LA CATALUNYA QUE SAP ON VA

Coincideixo amb gairebé tots els mitjans de comunicació que el Congrés del PSC ha estat molt ben valorat i molt més les intervencions del nostre primer secretari Josep Montilla. En l’informe de gestió i en la rèplica de les intervencions se’l va veure molt còmode i deixant molt clar la posició del nostre partit des d’una òptica ideològica d’esquerres progressista que es vol guanyar la confiança de la ciutadania per ocupar la centralitat en la política de Catalunya. I, ahir en el moment de la cloenda va mostrar la seva ferma decisió per les polítiques que Catalunya necessita. Alguns periodistes han qualificat la intervenció d’en Montilla com la més brillant que se li coneix. Desconec si és així però avui la gent et comenta, que malgrat no ser socialista, els hi va agradar que li digués al president del govern d’Espanya que Catalunya estava per sobre del PSOE i que malgrat els socialistes catalans ens estimem a en Zapatero el faríem patir seguint la dita popular.

Personalment em neguiteja tanta unanimitat ja que ens pot fer oblidar que en tota organització es necessària, per no dir imprescindible, la crítica o l’autocrítica per avançar en el camí de futur. Em sembla que en l’informe de gestió s’hauria d’haver escoltat algunes veus més crítiques però sortint a parlar tants primers secretaris i alcaldes (bastants més homes que dones) . Hi he trobat a faltar veus des de les sectorials, encara que de fa temps en el partit sols compten els territoris, una bona mostra en són les llistes electorals que fins i tot el nombre d’ordre dins la llista és de la federació. I, he escoltat poques veus de dones (tenim encara feina a fer un partit més paritari)

Com a delegada de l’agrupació de Vilanova inscrita en la comissió 1 em va correspondre intervenir per l’esmena de l’autodeterminació que havia aprovat l’assemblea. Just abans d’entrar a la comissió el cap de la delegació, i primer secretari local , ens va fer saber que podríem deixar decaure l’esmena, alguns delegats no hi estarem d’acord i tot buscant un punt en comú vaig proposar explicar en el seu moment la intenció de l’esmena proposada per l’assemblea, desvirtuada per haver sortit a la premsa, i que aquest era el motiu pel que decidíem retirar-la. Crec que aquesta opció és més respectuosa amb els militants que van votar l’esmena en l’assemblea de la nostra agrupació.

Dissabte al vespre vaig estar molt contenta quan el company Montilla ens va fer saber que proposava a Isidre Molas a la presidència del partit i a Manuela de Madre continuar com a vicepresidenta. Una molt bona proposta i un bon reconeixement al treball constant i callat de l’Isidre Molas durant aquests 30 anys de partit. Des de lluny em va semblar que estava molt emocionat, i ho vull ressaltar ja que sembla que la política vagi relacionada amb la premeditació, planificació i fredor d’aquells que hi participen. Aquests darrers anys com a senadora he pogut conèixer de més a prop a l’Isidre i el considero un home catalanista i socialista de cor, que admiro i del que aprenc moltes coses a les sobretaules que fem juntament amb en Lluís M. De Puig, Ramon Aleu i altres senadors i senadores socialistes.