10.23.2007

Pasqual Maragall: un polític tot terreny


Dissabte tornant amb el cotxe d’una sessió de treball, FES-TE ENTORN, amb gent jove per parlar de la importància de dedicar espais i metodologies pedagògiques i educatives per millorar l’autonomia de l’infant com a ciutadà amb drets i deures, vaig escoltar la declaració d’en Pasqual Maragall donant a conèixer que li han detectat símptomes incipients d’Alzheimer i la seva voluntat de treballar per a combatre-la.
En aquell moment em van passar pel cap vivències com a polític responsable de gran ciutat, com a polític a l’oposició d’un govern esgotat d’anys d’exercici, la immensa il·lusió del dia de la firma del Pacte del Tinell i la variabilitat de sentiments com a President de la Generalitat de Catalunya, ja que no van ser temps gens fàcils. Dissabte però em va emocionar el gest i la valentia d’en Pasqual.
De llavors ençà reflexiono respecte si la vida privada es una qüestió personal, íntima/familiar, o si és la continuïtat de la vida pública. No tinc una sola resposta perquè tinc el convenciment que les dues opcions són respectables.
En Pasqual, durant la seva vida política ha innovat en actituds i normes afrontant amb naturalitat i tossuderia reptes polítics, a voltes amb divergències de fins i tot aquells que li donaven confiança, però tots ells acompanyats d’un gest humà i familiar que el caracteritza.
Amb el comunicat de dissabte i amb els dos articles apareguts aquests darrers dies a la premsa ha socialitzat el seu patiment respecte la malaltia que ha d’afrontar i amb naturalitat i tossuderia, de ben segur, treballarà per avançar en la recerca i poder-la vèncer no sols per al seu cas, com persona afectada, sinó per al col·lectiu humà que pateix o patirà la malaltia.
Als demés sols ens resta agrair-li el gest i donar-li l’escalf humà, familiar i solidari que ell practica.

10.15.2007

LEY PARA LA IGUALDAD EFECTIVA DE MUJERES Y HOMBRES

DIMECRES dia 17 a les 19,30 al PSC (Rbl. Samà) tertúlia sobre la llei d'igualtat, per començar transcric literalment el que vaig comentar el dia de la seva aprovació com a portaveu del grup de l'Entesa Catalana de Progrés


Señorías, empiezo anunciando la retirada de las enmienda que nuestro grupo mantenía vivas. (Aplausos.) Eran pocas, pero vale la pena hacerlo.

Además, quiero agradecerles a todos los grupos su apoyo a las enmiendas transaccionales sobre prematuros o neonatos, como los llama ahora la transaccional.

Queremos agradecer a todos los grupos porque nos parece como un ejemplo real de que vamos a una sociedad donde hombres y mujeres cuiden a sus bebés, a sus hijos y a sus hijas, no solamente desde el ámbito de la salud en términos físicos, sino también psicológico y de la educación emocional. Si desde la más tierna infancia atendemos a nuestros pequeños, niños y niñas, desde un aspecto emocional, de tranquilidad de la madre y de responsabilidad del padre, seguro que avanzaremos a una sociedad mejor. Éste es realmente el motivo por el que nosotros hemos llenado este vacío que existía en el proyecto tras su paso por el Congreso de los Diputados.

Quiero también agradecer especialmente al Grupo Parlamentario Socialista que la haya ampliado a todos los colectivos con el fin de que realmente no crea desigualdades una ley que es para la igualdad; no lo habíamos hecho incluso por desconocimiento del término jurídico. Por lo tanto, lo agradecemos y creemos que hemos, así, colaborado todos los grupos a mejorar esta ley, una ley que evidentemente nos da satisfacción, personalmente la misma satisfacción que cuando se aprobó la Constitución en España porque a las mujeres en aquél momento se nos empezó a considerar como personas, fue una gran conquista respecto a la etapa anterior de triste recuerdo. Esta senadora que les habla pasó por la experiencia de que una vez casad tuvo que pedir permiso o consentimiento a su marido para poder renovarse el pasaporte. Este es un ejemplo claro de que la libertad de la mujer estaba supeditada al hombre. Por suerte esto ha avanzado, pero hemos tenido que ver cómo pasaban veinticinco años de la carta magna para que nos tomáramos definitivamente en serio el mandato constitucional del artículo 14 en relación con el artículo 9.

Por esto nos parece que esta es una ley valiente. Es una ley que aborda la igualdad en todos los ámbitos, en el empleo, en la educación, en la salud, en los medios de comunicación, en la participación social y en la política. Es una ley que define principios sobre igualdad de trato y no discriminación. Es una ley que remueve obstáculos para que la igualdad sea real y efectiva en los planes de igualdad, en la paridad en las listas electorales, superando el debate de las cuotas. Esta no es la ley que consolida cuotas, sino que las supera, porque permite avanzar hacia una sociedad para compartir cargos y cargas en todos los ámbitos públicos y privados. Es una ley que servirá para mejorar la democracia a partir de la participación de hombres y mujeres. Es una ley que garantiza nuevos derechos, como el derecho de la paternidad y la conciliación de la vida laboral, personal y familiar.

La paternidad como derecho de los padres varones a estar con su hijo recién nacido para corresponsabilizarse tal y como le corresponde. Cuando doy charlas a jóvenes, a los hombres siempre, desde hace años, les invito a no perderse este tiempo de crecimiento físico, psíquico y emocional inolvidable de su hijo o hija. Con esta ley ya dispondrán de este derecho y me gustaría que muchos padres, hombres, se acogieran no como una baja laboral, sino como un compromiso y una corresponsabilización en el trabajo familiar y del hogar, porque esta es una forma de conciliar, de compartir y de tener tiempo para la vida familiar y también para la vida pública.

Creo que hoy ponemos la base. Es una ley importante, pero sabemos -como han dicho otras senadoras que me han precedido en el uso de la palabra- que única y exclusivamente con la ley no vamos a avanzar, tenemos que continuar cambiando actitudes y valores para que la igualdad sea realmente efectiva, y eso no lo podemos hacer las mujeres solas. Esta no es una ley solo para las mujeres. Hoy las mujeres estamos contentas pero lo estaremos mucho más si este trabajo lo podemos compartir con los hombres porque así podremos alcanzar esta sociedad de igualdad efectiva entre hombres y mujeres.

El señor ministro ha afirmado que esta primavera será más igualitaria. Evidentemente, pero mi deseo sería que no fuera únicamente en la primavera, porque después de la primavera vienen el verano y el invierno, y las cosas no pueden cambiar. Esta primavera ha de continuar siendo más igualitaria, pero no solo como una primavera estacional sino una primavera para todo un siglo, un siglo que no sea solo de mujeres sino que sea el siglo de la igualdad efectiva entre hombres y mujeres.

Muchas gracias (Aplausos en los escaños de la izquierda.)

10.09.2007

SENAT: construcció de l'Espai Europeu d'Educació Superior


Ahir en la Comissió d’Educació i Ciència del Senat va comparèixer la ministra Sra. Mercedes Cabrera per informar sobre política universitària en el procés de construcció de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), conegut, també, com a procés de Bolognia, i la conseqüent reelaboració de titulacions universitàries.
La meva intervenció com a portaveu del grup de l’Entesa Catalana de Progrés va reforçar algunes de les línies que han estat les nostres aportacions durant la legislatura: els centres d’educació superior contemplats en l’article 3.5 de la LOE i la seva vinculació a l’article 36 de la LOU modificada. El govern ha de regular el règim de convalidacions per a continuar estudis universitaris a col·lectius amb titulacions de Grau Superior Artístics, Deportius i de Formació Professional. Aquest podria ser un camí per les persones, majoritàriament dones, amb el Títol del Cicle Formatiu de Grau Superior en Educació Infantil i volen estudiar per obtenir el Títol de Mestre.
Al fil de la verificació per part d’alguna administració dels títols universitaris que elaborarà cada universitat vaig enllaçar la reflexió amb els continguts d’educació de la ciutadania contemplats en alguns llibres de text, i els meus dubtes a que responguin al marc jurídic i legal de la Constitució i de les lleis aprovades en les Corts espanyoles.Observo un debat amb gran soroll mediàtic i, per la via dels fets, les editorials i els llibres de text van introduint, segons el seu parer i/o ideologia, les seves posicions dins les classes.

10.01.2007

CREIX LA TENSIÓ EN ELS DEBATS


El ple del Senat de la setmana passada va ser il·lustratiu de la diferenciació de llenguatge i per tant d’actituds i d’ideologia entre els senadors del Partit Popular i els senadors del grup Socialista, principalment en el debat que es va fer de dues propostes de llei sobre la Guàrdia Civil. Tot escoltant pensava que resultaria interessant que la ciutadania seguís algun d’aquests debats en directe per diferenciar la dreta (en aquest cas la més "carrasposa") i l’esquerra.


El grup Popular havia presentat una moció per fer comparèixer el president del govern, en el senat, per tractar sobre les deficiències de rodalies a Catalunya. A part que el reglament no ho permet ja que el seguiment de l’acció de govern la pot respondre qualsevol membre del govern, resulta curiós que ho facin en una moció saltant-se el reglament (que tots els grups volem modificar i ells s’hi oposen) i no ho facin en una pregunta al president del govern que durant aquesta legislatura (per primer cop des de l'inici de la democràcia) mensualment assisteix al senat per respondre als diferents grups, i el grup popular li pregunta en cada ocasió. Va perdre la moció perquè sols la va votar el seu grup, malgrat que en el moment de la votació va aparèixer el senador Josep Piqué i que no vam tornar a veure en els dos dies de ple.

En aquest ple es va aprovar per unanimitat una moció del grup de l'Entesa que demana al govern una comissió d’estudi per a buscar una solució patrimonial als edificis i instal·lacions propietat de la Seguretat Social que, en l’actualitat estan gestionats i mantinguts per les Comunitats Autònomes. Hi participaran el govern d'Espanya, les Comunitats Autònomes, la Seguretat Social, les organitzacions socials i els ajuntaments i en el termini d'un any han de fer una proposta a les Corts Generals.