Treballar contra l'abstenció per reforçar la democràcia

Avui m'he despertat amb la veu del president Zapatero a la televisió que comentava que aquestes eleccions municipals havien anat bé al PSOE i que havia escoltat que també l' hi havien anat bé al PP. He comprovat que estava prou desperta i he pensat que un cop més en unes eleccions tothom guanya, o tothom s'enganya, perque es valoren aspectes que no són pels que la ciutadania va exercir diumenge el seu vot.

La campanya de les eleccions municipals ha estat per part dels mitjans de comunicació i dels partits polítics una precampanya de les eleccions generals, que de no anticipar-se, no s'han de celebrar fins a principi del proper any. I, en consequència la valoració també es fa com si es tractes d'una primera volta de les eleccions generals.

Aquests, com altres, són aspectes que causen cansament a la ciutadania ja que desvirtuen el principi democràtic de les eleccions convocades.

Si les campanyes i les eleccions han de tenir una única visió seria molt millor convocar-les totes el mateix dia cada quatre anys, resultaria més econòmic, menys fatigòs pels que fem campanyes i potser hi hauria més votants.

Si valorem la necessitat de tenir un nivell alt de votants per donar consistència a la democràcia ens haurem de plantejar com un repte la motivació de la ciutadania davant les eleccions amb anàlisi i reflexió de llistes obertes, de convocatòria amb dies laborables, d'obligatorietat d'anar a votar i d'altres, però, de ben segur, que no podem continuar sense fer res perquè la democràcia s'afebleix.

EL DRET AL VOT I EL DEURE CIUTADÀ

El dret a votar és el dret democràtic que ens dona pas a tenir altres drets com el dret a una educació pública i de qualitat, a un servei de salut digne, a una jubilació quan ens pertoqui, a una atenció per a les persones amb dependències i... a altres drets; però en aquest país, el dret al vot és lliure exercir-lo o no, i aquesta és la qüestió.
Democràticament m'agrada defensar que la decisió d'exercir el dret a vot sigui un acte lliure i personal però em preocupa que aquest acte, en masses persones, no respongui a una voluntat de decidir sinò a un tant "enfotisme", a un acte de deixadesa o a un depend del temps que tingui o del temps metereòlogic. Alguns fins i tot ho justifiquen amb raonaments com "votar no va amb ells o elles" o "tots els polítics són iguals" o "no entenc en política".
A tots ells els hi diria que si volen reclamar drets i que cada dia millorin en qualitat cal exercir el primer dret que és el d'anar a votar per tal de poder tenir també el dret de queixa i de reivindicació.
I, els polítics (homes i dones, entre les que m'incloc) crec que hem de fer més pedagogia democràtica dels drets i deures de les persones; cercant camins d'apropament a la ciutadania mitjançant noves eines i estructurant les institucions democràtiques al servei de les persones.
Diumenge exercint el dret de vot complim el deure de ciutadà demòcrata.

ELECCIONS MUNICIPALS 2007

L’any 1979 es van celebrar les primeres eleccions municipals d’aquesta època democràtica i vaig tenir la sorpresa, per mi incomprensible, que en les eleccions més properes a la ciutadania l’índex de participació era més baix.

Això no és així en els pobles petits on les diferents opcions polítiques són representades per persones conegudes i per tant la gent hi participa més; però quan ens trobem en pobles una mica més grans la participació baixa.

En les primeres eleccions ho atribuíem al desconeixement de la ciutadania a quin era el paper dels ajuntaments respecte els serveis que gestionava, per cert, molt pocs directament a les persones.

Durant tot aquest temps, doncs aquestes ja seran les vuitenes eleccions, són molts els serveis a les persones que gestionen els ajuntaments, ja que les lleis i els governs més progressistes, han apropat la gestió dels mateixos cap a la ciutadania.

Ara quan anem a votar a les eleccions municipals estem escollint els regidors i regidores i l’alcalde que han de liderar durant quatre anys el futur de la nostra ciutat, des de d’urbanisme, al dia a dia dels serveis a les persones, educació, salut, atenció a les persones dependents, i, també neteja i convivència, entre altres.

I no és cert que tots els polítics siguin iguals ja que alguns representen forces polítiques amb projectes nacionals, i/o de l’estat espanyol, i altres els desconeixem perquè no tenen referents més enllà de la candidatura local.

Entre els polítics més coneguts també es cert que alguns els hi coneixem ja la seva manera de gestionar, el seu projecte de ciutat, la relació amb la ciutadania, i... per tant li podem donar la confiança amb més tranquil·litat. Aquest és el cas de la candidatura que presentem els socialistes a la nostra ciutat, on hem governat, impulsant i transformat la ciutat en cinc mandats municipals, dels set períodes d’aquesta època.

Els socialistes a Vilanova hem dipositat la nostra confiança per liderar el projecte de ciutat que entre tots hem formulat i que anem revisant i adequant als nous temps a JOAN IGNASI ELENA, com en altres ocasions ho havíem fet a Jaume Casanovas, Victor Forgas i a Sixte Moral.

Sana enveja la participació en les eleccions franceses

No dec revelar cap secret si dic que no m'ha agradat el resultat final de les eleccions presidencials a França, ja que com a dona i socialista hauria celebrat, que els i les franceses haguessin donat la confiança amb el seu vot a Sègolene Royal. I, encara vull expressar un desig personal, m'agradaria que ella fos la que pugués continuar liderant el procés renovador del socialisme francés ja que malgrat no assolir la majoria de vots, cal no desestimar la confiança que li han mostrat molts ciutadans i ciutadanes del seu país, i en masses ocasions semblants hem vist sortir des dels partits veus de companys que demanen el cap o que s'ofereixen per ser ells els "liders", ara que Royal ja ha obert un nou camí.
Avui però jo em volia fixar amb l'alta participació (un 87%) oidà! ja que em provoca una sana enveja i em planteja dubtes de la feina que fem els polítics, homes i dones, i els partits, en el nostre país, per crear una apatia tan gran a la nostra ciutadania.
A voltes han surgit veus argumentant manca de tradició democràtica, de reiteració de votacions, de disfunció entre el que diuen i fan els polítics i els mateixos partits, i així hi podriem afegir justificacions infinites, perquè l'únic cert és que tenim una baixa participació i en les eleccions municipals, les més properes a la ciutadania, aquesta és encara més baixa.
Necessitem donar valor real a la política democràtica acostant-nos a la ciutadania, als seus problemes, que són també els nostres, i oferir respostes creïbles per a solventar problemes cada dia des de la proximitat a les persones.
Els partits han d'existir, mentre no trobem una organització millor, però en ells la vida ha de ser democràtica i prou transparent perqué l'entenguem els afiliats i la puguem trametre als simpatitzants. Massa sovint es donen fets inexplicables que responen a estratègies d'aquells que estan més aprop dels "aparatos" que de la gent que representen.
Cal donar valor al fet d'estar afiliat a una organització política, fins i tot per part de la mateixa organització, perquè darrerament fins i tot el partit dona més importància a l'independent (que costa creure que se'n pugui ser) que a les persones que des de fa temps s'han afiliat, i amb tots els seus dubtes, treballen voluntàriament o ajuden econòmicament a que els partits sobrevisquin. De sempre, he valorat més una persona compromesa amb un partit, d'aquella que diu que no és política, perquè de ben segur que no és possible.
Els partits però necessiten una forta sacsejada d'organització, de renovació en el seu tarannà diàri, amb la seva representativitat, i amb la renovació d'idees perque la participació i la cultura democràtica doni resposta a la ciutadania i aquesta pugui correspondre participant en les votacions en èpoques electorals i incrementant també el nombre d'afiliats i afiliades en els partits polítics.
La democràcia l'hem d'apendre a viure a la família, a l'escola, al municipi, a la societat i, també, en els partits polítics.