12.31.2008

COMIAT AL SABRI, un bon amic de fa molts anys

La Núria Jorba, la dona d'en Sabri, em va demanar que m'encarregués del protocol de la ceremònia de comiat. Hi he donat bastants tombs i finalment m'he decantat cap a un format més de relat de la vida i relació amb ell i la Nùria i anar intercalant les intervencions dels amics. Aquest ha estat el guió ja que crec que he dit algunes coses més com la seva primera anada a peu a Montserrat i la "bellisima cabriola" del campionat d'esquí.


Toc de MATINES

JOSEP RAMON SABRIÀ FERRER, el SABRI

Avui ens hem reunit per acomiadar en Sabri .Tots i totes el coneixíem alguns més d’altres.
Alguns fa forces anys, altres menys.
Ens queda el rècord de la teva mirada franca, el teu somriure sincer, el teu optimisme i la frase ocurrent per a cada moment, la teva lluita davant la vida i sobretot la teva estima.

La teva malaltia va fer que connectéssiu amb l’associació ACMAH i que avui l’Angelina ens vulgui dir unes paraules.

Personalment et recordo quan de molt jove compaginaves els estudis a Can Culapi i la feina, tot arrossegant una carretel•la de treball en algun lloc que no recordem. Eren temps difícils i com a germà gran, d’una família treballadora i nombrosa de ben segur que vas conèixer ben aviat limitacions i renuncies. D’aquells temps et recordem amb una memòria i agilitat mental impressionant que vas mostrar en el teu pas pel programa de televisió Cesta y puntos. La competició i el joc en equip t’havien agradat i com que eres bon company, fort i valent et volíem per jugar, per anar a la muntanya, per passejar ...

Amb el Sabri vaig compartir de joves els petits avanços que fèiem comprant la primera motxilla d’alta muntanya, el piolet, els grampons, els primers esquís, la primera americana per anar a vendre enciclopèdies (crec que no en va vendre cap) i també les primeres corregudes per poder anar amb la Núria de parella en alguna de les moltes marxes de muntanya que havíem participat.

Érem la gent jove de la Talaia d’aquella època. Més endavant, amb la gent del TRUC (el darrer grup de l’escoltisme) vam formar el CADAM ( Col•lectiu Autònom d’Alta Muntanya) i és en la muntanya que travem una amistat tant ferma que ha continuat sempre més.
L’alta muntanya, els rallis d’alta muntanya, les marxes, les sortides d’entrenament per preparar-nos per noves fites, ens han fet viure plegats aventures, unes agradables i altres no,.
De la muntanya seguim amb l’esquí per continuar vivint l’ambient net i pur de la natura.

En Xavier Capdevila del grup d’amics del CADAM ha fet un escrit en el seu bloc ja que avui no podia estar entre nosaltres i ens ho llegirà la Montse Barti.

Són els anys de la creació de la colla de Bordegassos i en Sabri també hi era pujant o fent pinya. Sempre des d’un lloc discret però era constant i puntual a totes les seves aficions igual com en els molts i diferents treballs que va anar realitzant en els anys que la malaltia el va deixar treballar.

La Núria i en Sabri feien amics arreu i en unes vacances vau incorporar l’amistat des dels Països Catalans del Sud , i avui la Pilar ens adreçarà el comiat en el seu nom.

Són els anys que amb la Núria us plantegeu una vida conjunta, més endavant incorporeu en David per viure plegats una vida familiar d’amor i estima immesurable . El resta de la colla també hi anem incorporant els fills i recordem l’estada a Rocacrespa, primer vivint amb el Campillo i la Montse i després allà als pins.

I també l’època de les caravanes i la descoberta de la vida de càmping. És en aquest ambient de càmping d’hivern, un dia d’intensa nevada i d’espessa boira que coneixem que emprens el darrer camí llarg i feixuc, que has tingut de fer molt aviat, massa. I, ha estat a la caravana i en el càmping que durant tants anys hem celebrat el Fi d’Any o l’inici del proper que la colla d’amics hem plorat col•lectivament la teva pèrdua. Colla d’amics que amb el pas dels anys n’hem anat incorporant molt més.

L’escrit d’en Salvador i consensuat amb tots ens l’intentarà llegir ell mateix.

Avui però fent meves les paraules de la Núria ja no hem de mirar enrere sinó endavant cap el futur.
Com fèiem a la muntanya quan la set o el cansament ens feien defallir i volíem fer cim. Amunt ens dèiem i parlàvem del vermut, la cervesa i els calamars a la romana que ens podríem estar prenent a la rambla i que pel nostre mal cap ...


Ens has deixat a les darreries de l’any però com que volem mirar endavant i en Sabri sempre estava disposat a fer alguna o altra celebració us desitjo en nom de la Núria, d’en David, de la família i de tots els amics i amigues un Bon Any ple de solidaritat i de bona convivència.

Toc d’aleta


La Núria m’ha insistit molt que us digui que la seva força l’ha aconseguit gràcies al suport i embolcall dels amics i amigues. Núria, ja ho he dit però l’amistat no genera deutes sinó solidaritat d’uns i altres, tu amb la teva generositat i bon humor també ens has fet créixer a nosaltres. Avui som tots encara més amics i més persones.


Les mostres de condol a la família no tenen perquè acabar avui poden continuar el proper any.

Podem anar sortint tot escoltant la música d’en LLach

12.09.2008

El ple dels "vetos" al Pressupost General de l'Estat pel 2009


Acabem de votar en el ple del Senat els quatre vetos que s'havien presentat al projecte de Pressupost General de l'Estat pel 2009. Per ser més precisa hem votat tres vetos ja que el presentat per ERC ja ha tingut més de la majoria absoluta de vots i per tant el projecte de pressupost retorna al Congrés tal i com ens havia arribat. No hem tingut ocasió de fer la votació del presentat per ICV-EUiA.
Els vots del veto que ha obtingut la meitat més un del nombre de senadors i senadores corresponen al PP i a CiU més ERC i ICV-EUiA.
Amb aquesta suma tant estranya de vots fa difícil legitimar els principis polítics de cada grup i fa poc creïble les paraules i declaracions que dia a dia escoltem; però en canvi deixa veure de manera precisa i transparent que PP i CiU sols tenen un objectiu: desgastar el govern d'Espanya i de Catalunya.
Com és possible que el PP voti el veto presentat pels senadors d'ERC per incompliment amb l'Estatut de Catalunya pel tema de finançament quan el Partit Popular han presentat un recurs al constitucional per l'Estatut? És que el PP pensa retirar el recurs o és que sols té interès per fer caure el govern presidit per Zapatero? Com és possible que demani que el president Montilla no pugui fer govern amb ERC per unes paraules d'en Tardà i en canvi ell pugui votar el veto d'ERC? És el PP un partit que vol governar algun dia l'Estat o és un partit en el que tot és possible?
Cadascú pot donar resposta a aquestes preguntes i treure les seves conclusions. Jo personalment confesso que no m'agrada que els companys d'ERC i d'ICV-EUiA presentin veto als pressupost pel tema de la finançament ja que tinc el convenciment i la confiança amb els dos governs que més aviat o més tard arribaran a un acord satisfactori, amb renúncies per les dues parts, tal com passa en qualsevol negociació que es vulgui arribar a un acord.
Avui en nom d'un treball i diàleg que han de fer els dos governs hem perdut la possibilitat de fer debat del Pressupost de l'Estat pel 2009, i, qui sap si, la possibilitat d'introduir alguna esmena més en benefici de Catalunya.
Ara el projecte de pressupost retorna al Congrés i el govern ha de cercar els vots per poder aixecar el veto, i, si és així, com desitjo, per l'any 2009 Catalunya rebrà més diners que en cap altre pressupost en compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut.