Finalment ha acabat tot el tràmit parlamentari de la Llei Catalana d'Educació que ha tingut un ampli acord de les forces parlamentàries i un acord més petit del món educatiu.
La tramitació de la llei m'ha comportat personalment un regust amarg ja que crec que ha faltat debat de les diverses posicions que hi ha d'haver en una societat democràtica, inclòs dins una mateixa opció política, i en canvi, s'ha demanat fidelitat absoluta a la direcció empresa des de la Conselleria.
Personalment tinc dubtes sobre l'actitud adoptada, ja que és cert que immillorable com a salut mental, però ara començo a pensar en el que és i en el que podria ser.
Avui tot encara resulta prou confòs, tant confòs com la seva aplicació i desenvolupament, ja que s'insisteix que serà diferent si ho fa PSC o CiU però en els dos casos se li augura llarga durada, mínim una generació. La meva preocupació és si es farà cercant camins pedagògics i innovadors o, amb visió classista i retrògada.
Les lleis ajuden i són necessàries però sabem que és més perdurable el canvi de cultures, d'hàbits i d'actituds. L'elaboració d'aquesta llei no hi ha col.laborat gens malgrat que Catalunya en educació n'havia estat pionera.
El meu desig és que ara que tenim l'eina cerquem camins que beneficiin l'escola pública,catalana, laica, coeducativa, innovadora i arrelada al medi des d'una pedagogia activa i vinculada a les necessitats de la societat del segle XXI
PD aquest article l'escric el dia 2 de juliol just acabada d'aprovar però se'm va quedar com a esborrany i fins avui no ho he vist, tot i així penso que l'haig de publicar per ser fidel a mi mateixa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario