Los planes de Arenas si es presidente de la Junta de Andalucía
"Pondré uniformes en los colegios y los alumnos llamarán al profesor Don José"
EL PLURAL / ANDALUCÍA
Solo restaría cantar el "Cara al Sol" en el patio del instituto para reproducir y rescatar del pasado una escena ya casi olvidada en las aulas. No llegaría a tanto pero si se acerca la propuesta de Arenas. El candidato del PP a la Junta ha desvelado su idea en materia de educación: niños que deban ir uniformados y que se dirijan al profesor con el "Don" por delante.
Todo ello lo ha incluido el líder del Partido Popular andaluz, Javier Arenas, dentro de lo que él califica como preocupación por una supuesta "pérdida de respeto al profesor en los colegios".
Uniformes y "Don José"
Arenas afirmó ayer en un foro de su partido que de gobernar la Junta su partido y en el caso de que él la presidiera "pondría los uniformes en los colegios". Amplió más su propuesta añadiendo otra guinda a tan caduco planteamiento ya que trabajaría para que los alumnos llamaran al profesor Don José".
Establecer distancias
Ello lo enmarca Arenas en un política educativa donde pretende que se establezca una distancia entre el maestro del alumno, lo que significa para el líder del PP una de las "claves" de la reforma educativa.
La madre del cordero
La educación es "la madre del cordero" sin las que es "imposible conquistar el futuro", ha manifestado Arenas quien ha recordado que la formación asume "el 80% de todos los males" de Andalucía.
Sembla que no pugui ser però massa sovint la dreta no té idees i les seves propostes són tornar a temps passat. En aquesta ocasió és així mateix. No ens podem creure que la autoritat i reconeixement del mestre o la mestra sigui com l'anomenen. Amb notícies com aquesta entenc que el PP no vulgui acord en el Pacte per l'educació.
Hi vull expressar aspectes puntuals i reflexions personals i d'altres que m'han agradat i les vull compartir amb els que vulgueu llegir-les.
10.11.2010
10.01.2010
PROJECTE PRESSUPOST 2011 de l'Estat
Ja ho sabíem que els pressupostos, de qualsevol administració, pel 2011 serien de gran austeritat. Els temps, la globalització, els mercats, els governants… tots ho havien advertit, i, com cada any els primers que arriben són els de l’Estat, i comença immediatament la polèmica.
A Catalunya, ràpidament i molt més en any electoral, comença el ball de xifres respecte la inversió i si aquesta correspon, o no, al que està contemplat en l’ Estatut de Catalunya (aquest que tenim afectat pel Tribunal Constitucional) i, dona tota la impressió que pels diners tots defensem l’Estatut però després som pocs els que el continuem defensant.
Reprodueixo la constatació que ha fet Francesc Vallés, coordinador de diputats i senadors del PSC:
“Valoro molt positivament la inversió de 3.134,3 que els Pressupostos Generals de l'Estat destinaran l'any que ve a Catalunya. Vallès ha constatat que aquesta inversió compleix “estrictament i una vegada més” amb la Disposició Addicional Tercera. “Gràcies a l’Estatut”, ha explicat, “i en un context de dificultat econòmica, de necessitat de reducció del dèficit públic i de retallada de la inversió en infraestructures, Catalunya té garantida la inversió que li correspon”.
Ja he escoltat que per CiU i altres grups polítics no els satisfà aquest projecte de pressupost i que no el votaran- de fet ja ens ho deien abans – no és nou, doncs CiU no n’ha votat cap dels pressupostos que, els hi agradi o no, han portat més inversió a Catalunya.
Sols unes dades, amb els set pressupostos aprovats amb els governs socialistes, s’ha invertit a Catalunya 22.300 milions d’euros i amb els vuit dels governs d’Anar sols es va invertir 12.000 milions d’euros.
En Francesc Vallés ha formulat molt bé la demanda “CiU haurà d’explicar per què va donar suport durant vuit anys als Pressupostos d’Aznar, que van provocar la major desinversió de l’Estat a Catalunya, i en canvi es nega a aprovar uns comptes que compleixen amb l’Estatut i amb Catalunya”
Un altre aspecte, que em satisfà i cal donar a conèixer, és que en uns pressupostos restrictius hi ha conceptes que s’incrementen, com és el cas de les beques i ajudes a l’estudi, s’ha pressupostat 1.430 milions d’euros, mostra del compromís d’aquest govern amb el progrés i el convenciment que la millor inversió de present i de futur és l’educació i la formació de les persones.
També en el camp de la investigació, el desenvolupament i la innovació (I+D+i) es mantén sense retalls pressupostaris els fons dedicats a subvencionar beques i contractes en les universitats i centres d’investigació i els crèdits a les empreses que s’han compromès en programes concrets. Un esforç que any rere any s’ha anat portant a terme per mantenir una inversió que en aquests anys de govern socialista s’ha triplicat. Oidà!.
A Catalunya, ràpidament i molt més en any electoral, comença el ball de xifres respecte la inversió i si aquesta correspon, o no, al que està contemplat en l’ Estatut de Catalunya (aquest que tenim afectat pel Tribunal Constitucional) i, dona tota la impressió que pels diners tots defensem l’Estatut però després som pocs els que el continuem defensant.
Reprodueixo la constatació que ha fet Francesc Vallés, coordinador de diputats i senadors del PSC:
“Valoro molt positivament la inversió de 3.134,3 que els Pressupostos Generals de l'Estat destinaran l'any que ve a Catalunya. Vallès ha constatat que aquesta inversió compleix “estrictament i una vegada més” amb la Disposició Addicional Tercera. “Gràcies a l’Estatut”, ha explicat, “i en un context de dificultat econòmica, de necessitat de reducció del dèficit públic i de retallada de la inversió en infraestructures, Catalunya té garantida la inversió que li correspon”.
Ja he escoltat que per CiU i altres grups polítics no els satisfà aquest projecte de pressupost i que no el votaran- de fet ja ens ho deien abans – no és nou, doncs CiU no n’ha votat cap dels pressupostos que, els hi agradi o no, han portat més inversió a Catalunya.
Sols unes dades, amb els set pressupostos aprovats amb els governs socialistes, s’ha invertit a Catalunya 22.300 milions d’euros i amb els vuit dels governs d’Anar sols es va invertir 12.000 milions d’euros.
En Francesc Vallés ha formulat molt bé la demanda “CiU haurà d’explicar per què va donar suport durant vuit anys als Pressupostos d’Aznar, que van provocar la major desinversió de l’Estat a Catalunya, i en canvi es nega a aprovar uns comptes que compleixen amb l’Estatut i amb Catalunya”
Un altre aspecte, que em satisfà i cal donar a conèixer, és que en uns pressupostos restrictius hi ha conceptes que s’incrementen, com és el cas de les beques i ajudes a l’estudi, s’ha pressupostat 1.430 milions d’euros, mostra del compromís d’aquest govern amb el progrés i el convenciment que la millor inversió de present i de futur és l’educació i la formació de les persones.
També en el camp de la investigació, el desenvolupament i la innovació (I+D+i) es mantén sense retalls pressupostaris els fons dedicats a subvencionar beques i contractes en les universitats i centres d’investigació i els crèdits a les empreses que s’han compromès en programes concrets. Un esforç que any rere any s’ha anat portant a terme per mantenir una inversió que en aquests anys de govern socialista s’ha triplicat. Oidà!.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)