Ara parlarem dels UNIFORMES

La Consellera Irene Rigau, per anar despistant a la gent de les grans preocupacions del món educatiu i pedagògic, i poder “anar fent bullir l’olla” ha llençat el debat dels uniformes escolars i ràpidament ha matisat que és un tema que han de decidir els consells escolars de cada centre.
Sorprèn aquesta nova manera de governar, jo us marco agenda en temes delicats de decisió i entretant no es tracten temes pedagògics, de l’aprenentatge de l’infant i/o jove, de la comprensió i aprofundiment dels temes, de l’organització i planificació per atendre a cadascú des de les seves necessitats, i...
Naturalment que els centres han de tractar de quina és, i ha de ser ,la forma correcta de vestir-se per anar a l’escola, ja que a cada feina correspon un vestuari adequat, que no necessàriament ha de ser un uniforme.
Crec que la Consellera ha formulat la proposta més fàcil, tots iguals, i, a la vegada més semblant a l’escola privada i concertada d’elit. No és nou, doncs fa pocs dies, ens la feia en l’escola segregada de nens i nenes.
Jo estic més d’acord en la visió que he llegit en algun mitjà de la directora de l’Institut Superior d’Estudis Psicològics (ISEP) Clínic de Granollers, Lourdes Nadal, que diu : “Hem d’educar en la diversitat perquè l’escola no és una bombolla diferent a la societat”. En aquest sentit, Nadal aposta per “potenciar la cohesió, treballant les diferències individuals de cadascú”.
Decidir diàriament quina és la roba que l’infant o el jove es posarà, segons l’activitat que es realitzi, ha de ser un treball educatiu: de diàleg i acord entre infants i joves amb els adults, de saber escollir i d’ armonització estètica, entre altres. Si ho fem des de que són petits serà més senzill dialogar i raonar de més grans.