12.19.2006

PARITAT???


Aquest matí hem passat, pur formalisme, el "hearing" per avaluar la idioneitat dels senadors/res de designació autonòmica. A Catalunya ens en corresponen set, i, novament som sis senadors i una senadora. En la meva intervenció he lamentat que sols el grup socialista hagi pensat en la paritat, i, en la meva intervenció a la premsa he reivindicat que quan els partits o grups parlamentaris han de designar una sola persona també pot recaure en una dona, ja que darrerament aquesta és l'excusa que més escoltem per nomenar sols homes.
El senat d'Espanya està desequilibrat en la proporció d'homes i dones ja que de 259 persones que en formem part, sols 61 som senadores.
La representació paritaria sols serà possible quan tinguem voluntat de cumpliment homes i dones, i, de cap de les maneres pot solament ser la reivindicació de les dones.

12.18.2006

ELECCIÓ SENADORS i SENADORES

Avui la Comissió executiva del PSC m'ha proposat al Parlament de Catalunya per ocupar de nou el càrrec de senadora per la CCAA. Estic contenta per dos motius. El primer com a reconeixement de la feina feta i de la meva voluntat a continuar treballant pel projecte socialista i el segon per poder continuar les feines que en aquest moment, meitat de la legislatura, estan en tramitació, entre altres, la llei d'universitats, la llei d'igualtat, el treball en les ponències d'obesitat infantil, de violència i assetjament escolar i la de prostitució, que aquests dies s'acaba el termini de presentació del dictamen preceptiu.

12.12.2006



Avui en el Senat, com a portaveu, del grup de l'Entesa Catalana de Progrés, a la Comissió d'educació, ciencia i esports, he participat en la trobada amb una delegació parlamentària del consell de federació de l'assemblea federal de la federació de Rùssia, per tractar de joventut i esports.

Un cop més he comprovat l'interès que hi ha arreu d'Europa amb la paritat que apliquem a l'estat espanyol.

Hi adjunto la foto de Clara Campoamor com homenatge personal a la dona, que el mes de desembre de fa 75 anys ens va aconseguir el dret a vot per a les dones espanyoles.

Els nois i noies de Catalunya han de dominar el català i el castellà

El Consell de Ministres va donar el seu vist-i-plau al decret d’ensenyaments mínims de l’ensenyament primarihttp://www.mec.es/files/rd-primaria-y-anexos.pdf, i, el debat està servit en varis temes: la religió i l’educació de la ciutadania, ja eren coneguts, però de forma supressiva sorgeix les hores setmanals de castellà i de català que s’hauran de fer a l’escola, com si la quantitat d’hores fos la metodologia d’aprenentatge de les llengües.
Com era d’esperar els polítics som sempre els primers en reaccionar proposant el recurs, la impugnació, recorre el decret... i ho convertim ràpidament en un debat polític.
Em pregunto si és necessari establir un horari mínim, rígid en les diverses matèries, i, molt més en el tema de les llengües, o seria, més útil i menys problemàtic, marcar-nos un objectiu d’aprenentatge i coneixement de les dues llengües al finalitzar l’educació obligatòria i donar autonomia als centres per organitzar el treball i la metodologia per arribar-hi, corresponent a l’administració el seguiment i l’avaluació.
Com podem ser rígids en les normes i en horaris quan l’aprenentatge de llengües ha de respondre a l’aprenentatge de cada alumne?
Creiem en el treball i la professionalitat de cada mestre i la necessitat d’autonomia de cada centre per organitzar les matèries i la forma d’aprenentatge de català i castellà.?
Personalment crec que és més important que ensenyem a parlar i a entendre’ns en català i en castellà, i, que aquestes siguin les llengües d’aprenentatge a l’escola, que el còmput d’hores que hem de fer.
Tinguem més confiança en l’escola i els seus professionals, avaluem i ajudem-los des de les administracions i no posem entrebancs i debats innecessaris.
I, un cop ja publicat el decret, els partits catalans, juntament amb el govern, ens correspon treballar conjuntament per cercar la solució amb el Ministeri, amb l’objectiu definit que els alumnes, nois i noies, al final dels estudis obligatoris dominin el català i el castellà .

12.04.2006

El meu retorn al blogger


Després d'aquesta llarga pausa de gran intensitat política i d'una situació un xic incòmoda personalment vaig decidir fer vacances i quan he volgut reempendre m'he trobat novament amb dubtes per fer-ho. Sortosament m'han donat un cop de mà, que vull agrair, a en Francesc i la Raquel.

JA TENIM PRESIDENT I NOU GOVERN

Vaig tenir la sort de poder assistir al Palau de la Generalitat on el president Montilla va prometre com a President de la Generalitat de Catalunya amb un aire tant emotiu per gran part dels assistents, mentre alguns, molt pocs, restaven indiferents.

La pluralitat política ens comporta la diversitat de comportaments i els diferents sentiments en un mateix acte


6.19.2006

JA TENIM ESTATUT

Ahir no vaig tenir temps d'escriure. Al matí vaig esmenar força temps en el col·legi electoral,del que era apoderada, per tal que m'entreguessin la còpia de l'acta de constitució de la mesa. Les persones que formaren la mesa interpretaven que al no tenir interventors no ens la tenien de donar, i la junta electoral va tenir de donar l'ordre perqué l'entreguessin.
A la tarda vaig arribar-me a Barcelona a veure la companya, i amiga, Marta Mata, que està hospitalitzada, i ja va ser l'hora del recompte de vots.
Retornant de Barcelona, entre set i vuit de la tarda ja em va fer molt mala espina veure tants cotxes parats a la carretera que feia impossible arribar a votar. Estic segura que forces ciutadans i ciutadanes van ser poc previsors i finalment no hi van arribar.
Evidentment, ha guanyat el Sí, però la participació, sense ser gens despreciable, ens hauria agradat, al menys personalment, que fos el 55%, entre altres hauria guanyat la "porra" que havíem fet a l'inici de la campanya la colla de la "cucamolla".

6.17.2006

REFERENDUM : 1 dia

Dissabte, 17 de juny, dia de reflexió, i per fer-ho, he cercat la intervenció d'Isidre Molas el dia d'aprovació del text en el Senat. El format correspon a la col·lecció Criteris, que periòdicament ens prepara la Meritxell Batet.

núm. 26 14/06/2006 criteris@socialistes.org

L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYAIntervenció d’Isidre Molas en el debat sobre la proposta de reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya en el Ple del Senat. 10 de maig de 2006

1. La tradición del catalanismo político

Durante más de un siglo el catalanismo político ha sido en España un factor capital de renovación, de modernización, de iniciativa, de libertad. Hoy, más allá de las escuelas de partido, el catalanismo político constituye una amplia tradición dotada de una base plural, expresada en este Senado por personalidades tan relevantes como Raimon d’Abadal, Joan Rigol y Joan Reventós.
Este movimiento transversal está presente y arraigado en todas las corrientes del pensamiento político, incluso en aquellas que a veces aparecen más alejadas de él. Desde la derecha a la izquierda, desde la derecha de raíz foralista o democrática al centro liberal y a las izquierdas socialistas, en todas estas corrientes late un mismo sentido de unión en libertad que a menudo se ha definido [...] como federalismo. Muchos de nosotros creemos, junto con Reventós [...], que el federalismo se entiende como la unión en la diversidad y que es la mejor vía para la convivencia, porque exige siempre diálogo y búsqueda de acuerdos. ¿No es este en el fondo el tradicional pactismo catalán, anterior incluso a la edad contemporánea?
El catalanismo político constituye una amplia tradición dotada de una base plural, arraigada en todas las corrientes del pensamiento político
A efectos del debate, sería bueno hacer memoria de dos episodios de la historia de esta tradición, pues pueden ofrecer a todos motivos de reflexión.
El primer episodio fue protagonizado por Cambó entre 1918 y 1919, y terminó con una frustración. Nunca hasta entonces Catalunya había estado tan cerca de su autonomía como al finalizar la guerra europea. Un proyecto de estatuto había sido entregado al Gobierno con el apoyo de todos los sectores políticos catalanes, pero el proyecto naufragó porque, para no provocar la división de los partidos catalanistas, Cambó radicalizó sus posiciones y se negó a participar en la comisión extraparlamentaria de Romanones, lo que provocó el fracaso del proceso, y con ello la Restauración siguió descendiendo un peldaño más en su imparable decadencia. Durante toda su vida lamentaría el líder regionalista su decisión.
Las enseñanzas de este hecho fueron recogidas en 1932 por Macià. El ex presidente de la Generalitat fue un hombre de izquierdas en sentido amplio, con un proyecto de estatuto que había sido plebliscitado por el pueblo catalán, sensiblemente alterado por las Cortes en el curso de su debate, y que sólo salió adelante gracias al sentido de Estado de Azaña. Macià no comparó el nuevo marco jurídico aprobado por las Cortes, es decir, el históricamente posible, con sus aspiraciones e ideales, que mantuvo, o con la propuesta inicial, sino que valoró las grandes e innegables ventajas que comportaba el nuevo texto para la sociedad catalana, y acertó. Esto significó un hecho histórico, no sólo porque fue un acuerdo que acercaba posiciones dispares de regionalistas y republicanos sobre autonomía y federalismo, sino porque dio paso a un modelo para toda España que acabaría inspirando la Constitución actual.

2. La España plural

Veinticinco años después de la autonomía de Catalunya, la España plural [...] da un paso adelante. El patriotismo, como decía Azaña en su defensa de la autonomía de Catalunya, no es un código de doctrina, el patriotismo es una disposición del ánimo que nos impulsa, como quien cumple un deber, a sacrificarnos en aras del bien común, pero ningún problema político tiene escrita su solución en el código del patriotismo. El patriotismo no es un cuerpo cerrado de doctrina que alguien impone o puede imponer y del que nadie nos examina o puede examinar; el patriotismo es patrimonio de cada uno, y por ello tiene un carácter abierto. Este es el patriotismo de Campalans, el que lo impulsó a titular uno de sus libros “Hacia la España de todos”. [...]

3. El Estatuto es una ley pactada y es una ley de todos

El Estatuto de Autonomía es un pacto, un acuerdo. Catalunya hace una propuesta, se debate en las Cortes, se llega a un acuerdo entre Catalunya y España y eso le convierte en [...] una ley orgánica, una ley orgánica paccionada, que exige el acuerdo de dos voluntades: la del Estado, a través de las Cortes Generales, y la del pueblo de Catalunya. Por esta razón incluso, porque tiene este carácter de dos voluntades que se unen, la Constitución le permite tener una rigidez de la que no adolecen ninguna de las otras leyes de la categoría de ley orgánica.
El Parlamento, pues, realiza una propuesta que se discute en las Cortes, con una delegación nombrada por el Parlamento, con el fin de llegar a un acuerdo que pueda ser aceptado por una y otra parte. La votación del Senado, [...] lejos de ser innecesaria o irrelevante, es política y jurídicamente fundamental, porque el acuerdo del Senado, mediante su votación final en el Pleno, sella y ratifica el texto definitivo sobre el que deberá definirse finalmente el pueblo de Catalunya. Sólo entonces nacerá, en tanto que ley, el nuevo texto del Estatuto de Catalunya.
El Estatuto de Autonomía exige el acuerdo de dos voluntades: la del Estado, a través de las Cortes Generales, y la del pueblo de Catalunya.
Cuando el Estatuto de Catalunya sea ley, no será de nadie, sino de todos, porque será una ley vigente [...]. No tiene mucho sentido discutir qué partido o grupo lo ha conseguido, sería ridículo. Que nadie se lo apropie [...], será de todos, incluso de aquellos que hoy puedan discrepar. Tampoco tiene mucho sentido discutir quién lo dijo primero, pero sólo les digo que, en 1995, el Partido de los Socialistas de Catalunya, dirigido por Nadal como candidato, hizo propaganda electoral de su posición sobre este punto, que ha mantenido invariablemente, mientras que en 1999 otros renunciaban a Satanás, a sus pompas y a sus glorias. [...]

4. Nuevos tiempos, nuevas necesidades, nuevo Estatuto

Es de justicia reconocer que el vigente Estatuto de Autonomía de Catalunya ha tenido en este cuarto de siglo una existencia realmente positiva. Ha presidido el período más largo y fecundo de la vida política catalana y el período más largo de crecimiento, bienestar y libertad para nuestros ciudadanos. En estos momentos vamos a entrar en una nueva fase de actualización de la autonomía catalana, pues debe adecuarse a los nuevos tiempos. Así nos lo ha propuesto su Parlamento, y lo ha hecho porque durante estos veinticinco años, especialmente en los diez últimos, han pasado muchas cosas, algunas de las cuales deben tener una traslación directa en un texto legal.
Por ejemplo el ingreso de España en la Unión Europea y el crecimiento de la globalización, el aumento de la interdependencia, no sólo en Europa y en el mundo, sino también en España. También el aumento de la sociedad de la información, el crecimiento de un tipo de sociedad distinta y la creación de la sociedad red. Por tanto, el cambio de estructura del poder: la concepción relacional del poder se impone hoy sobre la concepción sustantiva. Cada vez es más difícil decir que el poder es un saco que uno puede agarrar o un trono donde uno puede sentarse, como decía Hobbes, más aun si es un tipo de poder relacional. Eso ha aumentado las migraciones, ha aumentado la importancia de las identidades de todo tipo frente a la seguridad de decisiones lejanas, y, en la medida en que sea necesario, las leyes deben reflejarlo.
Vamos a entrar en una nueva fase de actualización de la autonomía catalana, ya que debe adecuarse a los nuevos tiempos.

5. Mayor autogobierno

Se establece la más amplia autonomía que haya alcanzado Catalunya en los últimos siglos.
El acuerdo sobre el Estatuto de Autonomía de Catalunya [...] establece la autonomía más actualizada y sobre todo más amplia que haya alcanzado nunca Catalunya en los últimos siglos. Se trata de un magnífico acuerdo para Catalunya que es bueno también para España. He de decirlo en voz alta y quizá con rotundidad: nunca Catalunya había dispuesto de un nivel tan elevado de competencias como el previsto en este Estatuto. Nunca había dispuesto de unos recursos tan importantes como los de este Estatuto; nunca, de un reconocimiento tan firme de su identidad y de sus símbolos nacionales como en este Estatuto; nunca,de unos derechos y un autogobierno tan amplios; y quizá tampoco nunca se había manifestado en España, con tanto vigor y capacidad de resistencia, una opinión tan dispuesta a aceptar la actualización y la reafirmación del marco de convivencia plural en el seno de la Constitución.
Se trata de un Estatuto mucho mejor que el de 1979. Es más adecuado a las necesidades actuales, es más amplio, es mejor. Refuerza la libertad de nuestra sociedad civil porque aumenta las libertades y derechos de sus miembros [...].

6. Un Estatuto Constitucional

El Estatuto de Catalunya que estamos debatiendo es constitucional [...]. No se trata de una reforma constitucional encubierta, como si la Constitución, que es la norma que exige un procedimiento rígido de reforma, pudiera ser reformada de tapadillo [...]. Nosotros queremos una ley constitucional vigente porque queremos resolver con instrumentos adecuados los problemas que hoy tiene Catalunya, y creemos que esto facilita que España pueda resolver sus problemas con mejores instrumentos y, por tanto, debe ser constitucional.
No encuentro digna la campaña de descalificaciones al por mayor que se ha llevado a cabo durante mucho tiempo, con más mentiras que exageraciones [...]. El Estatuto de Catalunya no rompe nada. Los catalanes no rompemos nada. No rompemos el poder judicial. No establecemos la poligamia. No establecemos la eutanasia. No rompemos el Estado. No expulsamos del Estado de Catalunya. No ponemos el Estado en almoneda. ¡Por favor!
Queremos una ley constitucional, vigente, porque queremos resolver con instrumentos adecuados los problemas que hoy tiene Catalunya
Además, ¿qué tiene que ver el Estatuto de Catalunya con una supuesta larga mano de ETA, como algún irresponsable ha afirmado? Quien escupe hacia arriba, ya sabe el resultado. Hay cosas que ofenden mucho, y esta ofende mucho. Debo decir esto, porque en algún sitio se debe decir lo que es una realidad. En Catalunya hay muchas personas ofendidas personalmente, con independencia de su opinión política o ideológica.
No puedo decir lo mismo sobre el comportamiento del debate en el Senado. Creo que ha sido intenso, apasionado, lleno de argumentos, con razones críticas, importantes, pero algunos hemos tenido que soportar los pirómanos en nuestra propia casa. Y ha sido una demasía. Ha habido demasiadas demasías.

7. Un Estatuto incluyente y una Constitución integradora

No romperemos España. Haremos la España que queremos, que es una España constitucional, abierta, donde todos los pueblos de España puedan sentirse libres en su interior. Ustedes saben que con este Estatuto podrían gobernar y nada les impediría realizar su programa. Ustedes lo saben. Y ustedes saben también que Catalunya siempre ha querido abrir rutas de libertad para España y va a seguir haciéndolo. Sé que tiene un costo personal, que se han de aguantar invectivas e incomprensiones. Lo sé, pero aguantaremos. No importa, porque el objetivo es suficientemente importante, y nosotros queremos una España inclusiva donde quepamos todos --como decía Campalans, la España de todos--, y una concepción integradora de la Constitución. Esta es nuestra concepción, no excluyente sino integradora.
Los sistemas políticos se mantienen fuertes cuando hay lealtad institucional y respeto a la ley y confianza de los unos en los otros, y las sociedades también se mantienen fuertes cuando existen y no se rompen aquellos lazos sutiles e invisibles de los que nos hablaba Tocqueville, y que más allá de las leyes se asientan en las voluntades, los afectos y los prejuicios --si quieren los juicios previos-- entre las personas. Muchos se han roto, y costará algún tiempo rehacerlos. Lo vamos a hacer, porque tenemos confianza en que todos los demócratas quieren la mejor situación y el mejor gobierno para su territorio, para su país. Tengo una confianza inmensa en la capacidad de nuestro pueblo y creo y he creído siempre firmemente, incluso en los peores momentos personales, en el pueblo de mi pueblo, y sé que lo que este quiere es darse las manos en señal de amistad y no enfrentarse entre ellos más allá de la polémica política, porque al fin y al cabo la política no es dividir, no es la bulla sino la suma, el diálogo y, cuando sea posible, el acuerdo. Esa tradición del pactismo, que lejos de la sumisión y de la protesta estéril pretende llegar a acuerdos estables y beneficiosos, es mi planteamiento, es mi posición.
Queremos una España inclusiva donde quepamos todos y una concepción integradora de la Constitución.

8. Conclusión: un magnífico Estatuto

Para finalizar, decir que nos encontramos ante un Estatuto que consagra una autonomía para Catalunya bajo un texto común aprobado por la Comisión General de las Comunidades Autónomas del Senado y la representación elegida al efecto por el Parlamento de Catalunya, que es el mejor, que ofrece un autogobierno más amplio y más actual que el hoy vigente, que es bueno, y en eso estoy de acuerdo con muchos, pero ya no es el adecuado, que es mejor también para España y para su Estado de las Autonomías porque lo refuerza y lo moderniza.
Sin duda se trata de un magnífico Estatuto que merece la aprobación de la Cámara, que merece la aprobación de todos ustedes.

6.16.2006

REFERENDUM : 2 dies

Avui és el darrer dia de Campanya, demà reflexió i diumenga tots i totes a votar i com a dona, socialista i catalanista us demano un SI.

Informació de l'Estatut: l'Estatut de les dones


L’Estatut de Catalunya serà el primer amb un Capítol de "drets i deures" que inclou drets de nova generació (sostenibilitat mediambiental, l'accés a les noves tecnologies, el dret a "morir dignament" o decidir sobre el propi cos).
L’estatut és un text marc avançat en quan als drets que reconeix a les dones. El decàleg ja diu: “La tradició política democràtica de Catalunya ha subratllat sempre la importància dels drets i dels deures, del saber, de l’educació, de la cohesió social i de la igualtat de drets, i avui, en especial, la igualtat entre dones i homes.”
L’Estatut reconeix a les dones el dret al desenvolupament de la personalitat, a viure amb dignitat, lliures d’explotació, maltractaments i discriminació i el dret a participar en condicions d’igualtat d’oportunitats amb els homes en tots els àmbits públics i privats. Si aprovem l’Estatut els poders públics hauran de garantir la incorporació de la perspectiva de gènere a totes les polítiques públiques per a aconseguir la igualtat real de les dones (art.41); tindrem la paritat : “la Llei Electoral catalana ha d’establir criteris de paritat en l’elaboració de les llistes electorals” (article 56), per tant homes i dones compartirem les decisions polítiques.


Recull el dret de les dones i l’obligació dels Poders Públics a:
- La lluita contra la violència de gènere i els actes de caràcter sexista i discriminatori - Fomentar el reconeixement del paper de les dones en els àmbits cultural, històric, social i econòmic
- Promoure la participació dels grups i les associacions de dones en l’elaboració i l’avaluació d’aquestes polítiques.
Aquest Estatut recull reivindicacions històriques del feminisme: el reconeixement al valor econòmic del treball de cura en l’àmbit familiar; i que “la lliure decisió de la dona sigui determinant en tots els casos pel que fa a les qüestions que poden afectar-ne la dignitat, la integritat i el benestar físic i mental, en particular pel que fa al propi cos”.
Com va dir fa pocs dies Pasqual Maragall “en aquest estatut les dones han tingut una veu decisiva” i: “és l’estatut de les dones en bona mesura” .
Les dones hem de dir SI a aquest estatut, per que no podem renunciar: a la paritat, a la igualtat d’oportunitats a la feina, a la lluita integral contra la violència de gènere, a la conciliació, totes elles qüestions que estan recollides en aquest estatut. Aquest és l’estatut de les persones, és l’estatut de les dones!.

(text extret del blogger de Lourdes Muñoz)

6.15.2006

REFERÈNDUM : 3 dies

Començaré amb una obvietat: cada dia que passa ens falta menys per conèixer el resultat del Referèndum de l’Estatut, i, segurament, podrem començar a parlar d’altres qüestions, com la que avui apunta la premsa de la possibilitat d’un tàndem electoral Maragall i Montilla per a les properes eleccions autonòmiques. Crec que seria una bona opció i la demostració que els socialistes volem guanyar-les i governar Catalunya. Avui, però, aquest tema encara “no toca”.


Informació de l’Estatut : la cultura

1. Situa la cultura en el marc dels drets i deures dels ciutadans i les ciutadanes. Reconeix l’accés a la cultura com un dret. Això situa l’Estatut català com un dels més avançats del món. Estableix el deure de preservar el patrimoni cultural. L’Estatut de 1979 no ho contemplava.
Article 22. Drets i Deures en l’àmbit cultural
• Art. 22.1. Totes les persones tenen dret a accedir en condicions d’igualtat a la cultura i al desenvolupament de llurs capacitats creatives individuals i col•lectives.
• Art. 22. 2. Totes les persones tenen el deure de respectar i preservar el patrimoni cultural.

2. Situa la cultura en el marc dels principis rectors que han d’orientar les polítiques dels poders públics en l’exercici de llurs competències. Obliga els poders públics a fomentar la creativitat artística i la conservació i difusió del patrimoni cultural, i a facilitar l’accés als béns i serveis culturals i al patrimoni cultural. L’Estatut de 1979 tampoc no ho contemplava
Article 44. Educació, Recerca i Cultura
• Art. 44. 4. Els poders públics han de fomentar la investigació i la recerca científica de qualitat, la creativitat artística i la conservació i la difusió del patrimoni cultural de Catalunya
• Art. 44.5. Els poders públics han d’emprendre les accions necessàries per a facilitar a totes les persones l’accés a la cultura, als béns i als serveis culturals i al patrimoni cultural, arqueològic, històric, industrial i artístic de Catalunya.

3. També obliga a la Generalitat i els altres poders públics a vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica de Catalunya (art. 54). L’Estatut de 1979 no en feia cap referència.

4. Detalla en el marc del títol competencial les competències que corresponen a la Generalitat en matèria de cultura. L’enumeració és molt més completa i detallada que la contemplada en l’estatut de 1979
4.1. Les competències exclusives (art. 127.1) comprenen
a) Les activitats artístiques i culturals (producció i distribució de llibres i publicacions; la regulació i la inspecció de les sales de cine i les mesures de protecció de la indústria; la promoció, la planificació, la construcció i la gestió d’equipaments culturals; i l’establiment de mesures fiscals d’incentivació de les activitats culturals.
b) El patrimoni cultural (la regulació de mesures per a garantir l’enriquiment, la difusió i l’accés del patrimoni cultural; la inspecció, l’inventari i la restauració del patrimoni arquitectònic, arqueològic, científic, tècnic, històric, artístic, etnològic i cultural en general; l’establiment del règim jurídic dels béns integrants del patrimoni cultural i de les seves actuacions; la protecció del patrimoni cultural, que inclou la conservació, la vigilància i el control dels béns)
c) Els arxius, les biblioteques, els museus (la creació i gestió, del règim jurídic dels centres que integren el sistema d’arxius i el sistema bibliotecari, dels museus i dels altres centres, així com dels béns documentals, bibliogràfics i culturals que hi estan dipositats; la conservació i la recuperació dels béns que integren el patrimoni documental i bibliogràfic català)
d) El foment de la cultura (el foment i la difusió de la creació i la producció teatrals, musicals, audiovisuals, literàries, de dansa, de circ i d’arts combinades; la promoció i la difusió del patrimoni cultural, artístic i monumental i dels centres de dipòsit cultural de Catalunya; la projecció internacional de la cultura catalana.)
4.2. Les competències executives (art. 127.2) que corresponen a la Generalitat comprenen els arxius, les biblioteques i els museus de titularitat estatal situats a Catalunya la gestió dels quals no es reservi expressament l’Estat.
4.3. En les actuacions que l’Estat faci a Catalunya en matèria d’inversió en béns i equipaments es requereix l’acord previ amb la Generalitat. En matèria de projecció internacional, ambdós governs han d’articular fórmules de col•laboració i cooperació mútues.

5. Atorga també a la Generalitat la competència executiva en matèria de propietat intel•lectual (art. 155.1) que inclou l’establiment i la regulació d’un registre i l’autorització i la revocació de les entitats de gestió col•lectiva dels drets de propietat intel•lectual. L’Estatut de 1979 no en feia cap referència.

6. Reconeix l’existència a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de fons propis i comuns amb altres territoris. Els fons propis de Catalunya situats i a l’Arxiu Reial de Barcelona s’integren en el sistema d’arxius de Catalunya. La Generalitat ha de col•laborar amb el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, amb les altres comunitats autònomes i amb l’Estat per a la gestió eficaç dels fons compartits amb els altres territoris de la Corona d’Aragó (Disposició addicional 13a). L’Estatut de 1979 només preveia la creació del Patronat per part de l’Estat, amb la participació de les CCAA afectades, sense reconèixer la realitat històrica de què l’ACA conté fons d’exclusiu interès de Catalunya.

6.14.2006

REFERENDUM : 4 dies

Avui, per mi, és un dia de pausa respecte la Campanya del Referèndum ja que faig estada a Madrid, al matí he participat en el programa Parlamento, que s’emet per TVE-2, dissabte al matí, sobre el tema d’obesitat infantil, i, aquesta tarda tinc comissió d’educació en el Senat amb la sessió informativa de la Ministra de Educación.

Avui la premsa es fa ressò dels incidents que alguns joves provoquen a l’entrada i sortida dels actes electorals del PP, cridant feixistes i altres termes que paradoxalment coincideixen amb l’actitud que ells manifesten respecte el mateix partit.

Amb el PP podem estar en ple desacord amb la seva forma de governar, de fer política, de com ha tractat el tema de l’Estatut de Catalunya, a dins i fora de Catalunya, i, en moltes altres qüestions, però és un partit democràtic.

La democràcia ens dona l’eina per respondre als desacords, a les diferències i és la paraula per dialogar i combatre des del respecte i la votació en cada procés electoral.

Diumenge tenim l’ocasió votant SI al nou Estatut, donàrem futur a Catalunya i respondrem democràticament a tots els atacs que hem tingut.

6.13.2006

REFERENDUM : 5 dies

Diumenge cal anar a votar i votar SI a l’Estatut que ens reconeix com allò que som i sentim com a poble, una nació, però que a més ens dona millors eines per a la construcció d’una societat democràtica i avançada de benestar i progrés, solidària amb el conjunt d’Espanya i incardinada amb Europa.
Aquest Estatut no és de ningú, i, pot ser el de tots, ara o més endavant amb el seu desenvolupament.
Si volem un millor estatut per avui, per demà, per nosaltres i pels nostres fills i nets. Cal votar SI diumenge.

Aquest era el text que m’havia preparat per acabar el debat sobre el Nou Estatut que hem gravat aquesta tarda a Canal Blau Televisió de la meva ciutat, Vilanova i la Geltrú.

No l’he dit exactament així, perquè en tot debat vas modulant el que portes preparat amb el que també diuen les altres persones, representants dels altres partits.

El conductor del debat l’ha dividit en tres blocs: identitat nacional, finançament i competències. I després un darrer torn sense possibilitat de polemitzar.

En el primer bloc hem estat tots i totes molt correctes en les nostres posicions, però en el segon, el de finançament ha començat el debat entre nosaltres, i les puntualitzacions respecte el tema de les infraestructures i la temporalitat dels set anys, però ha estat en el del marc competencial el que ha ofert més contrast d’opinió, bàsicament entre el representant del PP i els que demanem el SI.

M’ha sorprès que ERC que en tantes ocasions ha demanat la negociació d’un nou Estatut, ara com que demana el no per aquest text, ens digui que no era necessari la negociació d’un nou text estatutari i que es podia fer amb lleis orgàniques i negociació separada de la financi-les-hi.

6.12.2006

REFERENDUM : 6 dies

Aquest cap de setmana han sortit diferents sondejos o enquestes que ens pot donar la impresió que hi haurà una alta participació i que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya diran SI. No ens podem refiar del que diuen els diaris i el proper diumenge 18 de juny cal que tots i totes anem a votar SI perquè Catalunya pugui reafirmar amb confiança i amb decisió la seva voluntat de futur.

Aquesta darrera setmana hem de fer el darrer esforç, hem de parlar i convèncer amics, veins, familiars i companys de feina que aquest Estatut és una oportunitat històrica per a treballar per la Catalunya d'avui, de demà i del futur.

INFORMACIÓ DE L'ESTATUT : l'educació

L'escola, i més en general, la formació són la base tant per construir una societat cohesionada com per generar els recursos humans que ens han de permetre avançar cap a la societat del coneixement que el segle XXI ja ha incorporat a les nostres vides.

En el títol I, el nou Estatut incorpora els drets i deures en l'àmbit educatiu, com també els principis rectors que han d'orientar la política educativa.

En l'àmbit educatiu s'estableix el dret a un ensenyament de qualitat, gratuït i en condicions d'igualtat. També es preveu el dret a rebre ajuts públics quan sigui necessari, a disposar de suport quan es tenen necessitats educatives especials, i a la formació professional continuada per a tothom.

Es garanteix tant el dret dels pares a decidir sobre la formació religiosa i moral dels seus fills i filles com la igualtat en la qualitat i l'accés als centres docents privats sostinguts amb fons públics. L'ensenyament és laic.

Els poders públics es comprometen a fomentar una educació respectuosa amb els valors de la igualtat, la llibertat, la solidaritat, el pluralisme i la convivència democràtica.

.

6.11.2006

REFERENDUM : 7 dies

Avui el PP amb el seu aire de víctima acusa als socialistes de l’esbroncada que va rebre en el mercat de Collblanc de Barcelona. Deixant clar que rebutjo qualsevol situació com aquesta, ja que en democràcia tenim dret a fer campanya uns i altres, sempre amb respecte i educació, m’ha sorprès que ràpidament es culpa als socialistes, sense tenir en compte les barbaritats, i fins i tot anticatalanisme, que s’ha dit des del PP durant aquest temps de tramitació de l’Estatut.
El gran valor de la democràcia és la pluralitat i la diversitat d’opinions, i totes elles tenen la possibilitat d’expressar-se, tant col•lectivament com individual, i la gent és prou madura i intel•ligent per donar resposta sense que hi hagi darrera una acció de cap partit polític.
El PP però sempre aprofita qualsevol situació per poder demanar responsabilitats a Pasqual Maragall i a José Luís Rodriguez Zapatero .


Informació de l’Estatut : la cultura

En l’àmbit cultural, es reconeix el dret a accedir a la cultura en condicions d’igualtat per a tothom, com també el deure de preservar el patrimoni cultural.

I el nou estatut atorga a la Generalitat la competència exclusiva sobre les activitats artístiques i culturals, sobre el patrimoni cultural, sobre el foment i la projecció internacional de la cultura catalana sobre arxius, biblioteques i altres centres culturals, sobre producció i distribució de llibres i publicacions periòdiques, o sobre la protecció de la indústria cinematogràfica.

6.10.2006

REFERENDUM : 8 dies

Ahir vaig compartir acte de campanya amb la Lidia Santos a Sant Martí de Sarroca. La Lidia, ponent del grup Socialista-Ciutadans pel canvi en la redacció del nou Estatut, va explicar-nos que aquest és el primer Estatut elaborat pel Parlament de Catalunya, ja que l’Estatut de Sau de 1979 o l’Estatut de Nuria són redactats per comissions creades prèvies a constituir el Parlament.
L’Estatut de Sau, que alguns ara troben tant bo, compta, sols, amb 57 articles, menys articles que els que el nou text dedica a competències, que són 67 (64 desenvolupa competències concretes i 3 a definir el tipus de competències ), aquesta concreció és fruit del desig de clarificar responsabilitats per no tenir entrebancs en el moment d’exercir-les i de l’experiència d’aquests anys.
Alguns critiquen la llargària del Nou Estatut amb els seus 223 articles, però el realment important es haver aconseguit un text que recull les aspiracions nacionals i atorga més autogovern a Catalunya, un nou finançament i més competències, a més amplia nous drets amb l’objectiu de contribuir al progrés, el benestar i la igualtat entre les persones.

INFORMACIÓ DE L’ESTATUT : La justícia


L’Estatut busca modernitzar l’administració de Justícia. El conjunt de propostes que conté busquen la proximitat i reduir el col·lapse que pateixen alguns tribunals.
a) proximitat en la jurisdicció: els conflictes que s’originen a Catalunya es jutgen a Catalunya: no caldrà anar al Tribunal Suprem, que és un dels tribunals més col·lapsats i amb més retards. El tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà l’última instància. El TS només es reserva la potestat d’unificar doctrina.
b) Es preveu la creació de tribunals de comunitat o de proximitat per als assumptes menors. Amb això, es pretén més rapidesa i alliberar els jutjats de primera instància dels assumptes menys importants, que són molt nombrosos.
c) Proximitat en la gestió: Els treballadors de l’administració de justícia dependran de la Generalitat (excepte jutges, magistrats i fiscals). Actualment tot aquest personal (uns 7.000) depenen de les dues administracions, cosa que comporta molts problemes operatius.
d) Els jutges i els magistrats seran governats des de Catalunya, pel Consell de Justícia de Catalunya, una desconcentració del Consell General del Poder Judicial. Amb aquesta mesura es busca també més proximitat, sense trencar la unitat del poder judicial.
Totes aquestes mesures s’hauran de desenvolupar en la Llei Orgànica del Poder Judicial, que s’ha d’aprovar al Congrés dels Diputats durant aquesta legislatura.

6.09.2006

REFERENDUM : 9 dies

Aquest matí en l’entrevista, que m’ha fet Jordi Carrillo, des de l’emissora de Canal Blau Ràdio, m’ha preguntat per la campanya de l’Estatut de l’any 1979 tot recordant-me que ja estava en la política local. La pregunta m’ha servit per recordar que el primer ple de l’Ajuntament democràtic després de la seva constitució, tal com era preceptiu, un dijous a les 12 del migdia, va ser el dissabte següent, també, al migdia per reclamar l’aprovació de l’Estatut, tot recollint el que havia estat una reivindicació en els anys de transició i primers de la democràcia de Llibertat, Amnistia i Estatut d’Autonomia. Aquell va ser un ple amb molts públic, com a mostra d’un sentir generalitzat.
També he comentat que aquell any per la Festa Major decidirem que el dia 4 d’agost, en l’acte més multitudinari de la Festa Major, el castell de focs d’artifici, canviaríem el típic rètol per a cremar de “Festa Major 1979”, pel de “Volem l’Estatut”.

Enguany ho hem de demostrar amb una alta participació, el proper dia 18 de juny, i, si diem SI a la pregunta que se’ns formula, obrirem noves possibilitats per a Catalunya. Com li agrada dir al president Pasqual Maragall, el millor està per venir, i, vindrà amb la seva aprovació.

Avui adjunto l'article que em publica el Diari de Vilanova

L’ESTATUT I LES PERSONES

A mesura que es va apropant el dia 18 de juny, dia del referèndum per conèixer la voluntat dels catalans i catalanes respecte el text de l’estatut, em trobo més persones que em pregunten respecte quines són les millores que els afectarà en la seva qualitat de vida.

No hem de buscar la resposta a la pregunta en la seva individualitat, sinó en la globalitat. El nou Estatut ens afecta a tots i totes ja que és l’eina que permetrà construir una Catalunya basada en la cohesió social, que aposti per la cultura de la pau, que asseguri la competitivitat i el suport als emprenedors, que impulsi la societat del coneixement i de les tecnologies de la informació i de la comunicació, que reconegui la riquesa de la diversitat i que fomenti la nostra cultura dins i fora de la nostra nació.

L’Estatut, en el seu conjunt, defineix el país que volem: un país avançat social i políticament i que vol garantir el benestar de les persones no com una declaració d’intencions, sinó com un autèntic pacte o acord social, el qual s’expressa a través de la voluntat de treballar per un conjunt de valors col·lectius i de drets individuals. Aquest pacte social parla de la gent, i més concretament de compromís amb aquells col·lectius que més necessiten que se’ls garanteixi la dignitat i la plena ciutadania. Per fer-ho, l’Estatut incorpora un títol de drets i deures, de principis rectors que fan referència als compromisos dels poders públics amb els seus ciutadans i ciutadanes com a resposta a la demanda expressada per la societat civil catalana. Proclama la voluntat de Catalunya per a garantir la plena integració social, i l’exercici en condicions d’igualtat dels drets de ciutadania per als menors, els joves, la gent gran, les dones, les persones amb discapacitats i les persones que viuen en situació de pobresa.

Per primera vegada s’estableixen vint-i-un articles que defineixen drets civils (en l’àmbit de les persones, de les famílies, dels infants, de la gent gran i el dret a viure amb dignitat ), drets socials (en els àmbits de l’educació, la salut, els serveis socials, el treball, l’habitatge o el medi ambient), drets polítics i administratius ( a la participació i a la integració en els afers públics) i drets lingüístics (davant les administracions en relació a l’aranès i a l’ús de la llengua que lliurement escullin, sense oblidar el deure de conèixer tant el castellà com el català). També contempla catorze articles amb els principis rectors per fomentar la participació, la perspectiva de gènere, la memòria històrica, l’habitatge digne, la cohesió social, el medi ambient, el desenvolupament sostenible i l’equilibri territorial, entre altres.

Reconeix els seus drets a les persones amb discapacitat (350.000 catalans i catalanes) i aposta per la seva plena integració social, econòmica i laboral. Es compromet amb el respecte, la protecció i la plena integració de la gent gran, volent evitar que l’edat es converteixi en un factor d’exclusió social. Vol contribuir a que els joves accedeixin a la plena ciutadania i aposta per la seva emancipació. Promou l’accés al món laboral i a l’habitatge. Garanteix la igualtat d’oportunitats entre homes i dones i afavoreix que la perspectiva de gènere impregni les polítiques públiques. Facilita el ple desenvolupament dels infants dins la família i la societat i es compromet a protegir els menors en situacions de maltractament, abandonament i pobresa. Manifesta la voluntat de treballar per mitigar la pobresa i d’eradicar-la i atorga rendes de suport per a qui la pateix, comprometent-se a vetllar per la integració de qui es troba en risc d’exclusió social.

No puc respondre a la individualitat. No sé si el nou estatut afavorirà al lector d’aquest article, però si que sé que afavorirà a la col·lectivitat, als necessitats, als emprenedors, en definitiva a les persones, al ciutadans de Catalunya. Només això, ja es val el SÍ.

6.08.2006

REFERENDUM : 10 DIES


Avui en el Periódico hi ha una entrevista a Isidre Molas, company senador que va intervenir com a ponent del Grup de l’Entesa Catalana de Progrés, al qual estem els socialistes catalans, i el titular diu “ És un Estatut que es copiarà i s’admirarà”.
L’entrevista, que recomano la seva lectura, defineix l’Estatut, com a llei pactada entre les Corts espanyoles i el Parlament de Catalunya, de gran dimensió històrica, un exemple internacional de com pot existir un estat compost amb un nivell tan alt d’autonomia de les seves peces, i a la vegada, en resulta enfortit com estat. Sentència que és molt bo per a Catalunya i per a Espanya.

He volgut comentar la visió de l’Isidre Molas, perquè ell ha ajudat en l’elaboració de l’Estatut amb les seves reflexions i aportacions als ponents del Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi del Parlament de Catalunya, des de la seva visió de catedràtic de dret constitucional, de la seva visió socialista i de visió federal d’estat.

Davant d’un text amb gran visió de futur, la dreta, inclosa en el PP, s’atemoreix i llavors troba encertat i correcte el text anterior, i ara, es troben còmodes amb el text de l’any 79 que en aquell moment tampoc els hi va agradar. Sempre van desfasats, doncs el mateix els hi passa amb la Constitució.

Informació de l’Estatut : la llengua


El nou Estatut estableix que els ciutadans i ciutadanes poden usar el català o el castellà segons les seves preferències.
L’Administració ha de garantir, d’una banda, l’accés i el coneixement de les dues llengües a tothom i, d’altra banda, la seva disponibilitat a atendre en funció de la llengua escollida per cada ciutadà o ciutadana.
El nou Estatut no discrimina en funció de la llengua usada, però tampoc utilitza la llengua per discriminar o separar la població.

6.07.2006

REFERENDUM :11 dies

Segons el diari “El Mundo”, mitjà poc sospitós d’afavorir els interessos del govern Espanyol, el debat entre Mariano Rajoy i el president del govern, Rodríguez Zapatero ha fet que siguin més els ciutadans que han millorat la seva opinió sobre Zapatero, un 25,5%, mentre que un 25,6% manifesten que ha empitjorat l’opinió del líder del PP.

El PP s’ha instal•lat en la cultura del NO, demanen NO a l’Estatut de Catalunya, al d’Andalusia, diuen no a treballar conjuntament amb el govern per fer avançar el procés de pau a Euskadi, no volen negociar lleis que afecten al benestar de les persones. Cal que ens preguntem, on volen arribar?

El president del govern amb el “talante” que el caracteritza els hi va donant oportunitats i obrint possibilitats perquè no es quedin despenjats de l’ocasió, que sembla més certa en molts anys, d’aconseguir-ho, i, avui, en el Senat com a moneda de canvi ha rebut novament un no a tot, i també, novament, ho han fet sense l’educació mínima que hauria de caracteritzar una càmera de persones electes.




Informació de l’Estatut: la seguretat

1. Competència exclusiva en protecció civil, que és una competència amb entitat pròpia i diferenciada.
2. Competències executives de salvament marítim.
3. Col•laboració i participació en l’execució en matèria de seguretat nuclear.
4. Col•laboració en les emergències d’abast superior a Catalunya.
5. Competències pròpies en matèria de seguretat pública.
6. Planificació i regulació del sistema de seguretat pública de Catalunya i orientació de les polítiques públiques.
7. Augment de les competències del Mossos (crim organitzat, terrorisme, etc.)
8. Funcions governatives sobre l’exercici dels drets de reunió i manifestació.
9. Junta de seguretat presidida pel President de la Generalitat.
10. Incorporació a l’Estatut de les competències de control i vigilància al trànsit.
11. Competència exclusiva sobre videovigilància i el control del so i els enregistraments.
12. Competència exclusiva en matèria de jocs, apostes i casinos, espectacles i activitats recreatives.
13. Competència executiva en matèria de seguretat privada, pel que fa a la inspecció, el control, la coordinació i la formació de totes les empreses que actuïn a Catalunya i l’autorització d’aquelles que tinguin el seu domicili social a Catalunya.
14. Intervenció de la Generalitat en jocs d’àmbit estatal: la creació de nous jocs o la modificació dels existents requereix la deliberació de la Comissió Bilateral i informe previ determinant de la Generalitat, llevat de les modalitats de joc i apostes atribuïdes, per a fins socials, a les organitzacions d’àmbit estatal caràcter social i sense ànim de lucre.

REFERÈNDUM : 12 DIES

6.06.2006

REFERÉNDUM : 13 dies

Quan una pensa que ja ho ha sentit tot a nivell polític, apareix el Sr. Acebes del PP i la diu encara “més grossa” com va fer ahir equiparant el Govern de l’Estat Espanyol amb una banda terrorista.
Soc de les persones que no m’agrada la política espectacle, la política de la infàmia, de la mentida i de l’insult, per això em sumo a la demanda que ha fet Miquel Iceta, portaveu socialista exigint a Rajoy que “per dignitat democràtica el senyor Acebes sigui cessat del seu càrrec”
La política no ha de ser soroll, ni desqualificació, ni desacord. La política ha de ser la intersecció de les diferències en base al diàleg i l’acord.


Informació de l’Estatut :Els joves
1. El nou Estatut és un avenç per a l’emancipació dels i les joves catalans, ja que reconeix el dret d’aquests a emancipar-se (art. 40.4)
2. El nou Estatut garanteix en el terreny de l’educació, bàsica per a aquest sector, que aquesta serà pública, laica i de qualitat (arts. 20, 44, 131 i 172).
3. El nou Estatut aposta per un treball més estable i de qualitat per els i les joves, garantint i augmentant els drets laborals de tots els catalans, i especialment els dels joves, que són els més afectats per la precarietat laboral (art. 25 i 45).
4. El nou Estatut defensa la creació d’habitatge digne i protegit adreçat específicament pels joves (art. 26, 47 i 137).
5. Finalment, els articles 142 i 43 (joventut i foment de la participació), acaben d’establir una regulació prou moderna, avançada i valent per a afrontar els problemes i els reptes dels joves del S. XXI.

6.05.2006

REFERÈNDUM : 13 dies

Sorprèn que estiguem en la campanya del referèndum de l’Estatut de Catalunya per conèixer l’opinió dels catalans i catalanes respecte al mateix i, en canvi, hi ha partits que aquesta campanya sembla que els hi faci nosa, i ells ja fan campanya per a les eleccions autonòmiques perquè així han treballat durant tot aquest temps. La seva acció política ha anat totalment dirigida per una dèria: tornar al poder.

L’Estatut que el dia 18 es proposa al referèndum no és, ni serà, una proposta de cap partit, perquè cap l’hauríem fet el cent per cent igual, però és fruit del treball d’acord i de consens que ha fet el PSC des dels ponents, homes i dones, del Grup Parlamentari Socialistes-Ciutadans pel canvi amb el lideratge i supervisió del president de la Generalitat Molt Honorable Pasqual Maragall.

El PSC està ara per la primera feina, fer participar el més alt nombre de persones i que el SI guanyi amb majoria. Temps tindrem després per governar, i , quan el President de la Generalitat les convoqui, farem la campanya de les eleccions autonòmiques


Informació de l’Estatut: món rural i medi ambient


1. El territori rural català ocupa més del 80% de la superfície del
país, en la seva majoria boscos i camps de conreu. El nou text
millora la defensa del medi rural, tant pel seu component
mediambiental, com per ser l’espai físic i de relació dels homes
i dones que hi viuen i treballen.

2. El nou Estatut recull una regulació més taxativa i
pormenoritzada i permet que el món rural jugui un paper
diferent al que fins ara se li havia atorgat.

3. El nou Estatut no presenta el món rural com una contraposició
a l’urbà, sinó com una opció vital per a totes aquelles famílies
d’emprenedors/res que volen tenir les mateixes oportunitats
que a l’àmbit urbà.

4. El nou Estatut permet viure en un medi ambient equilibrat,
sostenible i respectuós amb la salut, així com gaudir dels
recursos naturals i del paisatge en condicions d’igualtat.

5. El nou Estatut estableix el deure de fer un ús responsable i
evitar el malbaratament dels recursos existents, garantint la
qualitat del vida del pagès, el ramader i de tot aquell que visqui
al medi rural.

6. El nou Estatut estableix que els poders públics hauran de vetllar
per la cohesió econòmica i territorial, assegurant un tractament
especial a les zones de muntanya, la protecció del paisatge, la
defensa del litoral, el foment de les activitats agràries,
ramaderes i silvícoles, i una distribució equilibrada al territori
dels diferents sectors productius, els serveis d’interès general i
les xarxes de comunicació.

7. Finalment, pel que fa a competències, la competència exclusiva
en matèria d’agricultura i ramaderia queda reforçada al nou
text estatutari, incloent-hi de forma explícita tots aquells
aspectes necessaris que permeten a les explotacions agràries i
ramaderes ser competitives i eficients i poder adequar-se a les
demandes reals dels mercats. Per altra banda, el Govern català
assumeix de forma explícita la competència en recerca,
desenvolupament, transferència tecnològica, innovació de les
explotacions i empreses agràries i alimentàries

6.04.2006

REFERENDUM: 14 dies

En la festa de la ROSA de Ribes- Roquetes, aquest migdia hem intervingut l’alcalde Josep A. Blanco, l’ H.Conseller d’economia Antoni Castells i jo mateixa. A la pineda on es celebra la festa hi fa una fresca que contrasta amb la calor que fa tan bon punt surts de la pineda. L’anècdota ha succeït el moment d’intervenir el Conseller que ha marxat la connexió elèctrica i, després d’esperar una estona, ha decidit començar a ple pulmó, però sortosament tot s’ha arreglat i ha pogut continuar amb bones condicions demanant-nos la col•laboració de tots i totes pel referèndum de l’estatut, pel que els socialistes han estat els que més han treballat per arribar a acords, i per després poder guanyar les eleccions autonòmiques i les municipals.

La meva intervenció en línies generals ha seguit el text que adjunto:


Vull començar desmentint, el que alguns interessadament volen fer creure, que el treball per l’elaboració de l’Estatut de Catalunya ha impedit que el govern de la Generalitat treballés. FALS com a continuació us demostraré.

Jo, en canvi , us puc dir que les grans paraules, o la rumorologia, i les grans lleis, com hem de classificar l’Estatut, han ocultat la feina feta i els gran encerts dels dos anys de govern Catalanista i d’esquerres.

Comencem per l’ECONOMIA que és d’on es poden obtenir els diners necessaris per a millorar serveis i qualitat de vida de les persones.
En el 2004 es dona un canvi de tendència a l’economia catalana i segons les dades estadístiques del 2005 Catalunya és la CCAA que crea més llocs de treball i en la que es dona la taxa d’atur més baixa (un 6,1%) , de fet la taxa d’atur més baixa des de 1978.
També aquesta millora, juntament amb una més que millor gestió dels recursos econòmics, la podem apreciar en els PRESSUPOSTOS de la GENERALITAT.

Enguany, pressupost 2006, el 56,9% dels recursos es destina a despesa social, es a dir a polítiques socials que tenen com a màxim destinari els ciutadans i ciutadanes. Són diners perquè l’educació (4200 mestres i professors més), la salut (350 metges més), la seguretat (2400 mossos més) , funcionin millor. I, en aquest pressupost també hi ha més

6.03.2006

REFERÉNDUM : 15 dies



Ahir la premsa ens informava que el líder del PP, Mariano Rajoy, ja havia encarregat la redacció d’un recurs d’inconstitucionalitat contra l’Estatut.
La notícia ens dona a entendre que el PP confia poc en que guanyi el no, en el referèndum del dia 18, quan ja encarrega el recurs d’inconstitucionalitat i, a més, ens dona a entendre que si guanya el SI com opció volguda pels ciutadans i ciutadanes de Catalunya no li mereixerà cap respecte.

Avui a la premsa podem llegir com el líder de CiU, Artur Mas, promet la supressió d’impostos, convertint la campanya pel Referèndum en una precampanya d’eleccions autonòmiques, no és estrany ja que ell porta anys convertint l’acció política en una campanya de promoció de la seva persona.

Informació de l’Estatut: la identitat nacional

L’Estatut reconeix la singularitat nacional de Catalunya i en el seu preàmbul la defineix com a nació, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, alhora que equipara un concepte de nacionalitat amb el de realitat nacional.

La definició de Catalunya la trobem a l’article 1 com a nacionalitat que exerceix el seu autogovern d’acord amb la Constitució i aquest estatut que és la norma institucional bàsica.

Per primer cop, el nou estatut reconeix drets històrics en els àmbits del dret civil, la llengua, la cultura i la seva projecció en l’educació i en el sistema institucional.

L’Estatut també es refereix als símbols nacionals, que juntament amb la bandera (que ja hi era en el del 79) hi situa la festa i l’himne.

6.02.2006


Aquesta mitjanit hem començat la campanya penjant els primers cartells del SI a la Rambla, , després de compartir un bon pa amb tomàquet amb embotits i alguna truita amb companys i companyes de l’Agrupació de Vilanova i la Geltrú. Demà intentaré que acompanyi l’escrit la fotografia que que capta el moment d’inici de la campanya.

Aquest matí en el marc del Castell de la Geltrú hem fet públic la declaració de suport al nou Estatut de Catalunya, que ha llegit l’alcalde de Vilanova i la Geltrú i, a continuació hem signat els electes de la comarca del Garraf.






DECLARACIÓ DE SUPORT AL NOU ESTATUT DE CATALUNYA


En aquests moments de transcendència històrica, quan el poble de Catalunya es prepara per prendre a les urnes una decisió sobre el nou Estatut que ha de regular l’autogovern nacional durant les properes dècades, els alcaldes i els regidors i les regidores, la Diputada al Parlament de Catalunya , caps de Grup Municipal Socialista dels municipis del Garraf , ens adrecem a la ciutadania de la nostra comarca i


MANIFESTEM


1. La nostra certesa que, a partir del nou Estatut, els ajuntaments i els altres ens locals constituiran una peça d’importància central en la futura configuració del país; certesa que es fonamenta en l’atenció que mereixen del nou text, que els dedica el contingut de tot el Capítol VI –un total de 12 articles, mentre que l’Estatut del 79 a penes si s’hi referia-¬, on es proclama explícitament el municipi com a “ens local bàsic de l’organització territorial de Catalunya i el mitjà essencial de participació de la comunitat local en els afers públics” (art. 86). En el nou Estatut, doncs, els ajuntaments son reconeguts com l’administració més propera a la ciutadania i com a instrument cabdal del benestar i el progrés de les persones que viuen a Catalunya, per la seva proximitat, sensibilitat i agilitat; és dir, com a institucions clau d’una Catalunya inserida en un mon dinàmic i canviant com l’actual.

2. La nostra satisfacció, com electes locals, d’haver deixat la nostra petja en aquest nou Estatut, a través de la Federació de Municipis de Catalunya i d’haver aconseguit un compromís de futur tan inequívoc com el que conté l’article 84, on s’afirma que “aquest Estatut garanteix als municipis un nucli de competències pròpies que han d'ésser exercides per aquestes entitats amb plena autonomia, subjecta només a control de constitucionalitat i de legalitat” (art. 84). Entre les competències que el nou Estatut atribueix als governs locals, destaquem, per la seva importància, les referides a l’organització i gestió del territori, l’urbanisme , la mobilitat, la prestació de serveis d’atenció a les persones, els serveis socials públics d’assistència primària o el foment a les polítiques d’acollida de les persones immigrants. I tot això, amb unes finances locals regides per la suficiència de recursos, l’equitat, l’autonomia i la responsabilitat, així com de la dotació de recursos suficients per afrontar la prestació de serveis la titularitat dels qual se’ls traspassi o delegui.

3. La nostra satisfacció perquè, després de reivindicar-ho durant tant de temps, la màxima norma jurídica del país estableixi, de forma inequívoca que, d’ara endavant, tots els poder públics hauran de garantir que els ens locals es regeixin “pel principi de subsidiarietat, d'acord amb el que estableix la Carta europea de l'autonomia local, pel principi de diferenciació, d'acord amb les característiques que presenta la realitat municipal, i pel principi de suficiència financera” (art.84).


4. La nostra confiança en el reforçament de les atribucions dels ajuntaments i dels ens locals, mitjançant la nova figura, prevista en el futur Estatut, del Consell de Governs Locals, que “ha d'ésser escoltat en la tramitació parlamentària de les iniciatives legislatives que afecten de manera específica les administracions locals i en la tramitació de plans i normes reglamentàries de caràcter idèntic” (art. 85).


Per tot això, estem orgullosos que en l’impuls del nou Estatut, el PSC hagi assumit el rol de veritable motor de l’autogovern de Catalunya per a les properes dècades, tal i com també va fer 27 anys enrere, en el procés d’aprovació de l’Estatut de Sau.

Per tot això, per l’enfortiment del món local català que garanteix el nou Estatut -que incidirà de manera molt immediata en la qualitat de vida de la ciutadania dels nostres municipis-, demanem als homes i dones de l’Alt Penedès un recolzament entusiasta, un SI clar i contundent al nou Estatut de Catalunya.


Al Castell de la Geltrú.
Vilanova i la Geltrú , 2 de juny de 2006.

6.01.2006

REFERENDUM : 17 dies


Aquesta nit, just en el canvi de dia, (0 hores) s’inicia la campanya pel Referèndum de l’Estatut , deixarem enrere el nostre eslògan de precampanya (que avui adjunto) i donarem pas al nou que suposo que demà ja podré adjuntar.
El més sorprenent però d’aquesta campanya és que a la Generalitat no se li permeti en la campanya institucional estimular la participació, i que aquesta es limiti a informar del dia de votació i dels tràmits pel vot per correu.
Un dels valors democràtics és la participació de la ciutadania en la política del dia a dia però la gran festa democràtica és la participació en una consulta o en unes eleccions. En alguns països és fins hi tot un dret obligatori que es penalitza quan no s’exerceix.
Nosaltres sortosament tenim des de la democràcia el dret que podem exercir lliurement però resulta difícil d’interpretar que un dret democràtic no es pugui fomentar des de les campanyes institucionals. Alguna cosa no haurem fet prou bé que haurem de canviar per a properes consultes.

També resulta sorprenent que ERC vulgui interposar recurs a la Junta Electoral Central perquè els consellers del PSC demanin el SI a l’Estatut de Catalunya, quan ells en el darrer referèndum per a la Constitució Europea van omplir les cartelleres amb les fotos dels seus Consellers demanant el NO. Una mica més de coherència els hi demano amb gran respecte.

5.31.2006

REFERENDUM : 18 dies

“El portaveu del PSC, Miquel Iceta, ha afirmat aquest matí que “ningú com el president Maragall ha posat per davant de tot l´interès del país” i ha recordat que el cessament dels consellers d´ERC es va fer pensant que “el Govern havia d’encarar el referèndum sobre el nou Estatut amb un criteri homogeni” i “sense aturar-se en cap consideració de conveniència personal o partidista”.

Iceta ha recordat als membres de la Comissió parlamentaria davant la que compareixia el president, que per Maragall “hagués estat més còmode dir que l´Estatut era obra del Parlament i no havia de comportar necessàriament la unanimitat del Govern”, i ha afirmat que el fet que el president decidís prescindir del suport d´ERC després que aquest partit optés pel No a l´Estatut demostra que “la Presidència de la Generalitat ha sabut en tot moment exercir la seva responsabilitat amb un altíssim sentit institucional” .

El Grup Socialista, mitjançant el portaveu Miquel Iceta, recolzava la decisió del President Maragall de retirar els Consellers i Conselleres d’ERC del govern de la Generalitat de Catalunya, ja que la decisió d’ERC de votar NO posa en dificultats l’Estatut i a continuació el Govern de Catalunya, i, el President vol pel futur de Catalunya una victòria esclatant del SI en el Referèndum.

Com és possible que ahir el diputat Puigcercós d’ERC reconegués en el debate de la Nación que el nou Estatut és millor que el de l’any 79, i en canvi proposin votar NO. ERC ha d’explicar als catalans i catalanes quan i amb qui aprovarà l’estatut que vol si vota NO a aquest important avenç.

Em pregunto qui gestionaria un hipòteticl NO en el Referèndum. El No ens diuen que té diferents matisos, però, el cert és que, tots els vots negatius sumaran en contra de l’avenç de la identitat nacional, de l’autogovern i del millor finançament que aquest nou Estatut suposa.

No aprovar l’Estatut posa a Catalunya en la via morta de les autonomies, ens situa en un carreró sense sortida que no vol el president Maragall, que no volem els socialistes i crec interpretar que no volen molts catalans i catalanes.

5.30.2006

REFERENDUM ESTATUT : 19 dies


El títol manifesta la meva voluntat de fer un seguiment, dia a dia, fins el dia D (18 de juny) dia que el poble català votarà el text del NOU ESTATUT i, la seva aprovació, o no, marcarà un futur de Catalunya divers.
La seva aprovació, votant SI, obrirà les portes a Catalunya de l’avenç més gran d’autogovern de la seva història, superior a la de l'Estatut de l’any 1979 i al de l’any 1932.
Si guanyés el NO restaríem a la via morta de les autonomies ja que continuaríem amb l’estatut aprovat el 1979, que està ja esgotat i que respon poc a les demandes de la societat d’avui, com són la immigració, la referència a la Unió Europea com espai polític, a les tecnologies de la informació i la comunicació i fins i tot als ens locals o Ajuntaments que en el nou Estatut els defineix com institució de Catalunya.
Avui, vull insistir en la importància en la participació de catalans i catalanes en aquest referèndum com a deure ciutadà, davant un dret fonamental de la democràcia.
Crec que és obvi explicar que el meu vot personal serà un SI, clar i rotund ,com ja he fet en dues ocasions com a representant electe en el Parlament de Catalunya i en el Senat.
El meu treball fins el dia 18 es explicar l'Estatut i convèncer de l’avenç social, nacional, competencial, de drets democràtics i de finançament, entre altres, com vaig intentar fer dijous a Vilanova i la Geltrú, ahir a Sitges i demà a Ribes-Roquetes

4.21.2006

MATADEPERA CIUTAT EDUCADORA



En la meva estada al vostre poble per a participar en un debat obert, “Com volem que sigui l’EDUCACIÓ a Matadepera”, vaig copsar, amb satisfacció, que els matadeperencs que hi participaren treballen, i s’inquieten, per cercar la qualitat de l’educació, i els valors educatius en el seu concepte més ampli, i, igual d’ampli pel que fa a l’edat, des del naixement fins als 18 anys i al llarg de tota la vida.
Durant el debat varem diferenciar l’educació com a ciutadà i ciutadana que participa democràticament en la societat, de l’aprenentatge o ensenyament de continguts pròpiament acadèmics. La societat del coneixement ens demana cada dia ampliar els nostres sabers i coneixements però també ens exigeix ser cada cop més ciutadans, homes i dones, responsables i partícips del nostre futur.
L’educació l’hem de practicar i gestionar per fer ciutadans i no súbdits, i, per això ens cal educar i no sols instruir.
L’educació és un dret i un bé públic que ens permet assegurar la igualtat d’oportunitats i el progrés social, i ara, amb l’arribada de la immigració, també ens permet treballar per la cohesió social.
L’escola, és i ha de ser, el nucli de convivència de totes les persones, i, per fer-ho és necessari una escola, o institució educativa, pròxima, es dir arrelada a la comunitat local, acollidora i integradora de tothom, sense cap exclusió, i oberta al món.
Necessitem una escola que cerca les complicitats amb tots els agents educatius, des de la família, als mitjans de comunicació i tecnologies de la informació, a l’associacionisme educatiu (centres d’esplai o agrupaments escoltes) i amb l’administració, local i autonòmica, per a crear espais i propostes culturals i formatives en la ciutat que ens facin, a tots i totes, persones mes felices.

M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya
en el Grup Socialista
i Senadora

Article per la Gaseta de Matadepera

CANVIS DESPRÉS DE SETMANA SANTA

Diumenge va ser el meu aniversari, i una, any rera any (que ja en són una bona colla des del 51)es planteja nous reptes per tal de poder anar fent canviS. En aquesta ocasió es dedicar-me un temps per satisfer les meves afeccions, i una altra, la de setmanalment atendre aquest blogger.
Comprovo que no he estat sola fent reflexions i el nostre President de la Generalitat s'ha sumat als canvis (i estic segura que també ho ha fet des de la reflexió profunda), i no pensant en la seva persona, com egoistament ho he fet jo, sinó pensant en Catalunya i amb els catalans i catalanes, les persones, i la nostra qualitat de vida.
Ahir ens vam despertar coneixent els canvis de tres Consellers del PSC (Cultura, Agricultura i Treball) i els seus substituts; però vam tenir d'esperar tot el matí per saber quins eren els canvis de dos Consellers d'ERC (Governació i Universitats) i la sorpresa va ser els seus substituts, responsabilitat que recau a ERC, però que de ben segur portarà molta despesa de tinta, de paraules i de justificacions com ja vam poder comprovar ahir mateix en el control al govern al Parlament de Catalunya. Aquesta remodelació també ha afectat al Conseller de Medi Ambient d'ICVerds.
Personalment desitjo molt encert en la seva gestió als nous Consellers i també al President Pasqual Maragall en aquest segon consell executiu que presidirà i del que, justa o injustament,se li atribueixen els encerts i encara més els desencerts, errors i/o omissions.
Dels nous Consellers conec els del PSC i el d'IC, i sols físicament els d'ERC, i estic segura que cumpliran i amb èxit en la seva responsabilitat; però com a dona que treballo per una societat paritaria, em pregunto sinò hauria estat possible cobrir aquests llocs del govern amb dones. Estic plenament convençuda, que en les tres formacions polítiques hi ha més d' una, dues... i, de ben segur tantes com homes,que haurien pogut assumir aquests càrrecs amb igual encert que ho faran els Consellers nomenats.
Personalment també vull encoratjar els Consellers i Consellera sortint perquè humanament és dur, que d'un dia a l'altre es doni un canvi de responsabilitat, sense que ni a un mateix li permetin fer-ne valoració. Sovint és diu: "això és la política" i una hi afegeix que malauradament "això és la vida", i em questiono si en la formació i educació al llarg de la vida ens preparem per aquests tràngols, els de la política i els cops forts que la vida ens planteja.

PACTE NACIONAL D'EDUCACIÓ

El passat dilluns, es va signar, amb tota la solemnitat, el Pacte Nacional per a l’Educació. La Generalitat, conjuntament amb centrals sindicals, entitats municipalistes, col•legis professionals, moviments de renovació pedagògica i federacions de pares i mares de Catalunya –entre d’altres- ha posat punt i final a un debat que, en aquests últims mesos, ha aixecat una forta controvèrsia al voltant de com ha de ser l’escola catalana, de quina manera s’ha de gestionar i quins són els recursos que cal esmerçar-hi.

Malgrat les cares de cansament, i malgrat que sobre el Pacte hi planegen els absents, és a dir aquells que finalment van optar pel no com a resposta activa a la voluntat de cercar compromisos, l’ambient durant l’acte era de reconeixement envers que el fet de signar l’acord, constituïa, per ell mateix, un precedent que no tenia –valgui la redundància- precedents en la historia de la nostra nació en els últims cinquanta anys.

De ben segur que hi hauran especialistes que obriran el pacte, i l’aniran analitzant punt per punt, lletra per lletra, fent un manual de com i de quina manera cal llegir-lo i/o cal interpretar-lo. És molt possible, però, personalment m’agrada simplificar el seu contingut a tres paraules: confiança, compromís i canvi. Tres paraules simples, però que encadenades sumen les seves sinergies en funció d’un objectiu comú: la millora de l’escola, de l’educació que imparteix i dels seus lligams amb la resta d’elements que constitueix el seu entorn.

El Pacte representa la confiança, dipositada per tots els signants, de que el Govern de la Generalitat ha fet i continuarà fent un gir important envers la política de l’anterior govern. Gir que es visualitza en noves construccions, en l’intent de la millora pedagògica i amb l’augment de recursos humans. Per tant, el Pacte, a més de confiança és també el compromís de que les visualitzacions es concretaran en fets tangibles i mesurables, i que aquests fets ens donaran com a resultat l’últim element, el canvi. Els canvis sempre poden ser a millor o a pitjor, depèn –normalment- dels recursos que posis a treballar per aconseguir-ho. Els canvis a pitjor sempre sorgeixen de les inèrcies a no bellugar-se, a pensar que tot està bé, a no sentir cap estímul o a rebutjar aquests estímuls en funció de la puresa de les idees. Els canvis a millor surten del treball quotidià, de la voluntat per innovar sense por al fracàs, del correcte anàlisi de futur i, com he dit anteriorment dels mecanismes i recursos que hom sigui capaç de cercar i concentrar en funció d’un objectiu. El Pacte Nacional per a l’Educació, per complir amb els seus compromisos, s’aprova amb una memòria econòmica de 1.200 milions d’euros compromesos en diferents àmbits en el període 2006-2009.

Sóc conscient, que aquestes últimes setmanes el debat s’ha centrat en l’anomenada sisena hora i amb els pagaments a l’escola concertada, o sigui que s’ha monopolitzat en dos punts i no en el seu conjunt. Dit de manera més entenedora i amb una frase feta: “que les branques no t’impedeixin veure el bosc”. El Pacte és bastant més que aquests dos punts, però no vull defugir de donar la meva opinió, i per tant començaré per fer una reflexió simple: quan es guanyen unes eleccions és poden guanyar per molts motius però, sobretot, perquè hi ha uns compromisos escrits que es diu programa electoral. Aquest programa, referendat posteriorment pel govern tripartit, volia equiparar l’horari de l’escola pública al de l’escola concertada. Potser hi havia altres possibilitats per a resoldre aquest compromís, però no hi ha dubte que la més directa i fàcil d’entendre era la modificació de l’horari.

El fet de modificar l’horari ens ha portat a la conclusió que a l’escola conviuen tres tipus d’horaris: el dels alumnes, el dels mestres i el de l’edifici. Per entendre’ns. Un alumne pot fer les seves trenta hores setmanals, els mestres les seves vint-i-quatre hores setmanals de dedicació directa als alumnes (o les trenta hores de dedicació al centre a la setmana), i l’edifici pot estar obert les hores que el centre i l’ajuntament creguin convenient. Coordinar això, és una simple qüestió organitzativa, i de voluntat de canvis, ja que els recursos estan previstos.

Es ben cert, que el Pacte, com qualsevol altre mesura que comporti canvis estructurals o de gestió, modifica hàbits i costums a les persones creant suports i desavinences, crítiques i felicitacions. En tots aquests canvis, cal no oblidar que el més important és que els nens i nenes de l’escola pública comptaran –en el moment de finalitzar la seva escolaritat- amb l’equivalent d’haver fet un curs més (per acumulació d’hores) per a treballar els mateixos continguts, fet que per primera vegada farà que un alumne de l’escola pública tingui la mateixa igualtat d’oportunitat que l’alumne de l’escola concertada.

Si el Pacte millorarà, o no, la qualitat de l’educació, és un fet que, a hores d’ara jo no puc endevinar. Tanmateix, estic convençuda que aquella confiança, compromís i canvi que abans he explicat són la clau de volta necessària que ens permet posar-nos en el camí que Catalunya necessita per avançar amb pas ferm i segur en aquest principi bàsic i estratègic per a la nostra societat, que és l’educació.


M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya en
el Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi
i Senadora

Article publicat al diari de Vilanova i la Geltrú 24 març 2006

3.06.2006

ESPALIS I ASSSOCIACIONISME EDUCATIU

Ahir vaig assistir a l'assemblea d'ESPLAC, l'entitat que acull els esplais laïcs catalans, i, vaig quedar impressionada de la quantitat de joves (nois i noies) que voluntàriament dediquen les seves hores d'esbarjo, les que els hi resten del treball i/o dels estudis, a treballar pels altres, especialment dedicats a l'educació dels més joves que ells, siguin infants o joves.
Em va agradar la paròdia que va fer un monitor com a reflexió personal quan arriba esgotat a casa seva després d'una sortida, respecte el comportament dels altres monitors, dels nens i nenes i com s'interroga respecte el seu propi paper davant els altres. Aquesta breu representació va donar pas a la presentació d'una publicació "COORDINEM-NOS El treball en equip als esplais".
Sorprenent que en una societat on l'individualisme i la competitivitat sembla que enmarquin les nostres conductes, trobem grups de joves que els caps de setmana es plantegen una nova manera de treballar i de funcionar millor: el treball en equip.

En l'acte públic vaig copsar l'esperança, que les entitats presents dedicades al món educatiu dels joves, tenen posada en la ponència, de recent creació en el Parlament de Catalunya, per a l'elaboració de la llei sobre associacionisme educatiu.

Aquesta és una llei que hauríem de concretar correctament el seu objectiu per tal de preservar i estimular l' acció educadora i voluntària dels joves, nois i noies, que s'ofereix a les famílies i a la societat en general per tirar endavant projectes educatius pels més petits i joves de forma autogestionada i en equip.
En un moment on el món empresarial i el mercat de l'oferta i la demanda fa, i incrementarà en un futur, moltes i diverses ofertes, hauríem d'encertar perque es puguin diferenciar el món dels esplais, des d'una visió que són polítiques de joventut, són polítiques educadores i són polítiques socials, ja que un dels seus objectius també és la cohesió social i el treball a favor de tots i totes.

EL NOU ESTATUT

Aquests darrers dies, tot sembla indicar que el nou Estatut per a Catalunya serà una realitat. Després de l’acord entre Socialistes, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya, ja hi ha els vots suficients per l’acord un cop finalitzi la seva tramitació a Les Corts Espanyoles (Congrés de Diputats i Senat). És a dir, tenim l’Estatut a la punta dels dits.

Hem de recordar que aquest nou Estatut és fruit del Pacte del Tinell que signàrem per formar el govern catalanista i d’esquerres actual, i que en el seu text recollia, tal i com s’havien compromès els tres partits en els seus programes electorals, a elaborar en el Parlament de Catalunya un nou Estatut per a ser tramés a Les Corts Generals, realitzant, posteriorment, un referèndum entre tota la ciutadania de Catalunya.

Avui, però, en aquest nou Estatut ens hi falta encara l’acord d’Esquerra Republicana de Catalunya, un dels quatre partits que més s’ha involucrat en tot el procés, aportant, suggerint i participant des de la primera línia política. És per això, que en Pasqual Maragall -Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya- ha reinvindicat la continuació de les negociacions, demanant l’esforç de tothom per ajudar a buscar l’encaix que permeti als companys d’Esquerra Republicana a poder signar, amb dignitat, el seu compromís amb el nou Estatut.

Mentre mantenim l’esperança de que el nou Estatut no minvi el suport que va tenir amb la seva aprovació al Parlament de Catalunya, convé recordar que l’acord és un avenç indiscutible respecte a l’Estatut aprovat l’any 1979 i, per tant, és una excel·lent eina per treballar per la Catalunya del segle XXI. Repassem algunes qüestions. El futur Estatut de Catalunya veurà reconeguda la seva singularitat nacional i els seus drets històrics, així com els drets lingüístics tant de la llengua catalana com de l’aranesa. Catalunya, a més, podrà disposar de molts més recursos amb un sistema de finançament més transparent, just i solidari.

S’incorporen noves competències en el camp de la immigració, gestionant-se els permisos de treball dels treballadors estrangers amb coordinació amb l’Administració de l’Estat per expedir permisos de residència. També des de Catalunya, es gestionarà la Inspecció del treball, els ferrocarrils de rodalies i els ports i aeroports de manera consorciada. En l’Administració de Justícia també es comptarà amb més mitjans materials i personals i el Tribunal Superior de Justícia serà la última instància judicial al nostre país.

Les grans línies, doncs, avancen seguint els criteris i principis que, des de fa anys, veníem demanant i contemplant en els programes electorals del Partit dels Socialistes, per adequar l’Estatut a les noves necessitats i als canvis substancials que s’anaven produint a la nostra societat. Durant aquests últims vuit anys, l’acord de Convergència amb el Partit Popular ha impedit qualsevol intent de discussió al respecte. Ara, en aquest moment, ens congratulem que Convergència i Unió hagi tingut el coratge de trencar aquest acord i es sumi a una proposta enormement positiva per la nostra nació.

Així, doncs, comencem el tràmit d’aprovació de l’Estatut amb el ple convenciment que el tenim ja garantit, però pels socialistes, que vàrem brindar pel Pacte del Tinell, ens agradaria, també, que els actors d’aquell pacte participessin, tots, d’aquest triomf col·lectiu que també els pertany.


M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya en
el Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi
i Senadora

Article publicat al Diari de Vilanova 3 de febrer de 2006

La violencia de gènere

Ara fa un any, vaig assistir a una reunió de les Nacions Unides on s’avaluava les conclusions i resultats de la Cimera de les Dones que s’havia celebrat a PeKin deu anys abans, podent comprovar, de primera mà, que l’interès de molts delegats no estava en els resultats d’aquests deu anys, sinó en el procés que en aquell moment estava vivint l’Estat Espanyol al voltant de la llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que tot just, en aquell moment, començava a funcionar.

Així, doncs, fa aproximadament un any d’aquell fet i, malgrat que el temps transcorregut encara no és massa, si que ja permet fer una primera avaluació, potser no tant en resultats quantitatius, però si en fets qualitatius que, a la llarga han de servir per aconseguir l’objectiu principal: la reducció de la violència de gènere.

Abans, però, deixeu-me que us faci memòria i ens situem, tots plegats, repassant un parell de qüestions de l’esmentada llei. La primera novetat és que es tracta d’una llei integral, és a dir, d’una llei que fuig de polítiques sectorials i que trenca la compartimentació estanca dels diferents ministeris. En aquesta llei, la transversalitat no és una simple paraula, sinó que és la constatació d’un fet. Aspectes preventius, educatius, socials, assistencials, sanitaris i penals conviuen en ella i fa que els ministeris d’Educació, Justícia, Interior, Treball, Assumptes Socials, Sanitat, Administració Pública i Economia hagin de treballar conjuntament amb tota la complexitat de persones i idees que es barregen en la seva gestió. De tota manera, aquesta complexitat queda esmorteïda davant la simplificació de temps i procediments que comporta el fet de seure a la mateixa taula tots els actors principals de la llei.

La segona novetat és que la llei posa en el mateix nivell la sensibilització ciutadana, el reforç a priori en l’atenció a la víctima, la seva recuperació integral i les mesures penals, processals i judicials. No estableix la típica dualitat causa-efecte, sinó que profunditza en els entorns d’aquesta dualitat, intentant prevenir, actuar, penalitzar, guarir i protegir amb la màxima eficàcia i eficiència a la víctima o possible víctima.

A un any vista de l’aprovació d’aquesta llei, el govern de l’Estat, coordinant-se amb la majoria de les Comunitats Autònomes, ha posat en funcionament una vintena de jutjats específics i més de quatre-cents de compatibles. A part de crear places de magistrat que donin suport a diferents jutjats, ha millorat la pròpia organització, nomenant la Fiscal Especial de Sala en contra de la violència de gènere, aprovant la Delegació Especial del Govern i nomenant la seva titular. Paral·lelament, i des del ministeri de Treball i Assumptes Socials, s’ha publicat una resolució pel repartiment del Fons d’Assistència Social Integral de deu milions d’euros per a víctimes de violència.

Passos qualitatius que busquen i desitgen la millora de les dades quantitatives. I, tanmateix, el fet al voltant de les agressions de gènere continuen sent portada de les notícies de molts dies, de massa dies. I quan ho veiem, ens indignem i protestem cercant als poders públics que facin més al respecte. Després, quan estem més calmats, entenem que el problema i la seva solució són complexes i difícils ja que afecten temes culturals, socials i psicològics, i és llavors quan prenem consciència que podem millorar més la llei, però que en això no n’hi ha prou, que ens cal la voluntat de tota la societat per tirar endavant una lluita que és llarga, esquerpa i feixuga.

Les dones sabem que la violència de gènere no és un problema nou a la societat, i que durant massa anys s’ha esquivat el debat amb l’excusa que afectava a l’àmbit privat de la parella. Per això,entre altres aportacions, donem la benvinguda a tots els recursos que ens dona la llei per a combatre la violència de gènere, servint-nos de base per potenciar el debat sobre la desigualtat entre homes i dones i, el que és més important, conscienciant-nos en la creença que aquest debat no té que enrarir, de cap manera, la nostra societat. Els resultats quantitatius arribaran. Que ningú ho dubti.

M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya
Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi
I Senadora

Article publicat al Diari de Vilanova, 3 de març 2006

2.19.2006

Educació i interculturalitat

Aquest és el títol de la jornada de reflexió i de debat que es va celebrar divendres i dissabte al PSC organtzades conjuntament la sectorial d'Educació i la Xarxa Latina.
Els quatre àmbits de treball corresponent a "Educació i interculturalitat", "Els recursos i estratègies a Catalunya de cara a l'atenció educativa als alumnes immigrants", "L'educació com a pilar de l'estat del benestar" i "El tractament de l'equitat a la LOE" van ser molt interessants i excessivament densos impossibilitant el diàleg entre els ponents i els assistents que hauríen donat més vivacitat i frescor al treball.
Personalment, i així em vaig comprometre en la meva intervenció és obrir debat:
Es possible conseguir un nivell alt de qualitat en l'educació, sense tenir de pagar un cost alt en termes de desigualtat?
Es d'esquerres, i possible per accedir tothom, el nivell d'excel.lencia en els continguts educatius?
Es possible una educació de qualitat des de la precarietat en els llocs de treball i des de sous tan baixos que fa impossible trobar persones que s'hi dediquin? Podem contraposar funcionaris a treball laboral subcontractat?
Com combatre les desigualtats socials per no incrementar les desigualtats educatives?

Aquest són alguns aspectes que en calma hauríem d'anar posant en el debat educatiu per la millora de la qualitat i del sistema des d'una visó d'esquerres i socialista, i, massa sovint aplacem el seu debat.

2.16.2006

LOE i el seu tràmit al Senat


Aquesta setmana, concretament dimarts va finalitzar el periode d'esmenes a la LOE (Llei orgànica d'educació). El Grup de l'Entesa Catalana de Progrés n'ha entrat 194 corresponent a les esmenes vives del Congrés dels grups d'ERC i IC i esmenes de presentació nova per part d'aquests dos grups i del PSC, així com també algunes per indicació del departament d'Educació de Catalunya respecte a alguns ajustaments. Tot sembla indicar que la Comissió d'educació i ciencia del Senat es reunirà per aprobar i rebutjar esmenes entre el 13 i 15 de març per tal que formi part de l'ordre del dia pel ple del 21 al 23 demarç

EL PACTE DEL TINELL I ELS SEUS EFECTES


Ara fa dos anys, en el saló del Tinell, el Partit Socialista de Catalunya (PSC), l’Esquerra Republicana (ERC) i Iniciativa de Catalunya (ICV), signaren el pacte que obria la porta a les esperances de canvi que els mateixos electors, feia pocs dies, havien materialitzat amb el seu vot dipositat a les urnes.

Malgrat que els vint-i-tres anys de l’anterior govern són, i han estat, una feixuga llosa, el treball d’aquests dos primers anys del Tripartit comença a ser una realitat, tot i que hem de ser conscients que els resultats no s’obtindran, de manera plena, a curt termini. No es pot canviar la inèrcia d’aquells anys de govern convergent en una legislatura. Els que vam viure els primers ajuntaments democràtics sabem prou bé que la primera legislatura serveix per posar ordre al desgavell dels antecessors, i que serà necessària una segona per donar compliment a un programa, tant ampli i ambiciós, com el que varem acordar en el Pacte del Tinell. El que és important, però, és que hem posat el fil a l’agulla, i que malgrat els sorolls externs, amplificats a tota hora per una oposició que ha intentat ofegar el so del motor del nou govern, podem afirmar que aquest motor ja porta dos anys de rodatge, i està afinat i en plenitud de condicions per seguir impulsant Catalunya, sent la inversió en polítiques socials, la clau de volta d’aquest Govern Catalanista i d’Esquerres.

La màxima del president de la Generalitat, coneguda per les tres M, “mestres, metges, i mossos” comença a donar els seus fruits. En aquests dos anys, podem afirmar de manera categòrica que Catalunya té més mestres, i els té amb una nova situació laboral millorada i respectada davant del menyspreu, constant, en que eren tractats pel desgovern convergent. Hem vist com els mossos d’esquadra s’han desplegat amb èxit a la ciutat de Barcelona, i que els metges, els CAPs, els hospitals, i l’atenció domiciliària ha experimentat un notable avenç respecte un passat, que esperem que no torni mai més.

Els pressupostos del 2006 venen a consolidar aquest gir social que Catalunya ha viscut des que es va produir el canvi de Govern. Tan sols cal comparar el darrer pressupost aprovat per Convergència amb relació amb el que aprovarem per a l’any 2006. Amb aquesta comparació veiem que el Govern d’esquerres destina un 42,66% més de recursos a Salut, i un 113,87% més en Educació. Però no ens aturem en aquesta comparació. Un pressupost tan sols és una intenció, el que realment val és la revisió del grau de compliment del pressupost. L’exercici de comparar no admet dubtes: mentre el Govern convergent, a l’any 2003, executava un 82,1% del pressupost, el Govern d’esquerres, el 2004, executava un 91,3%... Les matemàtiques no enganyen.

Si comparem la inversió per territorialitat, constatem que a la nostra comarca tenim un increment del 96% en els dos darrers exercicis, i podríem afegir un percentatge molt més alt, s’hi computéssim tota la inversió que, mitjançant diferents programes, hi ha consignat en el pressupost que aprovarà el Parlament per l’any 2006. Per que tothom ho tingui clar: en dos anys hem pressupostat construccions escolars, de salut i de justícia i, a més, hem planificat inversions en infraestructures tan necessàries pel futur de la comarca com l’autovia Vilanova-Vilafranca, o bé la connexió per ferrocarril, serveis d’atenció a la persones (escoles, hospitals i atenció a la dependència) . Ho hem pressupostat i ho farem.

El Govern Catalanista i d’esquerres segueix treballant en la línia que es va fixar el desembre de 2003 i que es pot resumir en quatre eixos: garantir la qualitat dels serveis públics; treballar per construir una societat més justa, cohesionada i solidària; millorar les condicions de competitivitat de les nostres empreses; i, aconseguir un país equilibrat i sostenible per a tota la seva ciutadania: la de d’avui i la del demà.