Ahir es va mig reprendre el servei de rodalies en la línea C-2 de Sant Vicenç a Sants per Vilanova i la Geltrú (la setmana passada algun mitjà de comunicació escrita ens va sorprendre dient Sitges) . Dic mig reprendre perquè en el tram conflictiu sols s’ha posat en funcionament una via.
Avui però he tingut d’agafar el cotxe per anar a l’aeroport i, he comprovat per l’afluència de trànsit i per la durada en temps del trajecte, que moltes deuen ser les persones que agafen el cotxe malgrat les mesures d’emergència que es van posar per resoldre la fallida del tren. Vull deixar constància que aquestes, les mesures alternatives públiques, han funcionat encara que tots els passatgers, que hem continuant confiant amb el transport públic, hem tingut de renunciar a una part del nostre temps personal.
CONFIANÇA és la paraula clau en el moments delicats i difícils pels que travessa aquest servei públic, i, aquesta és la que en aquests moments alguns passatgers estan qüestionant i resolent amb altres mitjans de transport, principalment amb el cotxe privat.
La pèrdua de CONFIANÇA en un marc ampli de possibilitats; des de la manca de puntualitat, a la de seguretat, a la d’un mínim de confortabilitat, entre altres, i, recuperar la CONFIANÇA des d’un servei públic demana el seu temps i la feina ben feta amb discreció.
El 18 d’octubre de l’any 2006 vaig formular una pregunta a la ministra en la que li recordava:
“Según la revista OCU de este mes de octubre, los usuarios de cercanías están más satisfechos con su línea cuanto más frecuentemente pasan los trenes, más puntuales son y más información reciben, y la queja principal es la información sobre los retrasos.”
Aquest és segurament un camí per tornar a guanyar la CONFIANÇA dels ciutadans en l’ús del transport públic i segurament més efectiu que anar-nos tirant els plats pel cap les diferents opcions polítiques. Els polítics (homes i dones) hem de col·laborar a la recuperació de la CONFIANÇA en el servei públic i a l’exigència que aquest funcioni en benefici de tothom.
Avui però he tingut d’agafar el cotxe per anar a l’aeroport i, he comprovat per l’afluència de trànsit i per la durada en temps del trajecte, que moltes deuen ser les persones que agafen el cotxe malgrat les mesures d’emergència que es van posar per resoldre la fallida del tren. Vull deixar constància que aquestes, les mesures alternatives públiques, han funcionat encara que tots els passatgers, que hem continuant confiant amb el transport públic, hem tingut de renunciar a una part del nostre temps personal.
CONFIANÇA és la paraula clau en el moments delicats i difícils pels que travessa aquest servei públic, i, aquesta és la que en aquests moments alguns passatgers estan qüestionant i resolent amb altres mitjans de transport, principalment amb el cotxe privat.
La pèrdua de CONFIANÇA en un marc ampli de possibilitats; des de la manca de puntualitat, a la de seguretat, a la d’un mínim de confortabilitat, entre altres, i, recuperar la CONFIANÇA des d’un servei públic demana el seu temps i la feina ben feta amb discreció.
El 18 d’octubre de l’any 2006 vaig formular una pregunta a la ministra en la que li recordava:
“Según la revista OCU de este mes de octubre, los usuarios de cercanías están más satisfechos con su línea cuanto más frecuentemente pasan los trenes, más puntuales son y más información reciben, y la queja principal es la información sobre los retrasos.”
Aquest és segurament un camí per tornar a guanyar la CONFIANÇA dels ciutadans en l’ús del transport públic i segurament més efectiu que anar-nos tirant els plats pel cap les diferents opcions polítiques. Els polítics (homes i dones) hem de col·laborar a la recuperació de la CONFIANÇA en el servei públic i a l’exigència que aquest funcioni en benefici de tothom.