PSC: Congrés tàctic o congrés estratègic? Les tensions entre la ideologia, l'estratègia, l'organització i la pedagogia

AQUESTA ÉS UNA REFLEXIÓ D'EN FABIA MOHEDANO PENJADA EN EL SEU BLOC. EM VA AGRADAR I LI HE DEMANAT PERMÍS PER POSAR-LA AL MEU BLOC I VEURE SI M'ANIMO DE NOU A ESCRIURE I PUC SUPERAR UNA SENSACIÓ QUE M'IMPEDEIX ACABAR D'EXPRESSAR-ME.



Què li passa al PSC? Probablement el que li estaria passant a CiU si hagués perdut les eleccions. És ben fàcil, un dels dos grans partits entrava en el túnel i posava en crisi l'equilibri entre els diferents marcs que configuren el seu adn: el marc ideològic, el marc organitzatiu, el marc estratègic i el marc pedagògic. L'aparició de tensions entre els diferents marcs en el cas de CiU s'hagués expressat ideològicament a través d'una crisi entre sectors independentistes i sectors més moderats, moviments per decapitar els Mas, Madí, Puig, etc. (marc organitzatiu). I ara al carrer Còrsega s'estaria posant data a un nou congrés (marc estratègic) que plantegés els reptes de la federació enterrant definitivament el relat (marc pedagògic) del pujolisme.
Com que res de tot això no ha passat, cal tornar a la pregunta inicial: què li passa al PSC? El Partit dels Socialistes de Catalunya ha fet uns esforços sensacionals en els darrers anys per renovar el seu discurs, prova d'això és el treball al voltant del Programa Marc i de Catalunya Causa Comuna. L'esperit d'obertura i la capacitat d'interpretar la realitat així com la voluntat de renovació i d'innovació programàtica ha de seguir el seu curs. El marc ideològic (Declaració de Principis i Programa Marc), el marc estratègic (XI Congrés) i el marc organitzatiu (nova Executiva i nou Consell Nacional) estan condemnats a l'entesa si es vol recuperar la centralitat de la política catalana. Efectivament, amb aquests tres marcs en armonia, el marc pedagògic (relat a través de formació i comunicació) serà molt més fàcil, tant internament com de cara la ciutadania.
Perquè hi ha formacions polítiques que han avançat o s'han mantingut el 28N? No només hi ha conciliació entre els marcs ideològic i estratègic, sinó també amb el marc organitzatiu. Algunes formacions com ICV han fet la renovació i amb temps prou suficient discurs, dirigents i allà on es vol arribar van de la mà. D'altres, com CiU també han sapigut armonitzar els diferents marcs. I a més han sigut capaços de generar confiança en l'electorat perquè han treballat el marc pedagògic (relat) fabulosament millor que ningú.
Com fer o com s'estava fent la renovació en el PSC? Des de la 4a planta de Nicaragua s'havia plantejat uns plans de renovació dels quadres que va començar pel territori. En les eleccions de 2007 es va impulsar una onada de canvi força interessant al capdavant del lideratge municipal. Es va valorar molt positivament tant per la forma com per l'objectiu final. Posteriorment, arrel del darrer congrés, emergia la figura de Jaume Collboni i l'esmentat Programa marc que va ser capaç d'apropar al Partit a dos mil persones noves. Es desplaçava el protagonisme de la dupla Iceta-Zaragoza en benefici de figures emergents com Bonet, Martínez-Sampere, etc. L'admiració evident en el model de renovació del PSC tant pels mitjans de comunicació com per les altres forces polítiques. Una renovació del marc ideològic d'acord a una renovació del marc organitzatiu. Idees i persones en la construcció de noves estratègies. El relat fluïa sol com el curs d'un riu.
Què ha passat per canviar el rumb? Els plans no han sortit com estaven previstos. A voltes amb el desequilibri dels diferents marcs. Crisi en el marc ideològic i acusació i retrets entre les maleïdes dues ànimes. Tensió en el marc organitzatiu per administrar (accelerant o relentint) la renovació. Excès de tacticisme sobre el moment de fer el Congrés. I pèrdua absoluta amb el relat que s'havia construïnt en els darrers quatre anys.
Com sortir de l'atzucac en el que està immers el PSC aquesta setmana? En primer lloc no dubtant en els terminis del Congrés. Cal realitzar-lo havent passat el cicle electoral municipal de manera que es reconegui la força de cadascú. Cal un congrés estratègic i no pas tacticista. En segon lloc seguint apostant per les figures emergents de manera que es faci el tancament del relat que va començar a Sitges i que ha portat al PSC a les altes cotes de representació institucional. De retruc assegurar la complicitat d'alguns mitjans de comunicació que sempre accepten el benefici del dubte sobre els nouvinguts. A més, s'hauria de reforçar el marc pedagògic amb una autèntica formació de quadres que assegurés el traspàs de coneixement d'una gran generació de polítics que han estat al capdavant del PSC.
I el lideratge natural? La qüestió no es resol únicament donant pas a una nova generació de dirigents i la seva empenta programàtica. Fa falta també generar il•lusió entorn a un nou candidat. No es pot determinar ara perque és massa aviat. No cal avançar-se ni tallar l'evolució natural del curs dels fets. Un cop superat el test de les municipals naturalment apareixeran noms. Uns s'il•lusionaran al voltant d'una persona, d'altres entorn a una altra. Serà bona prova de la salut democràtica del socialisme català. Homenatge sense precedents en un partit als presidents Pasqual Maragall, José Montilla, i a tota la generació que han fet de consellers al llarg d'aquests set anys de governs d'esquerres a la Generalitat.
De cap de les maneres el nou líder pot ni ha de ser identificat amb una o altra ànima. En el cas que així sigui, el projecte del PSC haurà fracassat probablement de forma definitiva. Tant pel fet que mai tornin el mig milió de vots perduts des de l'any 1999 amb el tàndem Maragall-Montilla, com perquè les noves generacions de dirigens inconscientment acabin creient-se hereus d'alguna. Per tot això cal fugir d'un congrés tacticista, cal plantejar un congrés estratègic, de renovació, d'evolució. Sino es fa així, per que el partit o els dirigents no hagin madurat prou el relleu i els canvis, una davallada d'aquí a quatre anys ens pot portar a una renovació traumàtica, generacional, perdent gent pel camí. A voltes amb Sitges. Res haurà servit la bona feina feta fins ara. La meva aposta? Un congrés estratègic sense precedents