Ja ho diuen les dites populars: Cal viure per veure. I ara, tot ens indica que és per anar enrere, encara que no se pas que esperàvem d’uns governs de dretes com el del PP i el de CiU en polítiques d’atenció a les persones: com l’educació, la salut i les polítiques socials.
I, tal com era d’esperar, en el camp de l’educació, els que primer afectarà seran els més petits: les escoles bressol, pels infants de 0 a 3anys, que tant ens va costar fer-les avançar, i que agradi o no recordar, el pas més gran va venir de la mà de la iniciativa popular que va ser possible aprovar en un Ple del Parlament, just a l’arribada del govern presidit per en Pasqual Maragall, i el seu desenvolupament ha estat durant els anys de govern d’en Maragall i del president Montilla.
Just ha arribat el govern presidit per Artur Mas i comencen les retallades, i enguany i el proper tot apunta a que aquésta es farà amb tisores de podar, ja que el seu interès és mínim.
Personalment em sap molt greu perquè el PSC, en contra de la meva voluntat, va pactar amb CiU suavitzar aspectes de la llei, i ara resulta que quan ells li han de donar compliment ens diuen que tenen un altre model. També social i políticament em sap greu ja que cada vegada més es coneixen estudis que confirmen la importància per la persona en el futur depèn de l’educació dels nens i nenes de 0 a 6 anys. Se’ns recorda que els diners que s’hi destinin no és una despesa sinó una inversió; però quan cal ajustar el cinturó el primer que es retalla és l’educació dels més petits.
He estat benèvola a l’afirmar que tornem a temps passats ja que crec que el nostre retrocés serà més greu perquè serà difícil que la dona es pugui quedar a casa per tenir cura dels fills i filles (com se’ns deia per part de CiU i del PP) a l’inici de la reivindicació de la importància de l’educació dels més petits, doncs l’economia familiar i els passos donats per la incorporació de les dones al món públic no ho permeten, i, per tant el perjudici és per la infància que seran el futur de la societat.