Ara fa un any, vaig assistir a una reunió de les Nacions Unides on s’avaluava les conclusions i resultats de la Cimera de les Dones que s’havia celebrat a PeKin deu anys abans, podent comprovar, de primera mà, que l’interès de molts delegats no estava en els resultats d’aquests deu anys, sinó en el procés que en aquell moment estava vivint l’Estat Espanyol al voltant de la llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que tot just, en aquell moment, començava a funcionar.
Així, doncs, fa aproximadament un any d’aquell fet i, malgrat que el temps transcorregut encara no és massa, si que ja permet fer una primera avaluació, potser no tant en resultats quantitatius, però si en fets qualitatius que, a la llarga han de servir per aconseguir l’objectiu principal: la reducció de la violència de gènere.
Abans, però, deixeu-me que us faci memòria i ens situem, tots plegats, repassant un parell de qüestions de l’esmentada llei. La primera novetat és que es tracta d’una llei integral, és a dir, d’una llei que fuig de polítiques sectorials i que trenca la compartimentació estanca dels diferents ministeris. En aquesta llei, la transversalitat no és una simple paraula, sinó que és la constatació d’un fet. Aspectes preventius, educatius, socials, assistencials, sanitaris i penals conviuen en ella i fa que els ministeris d’Educació, Justícia, Interior, Treball, Assumptes Socials, Sanitat, Administració Pública i Economia hagin de treballar conjuntament amb tota la complexitat de persones i idees que es barregen en la seva gestió. De tota manera, aquesta complexitat queda esmorteïda davant la simplificació de temps i procediments que comporta el fet de seure a la mateixa taula tots els actors principals de la llei.
La segona novetat és que la llei posa en el mateix nivell la sensibilització ciutadana, el reforç a priori en l’atenció a la víctima, la seva recuperació integral i les mesures penals, processals i judicials. No estableix la típica dualitat causa-efecte, sinó que profunditza en els entorns d’aquesta dualitat, intentant prevenir, actuar, penalitzar, guarir i protegir amb la màxima eficàcia i eficiència a la víctima o possible víctima.
A un any vista de l’aprovació d’aquesta llei, el govern de l’Estat, coordinant-se amb la majoria de les Comunitats Autònomes, ha posat en funcionament una vintena de jutjats específics i més de quatre-cents de compatibles. A part de crear places de magistrat que donin suport a diferents jutjats, ha millorat la pròpia organització, nomenant la Fiscal Especial de Sala en contra de la violència de gènere, aprovant la Delegació Especial del Govern i nomenant la seva titular. Paral·lelament, i des del ministeri de Treball i Assumptes Socials, s’ha publicat una resolució pel repartiment del Fons d’Assistència Social Integral de deu milions d’euros per a víctimes de violència.
Passos qualitatius que busquen i desitgen la millora de les dades quantitatives. I, tanmateix, el fet al voltant de les agressions de gènere continuen sent portada de les notícies de molts dies, de massa dies. I quan ho veiem, ens indignem i protestem cercant als poders públics que facin més al respecte. Després, quan estem més calmats, entenem que el problema i la seva solució són complexes i difícils ja que afecten temes culturals, socials i psicològics, i és llavors quan prenem consciència que podem millorar més la llei, però que en això no n’hi ha prou, que ens cal la voluntat de tota la societat per tirar endavant una lluita que és llarga, esquerpa i feixuga.
Les dones sabem que la violència de gènere no és un problema nou a la societat, i que durant massa anys s’ha esquivat el debat amb l’excusa que afectava a l’àmbit privat de la parella. Per això,entre altres aportacions, donem la benvinguda a tots els recursos que ens dona la llei per a combatre la violència de gènere, servint-nos de base per potenciar el debat sobre la desigualtat entre homes i dones i, el que és més important, conscienciant-nos en la creença que aquest debat no té que enrarir, de cap manera, la nostra societat. Els resultats quantitatius arribaran. Que ningú ho dubti.
M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya
Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi
I Senadora
Article publicat al Diari de Vilanova, 3 de març 2006
No hay comentarios:
Publicar un comentario