2.29.2008

PROU VIOLÈNCIA DE GÈNERE


Aquesta setmana ha estat molt negativa i tràgica per a les dones, ja que la violència de gènere ens ha mostrat la cara més lletja, ja que en 24 hores quatre dones han mort a mans de les seves parelles. Aquest fets terribles ens recorden la magnitud i el perill que per a les vides de les dones comporta aquesta xacra social.

Disset, ja en portem des del començament any, aquests fets demostren la necessitat d’instruments públics potents per fer front a la violència de gènere, una violència contra les dones que és persistent en el temps i transversal a tota la societat.

Tenim una llei integral contra la violència de gènere referent a tot el món, però hem de posar el màxim esforç perquè cal acabar de desplegar totes les mesures recollides en aquesta llei. Cal aplicar la llei amb rotunditat, cal que totes les administracions donin prioritat a la lluita contra la violència de gènere.

Aquestes són, resumides, les mesures que el govern socialista ha fer durant la legislatura que acabem.

  • La primera llei del Govern de Zapatero ha estat la Llei Orgànica de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

  • Creació de la Delegació Especial del Govern contra la Violència sobre la Dona.

  • Creació de Jutjats especialitzats i compatibles.

  • Endurir les penes als agressors per maltractament de gènere i transformar en delicte les coaccions i amenaces lleus a la dona víctima

  • Nomenament de fiscals especialitzats i d'una Fiscal de Sala contra la Violència sobre la Dona.

  • Creació de l'Observatori Estatal contra la Violència de Gènere.

  • Creació d'un registre central per a la protecció de les víctimes.

  • Posada en marxa del nombre de telèfon 016 gratuït, que no deixa petjada en la factura i és d'atenció permanent.

Malgrat el treball fet, segur que no és suficient, i que hem de continuar treballant, i modificar la llei per adequar-la. A finals del mes de juny la vicepresidenta ens va convocar a les portantveus dels grups polítics per treballar-hi però el final de legislatura no ens va permetre d’avançar.

Aquesta setmana Zapatero s’ha compromès, si guanya les eleccions, convocarà una conferència de presidents autonòmics per abordar i desenvolupar el Pla Nacional de Sensibilització i Prevenció per reduir i eradicar la violència de gènere.

Con la Ley Integral, las mujeres están más protegidas ante la violencia de género, aunque los malditos asesinos sigan humillándonos con el horror de sus muertes, José Luís Rodríguez Zapatero (Debate sobre del Estado de la Nación 2006).

2.28.2008

La immigració: drets i deures

Ahir vaig rebre aquest correu electrònic molt il·lustratiu de com es deuen sentir les persones arribades al nostre país amb afany de ser ciutadanes davant una convocatòria d'eleccions


Lo más probable, es que hayas estado a apunto de borrar este e-mail.

Para ti soy algo desconocido, podría ser un spam, quizá te han dicho que un virus...

Esto es exactamente lo que ocurrirá el próximo 9 de marzo.

A todos las personas que llegamos a este país con la ilusión de ser una más,

a las que trabajamos contigo, o para ti,

a las que pagamos impuestos desde hace tiempo,

a las que debemos cumplir todas las leyes, y no tenemos todos los derechos,

a las que no recibimos ni una ayuda más, y sí muchas menos,

se nos tratará como intrusas, se nos borrará.

Se nos borrará como ciudadanos. Impidiéndonos participar, opinar, votar.

¿Por qué no se nos quiere reconocer como ciudadanos?

Formamos parte innegable de esta sociedad, que ya es la nuestra.

Aportamos a este país mucho más de lo que se muestra.

Creemos, como tu, en una democracia justa.

Así que si todavía no me has borrado,

si crees que merezco voz y voto,

si ves una persona y no un spam, o un virus,

por favor, firma el manifiesto en www.sosracisme.org y reenvía este correo.

El sistema no puede borrarnos,

Al menos, si tu no quieres.

Para reconocer el derecho al voto de las personas extranjeras bastaría con modificar el mismo artículo de la Constitución que se cambió para reconocer el derecho a voto de los ciudadanos comunitarios.

2.27.2008

No és el mateix un GOVERN SOCIALISTA que un govern del PP


Per als nostres pobles i ciutats del Garraf
NO ÉS EL MATEIX
un govern socialista que un govern del PP

"MANIFEST D’ALCALDES, ALCALDESSES I CÀRRECS ELECTES DEL GARRAF"

El proper diumenge 9 de març, les ciutadanes i els ciutadans del nostre territori ens hi juguem molt. La suma dels vots de tots nosaltres pot tenir dos resultats ben diferents: la continuïtat de l’acció de govern socialista, de la mà del president Rodríguez Zapatero, o el retorn a la crispació i els atacs continuats contra Catalunya, de la mà del Partit Popular.
Aquests dies s’ha parlat molt de si hi ha diferència entre aquestes dues opcions: Els alcaldes, alcaldesses i els regidors i regidores del Garraf, volem expressar clar i català que per als nostres pobles i ciutats, no és el mateix Zapatero que Rajoy.

L’acció i la complicitat entre el Govern de Catalunya i el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero ens ha permès, entre d’altres, aconseguir un Estatut que, un cop desenvolupat, ens donarà una capacitat d’autogovern com mai havíem tingut a Catalunya. A això, cal afegir-hi l’acord entre el governs català i espanyol per pal·liar el dèficit històric d’inversions a Catalunya, que garanteix 34.500 milions d’euros per als propers set anys.
Els ciutadans i ciutadanes del nostre territori seran també beneficiaris d’aquests acords, reclamats insistentment des dels nostres municipis. El nostre territori té projectes de gran importància que necessiten d’aquest pacte: el desenvolupament del Tren Orbital, la millora i la redefinició de les Rodalies, la millora dels eixos viaris... Tots ells formen part del Pacte Nacional d’Infraestructures que necessita de la col·laboració del Govern d’Espanya, del Govern de Catalunya i dels municipis perquè pugui ser una realitat.
En contra d’aquesta voluntat, Rajoy ha deixat escrit en el seu programa electoral que el PP està disposat a revocar els 34.500 milions d’euros d’aquest acord. Amb aquesta actitud, el PP deixa clar que, si governa, posarà fre a les expectatives de Catalunya, a allò que els catalans hem decidit i formalitzat amb el nostre Estatut i que té per objectiu millorar els nostres serveis. Per això no és el mateix un govern socialista que un govern del PP.

Però no únicament són les infraestructures allò que ens preocupa com a responsables municipals. També ens preocupen els drets dels nostres ciutadans i ciutadanes i la seva qualitat de vida. En aquests quatre anys hem viscut el major avenç social de les darreres legislatures. S’han aprovat lleis que afavoreixen la igualtat de drets entre homes i dones. S’ha aprovat la llei per fer més fàcil tenir cura de les persones amb dependències. S’ha augmentat notablement el sou mínim interprofessional i les pensions de rendes més baixes.
Contra tota aquesta bateria de mesures per fer un societat més justa i solidària, l’únic que hem sentit com a alternativa del PP, ha estat l’insult, el crit i el soroll per crispar una societat que el que ens demana als polítics és que treballem per millorar-la cada dia.

El govern de Zapatero és també un govern que busca la pau. Un govern que va demostrar saber escoltar el clam de molts ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles i ciutats quan ens vam manifestar en contra de la guerra il·legal a l’Iraq i un govern que ha treballat per buscar la fi de la violència al nostre país.
El govern de Zapatero és un govern que, enfront de la crispació, la confrontació, els boicots i la creació de falsos problemes de convivència lingüística, ha apostat i apostarà per la convivència entre ciutadans i la col·laboració entre els governs dels diferents àmbits del país.
El govern de Zapatero és també un govern que, lluny dels atacs constants contra Catalunya, ha plantejat i plantejarà accions per reconèixer i millorar el nostre autogovern, la gestió pròxima dels problemes i el respecte a la nostra nació. El reconeixement del català a Europa, l’aprovació de l’Estatut, el retorn dels papers de Salamanca, l’acord d’augment de la inversió pública, el traspàs de competències a Catalunya en matèria de treball i immigració, el reconeixement del domini .cat, etc. són exemples prou evidents de la línia que volem que el govern espanyol continuï aplicant a partir del 9 de març.

Per això reivindiquem el vot per als socialistes, perquè no és el mateix el que ofereix el nostre programa per als nostres ciutadans i ciutadanes, que el que ens planteja el PP.
Perquè amb un govern socialista es continuarà donant prioritat a la creació d’ocupació, en els propers quatre anys.
Perquè amb un govern socialista a l’estat Espanyol, seguirem augmentant el salari mínim (l’objectiu immediat és arribar fins als 800 euros mensuals).
Perquè amb un govern socialista s’apujaran 200 euros les pensions mínimes, cosa que és una necessitat urgent per a un sector de la població que havia estat força desprotegit fins l’any 2004.
Perquè amb un govern socialista s’augmentarà el permís de paternitat de dues a quatre setmanes.
Perquè amb un govern socialista s’aprovarà una Llei d’Igualtat de Tracte i contra la Discriminació amb l’objectiu que els delictes que tinguin motivacions racistes, xenòfobes o homòfobes tinguin una regulació més adequada i no quedi cap espai de discriminació entre individus.
Perquè amb un govern socialista 30.000 joves catalans tindran accés a una beca – salari per a estudiar la Formació Professional o el Batxillerat.
Perquè amb un govern socialista s’elevarà la construcció d’habitatge protegit en més de 50.000 habitatges a Catalunya durant tota la legislatura, el que significa triplicar l’esforç en habitatge social sobre la inversió que va fer el govern del PP l’any 2003.
Perquè amb un govern socialista s’arribarà al 0,7 per cent de la Renda Nacional Bàsica en ajuda al desenvolupament.
Perquè amb un govern socialista tenim garanties que desplegarem el nostre Estatut amb tota la seva potència al servei dels catalans.
I com hem vist aquests quatre anys, perquè un govern socialista compleix els seus compromisos per treballar per una societat més justa i solidària.

Certament, NO és el mateix votar Rajoy que Zapatero.
Volem mirar cap endavant amb optimisme, per resoldre els problemes que els ciutadans i ciutadanes dels nostres pobles i ciutats ens plantegen.
Per això demanem el vot per al PSC. Perquè no és el mateix un govern socialista que un govern del PP.
Sitges, 26 de febrer de 2008

2.26.2008

PRIMER DEBAT després de 15 anys


Hem tingut d’esperar 15 anys i estar en el govern els socialistes per emprendre novament els debats entre els dos líders que aspiren a governar Espanya. Els socialistes, tant Felipe González com José Luís Rodríguez Zapatero, veiem en els debats un valor afegit a la democràcia i un valor cultural i polític de la ciutadania. Valors que en aquesta legislatura el president ha exercit donant més joc polític a les càmeres (congrés de diputats i senat) responent preguntes en el senat, entre altres.

Avui, segons els sondejos i la majoria de la premsa, donen guanyador a Zapatero, encara que alguns, com El País, diuen que ha estat mínima la diferència.

El debat en sí ha reproduït el que han estat aquests 4 anys de legislatura amb fidelitat ja que la tensió i crispació venia de les intervencions de Rajoy que fins i tot es va atrevir a acusar a Zapatero de mentider amb temes de terrorisme i de seguretat, quan tots recordem les mentides i falsedats en els que ens tenien acostumats Zaplana i Acebes, que continuen sent els puntals del PP, ja que la dreta més Europea com Piqué i Gallardón han perdut dins el partit.

Ara haurem d’esperar el debat de la propera setmana que esperem trobar-hi més propostes de cara el futur.

La meva opinió coincideix ja que per arguments i raonaments ha estat així però em va semblar que el president va estar molt més rígid i incòmode que en altres ocasions. La meva opinió és que el format del debat era tant rígid i encotillat que era difícil trobar-s’hi còmode, i, pels que el seguíem des de casa, era també un disseny poc suggerent per no dir que cansava o avorria, i molt més, quan Rajoy es posava a llegir els papers que portava prèviament preparats.

2.25.2008

NO SÓN IGUALS


Massa sovint, mig en broma mig en serio, es transmet en converses informals, però també formals, als mitjans de comunicació i arreu, que tots els polítics són iguals, que les diverses opcions polítiques són iguals i, en aquesta campanya tant centrada en els dos líders polítics, que Zapatero i Rajoy són iguals.

A aquest plantejament, tant i tant estès, cal dir un NO rotund i afirmar que és una falsedat que interessa i beneficia a la dreta més dreta. Intentaré explicar-me.

Primer de polítics, homes i dones, n’hi ha de tot estil, caràcter i actituds fins i tot diria que per igual en tot el ventall polític, ja que són persones amb les seves habilitats i febleses però al pertànyer a diverses opcions ideològiques són aquestes les que han de fer seguiment de les persones públiques que els representen i, sinó responen fer-les plegar.

Segon les opcions polítiques responen a diverses ideologies i cal diferenciar entre les conservadores que defensen posicions més individuals i en el camp privat, de les opcions d’esquerra que cerca la innovació i el progrés de l’individu com a persona en una col·lectivitat i des del servei públic.

No ens deixem enredar en el tots són iguals i anem a votar el 9 de març.

A la dreta li interessa divulgar que tot és igual per desencisar el vot d’esquerres i progressista perquè sap que l’abstenció l’afavoreix ja que els votants de dreta acostumen a anar, tots i totes, a la urna a dipositar el seu vot.

I, tercer Juan Luís Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy tampoc són dos líders iguals, ja que els hem conegut tots dos en el govern en posicions antagòniques. Recordem el Sr. Rajoy, com a ministre d’educació o de seguretat o de vicepresident, gris molt gris i passant desapercebut o informant de falsedats com el cas de “los hilillos de plastilina” per no recordar-ne altres més lamentables, i el Sr. Zapatero, com a president de govern, complint promeses electorals, donant més joc democràtic i transparència de govern des de les cambres parlamentàries (Congrés de Diputats i Senat) i en els errors, que també n’ha tingut, demanant disculpes (cas AVE arribada a Barcelona) o fent saber canvi d’estratègia davant la manca de voluntat negociadora de la ETA, entre altres.

2.23.2008

COMBATRE L'ABSTENCIÓ



Ahir, ens va acompanyar en el primer acte de campanya la Carme Chacón a Vilanova i la Geltrú. El PSC en vàries campanyes, per no dir moltes, arrenca el primer divendres de campanya amb l’acte central a la nostra ciutat, i, els socialistes vilanovins coneixem el difícil que resulta aconseguir gent quan encara l’ambient no està prou tensat. Gràcies a tots i totes els que ahir compartirem la satisfacció d’un envelat socialista que feia goig de veure, i, oidà, el caliu que hi varem crear.

La Carme ens convidà a tots a combatre l’abstenció, una de les grans preocupacions per aquesta convocatòria, ja que d’ella en depèn, en bona mesura, el govern que es podrà constituir. Els socialistes sabem que l’abstenció pot perjudicar a totes les forces polítiques, però a unes més que altres, i, la majoritària de l’esquerra és sempre la més afectada. Aquest és el motiu pel que els socialistes catalans treballàrem durant aquesta campanya.

I tampoc ens cansarem d’afirmar que de totes les opcions polítiques catalanes, la única que sabem de cert que els seus diputats i diputades votaran a José Luis Rodríguez Zapatero, com a president de govern d’Espanya, és el PSC, el Partit Socialista de Catalunya.

2.22.2008

Enganxada primer cartell



A mitja nit, inici de la campanya, i, com marca el protocol, primera enganxada de cartell i primeres declaracions d’en Sixte Moral, el candidat de la comarca, a Canal Blau TV. Actes simbòlics en aquest moment, però que avui encara ens serveixen, principalment en les ciutats, per donar el tret de sortida a la campanya. No tardarem gaire temps en substituir-los per alguna altra activitat que no ens comporti anar dormir tant tard.

L’avantatge d’entrar en campanya es que ja hi veiem el final i comença el compte enrere fins el dia 9 de març, i, molt més en una pre-campanya tant llarga i crispada com la que hem viscut. I, no oblidem que així ha estat tota la legislatura, ja que el PP sense acceptar el resultats de les darreres eleccions legislatives, ha anat crispant i tensant l’ambient polític fins a cotes inimaginables, amb manca d’educació i falta de respecte democràtic.

Aquest matí a la ràdio, mentre anava cap El Vendrell, escoltava una tertúlia de la importància dels assessors i orientadors de campanyes mediàtiques per arribar a la gent del carrer i als votants de les opcions polítiques. Un comentarista s’estranyava de l’excessiu protagonisme que el PSOE donava a Zapatero, ja que, segons ell, el president ja estava cremat per la seva acció de govern, diferenciant el paper de líder, quan s’ha governat, de quan encara s’està a l’oposició. Ràpidament he recordat les crítiques que escoltàvem durant les campanyes, quan Felipe Gonzalez, era el president de govern, i sols feia campanya els cap de setmana i els dos darrers dies.

Avui tenim acte electoral a Vilanova i la Geltrú amb la Carme Chacón, de ben segur que també aquests tipus d’actes han d’anar canviant, davant la possibilitat de debats dels líders dels dos partits majoritaris en les televisions, que hauríem d’incorporar en normalitat pel futur.

2.18.2008

CAMPANYA LEGISLATIVES 2008



Divendres a les 0 hores comença la campanya electoral i el meu compromís a tractar temes relacionats durant la campanya diàriament però avui vull donar-vos a conèixer els dos actes que ja tenim previst fer a Vilanova i la Geltrú i que evidentment us vull demanar que ens acompanyeu.

DIVENDRES dia 22 a les 7 de la tarda a l'Envelat amb la CARME CHACÓN, ministra de la vivenda

DILLUNS dia 25 a les 7 de la tarda al Marqués de Castrofuerte amb DAVID VEGARA, secretari d'estat d'hisenda

2.15.2008

Educació: diàleg i participació


Aquesta setmana hem comprovat que el món més escolar, mestres i professors i alumnes, estan insatisfets, i /o preocupats, i s’han sumat a una vaga convocada pels sindicats tot demanant la retirada del Document de Bases de la Llei d’educació de Catalunya, que es va presentar la segona quinzena del mes de novembre.

Avui transcric el document que vaig fer arribar al Conseller en motiu de la seva lectura

Reflexions entorn a les bases de la llei d’educació a Catalunya

Aquesta llei hauria d’especificar la garantia del dret de l’educació a Catalunya als menors de 18 anys (de 0 a 18 anys , ens diria la Marta Mata) ; no sols dins el sistema escolar sinó ampliada en totes les seves modalitats: educació formal i no formal i oberta a la formació al llarg de la vida dels ciutadans.

El dret de l’educació en el marc de l’acompliment dels drets de l’infant i la seva continuïtat com a formació per esdevenir la garantia de noves oportunitats i de la no exclusió del món del treball i de la societat.

L’escola, o institut, com la institució o centre de referència de la infància i/o la joventut per aprendre, estudiar, experimentar, practicar esport, amb ofertes de temps lliure o d’oci (biblioteca, ludoteca, esplais o moviments escolta)...

El model d’escola pública inclusiva ha de respondre a una personalitat pròpia o singular, que atén als seus alumnes segons les seves necessitats i diferències, que té unes instal·lacions dignes i obertes a acollir altres funcions, que compta amb la participació activa de la comunitat escolar, que es connecta amb xarxa amb altres escoles, que està arrelada a la seva ciutat o poble i a retre comptes de la feina feta.

Aquesta llei hauria de potenciar l’educació infantil de 0 a 6 anys com una etapa educativa cohesionada amb la seva línea pedagògica i que es coordina amb la dels centres de primària i de secundària d’una mateixa zona.

El repte més gran d’aquesta llei és posar les bases de funcionament i gestió dels centres educatius sostinguts amb fons públics per articular una xarxa integrada i integradora del servei públic educatiu del país. Unes bases que permetin comptar amb experiències creatives i innovadores des d’ escoles públiques, i també escoles concertades, en un marc comú de compromisos i deures i una mateixa obligació de retre comptes. Des d’un govern de progrés crec que hem d’estar atents a corregir la desviació històrica de la proporcionalitat de titularitat d’escoles. Respecte l’externalització del servei cal vigilar que els recursos econòmics que s’hi destinin serveixin per la qualitat del servei i, en tot cas, el contractant no pot donar un servei inferior al que ja dóna l’administració. Cal especificar criteris per a la concessió, mecanismes per fer-ne el seguiment i clàusula ben específica per a la seva recessió.

Motivar i estimular el professorat des de la confiança en la seva feina i l’apropament de la gestió per treure entrebancs sovint burocràtics que no li permeten l’estabilitat ni la concentració en la pedagogia i metodologia davant el seu afer educatiu i d’ avançar en coneixements els infants i joves. Possibilitar una carrera docent des de les diverses funcions i responsabilitats a exercir dins l’escola o institut, a la seva voluntat d’innovar i experimentar i la seva vinculació al projecte d’escola.

El director i el seu equip de mestres i/o professors han de comptar amb la participació de la comunitat educativa per tirar endavant el projecte presentat. La possibilitat de coordinar-se pedagògicament i de vincular els projectes de centres educatius de diferents etapes per avançar en una mateixa línea pedagògica per una oferta de 0 a 18 anys igual a la que ofereix la concertada la veig, avui per avui, més viable que una sola direcció.

El principi d’autonomia de gestió dels centres educatius és per trencar la uniformitat normativa perquè molts són els centres que experimenten i innoven en l’atenció a la diversitat dels seus alumnes i a la renovació de mètodes i continguts. L’hauríem d’ampliar respecte un marc clarament establert que permeti respondre l’arribada dels professionals als perfils que el centre demanda i la possibilitat de la seva organització per a respondre als grups d’alumnes i a la distribució horària entre tasques docents i de gestió o de coordinació. I, igualment es necessita el marc de l’autonomia econòmica amb els recursos per contractar obres i serveis i prioritzar l’adquisició de bens inventariables que s’ajustin al projecte singular del centre.

El contrapunt important de l’autonomia és l’administració educativa que vetlla, segueix i analitza els passos i els temes amb puntualitat i constància i té la capacitat per a donar resposta a desviacions o problemes que sorgeixen abans que sigui massa tard.

L’avaluació ha de ser contínua i no ha de respondre a comparacions desiguals de centres i alumnes sinó que ha de respondre a la diversitat de centres i als seus compromisos en el projecte educatiu que l’administració ha avalat.

Per donar resposta a l’autonomia i a l’avaluació és important clarificar les atribucions, competències i responsabilitats de cada administració en l’afer educatiu, des de l’estat, la Generalitat, i l’administració local i la seva relació amb les zones educatives que es crearan.

Ara la meva preocupació, i el meu desig, és que totes les parts retrobin la via del diàleg i l’entesa per arribar a elaborar la llei d’educació amb la participació i l’acord necessari perquè pugui ser vàlida, duradora i tothom se la senti seva.


2.07.2008

LA RENOVACIÓ PEDAGÒGICA

TORTOSA 2 de febrer 2008

Aquests dies, dissabte a Tortosa, i, dimarts a Sevilla, he glosat la figura pedagògica de Marta Mata i el seu llegat de renovació pedagògica i d’escola activa que tant ens ha ajudat a les generacions de mestres formades durant la negror del franquisme.

Gràcies a la Marta, i a sis mestres més, es va crear l’Escola de Mestres Rosa Sensat, que ella mateixa ens descriu en un document

“els alumnes de Rosa Sensat són mestres joves que ja han començat a treballar a l’escola, els fundadors són mestres amb deu anys d’experiència i el record de la bona escola del temps de la República. Els orientadors són ja mestres molt grans separats de l’escola pel franquisme, però encara capaços d’orientar en la recuperació pedagògica. És una escola diferent, no nomes per la seva clandestinitat i modèstia en recursos materials, sinó també per la riquesa pedagògica que se’n dedueix. Els alumnes no hi van per examinar-se i obtenir un títol acadèmic, sinó que estudien sobre la pròpia pràctica i per pròpia voluntat. Els professors parteixen de l’experiència en el treball per la recuperació pedagògica.”

Per la Marta ,” la formació dels mestres és un afer professional i social alhora, i el caràcter , d’aquesta formació no es basava tant en la relació professor-alumne, com en la invitació a un treball conjunt de renovació”

Mentre ho preparava jo mateixa em preguntava si calia explicar-ho com un fet històric o també com una necessitat d’avui i de futur, i la resposta, la vaig trobar en un altre article de la Marta que ens diu

“La renovació pedagògica ha de ser una constant al servei de l’objectiu prioritari de satisfer les necessitats educatives, diverses i canviants de tots i cada un dels infants, en totes i cada una de les escoles, en els diversos i canviants medis socials” (extret del capítol “Per avançar en l’educació” del llibre “Democràcia i participació ciutadana)

Vaig acabar la meva intervenció amb unes paraules que vaig treure del discurs pronunciat a la UAB en motiu del seu nomenament com a Doctora Honoris Causa

“ Voldria remarcar la constatació que he fet al llarg d’aquests vint anys, molt més enllà del que es podia veure en les instàncies polítiques, de legislació i d’administració on he treballat. La consecució de l’escola pública necessita la feina de cada dia, en tots i cada un dels llocs on som, a l’escola, a la universitat, a l’administració, però sobretot necessita horitzons conceptuals i geogràfics tan amplis com ens sigui possible abastar, i fins la humilitat i certesa de saber que n’hi ha que no abastem, i l’esperança que segurament altres hi arribaran”

La Marta va ajudar-nos a fer un camí importantíssim, principalment als de la meva generació enllaçant-nos amb l’escola de la República, amb cercar eines i recursos de tot estil per fer escola catalana. .. Ara ens pertoca continuar treballant i passant el testimoni als més joves perquè aquest esperit de renovació i de qualitat de l’escola pública, democràtica, catalana, laica i gratuïta, continuï i perduri en el temps.