Hi vull expressar aspectes puntuals i reflexions personals i d'altres que m'han agradat i les vull compartir amb els que vulgueu llegir-les.
5.21.2010
ERIK, el belga i el MUSEU BALAGUER
Aquesta tarda tot treballant a casa escoltava el programa La Ventana de la Cadena Ser i m’he indignat de la frivolitat en que conversaven amb el exlladre d’art, Erik el Belga. Aquesta mateixa sensació ja la vaig tenir en una altra ocasió amb una llarga entrevista que se li va fer, crec recordar, en el dominical del Diari El País.
L’Erik el Belga, sembla ser que és el que ens va robar en el museu Balaguer, de Vilanova i la Geltrú, ara fa vint-i-vuit anys. Aquell robatori, just després d’unes obres que havíem realitzat, ens va comportar forces maldecaps, entre ells una llarga negociació amb el Museu del Prado pel fons de pintures que hi havia en dipòsit ,entre les que hi havia un Greco que ens havia portat en Victor Balaguer i que estava exposat des de feia més de cinquanta anys a la nostra ciutat. Aquell quadre formava part dels meus rècords d’infància, quan el meu pare m’ensenyava amb orgull comptar amb un quadre d’un artista important a la nostra ciutat.
La meva indignació i malestar físic és perquè em retornava a unes imatges tristes i d’impotència davant un robatori de peces d’art que mai havíem imaginat. L’entrada, aquell dia al museu, per la porta del darrera, amb una Srta. Teresa Besora realment trasbalsada, el president i patrons compartint amb l’Alcalde, i jo, com a regidora de cultura, unes sales regirades amb uns espais buits que t’omplien de dolor.
Sortosament el Greco no l’havia tocat i pensàrem que possiblement era perquè hi havia un aparell de control de la humitat; però avui he sapigut que no el va robar perquè ningú li havia encarregat, o no coneixia la manera de vendre’l.
L’Erik no ens va pendre directament aquell quadre, però si indirectament ja que a través del robatori ens el va qüestionar el museu del Prado i, malauradament vam tenir de cedir-lo .
I, aquest senyor Erik, el Belga, ens ha explicat que, fa 25 anys es va casar, i ja no es dedica a canviar de lloc les obres d’art (jo li deia lladre) i des de llavors sembla que passa a ser un home important que cal entrevistar quan hi ha un robatori en algun museu, com ha passat aquesta setmana en un museu de París.
I, per la memòria col•lectiva, també recordo que va ser l’acció d’Erik el Belga, el que va motivar que el regidor Martin Toribio, llavors d’UCD, demanés la meva dimissió en un ple municipal. Un altre mal tràngol que em va fer viure l’Erik, el Belga.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)