4.21.2006

CANVIS DESPRÉS DE SETMANA SANTA

Diumenge va ser el meu aniversari, i una, any rera any (que ja en són una bona colla des del 51)es planteja nous reptes per tal de poder anar fent canviS. En aquesta ocasió es dedicar-me un temps per satisfer les meves afeccions, i una altra, la de setmanalment atendre aquest blogger.
Comprovo que no he estat sola fent reflexions i el nostre President de la Generalitat s'ha sumat als canvis (i estic segura que també ho ha fet des de la reflexió profunda), i no pensant en la seva persona, com egoistament ho he fet jo, sinó pensant en Catalunya i amb els catalans i catalanes, les persones, i la nostra qualitat de vida.
Ahir ens vam despertar coneixent els canvis de tres Consellers del PSC (Cultura, Agricultura i Treball) i els seus substituts; però vam tenir d'esperar tot el matí per saber quins eren els canvis de dos Consellers d'ERC (Governació i Universitats) i la sorpresa va ser els seus substituts, responsabilitat que recau a ERC, però que de ben segur portarà molta despesa de tinta, de paraules i de justificacions com ja vam poder comprovar ahir mateix en el control al govern al Parlament de Catalunya. Aquesta remodelació també ha afectat al Conseller de Medi Ambient d'ICVerds.
Personalment desitjo molt encert en la seva gestió als nous Consellers i també al President Pasqual Maragall en aquest segon consell executiu que presidirà i del que, justa o injustament,se li atribueixen els encerts i encara més els desencerts, errors i/o omissions.
Dels nous Consellers conec els del PSC i el d'IC, i sols físicament els d'ERC, i estic segura que cumpliran i amb èxit en la seva responsabilitat; però com a dona que treballo per una societat paritaria, em pregunto sinò hauria estat possible cobrir aquests llocs del govern amb dones. Estic plenament convençuda, que en les tres formacions polítiques hi ha més d' una, dues... i, de ben segur tantes com homes,que haurien pogut assumir aquests càrrecs amb igual encert que ho faran els Consellers nomenats.
Personalment també vull encoratjar els Consellers i Consellera sortint perquè humanament és dur, que d'un dia a l'altre es doni un canvi de responsabilitat, sense que ni a un mateix li permetin fer-ne valoració. Sovint és diu: "això és la política" i una hi afegeix que malauradament "això és la vida", i em questiono si en la formació i educació al llarg de la vida ens preparem per aquests tràngols, els de la política i els cops forts que la vida ens planteja.

No hay comentarios: