UN APUNT SOBRE L'INFORME PISA

Ahir, era el dia prèviament pactat per presentar els resultats de l'Informe PISA, i, per tant dels comentaris que s'han de fer de la lectura del mateix, però una primera qüestió que ens hem de plantejar és la incapacitat de custodiar els resultats i l'incumpliment davant els altres països.
A Catalunya teniem un debat iniciat sobre l'estat de l'educació a partir de l'informe-anuari de la fundació Jaume Bofill i li sumem el resultat del PISA i, ràpidament, tothom és bó per crear alarma sobre el sistema educatiu, i, conscientment o no, a la institució escola i als mestres i professors; malgrat que en llenguatge políticament correcte s'acabi dient que el problema i la solució ha de ser col·lectiva de la societat.
Algunes persones valoren que parlar de l'educació públicament, encara que sigui en negatiu, és bó i se'n poden treure aspectes positius. Personalment podria estar-hi d'acord perquè sovint la societat avança més en les crisis que en la monotonia del dia a dia; però en l'educació, que hi treballen persones dedicades a altres persones (infants, joves i adults), totes elles amb personalitat, sensibilitat i emocions diverses i, que els resultats són a llarg terme, el tema és ben diferent i, l’ experiència em diu que en cada moguda hi ha mestres i professors que queden “tocats” emotivament i professional.
Fa anys, en el meu inici com a mestra, vam debatre molt i molt com trametre l'avaluació dels nens i nenes als pares per no posar etiquetes falses i per tal de tenir-hi en compte les actituds, aptituds i característiques pròpies, i, no reduir-ho a la fredor d'un número.
Ara, el món lliberal i de mercat, ens etiqueta els països, estats, comunitats autònomes i el que faci falta amb indicadors i "rankings", comparant, en masses ocasions, aspectes incomparables ja que cadascún d'aquests països respon a la seva història, cultura i situació social i acadèmica.

De tota aquesta “moguda” em quedo amb la reflexió que feia en una entrevista Andreas Scheleicher, responsable de l’educació de l’OCDE i director de l’informe PISA

“Existen dos factores que van unidos de la mano en los mejores sistemas educativos del mundo: ambicionan lo más alto para sus alumnos y lo combinan con el acceso a las mejores prácticas profesionales en las escuelas, de forma que esto incentiva al profesorado a personalizar la enseñanza”. Estos patrones, explica, son bastante similares a los que está buscando el Gobierno español, y” nuestra experiencia sugiere que son mucho más efectivos para crear una cultura de esfuerzo que presionar y dirigir a los alumnos.”