Ahir vaig assistir a l'assemblea d'ESPLAC, l'entitat que acull els esplais laïcs catalans, i, vaig quedar impressionada de la quantitat de joves (nois i noies) que voluntàriament dediquen les seves hores d'esbarjo, les que els hi resten del treball i/o dels estudis, a treballar pels altres, especialment dedicats a l'educació dels més joves que ells, siguin infants o joves.
Em va agradar la paròdia que va fer un monitor com a reflexió personal quan arriba esgotat a casa seva després d'una sortida, respecte el comportament dels altres monitors, dels nens i nenes i com s'interroga respecte el seu propi paper davant els altres. Aquesta breu representació va donar pas a la presentació d'una publicació "COORDINEM-NOS El treball en equip als esplais".
Sorprenent que en una societat on l'individualisme i la competitivitat sembla que enmarquin les nostres conductes, trobem grups de joves que els caps de setmana es plantegen una nova manera de treballar i de funcionar millor: el treball en equip.
En l'acte públic vaig copsar l'esperança, que les entitats presents dedicades al món educatiu dels joves, tenen posada en la ponència, de recent creació en el Parlament de Catalunya, per a l'elaboració de la llei sobre associacionisme educatiu.
Aquesta és una llei que hauríem de concretar correctament el seu objectiu per tal de preservar i estimular l' acció educadora i voluntària dels joves, nois i noies, que s'ofereix a les famílies i a la societat en general per tirar endavant projectes educatius pels més petits i joves de forma autogestionada i en equip.
En un moment on el món empresarial i el mercat de l'oferta i la demanda fa, i incrementarà en un futur, moltes i diverses ofertes, hauríem d'encertar perque es puguin diferenciar el món dels esplais, des d'una visió que són polítiques de joventut, són polítiques educadores i són polítiques socials, ja que un dels seus objectius també és la cohesió social i el treball a favor de tots i totes.
3.06.2006
EL NOU ESTATUT
Aquests darrers dies, tot sembla indicar que el nou Estatut per a Catalunya serà una realitat. Després de l’acord entre Socialistes, Convergència i Unió i Iniciativa per Catalunya, ja hi ha els vots suficients per l’acord un cop finalitzi la seva tramitació a Les Corts Espanyoles (Congrés de Diputats i Senat). És a dir, tenim l’Estatut a la punta dels dits.
Hem de recordar que aquest nou Estatut és fruit del Pacte del Tinell que signàrem per formar el govern catalanista i d’esquerres actual, i que en el seu text recollia, tal i com s’havien compromès els tres partits en els seus programes electorals, a elaborar en el Parlament de Catalunya un nou Estatut per a ser tramés a Les Corts Generals, realitzant, posteriorment, un referèndum entre tota la ciutadania de Catalunya.
Avui, però, en aquest nou Estatut ens hi falta encara l’acord d’Esquerra Republicana de Catalunya, un dels quatre partits que més s’ha involucrat en tot el procés, aportant, suggerint i participant des de la primera línia política. És per això, que en Pasqual Maragall -Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya- ha reinvindicat la continuació de les negociacions, demanant l’esforç de tothom per ajudar a buscar l’encaix que permeti als companys d’Esquerra Republicana a poder signar, amb dignitat, el seu compromís amb el nou Estatut.
Mentre mantenim l’esperança de que el nou Estatut no minvi el suport que va tenir amb la seva aprovació al Parlament de Catalunya, convé recordar que l’acord és un avenç indiscutible respecte a l’Estatut aprovat l’any 1979 i, per tant, és una excel·lent eina per treballar per la Catalunya del segle XXI. Repassem algunes qüestions. El futur Estatut de Catalunya veurà reconeguda la seva singularitat nacional i els seus drets històrics, així com els drets lingüístics tant de la llengua catalana com de l’aranesa. Catalunya, a més, podrà disposar de molts més recursos amb un sistema de finançament més transparent, just i solidari.
S’incorporen noves competències en el camp de la immigració, gestionant-se els permisos de treball dels treballadors estrangers amb coordinació amb l’Administració de l’Estat per expedir permisos de residència. També des de Catalunya, es gestionarà la Inspecció del treball, els ferrocarrils de rodalies i els ports i aeroports de manera consorciada. En l’Administració de Justícia també es comptarà amb més mitjans materials i personals i el Tribunal Superior de Justícia serà la última instància judicial al nostre país.
Les grans línies, doncs, avancen seguint els criteris i principis que, des de fa anys, veníem demanant i contemplant en els programes electorals del Partit dels Socialistes, per adequar l’Estatut a les noves necessitats i als canvis substancials que s’anaven produint a la nostra societat. Durant aquests últims vuit anys, l’acord de Convergència amb el Partit Popular ha impedit qualsevol intent de discussió al respecte. Ara, en aquest moment, ens congratulem que Convergència i Unió hagi tingut el coratge de trencar aquest acord i es sumi a una proposta enormement positiva per la nostra nació.
Així, doncs, comencem el tràmit d’aprovació de l’Estatut amb el ple convenciment que el tenim ja garantit, però pels socialistes, que vàrem brindar pel Pacte del Tinell, ens agradaria, també, que els actors d’aquell pacte participessin, tots, d’aquest triomf col·lectiu que també els pertany.
M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya en
el Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi
i Senadora
Article publicat al Diari de Vilanova 3 de febrer de 2006
Hem de recordar que aquest nou Estatut és fruit del Pacte del Tinell que signàrem per formar el govern catalanista i d’esquerres actual, i que en el seu text recollia, tal i com s’havien compromès els tres partits en els seus programes electorals, a elaborar en el Parlament de Catalunya un nou Estatut per a ser tramés a Les Corts Generals, realitzant, posteriorment, un referèndum entre tota la ciutadania de Catalunya.
Avui, però, en aquest nou Estatut ens hi falta encara l’acord d’Esquerra Republicana de Catalunya, un dels quatre partits que més s’ha involucrat en tot el procés, aportant, suggerint i participant des de la primera línia política. És per això, que en Pasqual Maragall -Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya- ha reinvindicat la continuació de les negociacions, demanant l’esforç de tothom per ajudar a buscar l’encaix que permeti als companys d’Esquerra Republicana a poder signar, amb dignitat, el seu compromís amb el nou Estatut.
Mentre mantenim l’esperança de que el nou Estatut no minvi el suport que va tenir amb la seva aprovació al Parlament de Catalunya, convé recordar que l’acord és un avenç indiscutible respecte a l’Estatut aprovat l’any 1979 i, per tant, és una excel·lent eina per treballar per la Catalunya del segle XXI. Repassem algunes qüestions. El futur Estatut de Catalunya veurà reconeguda la seva singularitat nacional i els seus drets històrics, així com els drets lingüístics tant de la llengua catalana com de l’aranesa. Catalunya, a més, podrà disposar de molts més recursos amb un sistema de finançament més transparent, just i solidari.
S’incorporen noves competències en el camp de la immigració, gestionant-se els permisos de treball dels treballadors estrangers amb coordinació amb l’Administració de l’Estat per expedir permisos de residència. També des de Catalunya, es gestionarà la Inspecció del treball, els ferrocarrils de rodalies i els ports i aeroports de manera consorciada. En l’Administració de Justícia també es comptarà amb més mitjans materials i personals i el Tribunal Superior de Justícia serà la última instància judicial al nostre país.
Les grans línies, doncs, avancen seguint els criteris i principis que, des de fa anys, veníem demanant i contemplant en els programes electorals del Partit dels Socialistes, per adequar l’Estatut a les noves necessitats i als canvis substancials que s’anaven produint a la nostra societat. Durant aquests últims vuit anys, l’acord de Convergència amb el Partit Popular ha impedit qualsevol intent de discussió al respecte. Ara, en aquest moment, ens congratulem que Convergència i Unió hagi tingut el coratge de trencar aquest acord i es sumi a una proposta enormement positiva per la nostra nació.
Així, doncs, comencem el tràmit d’aprovació de l’Estatut amb el ple convenciment que el tenim ja garantit, però pels socialistes, que vàrem brindar pel Pacte del Tinell, ens agradaria, també, que els actors d’aquell pacte participessin, tots, d’aquest triomf col·lectiu que també els pertany.
M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya en
el Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi
i Senadora
Article publicat al Diari de Vilanova 3 de febrer de 2006
La violencia de gènere
Ara fa un any, vaig assistir a una reunió de les Nacions Unides on s’avaluava les conclusions i resultats de la Cimera de les Dones que s’havia celebrat a PeKin deu anys abans, podent comprovar, de primera mà, que l’interès de molts delegats no estava en els resultats d’aquests deu anys, sinó en el procés que en aquell moment estava vivint l’Estat Espanyol al voltant de la llei orgànica de mesures de protecció integral contra la violència de gènere, que tot just, en aquell moment, començava a funcionar.
Així, doncs, fa aproximadament un any d’aquell fet i, malgrat que el temps transcorregut encara no és massa, si que ja permet fer una primera avaluació, potser no tant en resultats quantitatius, però si en fets qualitatius que, a la llarga han de servir per aconseguir l’objectiu principal: la reducció de la violència de gènere.
Abans, però, deixeu-me que us faci memòria i ens situem, tots plegats, repassant un parell de qüestions de l’esmentada llei. La primera novetat és que es tracta d’una llei integral, és a dir, d’una llei que fuig de polítiques sectorials i que trenca la compartimentació estanca dels diferents ministeris. En aquesta llei, la transversalitat no és una simple paraula, sinó que és la constatació d’un fet. Aspectes preventius, educatius, socials, assistencials, sanitaris i penals conviuen en ella i fa que els ministeris d’Educació, Justícia, Interior, Treball, Assumptes Socials, Sanitat, Administració Pública i Economia hagin de treballar conjuntament amb tota la complexitat de persones i idees que es barregen en la seva gestió. De tota manera, aquesta complexitat queda esmorteïda davant la simplificació de temps i procediments que comporta el fet de seure a la mateixa taula tots els actors principals de la llei.
La segona novetat és que la llei posa en el mateix nivell la sensibilització ciutadana, el reforç a priori en l’atenció a la víctima, la seva recuperació integral i les mesures penals, processals i judicials. No estableix la típica dualitat causa-efecte, sinó que profunditza en els entorns d’aquesta dualitat, intentant prevenir, actuar, penalitzar, guarir i protegir amb la màxima eficàcia i eficiència a la víctima o possible víctima.
A un any vista de l’aprovació d’aquesta llei, el govern de l’Estat, coordinant-se amb la majoria de les Comunitats Autònomes, ha posat en funcionament una vintena de jutjats específics i més de quatre-cents de compatibles. A part de crear places de magistrat que donin suport a diferents jutjats, ha millorat la pròpia organització, nomenant la Fiscal Especial de Sala en contra de la violència de gènere, aprovant la Delegació Especial del Govern i nomenant la seva titular. Paral·lelament, i des del ministeri de Treball i Assumptes Socials, s’ha publicat una resolució pel repartiment del Fons d’Assistència Social Integral de deu milions d’euros per a víctimes de violència.
Passos qualitatius que busquen i desitgen la millora de les dades quantitatives. I, tanmateix, el fet al voltant de les agressions de gènere continuen sent portada de les notícies de molts dies, de massa dies. I quan ho veiem, ens indignem i protestem cercant als poders públics que facin més al respecte. Després, quan estem més calmats, entenem que el problema i la seva solució són complexes i difícils ja que afecten temes culturals, socials i psicològics, i és llavors quan prenem consciència que podem millorar més la llei, però que en això no n’hi ha prou, que ens cal la voluntat de tota la societat per tirar endavant una lluita que és llarga, esquerpa i feixuga.
Les dones sabem que la violència de gènere no és un problema nou a la societat, i que durant massa anys s’ha esquivat el debat amb l’excusa que afectava a l’àmbit privat de la parella. Per això,entre altres aportacions, donem la benvinguda a tots els recursos que ens dona la llei per a combatre la violència de gènere, servint-nos de base per potenciar el debat sobre la desigualtat entre homes i dones i, el que és més important, conscienciant-nos en la creença que aquest debat no té que enrarir, de cap manera, la nostra societat. Els resultats quantitatius arribaran. Que ningú ho dubti.
M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya
Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi
I Senadora
Article publicat al Diari de Vilanova, 3 de març 2006
Així, doncs, fa aproximadament un any d’aquell fet i, malgrat que el temps transcorregut encara no és massa, si que ja permet fer una primera avaluació, potser no tant en resultats quantitatius, però si en fets qualitatius que, a la llarga han de servir per aconseguir l’objectiu principal: la reducció de la violència de gènere.
Abans, però, deixeu-me que us faci memòria i ens situem, tots plegats, repassant un parell de qüestions de l’esmentada llei. La primera novetat és que es tracta d’una llei integral, és a dir, d’una llei que fuig de polítiques sectorials i que trenca la compartimentació estanca dels diferents ministeris. En aquesta llei, la transversalitat no és una simple paraula, sinó que és la constatació d’un fet. Aspectes preventius, educatius, socials, assistencials, sanitaris i penals conviuen en ella i fa que els ministeris d’Educació, Justícia, Interior, Treball, Assumptes Socials, Sanitat, Administració Pública i Economia hagin de treballar conjuntament amb tota la complexitat de persones i idees que es barregen en la seva gestió. De tota manera, aquesta complexitat queda esmorteïda davant la simplificació de temps i procediments que comporta el fet de seure a la mateixa taula tots els actors principals de la llei.
La segona novetat és que la llei posa en el mateix nivell la sensibilització ciutadana, el reforç a priori en l’atenció a la víctima, la seva recuperació integral i les mesures penals, processals i judicials. No estableix la típica dualitat causa-efecte, sinó que profunditza en els entorns d’aquesta dualitat, intentant prevenir, actuar, penalitzar, guarir i protegir amb la màxima eficàcia i eficiència a la víctima o possible víctima.
A un any vista de l’aprovació d’aquesta llei, el govern de l’Estat, coordinant-se amb la majoria de les Comunitats Autònomes, ha posat en funcionament una vintena de jutjats específics i més de quatre-cents de compatibles. A part de crear places de magistrat que donin suport a diferents jutjats, ha millorat la pròpia organització, nomenant la Fiscal Especial de Sala en contra de la violència de gènere, aprovant la Delegació Especial del Govern i nomenant la seva titular. Paral·lelament, i des del ministeri de Treball i Assumptes Socials, s’ha publicat una resolució pel repartiment del Fons d’Assistència Social Integral de deu milions d’euros per a víctimes de violència.
Passos qualitatius que busquen i desitgen la millora de les dades quantitatives. I, tanmateix, el fet al voltant de les agressions de gènere continuen sent portada de les notícies de molts dies, de massa dies. I quan ho veiem, ens indignem i protestem cercant als poders públics que facin més al respecte. Després, quan estem més calmats, entenem que el problema i la seva solució són complexes i difícils ja que afecten temes culturals, socials i psicològics, i és llavors quan prenem consciència que podem millorar més la llei, però que en això no n’hi ha prou, que ens cal la voluntat de tota la societat per tirar endavant una lluita que és llarga, esquerpa i feixuga.
Les dones sabem que la violència de gènere no és un problema nou a la societat, i que durant massa anys s’ha esquivat el debat amb l’excusa que afectava a l’àmbit privat de la parella. Per això,entre altres aportacions, donem la benvinguda a tots els recursos que ens dona la llei per a combatre la violència de gènere, servint-nos de base per potenciar el debat sobre la desigualtat entre homes i dones i, el que és més important, conscienciant-nos en la creença que aquest debat no té que enrarir, de cap manera, la nostra societat. Els resultats quantitatius arribaran. Que ningú ho dubti.
M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya
Grup Socialista-Ciutadans pel Canvi
I Senadora
Article publicat al Diari de Vilanova, 3 de març 2006
2.19.2006
Educació i interculturalitat
Aquest és el títol de la jornada de reflexió i de debat que es va celebrar divendres i dissabte al PSC organtzades conjuntament la sectorial d'Educació i la Xarxa Latina.
Els quatre àmbits de treball corresponent a "Educació i interculturalitat", "Els recursos i estratègies a Catalunya de cara a l'atenció educativa als alumnes immigrants", "L'educació com a pilar de l'estat del benestar" i "El tractament de l'equitat a la LOE" van ser molt interessants i excessivament densos impossibilitant el diàleg entre els ponents i els assistents que hauríen donat més vivacitat i frescor al treball.
Personalment, i així em vaig comprometre en la meva intervenció és obrir debat:
Es possible conseguir un nivell alt de qualitat en l'educació, sense tenir de pagar un cost alt en termes de desigualtat?
Es d'esquerres, i possible per accedir tothom, el nivell d'excel.lencia en els continguts educatius?
Es possible una educació de qualitat des de la precarietat en els llocs de treball i des de sous tan baixos que fa impossible trobar persones que s'hi dediquin? Podem contraposar funcionaris a treball laboral subcontractat?
Com combatre les desigualtats socials per no incrementar les desigualtats educatives?
Aquest són alguns aspectes que en calma hauríem d'anar posant en el debat educatiu per la millora de la qualitat i del sistema des d'una visó d'esquerres i socialista, i, massa sovint aplacem el seu debat.
Els quatre àmbits de treball corresponent a "Educació i interculturalitat", "Els recursos i estratègies a Catalunya de cara a l'atenció educativa als alumnes immigrants", "L'educació com a pilar de l'estat del benestar" i "El tractament de l'equitat a la LOE" van ser molt interessants i excessivament densos impossibilitant el diàleg entre els ponents i els assistents que hauríen donat més vivacitat i frescor al treball.
Personalment, i així em vaig comprometre en la meva intervenció és obrir debat:
Es possible conseguir un nivell alt de qualitat en l'educació, sense tenir de pagar un cost alt en termes de desigualtat?
Es d'esquerres, i possible per accedir tothom, el nivell d'excel.lencia en els continguts educatius?
Es possible una educació de qualitat des de la precarietat en els llocs de treball i des de sous tan baixos que fa impossible trobar persones que s'hi dediquin? Podem contraposar funcionaris a treball laboral subcontractat?
Com combatre les desigualtats socials per no incrementar les desigualtats educatives?
Aquest són alguns aspectes que en calma hauríem d'anar posant en el debat educatiu per la millora de la qualitat i del sistema des d'una visó d'esquerres i socialista, i, massa sovint aplacem el seu debat.
2.16.2006
LOE i el seu tràmit al Senat
Aquesta setmana, concretament dimarts va finalitzar el periode d'esmenes a la LOE (Llei orgànica d'educació). El Grup de l'Entesa Catalana de Progrés n'ha entrat 194 corresponent a les esmenes vives del Congrés dels grups d'ERC i IC i esmenes de presentació nova per part d'aquests dos grups i del PSC, així com també algunes per indicació del departament d'Educació de Catalunya respecte a alguns ajustaments. Tot sembla indicar que la Comissió d'educació i ciencia del Senat es reunirà per aprobar i rebutjar esmenes entre el 13 i 15 de març per tal que formi part de l'ordre del dia pel ple del 21 al 23 demarç
EL PACTE DEL TINELL I ELS SEUS EFECTES
Ara fa dos anys, en el saló del Tinell, el Partit Socialista de Catalunya (PSC), l’Esquerra Republicana (ERC) i Iniciativa de Catalunya (ICV), signaren el pacte que obria la porta a les esperances de canvi que els mateixos electors, feia pocs dies, havien materialitzat amb el seu vot dipositat a les urnes.
Malgrat que els vint-i-tres anys de l’anterior govern són, i han estat, una feixuga llosa, el treball d’aquests dos primers anys del Tripartit comença a ser una realitat, tot i que hem de ser conscients que els resultats no s’obtindran, de manera plena, a curt termini. No es pot canviar la inèrcia d’aquells anys de govern convergent en una legislatura. Els que vam viure els primers ajuntaments democràtics sabem prou bé que la primera legislatura serveix per posar ordre al desgavell dels antecessors, i que serà necessària una segona per donar compliment a un programa, tant ampli i ambiciós, com el que varem acordar en el Pacte del Tinell. El que és important, però, és que hem posat el fil a l’agulla, i que malgrat els sorolls externs, amplificats a tota hora per una oposició que ha intentat ofegar el so del motor del nou govern, podem afirmar que aquest motor ja porta dos anys de rodatge, i està afinat i en plenitud de condicions per seguir impulsant Catalunya, sent la inversió en polítiques socials, la clau de volta d’aquest Govern Catalanista i d’Esquerres.
La màxima del president de la Generalitat, coneguda per les tres M, “mestres, metges, i mossos” comença a donar els seus fruits. En aquests dos anys, podem afirmar de manera categòrica que Catalunya té més mestres, i els té amb una nova situació laboral millorada i respectada davant del menyspreu, constant, en que eren tractats pel desgovern convergent. Hem vist com els mossos d’esquadra s’han desplegat amb èxit a la ciutat de Barcelona, i que els metges, els CAPs, els hospitals, i l’atenció domiciliària ha experimentat un notable avenç respecte un passat, que esperem que no torni mai més.
Els pressupostos del 2006 venen a consolidar aquest gir social que Catalunya ha viscut des que es va produir el canvi de Govern. Tan sols cal comparar el darrer pressupost aprovat per Convergència amb relació amb el que aprovarem per a l’any 2006. Amb aquesta comparació veiem que el Govern d’esquerres destina un 42,66% més de recursos a Salut, i un 113,87% més en Educació. Però no ens aturem en aquesta comparació. Un pressupost tan sols és una intenció, el que realment val és la revisió del grau de compliment del pressupost. L’exercici de comparar no admet dubtes: mentre el Govern convergent, a l’any 2003, executava un 82,1% del pressupost, el Govern d’esquerres, el 2004, executava un 91,3%... Les matemàtiques no enganyen.
Si comparem la inversió per territorialitat, constatem que a la nostra comarca tenim un increment del 96% en els dos darrers exercicis, i podríem afegir un percentatge molt més alt, s’hi computéssim tota la inversió que, mitjançant diferents programes, hi ha consignat en el pressupost que aprovarà el Parlament per l’any 2006. Per que tothom ho tingui clar: en dos anys hem pressupostat construccions escolars, de salut i de justícia i, a més, hem planificat inversions en infraestructures tan necessàries pel futur de la comarca com l’autovia Vilanova-Vilafranca, o bé la connexió per ferrocarril, serveis d’atenció a la persones (escoles, hospitals i atenció a la dependència) . Ho hem pressupostat i ho farem.
El Govern Catalanista i d’esquerres segueix treballant en la línia que es va fixar el desembre de 2003 i que es pot resumir en quatre eixos: garantir la qualitat dels serveis públics; treballar per construir una societat més justa, cohesionada i solidària; millorar les condicions de competitivitat de les nostres empreses; i, aconseguir un país equilibrat i sostenible per a tota la seva ciutadania: la de d’avui i la del demà.
11.24.2005
EL DIA DEL MESTRE/A
Ja fa temps que el dia 27 de novembre, a les escoles, és un dia de treball com qualsevol altre. Anys enrere, celebràvem el Dia del Mestre (curiosament en masculí malgrat ser una professió majoritàriament de dones), i era considerat dia festiu pel sector. Aquest fet, sens dubte era contraproduent ja que obligava a les famílies a tenir els fills i filles a casa, havent de cercar solucions d’emergència si el pare i la mare treballaven.
Malgrat les dates, no tinc cap intenció de parlar o enyorar aquell dia festiu. Ben al contrari, avui la meva intenció és reivindicar el prestigi social que es mereix la feina de “fer de mestre”, d’exercir com a tal en la societat del segle XXI, anomenada, també, la societat del coneixement, on les tecnologies de la comunicació ens demanen i ens reclamen una nova definició de l’escola com institució, on cal redefinir el paper del mestre davant l’alumnat i el compromís de les famílies i la societat en l’educació dels ciutadans i ciutadanes del demà.
Aquest estiu, en el marc de la 40 Escola d’Estiu de Rosa Sensat, es va proclamar la Declaració “PER UNA NOVA EDUCACIÓ PÚBLICA”. En aquesta declaració, el seu apartat setè defineix el nou paper dels mestres, professors i/o professionals de l’ensenyament com el d’educadores i educadors” que acompanyen els infants i joves en tot el procés de l’escolarització. Uns educadors i educadores que actuen com intermediaris entre els alumnes i el projecte social i global de l’educació, recercant de manera contínua la metodologia més adient que permeti a tots els infants i joves a apropiar-se dels sabers, i de fer-los partícips d’una societat compromesa socialment en la realitat de l’avui i, sobretot, en la del demà.
Tanmateix, però, per assolir aquest nou rol, no n’hi ha prou en una declaració d’intencions. Cal, també, que se li garanteixi una bona formació inicial, una excel·lent i permanent formació contínua, -tant en la teòrica com en la pràctica- i, sobretot, se’ls ha de considerar socialment i laboralment. La consideració social és el que hom pot anomenar l’autoritat moral i de dret de l’educador i de l’educadora. Autoritat -que no autoritarisme- basada en la complicitat i el respecte per cercar els acords normatius del paper de cadascú dins el projecte educatiu, amb el compromís, seguiment i exigència adequada a cada capa de l’estament social que participa del projecte educatiu: els alumnes, els mestres, les famílies, els medis de comunicació, la classe política i la ciutadania en general.
Per arribar a la consideració laboral, cal establir lligams que reconeguin, dignifiquin i valorin econòmicament i social la feina d’educar. Aquesta tardor, tan moguda en termes educatius, ha vist l’acord del govern central amb els representants sindicals dels docents del sistema públic i del sistema concertat. Entre aquests acords, hi ha un nou complement econòmic vinculat a la innovació i investigació educativa d’aquell professorat que participi en activitats i tasques que es determinin. És una bona notícia. Aquest complement pot servir per animar a tants mestres, homes i dones, avui en l’anonimat, que fan una excel·lent feina d’investigació i recerca dins de la seva aula, al mateix temps que pot esperonar, també, als equips pedagògics a posar en paper moltes d’aquelles metodologies que la saviesa dels anys els ha donat i que no han tingut mai la facilitat de donar-les a conèixer.
No és amb un dia festiu com s’ha de donar o reivindicar reconeixement social a la feina de fer de mestre, però em satisfà que cada any, per aquestes dates, -potser per celebrar el dia del mestre i de la mestra- els Moviments de Renovació Pedagògica del Garraf i del Baix Penedès ens convoquen a un sopar xerrada, per gaudir de la reflexió conjunta i del plaer del mestissatge de les idees. Enguany, amb el Jaume Cela i en Juli Palou, parlarem sobre Fer de mestre avui i reflexionarem sobre el significat, el valor i la pràctica de l’educació.
M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya en
el Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi
i Senadora
11.10.2005
EMOCIONS I SENSACIONS EN EL DEBAT DE L’ESTATUT
La setmana passada, els catalans i catalanes vam poder seguir, des del Congrés de Diputats, el llarg debat al voltant de l’Estatut. Més de deu hores d’activitat parlamentària van fer possible que tots els grups polítics amb representació parlamentària poguessin expressar lliurament la seva opinió.
Particularment, i des del mateix Congrés de Diputats, vaig seguir el debat amb la conscienciació i atenció que el moment històric ho requeria. A mesura que avançava, em vaig adonar que seria difícil aconseguir el doble objectiu que, des de Catalunya, preteníem: donar a conèixer els sentiments que hi havia darrera el text de l’Estatut, i que ens estrenyessin, de bon grat, la mà que oferíem a la resta de l’Estat.
Com a catalana, vaig viure amb emoció la intervenció dels tres parlamentaris catalans, -l’Artur Mas, la Manuela De Madre i el Josep Lluís Carod-, presentant la proposició de llei d’Estatut de Catalunya aprovat pel vuitanta-nou per cent del Parlament. Ho van fer francament bé, i, a l’igual que molts catalans i catalanes em vaig sentir identificada i orgullosa amb els seus discursos.
Com a socialista, també vaig viure, emotivament, les intervencions del President del Govern i la del portaveu socialista. Hi vaig apreciar rigor i dedicació en l’anàlisi i estudi del text, buscant espais de diàleg i d’encontre que permeti fer possible un acord positiu, per a Catalunya, però també per les altres nacions i comunitats autònomes del conjunt de l’Estat Espanyol, beneficiant, d’aquesta manera, al conjunt de la ciutadania.
Com a demòcrata els meus sentiments resulten més difícils d’explicar per diferents motius. El primer, perquè la convocatòria era per a la tramitació de la proposició de llei d’Estatut de Catalunya, i així ho van entendre i van debatre tots els grups de la càmera, excepte el principal grup a l’oposició que, sistemàticament, va intervenir barrejant els debats, intentant buscar la confusió dels espanyols amb l’objectiu d’erosionar el govern de l’Estat. En segon lloc, per la falsedat que en tot moment va manifestar el Partit Popular, deixant entreveure que ells són els únics garants de la Constitució, i que, com a tals, tenen la veritat absoluta a l’afirmar que no és necessària cap modificació estatutària. Resulta curiós que la dreta espanyola que tant poc satisfeta es va sentir amb el títol vuitè de la Constitució espanyola, títol que organitza l’Estat en Comunitats Autònomes, vulgui ser ara la valedora de les mateixes, i des del seu rígid posicionament llenci missatges per crear la por i el temor en el trencament d’Espanya.
El comportament del Partit Popular realment em va entristir quant, en massa ocasions, les seves posicions no sols qüestionaven la proposta de reforma estatuària de Catalunya -que ells s’encaparren en dir una modificació de la Constitució encoberta-, sinó que fins hi tot qüestionaven la democràcia, els seus valors i els seus procediments. El més trist, però, és que amb aquests qüestionaments ataquen i desprecien de manera clara al poble de Catalunya,a la seva història, a la seva cultura i cohesió social. Possiblement, una imatge val més que mil paraules, i la imatge la va posar el líder del Partit Popular al no saludar als parlamentaris i representants del Govern de Catalunya. És difícil interpretar l’estratègia del Partit Popular que volen restar al marge d’un desenvolupament Constitucional com és l’Estatut, desestimant una text recolzat per molts ciutadans i ciutadanes, mitjançant els seus representants electes.
Al finalitzar el debat, i després d’haver superat el xoc de la mala educació que, des de la bancada popular van manifestar els seus diputats, em va quedar la satisfacció, la convicció i el compromís de veure que el President de l’Estat, Sr. Zapatero, creu en la necessitat de les reformes estatutàries, la de Catalunya i d’altres Comunitats Autònomes, per adequar-los a les demandes de la societat d’avui i així aprofundir en l’Espanya plural.
Finalment, ressaltar que el Partit Popular es va quedar sol –una vegada més- en la seva posició ultraconservadora, mentre que la resta de grups polítics votaven positivament l’admissió a tràmit a les Corts Generals (Congrés de Diputats i Senat) i decicien continuar el camí del nou Estatut de Catalunya. Possiblement, encara no vam aconseguir que ens estrenyessin la mà que els hi oferiem, però, si més no, hem iniciat el camí de diàleg per aconseguir-ho.
M.Assumpta Baig i Torras
Diputada al Parlament de Catalunya en
el Grup Socialistes-Ciutadans pel Canvi
i Senadora
Suscribirse a:
Entradas (Atom)