistes, que vàrem brindar pel Pacte del Tinell, ens agradaria, també, que els actors d’aquell pacte participessin, tots, d’aquest triomf col·lectiu que també els pertany.


M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya en
el Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi
i Senadora

Article publicat al Diari de Vilanova 3 de febrer de 2006

La violencia de gènere

Ara fa un any, vaig assistir a una reunió de les Nacions Unides on s’avaluava les conclusions i resultats de la Cimera de les Dones que s’havia celebrat a PeKin deu anys abans, podent comprovar, de primera mà, que l’interès de molts delegats no estava en els resultats d’aquests deu anys, sinó en el procés que en aquell moment estava vivint l’Estat Espanyol al voltant de la llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que tot just, en aquell moment, començava a funcionar.

Així, doncs, fa aproximadament un any d’aquell fet i, malgrat que el temps transcorregut encara no és massa, si que ja permet fer una primera avaluació, potser no tant en resultats quantitatius, però si en fets qualitatius que, a la llarga han de servir per aconseguir l’objectiu principal: la reducció de la violència de gènere.

Abans, però, deixeu-me que us faci memòria i ens situem, tots plegats, repassant un parell de qüestions de l’esmentada llei. La primera novetat és que es tracta d’una llei integral, és a dir, d’una llei que fuig de polítiques sectorials i que trenca la compartimentació estanca dels diferents ministeris. En aquesta llei, la transversalitat no és una simple paraula, sinó que és la constatació d’un fet. Aspectes preventius, educatius, socials, assistencials, sanitaris i penals conviuen en ella i fa que els ministeris d’Educació, Justícia, Interior, Treball, Assumptes Socials, Sanitat, Administració Pública i Economia hagin de treballar conjuntament amb tota la complexitat de persones i idees que es barregen en la seva gestió. De tota manera, aquesta complexitat queda esmorteïda davant la simplificació de temps i procediments que comporta el fet de seure a la mateixa taula tots els actors principals de la llei.

La segona novetat és que la llei posa en el mateix nivell la sensibilització ciutadana, el reforç a priori en l’atenció a la víctima, la seva recuperació integral i les mesures penals, processals i judicials. No estableix la típica dualitat causa-efecte, sinó que profunditza en els entorns d’aquesta dualitat, intentant prevenir, actuar, penalitzar, guarir i protegir amb la màxima eficàcia i eficiència a la víctima o possible víctima.

A un any vista de l’aprovació d’aquesta llei, el govern de l’Estat, coordinant-se amb la majoria de les Comunitats Autònomes, ha posat en funcionament una vintena de jutjats específics i més de quatre-cents de compatibles. A part de crear places de magistrat que donin suport a diferents jutjats, ha millorat la pròpia organització, nomenant la Fiscal Especial de Sala en contra de la violència de gènere, aprovant la Delegació Especial del Govern i nomenant la seva titular. Paral·lelament, i des del ministeri de Treball i Assumptes Socials, s’ha publicat una resolució pel repartiment del Fons d’Assistència Social Integral de deu milions d’euros per a víctimes de violència.

Passos qualitatius que busquen i desitgen la millora de les dades quantitatives. I, tanmateix, el fet al voltant de les agressions de gènere continuen sent portada de les notícies de molts dies, de massa dies. I quan ho veiem, ens indignem i protestem cercant als poders públics que facin més al respecte. Després, quan estem més calmats, entenem que el problema i la seva solució són complexes i difícils ja que afecten temes culturals, socials i psicològics, i és llavors quan prenem consciència que podem millorar més la llei, però que en això no n’hi ha prou, que ens cal la voluntat de tota la societat per tirar endavant una lluita que és llarga, esquerpa i feixuga.

Les dones sabem que la violència de gènere no és un problema nou a la societat, i que durant massa anys s’ha esquivat el debat amb l’excusa que afectava a l’àmbit privat de la parella. Per això,entre altres aportacions, donem la benvinguda a tots els recursos que ens dona la llei per a combatre la violència de gènere, servint-nos de base per potenciar el debat sobre la desigualtat entre homes i dones i, el que és més important, conscienciant-nos en la creença que aquest debat no té que enrarir, de cap manera, la nostra societat. Els resultats quantitatius arribaran. Que ningú ho dubti.

M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya
Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi
I Senadora

Article publicat al Diari de Vilanova, 3 de març 2006