Ara fa dos anys, en el saló del Tinell, el Partit Socialista de Catalunya (PSC), l’Esquerra Republicana (ERC) i Iniciativa de Catalunya (ICV), signaren el pacte que obria la porta a les esperances de canvi que els mateixos electors, feia pocs dies, havien materialitzat amb el seu vot dipositat a les urnes.
Malgrat que els vint-i-tres anys de l’anterior govern són, i han estat, una feixuga llosa, el treball d’aquests dos primers anys del Tripartit comença a ser una realitat, tot i que hem de ser conscients que els resultats no s’obtindran, de manera plena, a curt termini. No es pot canviar la inèrcia d’aquells anys de govern convergent en una legislatura. Els que vam viure els primers ajuntaments democràtics sabem prou bé que la primera legislatura serveix per posar ordre al desgavell dels antecessors, i que serà necessària una segona per donar compliment a un programa, tant ampli i ambiciós, com el que varem acordar en el Pacte del Tinell. El que és important, però, és que hem posat el fil a l’agulla, i que malgrat els sorolls externs, amplificats a tota hora per una oposició que ha intentat ofegar el so del motor del nou govern, podem afirmar que aquest motor ja porta dos anys de rodatge, i està afinat i en plenitud de condicions per seguir impulsant Catalunya, sent la inversió en polítiques socials, la clau de volta d’aquest Govern Catalanista i d’Esquerres.
La màxima del president de la Generalitat, coneguda per les tres M, “mestres, metges, i mossos” comença a donar els seus fruits. En aquests dos anys, podem afirmar de manera categòrica que Catalunya té més mestres, i els té amb una nova situació laboral millorada i respectada davant del menyspreu, constant, en que eren tractats pel desgovern convergent. Hem vist com els mossos d’esquadra s’han desplegat amb èxit a la ciutat de Barcelona, i que els metges, els CAPs, els hospitals, i l’atenció domiciliària ha experimentat un notable avenç respecte un passat, que esperem que no torni mai més.
Els pressupostos del 2006 venen a consolidar aquest gir social que Catalunya ha viscut des que es va produir el canvi de Govern. Tan sols cal comparar el darrer pressupost aprovat per Convergència amb relació amb el que aprovarem per a l’any 2006. Amb aquesta comparació veiem que el Govern d’esquerres destina un 42,66% més de recursos a Salut, i un 113,87% més en Educació. Però no ens aturem en aquesta comparació. Un pressupost tan sols és una intenció, el que realment val és la revisió del grau de compliment del pressupost. L’exercici de comparar no admet dubtes: mentre el Govern convergent, a l’any 2003, executava un 82,1% del pressupost, el Govern d’esquerres, el 2004, executava un 91,3%... Les matemàtiques no enganyen.
Si comparem la inversió per territorialitat, constatem que a la nostra comarca tenim un increment del 96% en els dos darrers exercicis, i podríem afegir un percentatge molt més alt, s’hi computéssim tota la inversió que, mitjançant diferents programes, hi ha consignat en el pressupost que aprovarà el Parlament per l’any 2006. Per que tothom ho tingui clar: en dos anys hem pressupostat construccions escolars, de salut i de justícia i, a més, hem planificat inversions en infraestructures tan necessàries pel futur de la comarca com l’autovia Vilanova-Vilafranca, o bé la connexió per ferrocarril, serveis d’atenció a la persones (escoles, hospitals i atenció a la dependència) . Ho hem pressupostat i ho farem.
El Govern Catalanista i d’esquerres segueix treballant en la línia que es va fixar el desembre de 2003 i que es pot resumir en quatre eixos: garantir la qualitat dels serveis públics; treballar per construir una societat més justa, cohesionada i solidària; millorar les condicions de competitivitat de les nostres empreses; i, aconseguir un país equilibrat i sostenible per a tota la seva ciutadania: la de d’avui i la del demà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario