El tema que més debat i comentaris escoltem aquests dies és la proposta que el govern ha posat, amb valentia, damunt de la taula sobre les jubilacions en el futur.
Va coincidir que just aquell primer dia participava en una tertúlia de Canal Blau ( l’emissora local) i vaig comentar que personalment feia temps que comentava que els nascuts l’any 1951 (com és el meu cas) no ens podríem jubilar als 65 anys ja que feia molts anys que havia vist estudis i sempre contemplaven escenaris fins els nascuts l’any 1950.
Ja tenim la proposta per treballar, per debatre, per consensuar, a ser possible, sobre l’allargament de la vida laboral. Una proposta d’allargar de forma gradual, suaument, des de l’any 2013 fins els nascuts l’any 1959, de dos mesos per any.
Qualifico la proposta del govern feta amb valentia, no per la proposta en sí, que hauria de treballar molt més, però ho mantinc pel moment en que ho fa, ja que com han dit alguns en temps de crisi i/o penúries econòmiques no s’hauria d’haver fet, i jo a aquest els hi dic electoralistes i curts de vista, ja que tots els estudis mostren fortalesa per assumir les jubilacions en els 10 i 15 anys futurs però es responsabilitat del govern i solidaritat dels ciutadans i ciutadanes mirar a llarg termini i preparar els escenaris a 20 i 25 anys vista per tal que també en el futur es puguin pagar les jubilacions.
Vull deixar ben clar, i català (com diu “la dita”) que els actuals pensionistes (homes i dones)tenen assegurada la seva pensió (molt més que molts dels que estan en edat activa per a treballar) i que poden estar tranquils i viure feliçment la seva jubilació.
No hay comentarios:
Publicar un comentario