Ahir va ser noticia en els mitjans de comunicació visuals, i , avui ho és en els escrits, que el president de la Generalitat, Artur Mas, la consellera d’ensenyament, Irene Rigau, i el conseller de cultura, Ferran Mascarell es van reunir amb representants d’entitats de la societat civil com Òmnium Cultural, el Centre Unesco de Catalunya o la Plataforma per la Llengua, de la que en forma part Rosa Sensat, per fer front comú en la defensa del model lingüístic actual de l’escola catalana.
Davant de la premsa Rigau va assegurar que “mai no se separaran els alumnes per raó de llengua” i que no es farà “ni un pas enrere” en un model que fa trenta anys que funciona i que té el recolzament majoritari de la societat. Chapeau!, que dirien els gavatxos i tot el meu recolzament perquè així sia. Amb la llengua i la cultura d’un poble no s’hi juga ni es fa electoralisme. Aquesta és una premissa que vaig “mamar” a casa i al llarg de la meva trajectòria, tan política com ciutadana, mai l’he oblidat ni traicionat. D’aquí la meva satisfacció quan dimarts passat vaig poder parlar en català al Senat.
Estic totalment d’acord amb la Consellera que “mai no se separaran als alumnes per raó de llengua” però crec que s’ha quedat curta en l’afirmació, ja que, molts i moltes, el que volíem escoltar és que “mai no se separaran els alumnes a Catalunya per cap raó ni de llengua, ni de sexe, ni de procedència, ni de res” ja que malauradament fa uns pocs dies afirmava, també a la premsa, que no sols acceptava, de bon grat, que hi haguessin escoles que separen per sexe, sinó que obria la porta a dóna’ls hi el concert., tal com ja va fer en el seu moment la consellera, Carme Laura, en els governs de Pujol. És de justícia recordar, que els governs presidits per Maragall i Montilla no van incrementar els concerts amb escoles que separessin nens i nenes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario