Aquesta setmana estic aterrant a la dura realitat del món de la feina, dels problemes, de la crisi, de les propostes difícils d'entendre en el camp de l'educació... Sols fa dos dies que he arribat de les vacances i ja m'agradaria tornar-hi.
Enguany hem tingut la sort, en Pere i jo, de poder arreglar-nos uns quants dies de vacances durant aquest mes de gener i gaudir d'un viatge, somiat durant molts anys: visitar l’Argentina Patagònica i caminar fins a la base de les Torres del Paine, en el parc nacional xilè.
Ahir, primer dia d'anada a Barcelona, vaig tenir la sorpresa d'un control de vigilància de RENFE en el carrer Àncora que no em permetia passar a l'estació per comprar el bono-tren de 10 viatges que normalment utilitzo.
RENFE ens ho posa difícil, als veïns del barri de Mar de Vilanova i la Geltrú, ja que no ens permet l'aparcament al costat de l'estació, sinó utilitzes abonament mensual, no ens instal•la màquina de compra de bitlles en el carrer Àncora i no ens deixa accedir a l'estació sinó tens una targeta de l'Ajuntament, que donaren, gota a gota, fa bastants anys.
Estic d'acord, i dono tot el suport que sigui necessari, a tenir molt més control, per part de RENFE, a que tots els viatgers portem el bitllet, però també es necessari que RENFE tingui les instal•lacions necessàries per donar resposta a la ciutadania que accedim al seu servei des del barri de Mar, ja que reitero no ens deixa aparcar al costat de l'estació.
Una altra possibilitat que podria haver fet servir RENFE és la coordinació amb l'Ajuntament per distribuir targetes a tots els veïns del barri, però no deixar-nos, d'un moment a l'altre, sense la possibilitat d'agafar el tren que un desitja.
Els usuaris habituals sabem que vam donar gran part del nostre temps quan hi va haver els problemes inesperats en la construcció de la línea de l'AVE, però ara és una qüestió de planificació, d'organització i de treball conjunt entre administracions
No hay comentarios:
Publicar un comentario