ESCOLA FINS ALS 18 ANYS POTSER SI PERÒ MÉS DEL MATEIX NO

Comença el debat sobre el possible allargament de l’escolaritat obligatòria fins als 18 anys, que ha deixat entreveure en una entrevista radiofònica el ministre Gabilondo.
No se’ns escapa que el llançament de la mateixa és per escoltar opinions i començar a escalfar l’ambient, i de ben segur, que la mateixa està relacionada amb la possibilitat d’aconseguir el Pacte Polític i Social d’Educació a nivell d’estat.
La meva humil aportació i visió és que qualsevol possibilitat d’incrementar l’escolarització pot ser bona però és imprescindible tenir en compte com l’estructurem i com repensem tota l’escolaritat obligatòria i pre-obligatòria ja que estaria totalment en contra si pel únic que serveix “és més del mateix”.
Personalment, i així encara em manifestava el passat dijous en la comissió d’educació del Senat, el que ens demana la societat és un acord o pacte per donar estabilitat al sistema, és a dir, acord de les grans línees o reptes educatius en l’educació del futur sense entrar a debatre, un cop més, una nova llei d’educació.
Avui , després d’una breu reflexió, però sense tenir encara les idees del tot clares, veig difícil resoldre bé aquest puzle solsament fent retocs a la llei ja que es pot convertir “en més del mateix” i per tant també “més fracás” encara que hi hagi “més éxit” .
Des d’una visió d’esquerres i progressista la nostra preocupació ha de ser reduir diferències social des de l’educació, i per tant passa per donar molta més flexibilitat al sistema en l’assoliment d’objectius d’aprenentatge des d’una educació més personalitzada, que els instruments tecnològics i de la comunicació ens hi poden ajudar molt i molt.
Evidentment que un replanteig de les competències bàsiques i un allargament de l’escolarització ens porta a repensar l’educació infantil (de 0 a 6 anys) no com la porta a la primària sinó com una educació pensant en el desenvolupament social, físic i ètic de la infància d’aquesta edat, sense pressionar-los per la lectura i escriptura, perquè com ens deia fa pocs dies en el diari El País, la Irene Balaguer, presidenta de l’associació de mestres de Rosa Sensat “voler avançar forçant l’aprenentatge formal (llegir i escriure) en lloc de reforçar l’aprenentatge fa que el nen o nena s’avorreixi ja en aquestes edats”.