Ahir vaig assistir a l'assemblea d'ESPLAC, l'entitat que acull els esplais laïcs catalans, i, vaig quedar impressionada de la quantitat de joves (nois i noies) que voluntàriament dediquen les seves hores d'esbarjo, les que els hi resten del treball i/o dels estudis, a treballar pels altres, especialment dedicats a l'educació dels més joves que ells, siguin infants o joves.
Em va agradar la paròdia que va fer un monitor com a reflexió personal quan arriba esgotat a casa seva després d'una sortida, respecte el comportament dels altres monitors, dels nens i nenes i com s'interroga respecte el seu propi paper davant els altres. Aquesta breu representació va donar pas a la presentació d'una publicació "COORDINEM-NOS El treball en equip als esplais".
Sorprenent que en una societat on l'individualisme i la competitivitat sembla que enmarquin les nostres conductes, trobem grups de joves que els caps de setmana es plantegen una nova manera de treballar i de funcionar millor: el treball en equip.
En l'acte públic vaig copsar l'esperança, que les entitats presents dedicades al món educatiu dels joves, tenen posada en la ponència, de recent creació en el Parlament de Catalunya, per a l'elaboració de la llei sobre associacionisme educatiu.
Aquesta és una llei que hauríem de concretar correctament el seu objectiu per tal de preservar i estimular l' acció educadora i voluntària dels joves, nois i noies, que s'ofereix a les famílies i a la societat en general per tirar endavant projectes educatius pels més petits i joves de forma autogestionada i en equip.
En un moment on el món empresarial i el mercat de l'oferta i la demanda fa, i incrementarà en un futur, moltes i diverses ofertes, hauríem d'encertar perque es puguin diferenciar el món dels esplais, des d'una visió que són polítiques de joventut, són polítiques educadores i són polítiques socials, ja que un dels seus objectius també és la cohesió social i el treball a favor de tots i totes.
No hay comentarios:
Publicar un comentario