El Consell de Ministres va donar el seu vist-i-plau al decret d’ensenyaments mínims de l’ensenyament primarihttp://www.mec.es/files/rd-primaria-y-anexos.pdf, i, el debat està servit en varis temes: la religió i l’educació de la ciutadania, ja eren coneguts, però de forma supressiva sorgeix les hores setmanals de castellà i de català que s’hauran de fer a l’escola, com si la quantitat d’hores fos la metodologia d’aprenentatge de les llengües.
Com era d’esperar els polítics som sempre els primers en reaccionar proposant el recurs, la impugnació, recorre el decret... i ho convertim ràpidament en un debat polític.
Em pregunto si és necessari establir un horari mínim, rígid en les diverses matèries, i, molt més en el tema de les llengües, o seria, més útil i menys problemàtic, marcar-nos un objectiu d’aprenentatge i coneixement de les dues llengües al finalitzar l’educació obligatòria i donar autonomia als centres per organitzar el treball i la metodologia per arribar-hi, corresponent a l’administració el seguiment i l’avaluació.
Com podem ser rígids en les normes i en horaris quan l’aprenentatge de llengües ha de respondre a l’aprenentatge de cada alumne?
Creiem en el treball i la professionalitat de cada mestre i la necessitat d’autonomia de cada centre per organitzar les matèries i la forma d’aprenentatge de català i castellà.?
Personalment crec que és més important que ensenyem a parlar i a entendre’ns en català i en castellà, i, que aquestes siguin les llengües d’aprenentatge a l’escola, que el còmput d’hores que hem de fer.
Tinguem més confiança en l’escola i els seus professionals, avaluem i ajudem-los des de les administracions i no posem entrebancs i debats innecessaris.
I, un cop ja publicat el decret, els partits catalans, juntament amb el govern, ens correspon treballar conjuntament per cercar la solució amb el Ministeri, amb l’objectiu definit que els alumnes, nois i noies, al final dels estudis obligatoris dominin el català i el castellà .
Com era d’esperar els polítics som sempre els primers en reaccionar proposant el recurs, la impugnació, recorre el decret... i ho convertim ràpidament en un debat polític.
Em pregunto si és necessari establir un horari mínim, rígid en les diverses matèries, i, molt més en el tema de les llengües, o seria, més útil i menys problemàtic, marcar-nos un objectiu d’aprenentatge i coneixement de les dues llengües al finalitzar l’educació obligatòria i donar autonomia als centres per organitzar el treball i la metodologia per arribar-hi, corresponent a l’administració el seguiment i l’avaluació.
Com podem ser rígids en les normes i en horaris quan l’aprenentatge de llengües ha de respondre a l’aprenentatge de cada alumne?
Creiem en el treball i la professionalitat de cada mestre i la necessitat d’autonomia de cada centre per organitzar les matèries i la forma d’aprenentatge de català i castellà.?
Personalment crec que és més important que ensenyem a parlar i a entendre’ns en català i en castellà, i, que aquestes siguin les llengües d’aprenentatge a l’escola, que el còmput d’hores que hem de fer.
Tinguem més confiança en l’escola i els seus professionals, avaluem i ajudem-los des de les administracions i no posem entrebancs i debats innecessaris.
I, un cop ja publicat el decret, els partits catalans, juntament amb el govern, ens correspon treballar conjuntament per cercar la solució amb el Ministeri, amb l’objectiu definit que els alumnes, nois i noies, al final dels estudis obligatoris dominin el català i el castellà .
No hay comentarios:
Publicar un comentario