Aquest matí m’he llegit el treball de la Fundación Alternativas titulat “Los efectos de los conciertos sobre la eficiencia y la equidad del sistema educativo español” de Maria Jesús Mancebón Torrubia i Domingo Pérez Ximénez de Embún. Els autors demostren amb rigor que els concerts, el nostre sistema d’intervenció públic, vigent des de l’any 1985, amb la Llei Orgànica del Dret a l’Educació (LODE), volien contribuir a que las famílies gaudissin d’igualtat d’oportunitats per elegir l’escola per als seus fills i així fer un sistema educatiu més equitatiu, no han servit pera aconseguir aquest objectiu.
El treball ens evidencia que, des de la perspectiva de l’equitat, els concerts firmats entre l’escola privada i l’administració educativa no han aconseguit equiparar les oportunitats d’elecció d’escola o centre escolar de totes les famílies, sinó que han propiciat que les rendes mitges-altes hagin abandonat el sistema públic d’educació, el qual s’ha convertit en el receptor principal d’alumnes de sectors menys afavorits socialment. Dit d’una altra
manera, l’estudi ens posa de manifest l’existència d’un grau important de segregació “intersectorial” en el sistema educatiu. L’estudi ens clarifica que aquesta segregació no té una base racial ni ètnica sinó que està vinculada de manera preferent a aspectes socioeconòmics i culturals i que el problema es previ al fenomen migratori, malgrat el fort creixement del nombre d’immigrants, del 2003 al 2009,el fa més evident.
Aquest mateix treball desmitifica un tabú del nostre sistema: si el model de gestió privat dels centres concertats garanteix una major eficiència en resultats que el model de gestió pública. Tabú molt estès entre la gent i que sovint llegim quan se’ls hi dona possibilitat d’opinar.
L’esmentat treball entén per eficiència la relació existent entre els resultats educatius que obté cada escola i els recursos de que disposa, no sols els que té l’escola com institució, sinó també les característiques dels seus alumnes, ja que són aquests, és dir nens i nenes i/o joves amb un nivell cultural més alt, el que acaba sent determinant per uns millors resultats acadèmics.
En tot cas, com que, dels estudis, anem arribant a la conclusió que el millor o pitjor rendiment acadèmic no té a veure amb la titularitat pública o concertada, seria un bon moment per millorar l’oferta de centres públics , fer-los més atractius i dóna’ls a conèixer a les classes mitges per tal de superar la segregació i millorar en eficiència i equitat el sistema educatiu.
No hay comentarios:
Publicar un comentario