Endavant Edurne Pasabán i moltes, moltes felicitats pel teu esforç en aconseguir el dotzè cim dels 14 cims més alts. La meva felicitació és des de l’admiració com afeccionada a l’alpinisme, i com a dona, ja que igual com en tantes altres coses d’aquesta nostra societat, es fa encara més difícils pel simple fet de ser dona.
Les que per motius d’edat, i corresponent al moment social, polític i econòmic d’aquells anys, ens vam tenir d’ acontentar preparant ascensions als Alps i als Pirineus durant les vacances, fem un seguiment de les expedicions actuals amb una enveja saludable i celebrant cada nou èxit de qualsevol alpinista, i molt més si és català, basc, espanyol, europeu i/o de qualsevol altre lloc; però la satisfacció és plena quan és una dona.
El món de la muntanya, de l’alpinisme i qualsevol altre esport relacionat amb la natura, tots ells esports minoritaris, acostumen a tenir ben poc espai en la premsa, malauradament sols és notícia si succeeix alguna desgràcia, tant en l’oral, com en l’escrita, i igual en els mitjans audiovisuals.
Les que en algun moment hem practicat l’alpinisme sabem de la seva duresa, de les renúncies però de les moltes satisfaccions personals i de la importància que en aquells moments té la pràctica de valors poc valorats en una societat tant individualista i consumista que tenim. Nosaltres sabem que vol dir en profunditat cooperació, solidaritat, exigència, esforç ... i tants altres, per gaudir de la bellesa, solitud i companyia a la vegada, risc i prudència i tants altres.
Endavant Edurne i el meu desig és que poguessis ser la primera dona en aconseguir els 14 cims però sinó és així, continuaré celebrant i felicitant tots els èxits teus i de qualsevol alpinista, homes i dones.
No hay comentarios:
Publicar un comentario