9.26.2007

EDUCACIÓ DEMOCRÀTICA, UNA UTOPIA?


Aquesta setmana està a Vilanova l’exposició “Educació democràtica, una utopia?”que varen preparar en motiu de la trobada d’homenatge a la Marta Mata, i que es va poder veure a Barcelona, el 14 d’abril d’enguany. De cada paraula de la pregunta que serveix de lema a l’exposició, la Marta en feia una conferència i ens ensenyava, com a mestra de mestres, que per l’educació, la democràcia i l’utopia l’únic que calia era treballar cada dia amb fe i amb intensitat.

Aprofito la avinentesa de l’exposició, que recomano visitar, per recordar-la públicament i fer un ràpid repàs de la seva vida, en relació a la meva pròpia, i a la nostra ciutat.

Vaig veure la Marta, per primera vegada a meitat dels anys seixanta, en una conferència que va impartir al Cercle Catòlic. Va ésser convidada per una sèrie de pares inquiets, que cercaven una escola catalana i de més qualitat que les que hi havien a l’època. Per a mi, va ser impactant, i per aquells pares també. Poc temps després, esperonats per les idees valentes de la Marta, crearen l’escola Cossetània utilitzant la forma jurídica de societat cooperativa. La Marta sempre va sentir un gran apreciï per aquesta escola, i ho podem comprovar en la publicació del manuscrit que ha editat la Fundació Rafael Campalans i que diu textualment:

“Per mi era aquesta pràctica, la de cooperació professional amb que s’iniciava Rosa Sensat infonent la de formació de mestres, companys en l’aventura de transformar l’escola, que el 1975, deu anys després es formulava en un document de política educativa: Per una nova escola pública. Entremig havia aconseguit conèixer a Joan Reventòs, l’advocat cooperativista que va fer els estatuts de la primera escola cooperativa de pares i mestres alhora: l’escola Cossetània, que ha passat a ser pública en el procés històric del CEPEPC”

Després d’aquella primera conferència, en varen seguir forces més, tant a l’escola Cossetània, com a l’escola Llebetx que es va crear en posterioritat. En qualsevol cicle de conferències de vessant educativa, la Marta parlava amb precisió, raonant els seus arguments en convenciment i escoltant amb atenció les aportacions, suggerències i preguntes que li formulaven. Tenia un bon cercle de persones que la seguíem, travant una bona amistat amb moltes de nosaltres. Des de les escoles que he anomenat, fins, darrerament, l’aula per a la Gent Gran han estat institucions -vilanovines- amigues i deixebles de la gran pedagoga.

Més endavant va arribar el seu compromís polític amb el PSC, i com a militant penedesenca va participar en mítings, actes polítics i taules rodones a Vilanova i a la comarca. La seva bonhomia feia que respongués afirmativament a qualsevol demanda que se li feia i, el seu discurs connectava la realitat sociopolítica d’aquell moment, amb la que va viure a la República. Als joves ens agradava perquè ens donava a conèixer el que no ens havien explicat mai a l’escola, mentre que als grans els feia reviure moments importants de la seva vida. També en la relació política va fer nombroses amistats, i no tan sols amb els homes i dones progressistes, sinó, també, amb aquells i aquelles que representaven opcions polítiques enfrontades a la seva. La persona, una vegada més, complementava i enriquia les idees.

Can Mata, a Saifores, es va constituir en el centre pedagògic del Penedès. Des de l’any 1979, un bon grapat de mestres, homes i dones, hem participat a l’Escola d’Estiu del Penedès. Allà convivíem amb ella i apreníem del seu mestratge. Finalment, els dos darrers anys de la seva vida (ens va deixar el 27 de juny del 2006) van ser alguns centres d’esplai qui van voler obrir espais de reflexió comú amb ella. D’aquesta manera, alguns nois i noies, monitors i monitores de centres d’esplai de la ciutat van gaudir de la seva persona.

Xerrar una estona amb la Marta Mata era un dels plaers que encara enyoro. Segurament que tornant a veure l’exposició em reeixiran vells records, velles idees que contraposaré a les actuals. De tot plegat, en quedarà la certesa que treballant dia a dia per una educació democràtica, aquesta no serà una utopia.

NOTA. Fins divendres es pot visitar l'exposició a l'escola Cossetània i dissabte a Neàpolis durant el fòrum d'educació al que pot assistir-hi tothom

9.12.2007

A L'ESCOLA



Avui ha començat el nou curs escolar i, com cada any, les planes dels diaris i els mitjans de comunicació tracten dels mateixos temes de cada any: el preu dels llibres de text, el calendari i horari de classe, el tractament de les llengües, el desequilibri d’alumnes de la immigració entre l’escola pública i la privada, el fracàs i la manca de places d’educació infantil de 0 a 3 anys, entre d’altres. Tots són aspectes que ens afecten en el dia a dia de les famílies, escola i societat, i es necessari tractar amb profunditat, no sols a l’inici de curs sinó durant tot l’any cercant, sempre, nous camins per avançar positivament.

Enguany, el tema nou ha estat el debat sobre educació per la ciutadania i la seva possibilitat d’objecció,i, aquests últims dies s’hi ha sumat la defensa de l’escola laica amb la visita del Dalai Lama. L’escola laica com l’escola del respecte a totes les religions, l’escola de la llibertat i de la democràcia que transmet valors a partir de la seva pràctica.

Personalment, ahir i avui, he extret dues frases de la premsa per ajudar a la reflexió:
Correspon a un polític francès, Jules Ferry, per cert un promotor de l’escola pública i laica “No se trata de abrazar todo lo que es posible saber, sino de aprender aquello que no nos está permitido ignorar”
Resposta de Marcel Rufo, neuropsiquiatra, a la pregunta de que pot exigir un pare a l’escola dels seus fills. “Que no robe las esperanzas de tus hijos. Es decir, que si tu niño no es muy bueno en una cosa, que sepan mostrarle que bien puede serlo en otra. Intentemos que la escuela no uniformice a todos nuestros hijos.

9.05.2007

EDUCACIÓ DE LA CIUTADANIA

Aquest estiu la prensa, que diu que es reflexe de la societat, ha omplert planes en el tema de l'assignatura d'Educació de la ciutadania. Alguns a favor i altres totalment en contra, tant que fins i tot demanen poder-ne objectar, coincidint aquests en moltes ocasions amb els més afins a un extremisme de practicants de la religió catòlica. Em resulta difícil comprendre que practiquen la religió que els fa bones persones i no vulguin ser a la vegada bons ciutadans, ara i en el futur, que ha de ser l'objectiu d'aquesta assignatura.
humana en el respecte que L'educació de la ciutadania ha de respondre al mandat constitucional de l'article 27.2 de la Carta Magna que diu " L'educació tindrà com objecte el ple desenvolupament de la personalitatals principis democràtics de convivència i als drets i a les llibertatsfonamentals". Educar en valors democràtics ha de reflexar el pacte constitucional i els valors a educar no poden ser propietat de ningú, ni de dretes ni d'esquerres , ni de creences confessionals ni dels aconfessionals, han de ser valors comuns, tractats i viscuts a l'escola amb objectivitat, neutralitat i transparència.