9.29.2008

POLÍTIQUES FEDERALS


La setmana passada vaig escoltar al president de la Generalitat, l'Hble. José Montilla,la importància de començar a experimentar polítiques per avançar cap a l'estat federal, i, avui, durant la compareixença de la Ministra de la Igualtat, Dª Bibiana Aído, m'ha semblant interessant proposar-li aquesta possibilitat des del seu ministeri, que al ser de nova creació no hauria d'arrossegar velles costums, i, al ser ella una dona jove formada ja en un estat no centralista, seria una bona oportunitat per innovar en la manera de fer política i experimentar-ne per encaminar-nos cap a l'Estat Federal, del que molt en parlem i poc practiquem.
Desconec si ella recollirà o no la proposta de cara el futur però si que he apreciat que fins el dia d'avui ha comptat amb les Comunitats Autònomes per a preparar la Conferència de Presidents per a tractar sobre la violència masclista, que malgrat ser programada en un primer moment pel mes de setembre, els fets la retarden. Esperem que sigui per millorar els seus resultats i poder anar eradicant aquesta lacra que representen tants i tants assassinats de dones en mans de les seves parelles.
Un altre dels aspectes que he tractat ha estat la importància d'un Pla de coeducació a l'escola, a les famílies i a la societat per aconseguir una societat amb igualtat d'oportunitats d'homes i dones en tots els àmbits de la vida des de la pública a la privada, la cultural, la del treball, la social... que és diferent de dir que homes i dones volem ser iguals. Jo reivindico ser dona en una societat que no subordini a ningú perquè sigui dona o home.
I davant la ja polèmica interrupció voluntària de l’embaràs o de la llei de l'avortament he reclamat Educació Sexual, assignatura que en el pas del temps s'ha anat abandonant de les escoles, i, alguns no la volen ni com a matèria en l'assignatura d'educació per la ciutadania, i, tots i totes, sabem que sexe insegur és un embaràs no desitjat. L'any 2006 van avortar unes 14.000 noies menors segons el Ministeri de Sanitat que sols s'explica per una educació sexual pràcticament inexistent, per coneixements erronis de planificació familiar i per un ús escàs de mètodes anticonceptius. La portaveu de CiU i la del PNB demanaven que l'educació sexual és fes principalment en les famílies, mentre jo hi afegia que no podem oblidar la importància i la necessitat de fer-la a l'escola per tal que arribi a tothom ja que les famílies culturalment més pobres, o amb problemes socials o immigrants desinformades, hi tenen dret.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Just want to say what a great blog you got here!
I've been around for quite a lot of time, but finally decided to show my appreciation of your work!

Thumbs up, and keep it going!

Cheers
Christian, iwspo.net