Aquesta setmana hem comprovat que el món més escolar, mestres i professors i alumnes, estan insatisfets, i /o preocupats, i s’han sumat a una vaga convocada pels sindicats tot demanant la retirada del Document de Bases de la Llei d’educació de Catalunya, que es va presentar la segona quinzena del mes de novembre.
Avui transcric el document que vaig fer arribar al Conseller en motiu de la seva lectura
Reflexions entorn a les bases de la llei d’educació a Catalunya
Aquesta llei hauria d’especificar la garantia del dret de l’educació a Catalunya als menors de 18 anys (de 0 a 18 anys , ens diria la Marta Mata) ; no sols dins el sistema escolar sinó ampliada en totes les seves modalitats: educació formal i no formal i oberta a la formació al llarg de la vida dels ciutadans.
El dret de l’educació en el marc de l’acompliment dels drets de l’infant i la seva continuïtat com a formació per esdevenir la garantia de noves oportunitats i de la no exclusió del món del treball i de la societat.
L’escola, o institut, com la institució o centre de referència de la infància i/o la joventut per aprendre, estudiar, experimentar, practicar esport, amb ofertes de temps lliure o d’oci (biblioteca, ludoteca, esplais o moviments escolta)...
El model d’escola pública inclusiva ha de respondre a una personalitat pròpia o singular, que atén als seus alumnes segons les seves necessitats i diferències, que té unes instal·lacions dignes i obertes a acollir altres funcions, que compta amb la participació activa de la comunitat escolar, que es connecta amb xarxa amb altres escoles, que està arrelada a la seva ciutat o poble i a retre comptes de la feina feta.
Aquesta llei hauria de potenciar l’educació infantil de 0 a 6 anys com una etapa educativa cohesionada amb la seva línea pedagògica i que es coordina amb la dels centres de primària i de secundària d’una mateixa zona.
El repte més gran d’aquesta llei és posar les bases de funcionament i gestió dels centres educatius sostinguts amb fons públics per articular una xarxa integrada i integradora del servei públic educatiu del país. Unes bases que permetin comptar amb experiències creatives i innovadores des d’ escoles públiques, i també escoles concertades, en un marc comú de compromisos i deures i una mateixa obligació de retre comptes. Des d’un govern de progrés crec que hem d’estar atents a corregir la desviació històrica de la proporcionalitat de titularitat d’escoles. Respecte l’externalització del servei cal vigilar que els recursos econòmics que s’hi destinin serveixin per la qualitat del servei i, en tot cas, el contractant no pot donar un servei inferior al que ja dóna l’administració. Cal especificar criteris per a la concessió, mecanismes per fer-ne el seguiment i clàusula ben específica per a la seva recessió.
Motivar i estimular el professorat des de la confiança en la seva feina i l’apropament de la gestió per treure entrebancs sovint burocràtics que no li permeten l’estabilitat ni la concentració en la pedagogia i metodologia davant el seu afer educatiu i d’ avançar en coneixements els infants i joves. Possibilitar una carrera docent des de les diverses funcions i responsabilitats a exercir dins l’escola o institut, a la seva voluntat d’innovar i experimentar i la seva vinculació al projecte d’escola.
El director i el seu equip de mestres i/o professors han de comptar amb la participació de la comunitat educativa per tirar endavant el projecte presentat. La possibilitat de coordinar-se pedagògicament i de vincular els projectes de centres educatius de diferents etapes per avançar en una mateixa línea pedagògica per una oferta de 0 a 18 anys igual a la que ofereix la concertada la veig, avui per avui, més viable que una sola direcció.
El principi d’autonomia de gestió dels centres educatius és per trencar la uniformitat normativa perquè molts són els centres que experimenten i innoven en l’atenció a la diversitat dels seus alumnes i a la renovació de mètodes i continguts. L’hauríem d’ampliar respecte un marc clarament establert que permeti respondre l’arribada dels professionals als perfils que el centre demanda i la possibilitat de la seva organització per a respondre als grups d’alumnes i a la distribució horària entre tasques docents i de gestió o de coordinació. I, igualment es necessita el marc de l’autonomia econòmica amb els recursos per contractar obres i serveis i prioritzar l’adquisició de bens inventariables que s’ajustin al projecte singular del centre.
El contrapunt important de l’autonomia és l’administració educativa que vetlla, segueix i analitza els passos i els temes amb puntualitat i constància i té la capacitat per a donar resposta a desviacions o problemes que sorgeixen abans que sigui massa tard.
L’avaluació ha de ser contínua i no ha de respondre a comparacions desiguals de centres i alumnes sinó que ha de respondre a la diversitat de centres i als seus compromisos en el projecte educatiu que l’administració ha avalat.
Per donar resposta a l’autonomia i a l’avaluació és important clarificar les atribucions, competències i responsabilitats de cada administració en l’afer educatiu, des de l’estat, la Generalitat, i l’administració local i la seva relació amb les zones educatives que es crearan.
Ara la meva preocupació, i el meu desig, és que totes les parts retrobin la via del diàleg i l’entesa per arribar a elaborar la llei d’educació amb la participació i l’acord necessari perquè pugui ser vàlida, duradora i tothom se la senti seva.
