Hi vull expressar aspectes puntuals i reflexions personals i d'altres que m'han agradat i les vull compartir amb els que vulgueu llegir-les.
1.26.2011
NO VOLEM SEGREGAR A LES ESCOLES
Ahir va ser noticia en els mitjans de comunicació visuals, i , avui ho és en els escrits, que el president de la Generalitat, Artur Mas, la consellera d’ensenyament, Irene Rigau, i el conseller de cultura, Ferran Mascarell es van reunir amb representants d’entitats de la societat civil com Òmnium Cultural, el Centre Unesco de Catalunya o la Plataforma per la Llengua, de la que en forma part Rosa Sensat, per fer front comú en la defensa del model lingüístic actual de l’escola catalana.
Davant de la premsa Rigau va assegurar que “mai no se separaran els alumnes per raó de llengua” i que no es farà “ni un pas enrere” en un model que fa trenta anys que funciona i que té el recolzament majoritari de la societat. Chapeau!, que dirien els gavatxos i tot el meu recolzament perquè així sia. Amb la llengua i la cultura d’un poble no s’hi juga ni es fa electoralisme. Aquesta és una premissa que vaig “mamar” a casa i al llarg de la meva trajectòria, tan política com ciutadana, mai l’he oblidat ni traicionat. D’aquí la meva satisfacció quan dimarts passat vaig poder parlar en català al Senat.
Estic totalment d’acord amb la Consellera que “mai no se separaran als alumnes per raó de llengua” però crec que s’ha quedat curta en l’afirmació, ja que, molts i moltes, el que volíem escoltar és que “mai no se separaran els alumnes a Catalunya per cap raó ni de llengua, ni de sexe, ni de procedència, ni de res” ja que malauradament fa uns pocs dies afirmava, també a la premsa, que no sols acceptava, de bon grat, que hi haguessin escoles que separen per sexe, sinó que obria la porta a dóna’ls hi el concert., tal com ja va fer en el seu moment la consellera, Carme Laura, en els governs de Pujol. És de justícia recordar, que els governs presidits per Maragall i Montilla no van incrementar els concerts amb escoles que separessin nens i nenes.
1.19.2011
CATALÀ AL SENAT
Dia 18 de gener del 2011. Quin gran dia pels senadors i senadores que ens expressem habitualment amb llengües diferents a la castellana però que també són llengües oficials. Personalment el vaig viure com un dia molt emocionant.
Ahir el nostre Estat plurilingüístic va donar un pas més a l’estrenar una modificació del reglament del Senat que ens dona el dret a expressar-nos en les llengües catalana, valenciana, gallega, euskera i en castellà (naturalment) en els debats de les mocions en el Ple del Senat.
Malauradament l’emoció i l’alegria no va ser plena ja que el Grup Popular (que ja no havia votat aquesta modificació) no va fer ús d’aquest dret, i el seu rebuig va portar a que molts d’ells, i d’elles, no es posessin els auriculars (els “pinganillos” que els hi diuen per depreciar l’eina) .
Aquesta sensació agredolça també l’he tingut avui al llegir en alguns mitjans de comunicació aspectes com “capricho político”, “pinganillos de oro” i altres, remarcant el cost econòmic de la mesura i titllant-ho de frivolitat en temps de crisi. Pocs han estat els que han donat a la notícia l’avanç com a respecte i protecció d’unes llengües que són de tot l’Estat espanyol.
Voler situar aquest debat des del cost econòmic és no tenir cap altre argument ja que cal conèixer que no ha incrementat el pressupost del Senat sinó que ha fet un exercici de restitució d’altres despeses per donar viabilitat a una realitat del nostre Estat.
El meu desig és que el pas de poder expressar-nos cadascú en la nostra llengua ajudi a l’entesa d’aquesta realitat plurilingüística per part de tots els pobles d’Espanya i a convertir el Senat com autèntica cambra territorial de cooperació entre els territoris dotant-la de majors competències en el procés legislatiu.
1.07.2011
2011 : anem enrera en l'educació? i en l'ensenyament?
Avui s'ha publicat en el DOG l'estructura del Departament d'ensenyament i per tant confirmo algunes qüestions que ahir havia llegit en algun diari dels que vaig fullejar.
Primera qüestió: el canvi de nom del departament que passa a ser d'ensenyament i no d'educació. El canvi no és baladí sinó que respon a diferents visions d'interpretar el paper de l'escola, la família i la societat en la formació i educació de la persona. CiU retorna al seu model d'ensenyar.
Segona qüestió:la separació en dues direccions generals, una per a les escoles públiques i una altra per a les escoles concertades i privades. Sorpresiu que CiU després de tant insistir per fer-nos canviar el model educatiu com a servei públic pel d'interés públic per tal que englobés les escoles públiques i les privades sostingudes amb fons públics, ara estableix la gestió separant-les en dues direccions generals.
Tercera qüestió: en moments de crisi i després d'insistir en la reducció de càrrecs m'ha semblat que hi ha més direccions generals que en l'anterior departament.
Així podria anar incidint en aspectes que en el pas del temps hi trobarem explicacions o que podrem anar comentant.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)