12.17.2007

L'ENTESA RECLAMA L'ÚS DE LES LLENGÜES OFICIALS EN EL SENAT I LA REFORMA DE LA CONSTITUCIÓ PER A CANVIAR LA FUNCIÓ DE LA CAMBRA



El portaveu de l'Entesa Catalana de Progrés, Ramón Aleu, defensarà demà en el Ple del Senat, una moció del grup en què es demana que el Senat canviï el seu Reglament per a reconèixer i emparar l'ús oral i escrit de les llengües oficials de l'estat espanyol en l'activitat ordinària de la Cambra Alta. També, es reclama que el Senat iniciï els treballs per a elaborar una proposta de reforma constitucional per tal què aquesta institució pugui exercir la funció de Cambra de representació territorial.

Segons l'Entesa, l'ús de les llengües oficials en el Senat està excessivament restringit per a expressar la pluralitat lingüística d'Espanya. L'última reforma del Reglament ha permès l'ús de totes les llengües en la Comissió General de les Comunitats Autònomes i la publicació de les iniciatives no legislatives en les llengües en què es presentin, a més del castellà. Tot i positiu aquest canvi, considera l'Entesa que és ineludible abordar el reconeixement de l'ús ple en l'activitat ordinària de la Cambra, tant en el Ple com en les Comissions, a més de la reproducció íntegra en el Diari de Sessions de les intervencions en la llengua en la qual s'hagi realitzat i de totes les iniciatives.

La Reforma del Senat és l'altre aspecte que es demana en la moció, ja que com defensa l'Entesa, quan la Constitució va consagrar al Senat com cambra de representació territorial, no es van detallar les seves funcions tenint en compte la incertesa sobre quantes comunitats autònomes i quin seria el seu grau competencial. Avui es produeixen incoherències com la composició majoritària de caràcter provincial, sent la província un concepte de voluntat centralista i no propi d'un estat de nervi federal. Per això, s'afegeix, es fa necessari un nou sistema d'elecció de senadors.

Altres aspectes que tracta la moció sobre la reforma del Senat és l'aspiració que el Senat proporcioni a les CCAA un fòrum de participació per a evitar conflictes de competències amb l'Estat, un lloc per a establir la cooperació entre les CCAA i l'Estat per a decidir la composició dels òrgans constitucionals i en les institucions europees. A més el Senat hauria d'assumir competències legislatives exclusives en qüestions territorials.

12.05.2007

UN APUNT SOBRE L'INFORME PISA


Ahir, era el dia prèviament pactat per presentar els resultats de l'Informe PISA, i, per tant dels comentaris que s'han de fer de la lectura del mateix, però una primera qüestió que ens hem de plantejar és la incapacitat de custodiar els resultats i l'incumpliment davant els altres països.
A Catalunya teniem un debat iniciat sobre l'estat de l'educació a partir de l'informe-anuari de la fundació Jaume Bofill i li sumem el resultat del PISA i, ràpidament, tothom és bó per crear alarma sobre el sistema educatiu, i, conscientment o no, a la institució escola i als mestres i professors; malgrat que en llenguatge políticament correcte s'acabi dient que el problema i la solució ha de ser col·lectiva de la societat.
Algunes persones valoren que parlar de l'educació públicament, encara que sigui en negatiu, és bó i se'n poden treure aspectes positius. Personalment podria estar-hi d'acord perquè sovint la societat avança més en les crisis que en la monotonia del dia a dia; però en l'educació, que hi treballen persones dedicades a altres persones (infants, joves i adults), totes elles amb personalitat, sensibilitat i emocions diverses i, que els resultats són a llarg terme, el tema és ben diferent i, l’ experiència em diu que en cada moguda hi ha mestres i professors que queden “tocats” emotivament i professional.
Fa anys, en el meu inici com a mestra, vam debatre molt i molt com trametre l'avaluació dels nens i nenes als pares per no posar etiquetes falses i per tal de tenir-hi en compte les actituds, aptituds i característiques pròpies, i, no reduir-ho a la fredor d'un número.
Ara, el món lliberal i de mercat, ens etiqueta els països, estats, comunitats autònomes i el que faci falta amb indicadors i "rankings", comparant, en masses ocasions, aspectes incomparables ja que cadascún d'aquests països respon a la seva història, cultura i situació social i acadèmica.

De tota aquesta “moguda” em quedo amb la reflexió que feia en una entrevista Andreas Scheleicher, responsable de l’educació de l’OCDE i director de l’informe PISA

“Existen dos factores que van unidos de la mano en los mejores sistemas educativos del mundo: ambicionan lo más alto para sus alumnos y lo combinan con el acceso a las mejores prácticas profesionales en las escuelas, de forma que esto incentiva al profesorado a personalizar la enseñanza”. Estos patrones, explica, son bastante similares a los que está buscando el Gobierno español, y” nuestra experiencia sugiere que son mucho más efectivos para crear una cultura de esfuerzo que presionar y dirigir a los alumnos.”