ERADICACIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GENERE

–¿Què s’ha fet malament en 30 anys de democràcia i d’escola teòricament igualitària?
–Hi va haver un temps en què vam pensar que l’educació mixta, basada en els drets d’igualtat, resoldria tots els problemes. Però, com ha passat també en altres àmbits, és clar que ens equivoquem, que cal anar més enllà. No n’hi ha prou d’educar per evitar la violència. Cal incidir en el respecte, en la tolerància, en l’afectivitat. Si a això hi afegim que els models de masculinitat i de feminitat continuen sent els mateixos que als anys 70, que els homes es comporten igual, és evident que encara queda molt per fer.

–¿Els nostres fills encara pensen com els nostres pares?
–Diguem que, tot i que s’ha avançat molt, tenen els seus mateixos estereotips: el noi més dur i més dèspota, el que és més agressiu, el que és un desastre en els estudis, encara és el que atrau més les noies. I viceversa. La dona més submisa i més superficial també és la que més agrada als homes. Són models arcaics, diria que pràcticament els mateixos que hi havia en plena dictadura franquista.

Aquestes són les respostes que dona Alba García Sánchez del programa d’igualtat de la Conselleria d’interior de la Generalitat, avui en el Periódico, en una entrevista un xic més llarga.

Aquesta setmana s’ha incidit des de tots els medis que la violència de gènere és present en la joventut d’avui en uns nivells més alts que els que desitjaríem, i possiblement pel que hem treballat.

Tinc de dir que m’ha copsat igual com quan l’any 95 ó 96 vaig llegir en un estudi que la violència entre joves amb carreres universitàries era alta (ara ja no recordo els percentatges) però es donaven menys morts ja que elles es separaven perquè econòmicament podien tenien més recursos per emprendre la vida que dones dependents del sous dels marits.

Coincideixo amb l’Alba, i així ho vaig dient arreu, que no és el mateix escola mixta que la coeducació a l’escola on es treballa i vivència conjuntament els valors de respecte i tolerància entre infants dels dos sexes, tant per un tracte igual com per un tracte diferent. Som iguals com a persones però diferents de gènere. Ni l’un ni l’altre ha de ser el patró modèlic i en les nostres relacions cal tenir en comú l’eradicació de la violència.

Cada cop és més necessari, per no dir imprescindible, incidir en els conceptes de coeducació i tractament o prevenció de la violència de gènere en la formació inicial i permanent dels mestres, professors i educadors del lleure per anar canviant, encara que sigui a poc a poc, la cultura en els models de masculinitat i feminitat.