El món avançarà si canviem cultures no només si fem lleis"

Entrevista a Assumpta Baig, senadora pel grup de l’Entesa Catalana de Progrés del PSC
dimarts 30 de juny de 2009
Realitzada per Laura Remis de Dones en xarxa


Assumpta Baig és senadora pel grup de l’Entesa Catalana de Progrés, en representació dels socialistes. I sóc senadora autonòmica, per tant, el Parlament de Catalunya, m’ha elegit perquè sigui la representant en el senat, això havia estat ja amb l’anterior Estatut que era obligatori ser parlamentari i senador. Això dificultava molt les feines, perquè podies dedicar poc a tot arreu i amb el nou Estatut això ha estat diferent i per tant no és te obligació de ser parlamentari català per ser senador autonòmic.

Quina àrea d’acció treballes?
Com que sóc mestre, i a més a més m’agrada molt dir que sóc mestre, no professora ni aquestes coses. Sóc mestre! Doncs treballo en tots els temes d’educació i universitat, i després el que ha estat un altre dels meus camps de treball ha estat fer avançar els drets de les dones. Ara estic també a la comissió que correspon al ministeri d’igualtat.
Quants anys fa que estàs en el càrrec i com hi vas arribar?
En el càrrec de senadora autonòmica hi vaig arribar al 2004 a partir de que Pasqual Maragall, doncs té responsabilitat de president de la Generalitat. Abans he estat Parlamentària a Catalunya des del 97, vaig fer un petit “treure el nas” l’any 95 però només va ser 7 mesos, i després hi vaig tornar al 97. Abans havia estat regidora de l’Ajuntament de Vilanova del 79 fins al 91.
Quina perspectiva de gènere té?
Bé, la meva perspectiva de gènere sempre ha estat enllaçant amb el moviment feminista de l’època de la transició i fent avançar els drets de les dones per a poder aconseguir una societat que veritablement sigui paritària d’homes i dones. Crec que ho hem d’aconseguir junts perquè aquest 60/40 ballin cap a una banda o cap a l’altra però que sempre es puguin respectar tots dos gèneres.
Al llarg de la seva trajectòria ha tingut contacte directe amb desigualtats de gènere?
Home sí... Amb moltes dones que han tingut problemes i dificultats en el tema de ser dona, de ser dona que ha rebut violència, de ser dona que cobra molt menys fent la mateixa feina que un home, amb dones que no van poder aconseguir en el seu moment la formació perquè només estudiaven els homes, amb dones que van decidir en el moment que van tenir els fills, deixar el lloc de treball i després han tingut grans dificultats per retornar en el seu lloc de treball..
Per tant no només a nivell laboral, sinó en tots els camps quasi no?
En molts camps... ha estat un tema que al tenir molta relació amb la gent, he trobat molts casos diferents que realment la història de la humanitat ens ha tractat malament a les dones, no? i la prova és que no només amb lleis que vam disfrutar molt fent-les en la legislatura passada, avancen. La llei ens dona drets però la cultura matxista és bastant més arrelada que la possibilitat de les lleis. Les lleis donen els drets a nivell d’un marc legal i jurídic i ajuden però el que hem de canviar realment és la cultura. I la cultura masclista són molts anys i per tant, hem d’anar-ho treballant a poc a poc perquè els temes de cultura són molt llargs.
Ho has patit en primera persona. Em refereixo més a nivell laboral?
No. No. He tingut la sort de ser mestre, més o menys de sempre i sempre ha estat equivalent igual en dones i homes. En la política les desigualtats aquestes no m’hi he trobat. Si de cas m’hi he trobat en què en política les dones hem de demostrar que valem. I hi ha molts homes mediocres que estan per sobre de dones que valen molt. I per tant, això és injust i és un aspecte d’aquest tema cultural i que evidentment, aquesta cultura ha fet durant molts anys que molts homes es recolzin en ells mateixos per a poder sobresortir. Les dones hem hagut de demostrar molt més les nostres capacitats o hem tingut que defensar davant d’altres dones la nostra posició. Sempre explico que l’any 79 vaig entrar a l’Ajuntament amb un nen que tenia un mes i mig i moltes dones pel carrer, o fins i tot va ser tema de botigues, com pot ser que amb un nen tan petit pugui combinar la seva vida professional, perquè vaig continuar sent mestre a l’escola, dedicar-se a la política... Pobre nen i tal... El que volia era ser corresponsable amb la meva ètica, amb la meva parella de dir no ens ho hem de compaginar i ens n’hem de sortir. I al cap de 2 anys vaig tenir un altre fill. Però això era mal interpretat fins i tot per les dones. Amb això arribes a la dimensió de dir, home doncs hem avançat. I hem avançat perquè això ara ja no t’ho qüestiona ningú.
Què feu a Vilanova en benefici de la dona? És a dir suposo que al PSC teniu alguna política o organitzeu alguna mena d’activitat pel Dia Internacional de les Dones?
Sí, nosaltres des del grup de dones del PSC d’aquí de Vilanova el que organitzem són unes xerrades, 4 o 5 vegades a l’any. La del 2 de juliol farà 10 anys que estem fent uns sopars xerrades per dones. Organitzat per les dones, i algun home. Nosaltres sempre li diem als homes que nosaltres som les que ho organitzem però que ells hi haurien de ser. No venen amb la mateixa efervescència però sempre hi ha algun home que hi ve. La propera és la del 2 de juliol: Dones i mitjans de comunicació. Estereotips: presències i absències. Fem venir sempre una persona que ens fa la primera intervenció, d’un quart d’hora o 20 minuts sobre el tema. Llavors sopem i a les postres / cafè és quan fem el debat i el diàleg. Això fa deu anys que ho estem organitzant. Sempre temes relacionats, per exemple, l’última que vam fer va ser sobre la Llei d’Avortament, sobre com ho vèiem nosaltres aquest tema i va venir una doctora experta en el tema que a més a més, porta una associació a Barcelona que és “Salut i Família”. I d’aquest mateix grup de dones varem començar fent també un tema que era la cooperació en països sud-americans i d’aquí va sorgir una Associació que es diu cooperació i ens dediquem a fer una mena d’ajuda al Tercer Món.
És la de la Ruta Pacífica?
Sí, som els de la Ruta Pacífica. O sigui que també ens involucrem amb la Ruta Pacífica. I després celebrem sempre el Dia de la Dona i el Dia contra la violència de gènere.
També amb xerrades, o manifestos...?
No. Segons l’any amb temes, manifestos o anades amb altres grups del PSC d’altres llocs. Per parlar amb elles... perquè també s’interessin pels temes de les dones... Fem diferents activitats.
Té un bloc, per tant suposo que utilitza Internet sovint...
Cada dia, com a mínim una hora i mitja.
De quina manera animaria a totes aquelles dones que tinc als tallers que no saben d’Internet o aquelles que no volen apuntar-s’hi perquè ja els hi està bé a que aprenguin a utilitzar Internet?
Bé, jo si pogués parlar amb totes les dones els hi diria que les dones que ja hem patit moltes coses en aquesta ocasió no hauríem de permetre que ens quedéssim amb l’analfabetisme del que són les noves tecnologies de la informació i la comunicació. En algun moment de la història de la humanitat ens van voler analfabetes ara som nosaltres les que hem de dir no, ara és el moment no volem passar per la vergonya de quedar per sota dels homes sinó que podem anar al mateix ritme que ells i si podem un pas endavant, millor!
Al seu bloc parla de les tecnologies i les dones que són com dos dels pilars bàsics de Donesenxarxa. Coneix el nostre projecte?
Sí. El vaig conèixer en una ocasió. Tampoc se moltes precisions però se aquest treball que feu de tallers i treball voluntari per a què més dones es puguin ficar a la xarxa i puguin conèixer els temes que s’animin a poder treballar amb temes de gènere.
Es considera feminista?
Jo sempre he procurat treballar en benefici de que avancin drets de les dones i que les dones estem en igualtat amb els homes i per tant, enllaço amb el feminisme de més de finals de la segona república i el feminisme de la transició. No tant amb el feminisme radical perquè jo crec que avançarem si els homes s’apunten també en aquesta possibilitat i per tant, podem canviar cultures. Si el que fem és només un enfrontament entre gèneres a mi aquest camí no em va interessar mai perquè no vull que els homes pateixin les mateixes condicions que han patit les dones perquè jo crec que no guanyem res. La societat serà realment justa amb uns i altres si sabem repartir-nos el poder públic i el privat. Jo sempre explico que allà on hi hagi dones que avancin el l’espai públic hi ha d’haver homes que avancin en l’espai privat perquè jo tinc molt fixada la meva època jove que vaig llegir a la Rosa Luxemburgo que hi ha algú més oprimit que un obrer que és la dona de l’obrer. I per tant, aquesta sempre ha estat com el meu lema d’intentar sempre que s’entengui. Perquè també hem passat uns anys que els homes, per exemple en el camp polític, volien dones a la seva llista però només perquè quedava molt bé. Per això és la dona la que més canvia en la proporció dels càrrecs polítics, que no pas els homes perquè aquests volien quedar com a moderns, que són els que més canvien això, però després no canvien cap tema d’aquests a casa seva. A mi aquest home no m’interessa, només m’interessa per a poder aconseguir el canvi cultural.
Creu que vivim adormits? Moltes dones es consideren feministes però a l’hora d’actuar és molta “parauleria”... Jo sóc feminista i no faig res i inclús deixo que les coses continuen igual.
És feminista la dona que s’ho crec en la vida pública i la vida privada. Aquella dona que en la vida privada fa com la dona tradicional, de la cultura masclista no és una dona feminista. És una dona que treballa pels drets de les dones però no és feminista. El feminisme és poder aconseguir canvis profunds i jo sempre quan parlo amb dones, i molt més quan estava a la diputació, que treballava en l’àrea de la dona els hi deia no us queixeu en els homes si ho han fet malament. Dieu-li que bé però millor si ho haguessin fet d’una altra manera. I tampoc preteneu que ho facin igual que vosaltres perquè ja com no ho fan igual que vosaltres no us sembla bé. No . Això s’ha d’anar aprenent amb el dia a dia i si el primer dia ja voleu que ho facin com vosaltres i a més, nomes admeteu una forma de fer-ho doncs malament. Per tant, s’ha de compaginar la vida pública i la privada.
Què proposa per a solventar el masclisme? Creu que és possible?
Jo sempre he cregut amb la utopia i és el que em fa avançar. Ara, la utopia és aquell horitzó on no s’arriba mai. Per tant, jo crec que sempre s’ha de continuar treballant perquè costa molt avançar i molt poc retrocedir. I llavors moltes vegades la xerrada :
caminante, no hay camino, se hace camino al andar.
Al andar se hace camino y al volver la vista atrás se ve la senda que nunca se ha de volver a pisar.
A mi em fa molta por a vegades el tema de dir que només que afluixis una mica tornen a venir tots aquells que no han canviat els seus hàbits ni la seva cultura interna. El món avançarà si canviem cultures no només si fem lleis. Les lleis ajuden però t’ajuden en casos extrems que viu la dona de violència, de maltractaments... ajuden molt perquè també com que eren els homes qui jutjaven... Però el més important és canviar la cultura. Aquest horitzó jo espero arribar-hi. No jo... però sí les dones hi arribaran.