Dia 18 de gener del 2011. Quin gran dia pels senadors i senadores que ens expressem habitualment amb llengües diferents a la castellana però que també són llengües oficials. Personalment el vaig viure com un dia molt emocionant.
Ahir el nostre Estat plurilingüístic va donar un pas més a l’estrenar una modificació del reglament del Senat que ens dona el dret a expressar-nos en les llengües catalana, valenciana, gallega, euskera i en castellà (naturalment) en els debats de les mocions en el Ple del Senat.
Malauradament l’emoció i l’alegria no va ser plena ja que el Grup Popular (que ja no havia votat aquesta modificació) no va fer ús d’aquest dret, i el seu rebuig va portar a que molts d’ells, i d’elles, no es posessin els auriculars (els “pinganillos” que els hi diuen per depreciar l’eina) .
Aquesta sensació agredolça també l’he tingut avui al llegir en alguns mitjans de comunicació aspectes com “capricho político”, “pinganillos de oro” i altres, remarcant el cost econòmic de la mesura i titllant-ho de frivolitat en temps de crisi. Pocs han estat els que han donat a la notícia l’avanç com a respecte i protecció d’unes llengües que són de tot l’Estat espanyol.
Voler situar aquest debat des del cost econòmic és no tenir cap altre argument ja que cal conèixer que no ha incrementat el pressupost del Senat sinó que ha fet un exercici de restitució d’altres despeses per donar viabilitat a una realitat del nostre Estat.
El meu desig és que el pas de poder expressar-nos cadascú en la nostra llengua ajudi a l’entesa d’aquesta realitat plurilingüística per part de tots els pobles d’Espanya i a convertir el Senat com autèntica cambra territorial de cooperació entre els territoris dotant-la de majors competències en el procés legislatiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario