UN CURS POLÍTIC TRANSCENDENTAL

“Un curs polític transcendental” així ha qualificat avui Miquel Iceta el començament d’aquest nou curs polític que segons ha dit s’estructurarà sobre quatre pilars fonamentals: el Debat de política general, els pressupostos generals de l’Estat , la nova llei d’educació de Catalunya i el nou sistema de finançament autonòmic.

De ben segur que el debat en tot ells serà intens, ric en matisos tant pels acords com pels desacords però hauríem d’aconseguir el màxim consens possible per legitimar la política i els que ens hi dediquem, ja que el context de l’economia, dels seus efectes en l’ocupació i l’atur ens obliguen a posar “toda la carne en el asador” com diu el refrany castellà.

D’aquests pilars bàsics per la política catalana i haurem d’afegir els de la política a nivell d’estat, que un cop més haurem de parlar de terrorisme, de la crisi econòmica, de l’estat autonòmic i/o federal i de possibles lleis com la de l’avortament que ja es va fent imprescindible per la situació d’indefensió en que es troben les dones en el moment actual.

De tots ells en tindrem temps d’anar-los tractant un a un. El que possiblement ha omplert més planes aquest estiu ha estat el del finançament, possiblement perquè el primer que cal acordar es el de Catalunya, i quan afecta directament a Catalunya la resta d’autonomies i la seva ciutadania hi dona una atenció especial i els mitjans de comunicació influeixen tot el que poden tan en un sentit com en el contrari.

Des de Catalunya se’ns demana “unitat, fermesa i discreció” tres condicions que haurien de ser naturals en política però que malauradament ni els partits polítics ni les persones que ens hi dediquen les assumim i practiquem fàcilment.