LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

TORTOSA 2 de febrer 2008

Aquests dies, dissabte a Tortosa, i, dimarts a Sevilla, he glosat la figura pedagògica de Marta Mata i el seu llegat de renovació pedagògica i d’escola activa que tant ens ha ajudat a les generacions de mestres formades durant la negror del franquisme.

Gràcies a la Marta, i a sis mestres més, es va crear l’Escola de Mestres Rosa Sensat, que ella mateixa ens descriu en un document

“els alumnes de Rosa Sensat són mestres joves que ja han començat a treballar a l’escola, els fundadors són mestres amb deu anys d’experiència i el record de la bona escola del temps de la República. Els orientadors són ja mestres molt grans separats de l’escola pel franquisme, però encara capaços d’orientar en la recuperació pedagògica. És una escola diferent, no nomes per la seva clandestinitat i modèstia en recursos materials, sinó també per la riquesa pedagògica que se’n dedueix. Els alumnes no hi van per examinar-se i obtenir un títol acadèmic, sinó que estudien sobre la pròpia pràctica i per pròpia voluntat. Els professors parteixen de l’experiència en el treball per la recuperació pedagògica.”

Per la Marta ,” la formació dels mestres és un afer professional i social alhora, i el caràcter , d’aquesta formació no es basava tant en la relació professor-alumne, com en la invitació a un treball conjunt de renovació”

Mentre ho preparava jo mateixa em preguntava si calia explicar-ho com un fet històric o també com una necessitat d’avui i de futur, i la resposta, la vaig trobar en un altre article de la Marta que ens diu

“La renovació pedagògica ha de ser una constant al servei de l’objectiu prioritari de satisfer les necessitats educatives, diverses i canviants de tots i cada un dels infants, en totes i cada una de les escoles, en els diversos i canviants medis socials” (extret del capítol “Per avançar en l’educació” del llibre “Democràcia i participació ciutadana)

Vaig acabar la meva intervenció amb unes paraules que vaig treure del discurs pronunciat a la UAB en motiu del seu nomenament com a Doctora Honoris Causa

“ Voldria remarcar la constatació que he fet al llarg d’aquests vint anys, molt més enllà del que es podia veure en les instàncies polítiques, de legislació i d’administració on he treballat. La consecució de l’escola pública necessita la feina de cada dia, en tots i cada un dels llocs on som, a l’escola, a la universitat, a l’administració, però sobretot necessita horitzons conceptuals i geogràfics tan amplis com ens sigui possible abastar, i fins la humilitat i certesa de saber que n’hi ha que no abastem, i l’esperança que segurament altres hi arribaran”

La Marta va ajudar-nos a fer un camí importantíssim, principalment als de la meva generació enllaçant-nos amb l’escola de la República, amb cercar eines i recursos de tot estil per fer escola catalana. .. Ara ens pertoca continuar treballant i passant el testimoni als més joves perquè aquest esperit de renovació i de qualitat de l’escola pública, democràtica, catalana, laica i gratuïta, continuï i perduri en el temps.