![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi1jo1zCUTwElo2b9SIwszBxszRaSnac8paLhyphenhyphenqJ-FarGTII7LyhdypeIJHQhiUgwypCQnVGclVF4UzvJ1zTzy8iq8FdFiG9I_Y2NHYmvLq0nZgpjsAoNNMAg2CU0sXu0HRb-XT/s200/Assumpta+Baig.jpg)
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiO3VLr-o_6sQ87gQJAqaVPZ9_wrMPxtAehvbL-Q8FFJmrLEKu1LVn3SUfPSH6pzNqOILDW3oX6WZxyaxb7RQThv8Ba7cEey6kUTmr3na0TwgqG2B_nUQEjrHqAKQnUUCx50ubJ/s200/Miguel_Lorente_foto_archivo_tomada_octubre_2007.jpg)
Aquests darrers dies està sortint a la premsa la polèmica sobre l’escola diferenciada, uns a favor i altres en contra, amb una polèmica al meu veure desenfocada ja que es centra més en la possibilitat o no de tenir concerts educatius (i per tant en un aspecte econòmic) que en conceptes pedagògics i en concepte d’un treball equitatiu per avançar en la igualtat d’homes i dones.
Des d’una vessant pedagògica crec que és errònia qualsevol segregació (i Aixa m’he manifestat sempre , com en el cas dels immigrants) ja que de fa temps m’he possessionat per l’escola inclusiva, l’escola de tots i totes: l’escola pública mixta, plural i coeducativa.
D’ençà que vaig conèixer l’Escola de Mestres de Rosa Sensat, en el meu segon any de carrera, llavors dirigida per Marta Mata vaig valorar la importància que a l’escola hem d’aprendre coneixements però, també hi hem d’aprendre a conviure i a socialitzar-nos, i per fer-ho ens cal conviure tots junts.
I, des del treball equitatiu per a la igualtat entre homes i dones ens és imprescindible la socialització per a conviure, i no la de viure per a diferenciar-nos, com és l’escola diferenciada .
Dijous vaig demanar l’opinió a Miguel Lorente, director estatal de l’observatori per a la violència de gènere, i la seva resposta va ser prou il•lustrativa ja que la va definir com a proposta postmasclista per a continuar vivint amb diferències.