El títol manifesta la meva voluntat de fer un seguiment, dia a dia, fins el dia D (18 de juny) dia que el poble català votarà el text del NOU ESTATUT i, la seva aprovació, o no, marcarà un futur de Catalunya divers.
La seva aprovació, votant SI, obrirà les portes a Catalunya de l’avenç més gran d’autogovern de la seva història, superior a la de l'Estatut de l’any 1979 i al de l’any 1932.
Si guanyés el NO restaríem a la via morta de les autonomies ja que continuaríem amb l’estatut aprovat el 1979, que està ja esgotat i que respon poc a les demandes de la societat d’avui, com són la immigració, la referència a la Unió Europea com espai polític, a les tecnologies de la informació i la comunicació i fins i tot als ens locals o Ajuntaments que en el nou Estatut els defineix com institució de Catalunya.
Avui, vull insistir en la importància en la participació de catalans i catalanes en aquest referèndum com a deure ciutadà, davant un dret fonamental de la democràcia.
Crec que és obvi explicar que el meu vot personal serà un SI, clar i rotund ,com ja he fet en dues ocasions com a representant electe en el Parlament de Catalunya i en el Senat.
El meu treball fins el dia 18 es explicar l'Estatut i convèncer de l’avenç social, nacional, competencial, de drets democràtics i de finançament, entre altres, com vaig intentar fer dijous a Vilanova i la Geltrú, ahir a Sitges i demà a Ribes-Roquetes
No hay comentarios:
Publicar un comentario