11.24.2005

EL DIA DEL MESTRE/A


Ja fa temps que el dia 27 de novembre, a les escoles, és un dia de treball com qualsevol altre. Anys enrere, celebràvem el Dia del Mestre (curiosament en masculí malgrat ser una professió majoritàriament de dones), i era considerat dia festiu pel sector. Aquest fet, sens dubte era contraproduent ja que obligava a les famílies a tenir els fills i filles a casa, havent de cercar solucions d’emergència si el pare i la mare treballaven.

Malgrat les dates, no tinc cap intenció de parlar o enyorar aquell dia festiu. Ben al contrari, avui la meva intenció és reivindicar el prestigi social que es mereix la feina de “fer de mestre”, d’exercir com a tal en la societat del segle XXI, anomenada, també, la societat del coneixement, on les tecnologies de la comunicació ens demanen i ens reclamen una nova definició de l’escola com institució, on cal redefinir el paper del mestre davant l’alumnat i el compromís de les famílies i la societat en l’educació dels ciutadans i ciutadanes del demà.

Aquest estiu, en el marc de la 40 Escola d’Estiu de Rosa Sensat, es va proclamar la Declaració “PER UNA NOVA EDUCACIÓ PÚBLICA”. En aquesta declaració, el seu apartat setè defineix el nou paper dels mestres, professors i/o professionals de l’ensenyament com el d’educadores i educadors” que acompanyen els infants i joves en tot el procés de l’escolarització. Uns educadors i educadores que actuen com intermediaris entre els alumnes i el projecte social i global de l’educació, recercant de manera contínua la metodologia més adient que permeti a tots els infants i joves a apropiar-se dels sabers, i de fer-los partícips d’una societat compromesa socialment en la realitat de l’avui i, sobretot, en la del demà.

Tanmateix, però, per assolir aquest nou rol, no n’hi ha prou en una declaració d’intencions. Cal, també, que se li garanteixi una bona formació inicial, una excel·lent i permanent formació contínua, -tant en la teòrica com en la pràctica- i, sobretot, se’ls ha de considerar socialment i laboralment. La consideració social és el que hom pot anomenar l’autoritat moral i de dret de l’educador i de l’educadora. Autoritat -que no autoritarisme- basada en la complicitat i el respecte per cercar els acords normatius del paper de cadascú dins el projecte educatiu, amb el compromís, seguiment i exigència adequada a cada capa de l’estament social que participa del projecte educatiu: els alumnes, els mestres, les famílies, els medis de comunicació, la classe política i la ciutadania en general.

Per arribar a la consideració laboral, cal establir lligams que reconeguin, dignifiquin i valorin econòmicament i social la feina d’educar. Aquesta tardor, tan moguda en termes educatius, ha vist l’acord del govern central amb els representants sindicals dels docents del sistema públic i del sistema concertat. Entre aquests acords, hi ha un nou complement econòmic vinculat a la innovació i investigació educativa d’aquell professorat que participi en activitats i tasques que es determinin. És una bona notícia. Aquest complement pot servir per animar a tants mestres, homes i dones, avui en l’anonimat, que fan una excel·lent feina d’investigació i recerca dins de la seva aula, al mateix temps que pot esperonar, també, als equips pedagògics a posar en paper moltes d’aquelles metodologies que la saviesa dels anys els ha donat i que no han tingut mai la facilitat de donar-les a conèixer.

No és amb un dia festiu com s’ha de donar o reivindicar reconeixement social a la feina de fer de mestre, però em satisfà que cada any, per aquestes dates, -potser per celebrar el dia del mestre i de la mestra- els Moviments de Renovació Pedagògica del Garraf i del Baix Penedès ens convoquen a un sopar xerrada, per gaudir de la reflexió conjunta i del plaer del mestissatge de les idees. Enguany, amb el Jaume Cela i en Juli Palou, parlarem sobre Fer de mestre avui i reflexionarem sobre el significat, el valor i la pràctica de l’educació.


M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya en
el Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi
i Senadora

5 comentarios:

Pedro dijo...

tots i totes els homes i les dones estem molt contents i contentes que hagis obert aquest blog/bloga Assumpte.
Els ciutadans i loes ciutadanes de Catalunya, així com els pedres i les pedres ens en congratulem.

zapateroesgafe dijo...

Tu blog es bastante malo, paupérrimo diría yo. Da dolor de cabeza leer tanta basura. Te dedicaré una linda poesía. Desde tiempos remotos se tiene por verdadero: No existe la zorra verde ni el conejo culebrero, Nunca encontraras un cruce de avutarda con jilguero ni un ‘ÍOPUTA’ más grande que el gilipollas de Zapatero

Gerard Llobet dijo...

Benvinguda Assumpta al món dels blogs!
La tasca dels i les mestres és a vegades poc agraïda, per sort tenim un govern que com diu, la millor inversió és l'educació!
I educació en falta a molts i moltes, des d'aquests espais de la xarxa també cal aprofitar i dir més que mai que fer política és necessariament fer pedagogia, com deia en Campalans, i no caure en l'insult i la crispació.

rakel dijo...

Un bon comentari... els mestres, hem perdut tot el respecte, tot i aíxí cada dia donem models d¡educació. Gràcies pels teus comentaris.

Anónimo dijo...

Gracies per bloc intiresny