Sovint quan hi ha noves propostes en el camp de l’educació m’interrogo a partir del que vaig aprendre de
Un dels pensaments que més va repetir és que els nens i nenes no s’han de separar mai , ens ho va dir en el debat de la llengua a l’escola, i ho va deixar per escrit en un article, l’any 2003, “Per avançar en l’educació” publicat en el llibre titulat “Educar en la política” que va impulsar l’Eduard Vallory amb dotze capítols o dotze sòlids arguments per entendre la importància de participar en la vida pública .
…” Però a cada canvi, dins o fora de l’escola, les inèrcies a favor de la separació dels infants reapareixen, i amb més força, si els canvis es donen alhora dins i fora de l’escola, i com a reforçant-se en dificultat. Aixa passa en el nostre cas actual, quan els canvis proposats per una reforma del sistema educatiu, es produeixen en ambient de magnificació de les dificultats dels fets migratoris, i de desorientació respecte els canvis de valors, i de tècniques.
El problema és greu: en el somni de l’educació en democràcia, de Plató a Dewey, passant per Fröbel, es preconitza textualment que cal oferir-la a “tots els infants junts”. Per tant, cal ordenar el sistema educatiu de manera que cap infant pugui sentir-se en una escola de selecció, per damunt de, ni de segregació, per dessota o apart de. No pot ser que dins d’una escola hi hagi grup-classe A o B, dels millors o dels pitjors, cal que la dinàmica de cada grup-classe infants, mestres, relació entre ells i amb els sabers definits i que es defineixen en l’entorn natural-social, sigui una dinàmica efectivament educativa per a tots . Caldrà que cada any és faci l’oportú plantejament pedagògic de la situació.”
Les aules d’acollida als centres educatius, com eina de coneixement de la llengua i per a la integració dels nouvinguts, continua sent un bon recurs que convé generalitzar a tots els centres, tant públics com concertats, i, arraconar propostes que no passin per la integració a l’escola.