NO SÓN IGUALS

Massa sovint, mig en broma mig en serio, es transmet en converses informals, però també formals, als mitjans de comunicació i arreu, que tots els polítics són iguals, que les diverses opcions polítiques són iguals i, en aquesta campanya tant centrada en els dos líders polítics, que Zapatero i Rajoy són iguals.

A aquest plantejament, tant i tant estès, cal dir un NO rotund i afirmar que és una falsedat que interessa i beneficia a la dreta més dreta. Intentaré explicar-me.

Primer de polítics, homes i dones, n’hi ha de tot estil, caràcter i actituds fins i tot diria que per igual en tot el ventall polític, ja que són persones amb les seves habilitats i febleses però al pertànyer a diverses opcions ideològiques són aquestes les que han de fer seguiment de les persones públiques que els representen i, sinó responen fer-les plegar.

Segon les opcions polítiques responen a diverses ideologies i cal diferenciar entre les conservadores que defensen posicions més individuals i en el camp privat, de les opcions d’esquerra que cerca la innovació i el progrés de l’individu com a persona en una col·lectivitat i des del servei públic.

No ens deixem enredar en el tots són iguals i anem a votar el 9 de març.

A la dreta li interessa divulgar que tot és igual per desencisar el vot d’esquerres i progressista perquè sap que l’abstenció l’afavoreix ja que els votants de dreta acostumen a anar, tots i totes, a la urna a dipositar el seu vot.

I, tercer Juan Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy tampoc són dos líders iguals, ja que els hem conegut tots dos en el govern en posicions antagòniques. Recordem el Sr. Rajoy, com a ministre d’educació o de seguretat o de vicepresident, gris molt gris i passant desapercebut o informant de falsedats com el cas de “los hilillos de plastilina” per no recordar-ne altres més lamentables, i el Sr. Zapatero, com a president de govern, complint promeses electorals, donant més joc democràtic i transparència de govern des de les cambres parlamentàries (Congrés de Diputats i Senat) i en els errors, que també n’ha tingut, demanant disculpes (cas AVE arribada a Barcelona) o fent saber canvi d’estratègia davant la manca de voluntat negociadora de la ETA, entre altres.