Hi vull expressar aspectes puntuals i reflexions personals i d'altres que m'han agradat i les vull compartir amb els que vulgueu llegir-les.
9.20.2009
DAVANT LA RECESSIÓ ECONÒMICA, FORMACIÓ
El president de la Generalitat, Josep Montilla, dissabte, en la inauguració d’un centre educatiu va dir “El que permet millorar la condició socioeconòmica de les persones comença, sens dubte, a l’escola amb l’educació” Cert, ben cert que és així, i que es important recordar-ho, i dir-ho en veu ben alta, en moments com ara de recessió econòmica.
Ara bé no sols per dir-ho es solucionen els temes i, molt menys els educatius, que són polítiques que demanen temps per veure’n els fruits.
Per posar les bases de l’educació necessitem en primer lloc que en el nucli familiar hi hagin criteris educatius i es treballi amb confiança i coordinació amb l’escola bressol i l’escola. Igualment és imprescindible que a les escoles hi hagin mestres, amb projectes educatius orientats a educar ciutadans i ciutadanes compromesos i amb una formació amb coneixements per afrontar els nous reptes d’aquest segle. Una formació que prepari persones emprenedores, creatives, cultes, responsables i solidàries.
Les paraules i els conceptes són fàcils de dir i d’escriure però molt difícils com objectius ja que són moltes les qüestions que hi tenen a veure, unes més encadenades que altres però totes elles ajuden o perjudiquen en l’educació dels infants i joves.
Podem començar en la formació de mestres i de professors (homes i dones) per exercir la seva professió, l’assignació de plaça de treball (desconec la valoració de la informatització que s’ha fet enguany, però em costa de creure que una màquina ho resolgui prou bé en tots els casos ja que la fredor en el tracte i algunes particularitats fan perdre entusiasme i il•lusió) i fins hi tot la continuïtat en el lloc de treball (tanta mobilitat no crea arrels ni continuïtat de projectes.
L’arquitectura dels centres educatius també ajuda als professionals i als alumnes per adquirir hàbits de treball i estima i tracte a les infraestructures públiques. Unes classes ben condicionades i amb ordinadors i altres sistemes audiovisuals són una bona ajuda per aprendre a treballar, estudiar, escoltar, parlar, exposar i investigar, entre altres.
I, així podríem anar allargant la llista d’afectacions “per millorar la condició socioeconòmica de les persones des de l’escola” ja que podríem parlar també dels sous dels mestres, dels seus horaris, del estatut de la funció pública i ...
9.10.2009
ACORD i COINCIDÈNCIA amb Elvira Lindo sobre la bona educació
Tinc un costum, no sé si bo o dolent, però el cert és que el tinc, que quan veig en els diaris un tema que m’interessa el retallo i el guardo, encara que en la majoria de vegades després no en faig res. Ahir es veu que vaig encomanar el costum a en Pere, el meu marit, i ens trobarem els dos amb la intenció de retallar l’article publicat en EL PAÍS de l’Elvira Lindo titulat “Educación”.
Quan li vaig preguntar a en Pere perquè també ell el volia em va respondre per penjar i deixar-lo llegir als nostres fills, i a més gent, ja que sintonitzava amb la proposta que la bona educació és la que hem d’exercir cadascú cada dia i moment, encara que puguem semblar uns estranys i, total coincidència, que la relació entre un pare o mare i els seus fills o filles ha de ser la d’una persona adulta amb un infant o jove que cal educar.
“Exercim” com a pares, ens diu l’Elvira Lindo en el seu article, i fem-ho sense complexos i sense pors a semblar retrogrades perquè la societat ens demana per a poder conviure una bona educació, que no vol dir que sols sigui una responsabilitat de les administracions o de les institucions escolars, sinó, i en primer lloc, de la família.
El respecte vers les persones, el sentit d’autoritat, els valors de l’esforç i de la responsabilitat, que aquesta setmana hem pogut veure que també en parlava el president Obama en una escola a EEUU, cal treballar-ho des del primer dia de vida i no renunciar-hi fins el darrer sospir.
L’Elvira Lindo hi tracta com exemple el fet que no hem d’esperar que s’ensenyi a menjar sa en les escoles ja que ho hem de fer a casa, i jo hi afegeixo, per l’actualitat que està tenint aquests dies, les normes davant la grip nova que són les més elementals que vaig aprendre : rentar-se les mans amb aigua i sabó, posar-se les mans davant quan és té tos...
A veure, si haurem d’admetre, que els nostres pares i avis tenien més educació sense tants anys d’escolarització. Aquesta frase em recorda que en una ocasió vaig llegir que l’escriptor García Márquez va dir, referint-se a ell mateix “Desde muy pequeño tuve que abandonar mi educación para empezar a ir a la escuela”.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)