Seriosament: ESCOLA MIXTA I COEDUCATIVA

Aquests darrers dies està sortint a la premsa la polèmica sobre l’escola diferenciada, uns a favor i altres en contra, amb una polèmica al meu veure desenfocada ja que es centra més en la possibilitat o no de tenir concerts educatius (i per tant en un aspecte econòmic) que en conceptes pedagògics i en concepte d’un treball equitatiu per avançar en la igualtat d’homes i dones.

Des d’una vessant pedagògica crec que és errònia qualsevol segregació (i Aixa m’he manifestat sempre , com en el cas dels immigrants) ja que de fa temps m’he possessionat per l’escola inclusiva, l’escola de tots i totes: l’escola pública mixta, plural i coeducativa.

D’ençà que vaig conèixer l’Escola de Mestres de Rosa Sensat, en el meu segon any de carrera, llavors dirigida per Marta Mata vaig valorar la importància que a l’escola hem d’aprendre coneixements però, també hi hem d’aprendre a conviure i a socialitzar-nos, i per fer-ho ens cal conviure tots junts.

I, des del treball equitatiu per a la igualtat entre homes i dones ens és imprescindible la socialització per a conviure, i no la de viure per a diferenciar-nos, com és l’escola diferenciada .

Dijous vaig demanar l’opinió a Miguel Lorente, director estatal de l’observatori per a la violència de gènere, i la seva resposta va ser prou il•lustrativa ja que la va definir com a proposta postmasclista per a continuar vivint amb diferències.

TRENTA ANYS I UN DIA

Avui, fa trenta anys i un dia, de la constitució dels primers ajuntaments democràtics, personalment, la vivència política més emotiva no tant, que també, en el ple de constitució que va ser elegit alcalde, el nostre líder i cap de llista, en Jaume Casanovas, com la vivència, aquella mateixa tarda, de la celebració de molts ciutadans i ciutadanes que s’aplegaren a la Plaça de la Vila per donar sentit al nostre eslògan electoral ENTRA AMB NOSALTRES A L’AJUNTAMENT.

Vaig, tenir l’honor de ser regidora de l’ajuntament de Vilanova i la Geltrú, des de l’any 1979 fins el 1991, tres legislatures, però la vivència de la primera, la de l’any 1979 a 1983, és inigualable, ja que per a tots era una experiència nova amb una ciutat per planificar i per encaixar en un projecte més ampli: Catalunya i Espanya. Van ser quatre anys de feina molt intensa, semblava que sols teníem aquella oportunitat, però en la que la participació de la gent voluntàriament ens va ajudar a reflexionar i a fer avançar forces temes. M’agrada mencionar la Comissió de Recerca de la Cultura Popular i Tradicional que va anar configurant el calendari festiu vilanoví i la Comissió d’Escolarització de l’escola pública amb participació de representants de pares, professors i directors, anys abans, que la regularitzes amb una ordre el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

I fa també trenta anys que va nàixer l’Arcadi, el primer fill, i ho vull esmentar perquè ara es parla molt de la conciliació de la vida laboral i familiar, i, en aquell moment les tres dones del primer consistori vilanoví sumarem a la conciliació de la feina i la família , la vida política en el món local. Ho he volgut recordar com a visió històrica ja que en aquells anys no era ben vist, per força gent, que la dona es dediqués a altres afers que la seva família. La perspectiva del temps m’ho fa veure en positiu.
.

NOVA ETAPA, NOU GOVERN

Reiniciem la tasca parlamentària en el Senat, després d'aquest breu descans de Setmana Santa, que ens ha deixat un canvi de govern a l'Estat Espanyol. Un canvi per renovar i reforçar el govern del president Rodríguez Zapatero en un moment delicat per la crisi econòmica internacional, per tenir en portes unes eleccions europees (el proper 7 de juny)i perquè el primer semestre del 2010 Espanya assumirà la presidència de la Unió Europea.

Aquest matí ens hem reunit els diputats i senadors socialistes de les Corts Espanyoles, els diputats socialistes europeus i els ministres, amb el president Zapatero, per obrir aquesta nova etapa, segona fase d'acció política d'execució de mesures contra la crisi a les que és necessari donar un ritme més accelerat per poder arribar amb forces a la tercera fase que ens haurà de permetre superar la situació crítica de l'economia, i que el president dibuixava, amb una situació nova per l'economia, al finalitzar Espanya la presidència europea.

Com és habitual el president ha posat èmfasi en la necessitat, en moments de crisi, de la formació i l'educació demanant un pacte educatiu que ha encarregat al nou ministre d'educació i universitat.

El que, al meu veure, ha restat més clar és la importància de dedicar-nos a treballar començant per les eleccions europees.

CRISI: Unió Europea i cohesió social

En el Diari de sessions del Senat en el Ple n.33 del 24 de març del 2009 (pàgines 1511 a 1515) podeu seguir la interpel•lació sobre les conseqüències de la crisi econòmica en la Unió Europea, com espai de cohesió econòmica i de solidaritat que va suscitar un debat, molt interessant, principalment, pels neòfits en matèria internacional i econòmica. L’interpel•lant era el senador del Grup de L’Entesa Lluis M.de Puig i pel govern va respondre el ministre d’economia Pedro Solbes.

La recomano per l’actualitat del tema, pel rigor en que es va tractar i per donar a conèixer la moció conseqüència de la interpel•lació que es tractarà en el proper ple del dia 14 d’abril.

La moció està plantejada amb sis punts:


1. Defensar en tot moment en el si de la Unió Europea, polítiques d'unitat i posició comuna davant la crisi, garantint el manteniment i millora del mercat únic i enfortint la unitat política.
2. Seguir actuant amb mesures immediates en els països de l'est europeu per tal de pal•liar els efectes de la crisi, així com establir polítiques financeres i econòmiques a mig i llarg termini a fi que Europa surti de la crisi sòlidament reforçada.
3. Donar suport i promoure les actuacions orientades a la reforma i millora del sistema financer europeu, amb la fixació d'instruments i noves regulacions que impedeixin derives negatives del sistema tals com els paradisos i frau fiscals, el blanqueig de diners.
4. Establir mecanismes de supervisió dels moviments bancaris en la pròpia Unió Europea per a evitar les situacions de creditors i morosos entre els països membres que creen desequilibris afegits a la crisi.
5. Prioritzar l'element humà actuant de manera que la resposta a la crisi suposi un alleugeriment de caràcter social, amb polítiques de creació de nous tipus de treballs, de millora del mercat de treball, ampliant el Fons d'Ajuda i duent a la reunió extraordinària sobre l'Ocupació propostes sobre l'actual situació de crisi i avançant amb l'Estratègia de Lisboa cap a la nova realitat que arribarà després de la crisi.
6. Promoure i impulsar l'ampliació de la zona euro, element de cohesió i estabilitat, considerat bàsic per al desenvolupament equilibrat i solidari del projecte europeu


Desconec si la moció tindrà els vots necessaris per reeixir però els senadors i senadores que l’escoltàrem en sortirem satisfets. Tant en Lluis M. De Puig, com en Pedro Solbes són dos grans coneixedors de política Europea .

INTERRUPCIÓ VOLUNTÀRIA DE L'EMBARÀS (IVE)

En el sopar de dones del PSC d'aquest mes de març vam convidar a ELVIRA MENDEZ, metge, presidenta de l'Associació de Salut i Família i professora de polítiques públiques. Escoltar-la va ser un plaer ja que es gran coneixedora de polítiques de salut i en concret de temes relacionats amb la sexualitat, ús de contraceptius i avortaments.

La intervenció la va desenvolupar a partir de tres eixos:

1. Evolució de la interrupció voluntària de l’embaràs a Catalunya i Espanya

La Llei Orgànica 9/1985 va despenalitzar l’avortament a Espanya als supòsits de risc per a la salut física i/o mental de la dona (sense límit d’edat gestacional) de violació (amb límit de dotze setmanes) i de risc o diagnosi de malformació fetal (amb límit de vint-i-dos setmanes). D’ençà aquesta data, els principals centres proveïdors d’avortament han estat privats i fins l’any 2006 el 97,49% de les IVES declarades a Espanya es van portar a terme a clíniques privades.

Les principals disparitats que presenta la taxa d’IVE a Espanya són el seu augment gradual entre les dones menors de vint anys i les taxes significativament elevades entre les dones d’origen estranger. Malgrat això, la taxa (2006) de 15,04‰ entre les adolescents catalanes es situa al tram baix de l’escala internacional i la taxa (2006) de 28,96‰ entre les dones estrangeres residents a Catalunya es situa al tram mitjà de l’escala internacional.

L’augment progressiu de la taxa d’IVE entre les adolescents espanyoles i catalanes té com a factors determinants l’accés deficient i la manca d’utilització de serveis de consell contraceptiu entre més de la meitat de noies que avorten, la utilització erràtica de mètodes contraceptius i la disminució de l’edat d’inici a la vida sexual.

Mundialment s’estima que el 40% dels embarassos són no desitjats i/o no planejats. En un sentit general, l’embaràs inesperat succeeix quan les parelles fracassen en harmonitzar el seu desig de mantenir relacions sexuals amb les seves aspiracions de no concebir una criatura en un moment donat. Així, des de l’òptica de salut pública, el problema nuclear arreu són els nivells d’ocurrència de l’embaràs no desitjat i/o inesperat.

2. El règim jurídic de la interrupció voluntària de l’embaràs

La principal mancança estructural de la Llei Orgànica 9/1985 és que no reconeix a les dones la capacitat de decidir per sí mateixes sobre la interrupció voluntària del seu embaràs. La possibilitat de realitzar una IVE sense conseqüències penals resta al criteri dels facultatius que fan la indicació, essent les dones situades com a demandants d’una prestació que ha d’ésser autoritzada per tercers. També, existeixen restriccions legals (Llei 41/2002) pel que fa al reconeixement de la capacitat de consentiment d’una IVE legal per part de les noies menors d’edat, quan aquesta capacitat és acceptada per altres procediments de salut.

La inseguretat jurídica que potencialment suposa el sistema legal d’indicacions de la IVE afecta principalment als professionals sanitaris i de retruc, a les dones.

Internacionalment esta ben documentat el paper positiu que juguen les diferents tipologies de regulació de la IVE sobre la seguretat, l’accés i la qualitat de la prestació malgrat que cap regulació té un impacte significatiu sobre l’augment o la reducció de les xifres d’IVE. En aquest sentit, les lleis restrictives no redueixen el volum d’interrupcions de l’embaràs, simplement provoquen que es realitzin de forma insegura i que les dones siguin estigmatitzades o tinguin que desplaçar-se a d’altres països.

L’avantatge d’una llei mixta (sistema de terminis durant el primer trimestre de gestació i sistema d’indicacions per a edats gestacionals més avançades) és, fonamentalment, la millora del reconeixement jurídic de la capacitat de les dones a decidir per sí mateixes sobre la seva maternitat i la reducció de la inseguretat jurídica potencial de dones i proveïdors sanitaris durant el període gestacional emparat pel sistema de terminis

3. Les polítiques de salut reproductiva

Les polítiques de salut reproductiva a Espanya i Catalunya necessiten ésser reestructurades de forma prioritària i rigorosa adaptant l’oferta de serveis a les noves necessitats i perfils de la població de dones. L’equidat del sistema de prestacions contraceptives i d’IVE és un aspecte cabdal ja que les dones amb una salut reproductiva més precària es concentren als grups vulnerables de població, els quals tenen risc de patir un ampli ventall de riscos que van acumulant-se i potenciant-se al llarg de la vida.

Així doncs, les inajornables reformes de caire pragmàtic de les polítiques de salut reproductiva serien:

 Revisar i actualitzar la cartera de mètodes contraceptius finançats pel sistema sanitari públic.

 Augmentar l’oferta de serveis contraceptius culturalment competents adreçats a dones pertanyents a grups vulnerables de població (59,4% de dones amb IVE en 2007 no havien consultat cap centre de planificació familiar).

 Establir un sistema de copagament públic de la IVE adreçat prioritàriament a dones pertanyents a grups vulnerables de població.

 Garantir l’oferta sistemàtica i gratuïta d’atenció contraceptiva immediata post-IVE, posant especial èmfasi a la contracepció reversible de llarga durada.

 Equilibrar la contribució dels proveïdors públics i privats en la realització de la IVE i l’atenció contraceptiva immediata post-IVE.

 Pal•liar els eventuals efectes adverses d’una llei mixta de la IVE augmentant la provisió de serveis públics d’IVE pel segon i tercer trimestre d’edat gestacional.

EL 0`7% DE L' IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques)

Avui, el Senat ha donat també, la seva aprovació a l’esmena presentada per l’Entesa, que és la mateixa que ahir es va aprovar al Congrés de Diputats, per adequar el finançament de les ONG a partir de l’assignació del 0’7% del IRPF.

L’esmena és fruit de l’esforç dels socialistes catalans a les Corts, del grup d’ERC_ICV, del govern de l’Entesa de la Generalitat de Catalunya i del Ministeri de Educación, Política Social y Deporte i votat per tots els grups al Senat amb excepció del Grup Popular.

L’esmena aprovada resol la inquietud que es va produir a Catalunya quan l’esborrany del ministeri tancava la possibilitat d’acollir-se a les ONG d’àmbit no estatal a la demanda d’ajuda , i a més ens

• Garanteix que totes les ONG catalanes (i també d’altres CCAA, tal com han manifestat algunes d’andaluses i de Castilla-La Mancha) independentment del seu àmbit d’actuació puguin accedir a la convocatòria del 2009 com ho venien fent els anys anteriors.
• Garanteix que també hi puguin accedir les d’àmbit local i autonòmic
• Garanteix també que les ajudes es dediquin prioritàriament vers les persones més desafavorides econòmicament, ja que són les que estan patint més la crisi
• Garanteix l’adequació normativa definida pels estatuts autonòmics
• Garanteix la creació d’un nou model pel futur amb acord dels partits polítics, govern de l’Estat i de les Comunitats Autònomes i dels representats de les ONG amb l’objectiu de territorialitzar les ajudes i enfortir les estructures i xarxes associatives d’aquestes organitzacions a nivell autonòmic i estatal

BEQUES I COMPETENCIA AUTONÒMICA

Fa temps, anys, que vaig fent un seguiment parlamentari sobre el tema de la gestió i distribució de les beques, ja que des de la comissió de política educativa del PSC comprovarem que les famílies i estudiants que vivim a Catalunya quedàvem desigualment tractades. Sota la batuta d'en Josep M.Bas vaig iniciar aquesta feina i ara sembla (toco fusta perquè sigui així)que arribarem aconseguir.
Reprodueixo la pregunta i la resposta de la ministra en el ple de la setmana passada al Senat.

La señora BAIG I TORRAS: Buenas tardes, señora ministra.
(La señora Baig i Torras pronuncia palabras en catalán, que se reproducen según el texto que facilita a la Redacción del “Diario de Sesiones”): “Hem llegit amb satisfacció que en el passat Consell de Ministres del 30 de gener de 2009 s’ha aprovat un presupost per a les beques que incrementa en 4 punts percentuals el creixament d’1,7% al 5,4% que de ben segur sera més quantitat de beques per a tot l’alumnat espanyol.”
Señora ministra, esta senadora viene trabajando desde hace años en distintos ámbitos parlamentarios sobre el tema de las becas. Es para mí un tema recurrente, porque tengo el convencimiento de que el régimen centralizado de las becas y ayudas al estudio no alcanza el objetivo de igualdad de oportunidades ni el fin de que todas las personas disfruten de las mismas condiciones en el ejercicio de su derecho a la educación, con independencia de su lugar de residencia.
Se nos dio la razón por medio de dos sentencias del Tribunal Constitucional, en 2001 y en 2005. El Ministerio de Educación, en la pasada legislatura, resolvió este tema con dos reales decretos que definen los conceptos de becas y ayudas al estudio, distinguiendo entre becas territorializadas, respecto de las cuales el Estado establece la normativa básica y las comunidades autónomas el desarrollo legislativo, y becas no territorializadas, cuya competencia corresponde enteramente al Estado. Cataluña se encuentra en este momento en la situación de cumplir con el nuevo Estatuto de Autonomía y conseguir a la vez la igualdad respecto a los alumnos de otras comunidades autónomas en cuanto al acceso a las becas.
Para conseguir las becas territorializadas este año estamos a falta de un paso muy importante: el traspaso de competencias en la comisión mixta; traspaso que se va retrasando año tras año.
Nos parece que ahora estamos ya en el buen camino. Yo terminé mi intervención en la comisión celebrada en diciembre diciendo que nuestro grupo parlamentario brindaría porque el 2009 fuera el año del traspaso de la competencia.
Por ello ahora le formulo la siguiente pregunta, señora ministra; y permítame que lo haga en la lengua catalana, pues tenemos pocas posibilidades de hacerlo. (La señora senadora continúa su intervención en catalán, que se reproduce según el texto que facilita a la Redacción del “Diario de Sesiones”): “Serà durant l´any 2009, que Catalunya podrà assumir el traspàs dé aquesta competència?
Muchas gracias.

El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría.
Tiene la palabra la señora ministra de Ciencia e Innovación.

La señora MINISTRA DE CIENCIA E INNOVACIÓN (Garmendia Mendizábal): Gracias, señor presidente.
Señoría, como muy bien recoge su exposición de motivos, el pasado día 30 de enero aprobamos en Consejo de Ministros un plan de actuación específico para el año 2009 de apoyo y modernización de las universidades españolas. Una muestra más del compromiso del Gobierno de España con la educación universitaria.
Dicho plan contempla medidas destinadas a que las personas y las familias no queden relegadas ni tengan ninguna dificultad, no solo en el acceso, sino también en la permanencia en la Universidad. Con este objetivo el Consejo de Ministros aprobó una partida extraordinaria de 37,9 millones de euros para becas universitarias en el 2009, haciendo, como muy bien ha indicado, que el crecimiento en el presupuesto aumente en 3,7 puntos porcentuales, es decir, desde un crecimiento previsto del 1,7 por ciento hasta un 5,4 por ciento. Esto supone disponer de un presupuesto de 732 millones de euros para este ejercicio. Parte de estos recursos se destinarán específicamente a ampliar la convocatoria para másteres universitarios que nos permitirá duplicar el número de estudiantes becados, pasando de 3.800 a unos 7.700.
En cuanto al traspaso de las competencias de gestión de becas, objeto principal de su pregunta, me gustaría indicarle, señoría, que nos consta el interés por todos expresado, pero de una forma muy concreta por parte del Gobierno de Cataluña, de tratar dicha cuestión en la comisión bilateral Cataluña-Estado.
Tras recibir el formato de acuerdo por parte de la Generalitat, los ministerios implicados estamos elaborando una propuesta a partir de nuestra interpretación de las competencias normativas, así como de la modulación territorial de las becas, aspectos que entiendo están muy bien regulados en el real decreto 1721/2007, de 21 de diciembre, por el que se establece el régimen de becas y ayudas al estudio personalizadas y cuyos criterios de implantación fueron acordados en el marco de la comisión bilateral con Cataluña. Estará de acuerdo conmigo en que este fue un avance y un buen principio para el entendimiento respecto de la política de becas.
Puedo, pues, confirmarle, señoría, que el Gobierno de España está trabajando para lograr que las diferencias interpretativas que actualmente existen entre la Generalitat y el Estado puedan resolverse para llegar a un entendimiento seguro durante los próximos meses de este año 2009. Estoy segura de que la solución que pactemos va a repercutir en una mejora en la eficiencia y en la eficacia de la gestión de las becas que, desde luego, es una política preferente, una política social del ministerio, que, como ha podido comprobar, hemos ido reforzando año tras año en nuestros presupuestos.
Gracias.

NOU CALENDARI ESCOLAR

El Conseller Maragall , ens ha ofert una nova proposta: la modificació del calendari escolar, tot aprofitant el dictamen que, preceptivament cada curs escolar, elabora el Consell Escolar de Catalunya. (al menys era així durant els forces anys que hi vaig participar en representació de la Federació de Municipis de Catalunya).
La proposta, enguany, porta implícita la novetat d’avançar una o dues setmanes l’inici del curs escolar i fer cinc o deu dies, segons el cas, de festius el mes de febrer, i/o un altre mes de l’any, per tal de fer uns períodes lectius més equilibrats.
Aquest debat no és nou, ja que en el mateix Consell Escolar de Catalunya, l’hem tingut en més d’una ocasió i, per recordar-ne algun, l’any 1993 es va crear una subcomissió específica que va elaborar un document aprovat per majoria absoluta l’any següent.
Possiblement el que pot resultar un atreviment per part del Conseller és voler contemplar la proposta pel proper curs, ja que és una variació que no afecta sols la vida escolar, sinó que afecta l’organització de la vida familiar, de la conciliació dels horaris de treball i, també, la vida de les ciutats (des de la circulació, a la seguretat…) entre altres … per tant és un canvi que repercuteix a les costums i hàbits de la nostra vida social. És un debat seriós que cal portar amb serenitat, rigor i en profunditat.
La frivolitat de molts és emmarcar-lo en les vacances d’estiu, excessivament llargues pels infants i joves, o pitjor encara aquells que pensen que són les mateixes que fan els mestres i professorat. Tampoc podem situar el debat pensant en la necessitat dels horaris de treball dels pares i mares o de l’organització de les infraestructures de la ciutat i de la seva vida social, i/o de les repercussions econòmiques únicament. Cal dir que en les vàries ocasions que hem entrat en aquestes discussions sempre s’ha frenat per algun d’aquests motius, i el més recurrent, ha estat en qui aporta els recursos econòmics necessaris per donar una resposta positiva d’atenció als infants en la nova organització del calendari.
El Conseller Maragall, al meu veure, ha actuat precipitadament ja que la importància del tema mereix d’un treball acurat per part de tots els estaments i institucions que hi ha de participar.
La reflexió i la nova proposta no pot ser únicament des del Departament d’Educació i ni tant sols del món educatiu.

Un petit problema amb RENFE de fàcil solució

Aquesta setmana estic aterrant a la dura realitat del món de la feina, dels problemes, de la crisi, de les propostes difícils d'entendre en el camp de l'educació... Sols fa dos dies que he arribat de les vacances i ja m'agradaria tornar-hi.
Enguany hem tingut la sort, en Pere i jo, de poder arreglar-nos uns quants dies de vacances durant aquest mes de gener i gaudir d'un viatge, somiat durant molts anys: visitar l’Argentina Patagònica i caminar fins a la base de les Torres del Paine, en el parc nacional xilè.
Ahir, primer dia d'anada a Barcelona, vaig tenir la sorpresa d'un control de vigilància de RENFE en el carrer Àncora que no em permetia passar a l'estació per comprar el bono-tren de 10 viatges que normalment utilitzo.
RENFE ens ho posa difícil, als veïns del barri de Mar de Vilanova i la Geltrú, ja que no ens permet l'aparcament al costat de l'estació, sinó utilitzes abonament mensual, no ens instal•la màquina de compra de bitlles en el carrer Àncora i no ens deixa accedir a l'estació sinó tens una targeta de l'Ajuntament, que donaren, gota a gota, fa bastants anys.
Estic d'acord, i dono tot el suport que sigui necessari, a tenir molt més control, per part de RENFE, a que tots els viatgers portem el bitllet, però també es necessari que RENFE tingui les instal•lacions necessàries per donar resposta a la ciutadania que accedim al seu servei des del barri de Mar, ja que reitero no ens deixa aparcar al costat de l'estació.
Una altra possibilitat que podria haver fet servir RENFE és la coordinació amb l'Ajuntament per distribuir targetes a tots els veïns del barri, però no deixar-nos, d'un moment a l'altre, sense la possibilitat d'agafar el tren que un desitja.
Els usuaris habituals sabem que vam donar gran part del nostre temps quan hi va haver els problemes inesperats en la construcció de la línea de l'AVE, però ara és una qüestió de planificació, d'organització i de treball conjunt entre administracions

COMIAT AL SABRI, un bon amic de fa molts anys

La Núria Jorba, la dona d'en Sabri, em va demanar que m'encarregués del protocol de la ceremònia de comiat. Hi he donat bastants tombs i finalment m'he decantat cap a un format més de relat de la vida i relació amb ell i la Nùria i anar intercalant les intervencions dels amics. Aquest ha estat el guió ja que crec que he dit algunes coses més com la seva primera anada a peu a Montserrat i la "bellisima cabriola" del campionat d'esquí.


Toc de MATINES

JOSEP RAMON SABRIÀ FERRER, el SABRI

Avui ens hem reunit per acomiadar en Sabri .Tots i totes el coneixíem alguns més d’altres.
Alguns fa forces anys, altres menys.
Ens queda el rècord de la teva mirada franca, el teu somriure sincer, el teu optimisme i la frase ocurrent per a cada moment, la teva lluita davant la vida i sobretot la teva estima.

La teva malaltia va fer que connectéssiu amb l’associació ACMAH i que avui l’Angelina ens vulgui dir unes paraules.

Personalment et recordo quan de molt jove compaginaves els estudis a Can Culapi i la feina, tot arrossegant una carretel•la de treball en algun lloc que no recordem. Eren temps difícils i com a germà gran, d’una família treballadora i nombrosa de ben segur que vas conèixer ben aviat limitacions i renuncies. D’aquells temps et recordem amb una memòria i agilitat mental impressionant que vas mostrar en el teu pas pel programa de televisió Cesta y puntos. La competició i el joc en equip t’havien agradat i com que eres bon company, fort i valent et volíem per jugar, per anar a la muntanya, per passejar ...

Amb el Sabri vaig compartir de joves els petits avanços que fèiem comprant la primera motxilla d’alta muntanya, el piolet, els grampons, els primers esquís, la primera americana per anar a vendre enciclopèdies (crec que no en va vendre cap) i també les primeres corregudes per poder anar amb la Núria de parella en alguna de les moltes marxes de muntanya que havíem participat.

Érem la gent jove de la Talaia d’aquella època. Més endavant, amb la gent del TRUC (el darrer grup de l’escoltisme) vam formar el CADAM ( Col•lectiu Autònom d’Alta Muntanya) i és en la muntanya que travem una amistat tant ferma que ha continuat sempre més.
L’alta muntanya, els rallis d’alta muntanya, les marxes, les sortides d’entrenament per preparar-nos per noves fites, ens han fet viure plegats aventures, unes agradables i altres no,.
De la muntanya seguim amb l’esquí per continuar vivint l’ambient net i pur de la natura.

En Xavier Capdevila del grup d’amics del CADAM ha fet un escrit en el seu bloc ja que avui no podia estar entre nosaltres i ens ho llegirà la Montse Barti.

Són els anys de la creació de la colla de Bordegassos i en Sabri també hi era pujant o fent pinya. Sempre des d’un lloc discret però era constant i puntual a totes les seves aficions igual com en els molts i diferents treballs que va anar realitzant en els anys que la malaltia el va deixar treballar.

La Núria i en Sabri feien amics arreu i en unes vacances vau incorporar l’amistat des dels Països Catalans del Sud , i avui la Pilar ens adreçarà el comiat en el seu nom.

Són els anys que amb la Núria us plantegeu una vida conjunta, més endavant incorporeu en David per viure plegats una vida familiar d’amor i estima immesurable . El resta de la colla també hi anem incorporant els fills i recordem l’estada a Rocacrespa, primer vivint amb el Campillo i la Montse i després allà als pins.

I també l’època de les caravanes i la descoberta de la vida de càmping. És en aquest ambient de càmping d’hivern, un dia d’intensa nevada i d’espessa boira que coneixem que emprens el darrer camí llarg i feixuc, que has tingut de fer molt aviat, massa. I, ha estat a la caravana i en el càmping que durant tants anys hem celebrat el Fi d’Any o l’inici del proper que la colla d’amics hem plorat col•lectivament la teva pèrdua. Colla d’amics que amb el pas dels anys n’hem anat incorporant molt més.

L’escrit d’en Salvador i consensuat amb tots ens l’intentarà llegir ell mateix.

Avui però fent meves les paraules de la Núria ja no hem de mirar enrere sinó endavant cap el futur.
Com fèiem a la muntanya quan la set o el cansament ens feien defallir i volíem fer cim. Amunt ens dèiem i parlàvem del vermut, la cervesa i els calamars a la romana que ens podríem estar prenent a la rambla i que pel nostre mal cap ...


Ens has deixat a les darreries de l’any però com que volem mirar endavant i en Sabri sempre estava disposat a fer alguna o altra celebració us desitjo en nom de la Núria, d’en David, de la família i de tots els amics i amigues un Bon Any ple de solidaritat i de bona convivència.

Toc d’aleta


La Núria m’ha insistit molt que us digui que la seva força l’ha aconseguit gràcies al suport i embolcall dels amics i amigues. Núria, ja ho he dit però l’amistat no genera deutes sinó solidaritat d’uns i altres, tu amb la teva generositat i bon humor també ens has fet créixer a nosaltres. Avui som tots encara més amics i més persones.


Les mostres de condol a la família no tenen perquè acabar avui poden continuar el proper any.

Podem anar sortint tot escoltant la música d’en LLach

El ple dels "vetos" al Pressupost General de l'Estat pel 2009

Acabem de votar en el ple del Senat els quatre vetos que s'havien presentat al projecte de Pressupost General de l'Estat pel 2009. Per ser més precisa hem votat tres vetos ja que el presentat per ERC ja ha tingut més de la majoria absoluta de vots i per tant el projecte de pressupost retorna al Congrés tal i com ens havia arribat. No hem tingut ocasió de fer la votació del presentat per ICV-EUiA.
Els vots del veto que ha obtingut la meitat més un del nombre de senadors i senadores corresponen al PP i a CiU més ERC i ICV-EUiA.
Amb aquesta suma tant estranya de vots fa difícil legitimar els principis polítics de cada grup i fa poc creïble les paraules i declaracions que dia a dia escoltem; però en canvi deixa veure de manera precisa i transparent que PP i CiU sols tenen un objectiu: desgastar el govern d'Espanya i de Catalunya.
Com és possible que el PP voti el veto presentat pels senadors d'ERC per incompliment amb l'Estatut de Catalunya pel tema de finançament quan el Partit Popular han presentat un recurs al constitucional per l'Estatut? És que el PP pensa retirar el recurs o és que sols té interès per fer caure el govern presidit per Zapatero? Com és possible que demani que el president Montilla no pugui fer govern amb ERC per unes paraules d'en Tardà i en canvi ell pugui votar el veto d'ERC? És el PP un partit que vol governar algun dia l'Estat o és un partit en el que tot és possible?
Cadascú pot donar resposta a aquestes preguntes i treure les seves conclusions. Jo personalment confesso que no m'agrada que els companys d'ERC i d'ICV-EUiA presentin veto als pressupost pel tema de la finançament ja que tinc el convenciment i la confiança amb els dos governs que més aviat o més tard arribaran a un acord satisfactori, amb renúncies per les dues parts, tal com passa en qualsevol negociació que es vulgui arribar a un acord.
Avui en nom d'un treball i diàleg que han de fer els dos governs hem perdut la possibilitat de fer debat del Pressupost de l'Estat pel 2009, i, qui sap si, la possibilitat d'introduir alguna esmena més en benefici de Catalunya.
Ara el projecte de pressupost retorna al Congrés i el govern ha de cercar els vots per poder aixecar el veto, i, si és així, com desitjo, per l'any 2009 Catalunya rebrà més diners que en cap altre pressupost en compliment de la disposició addicional tercera de l'Estatut.

Violència: Tolerància zero. Solidaritat infinita

Dia 25 de novembre: Dia internacional contra la violència de gènere

En el ple d’aquesta setmana hem vist una moció socialista sobre la violència de gènere a les dones immigrants com un dels col•lectius més vulnerables.

La meva intervenció com a portaveu del grup de l’Entesa l’he centrat, tal com havíem acordat en la reunió de grup, sobre la violència de gènere com una lacra que vivim avui en la societat, i com a lacra històrica difícil d’eradicar.
Sortosament tenim una llei, des de l’any 2004: la llei de Mesures de Protecció Integral contra la violència de gènere.
Aquesta llei, aprovada per unanimitat de tots els grups, és un compromís amb la ciutadania, amb les institucions, amb els equips professionals que treballen el tema, i, molt especialment, amb les víctimes d’aquesta violència.
Tenir una llei, és molt important, però és insuficient davant un repte tan greu, ja que no té una procedència jurídica i/o administrativa sinó que les seves arrels són costums culturals difícils d’abordar ja que incideixen en el respecte a la dona pel sol fet de ser dona.
Malauradament són molts encara els homes amb costums masclistes que es creuen que la dona es seva i en poden fer el que volen. D’aquí el meu interès en demanar sempre la possibilitat de treballar conjuntament amb els homes per fer-los adonar de la importància de canviar el seu posicionament.
La llei, sortosament, està incidint en visualitzar el problema i donar forces a les dones víctimes d’agressió que tenen el camí de la denúncia per poder guanyar la seva dignitat. La llei ha aconseguit també que el que fins fa poc era un problema en l’àmbit de la llar o privat sigui ara un problema de l’àmbit públic com a vulneració dels drets humans.
Com a grup he manifestat el nostre suport i solidaritat vers les víctimes i la nostra exigència a l’administració perquè incrementi els recursos per atendre amb rapidesa a la dona agredida.

Contra l'explotació dels infants

El 20 de novembre de 1989 l’assemblea general de les Nacions Unides va acordar en 54 articles la convenció sobre els drets de l’Infant que posteriorment va ser ratificada pels diversos estats que en són membres.
Vull reproduir els articles 34, 35 i 36 ja que enguany els blocaires ens hem autocompromés a tractar sobre la explotació infantil.

Article 34 Els Estats membres es comprometen a protegir l’Infant de totes les maneres d'explotació i d'abús sexual. Amb aquesta finalitat, els Estats integrants, en particular, han de prendre totes les mesures nacionals, bilaterals i multilaterals necessàries per impedir: a) La inducció i la coacció a un infant perquè participi en qualsevol activitat sexual il•legal; b) L'explotació d'infants en la prostitució o en d'altres pràctiques sexuals il•legals; c) L'explotació d'infants en espectacles i en material pornogràfic.

Article 35 Els Estats membres han de prendre totes les mesures nacionals, bilaterals i multilaterals convenients per impedir el segrest, la venda o el tràfic d'infants per qualsevol motiu i de qualsevol manera.

Article 36 Els Estats membres han de protegir l'infant contra tota altra mena d'explotació que pugui perjudicar qualsevol aspecte del seu benestar.

Dinou anys després de la seva aprovació segurament és interessant repensar la nostra aportació en aquest afer: com a govern tant de l’Estat com de la Generalitat en aquest món tan global en el que les “màfies” i “la tracta i explotació d’infants i de dones” està a l’ordre del dia.

El meu compromís avui és formular una pregunta oral al govern des del grup de l’Entesa Catalana de Progrés en el Senat.

L'ESCOLA DE LA SOCIETAT DEL CONEIXEMENT

Fruit de la interpel•lació que vaig fer en el darrer ple a la ministra d’Educació aquesta setmana hem vist la moció corresponent i, a partir de la transacció amb les esmenes del Grup Socialista i de Convergència i Unió, l’hem aprovat amb els vots favorables de tots el grup amb l’excepció del Grup Popular que hi ha votat en contra.
La moció demana al govern que promogui en la Conferencia Sectorial d’Educació un debat educatiu per afrontar els reptes de la societat del coneixement i de l’educació en valors, i en el segon punt que divulgui, conjuntament amb les CCAA, bones pràctiques i estratègies pedagògiques per avançar en valors de convivència i igualtat d’oportunitats entre dones i homes.
Així mateix s’aprovà que en la comissió d’educació del Senat es creï una ponència d’estudi per fer aquest mateix debat amb professionals de l’educació i altres persones representatives per elaborar un informe de bones pràctiques i estratègies pedagògiques.
Malgrat l’esforç i petició feta al Grup Popular a sumar esforços van voler quedar-se sols amb el debat de l’assignatura i els currículums d’educació per la ciutadania.
Per a la defensa de la moció que havia presentat vaig continuar reivindicant el debat educatiu des del que hem d’aprendre en coneixements i en valors i vaig recorre a unes paraules del premi Nobel d’Economia (Heckman) que havia llegit: “enseñamos más para aprender que para educar porque nos centramos y nos preocupa más enseñar conocimientos (que a veces se olvidan pronto) que educar a las personas en las “virtudes no cognitivas” claves de la educación y del éxito económico”
Vaig voler clarificar, perquè no hi hagués cap dubte, que la demanda en cap cas era un canvi de llei, sinó un canvi, al meu veure, més profund ja que és un canvi cultural, social i ...
En aquesta línea vaig manifestar les meves coincidències amb el Manifest Pedagògic anomenat NO ES VERDAD que s’ha fet públic aquesta setmana.

NO i NO al debat d'ensenyament de TV·

Ahir al vespre, just quan vaig arribar de Madrid, em vaig assabentar que hi havia un debat a TV3 sobre l’ensenyament. L’hora, després del Polònia, no era segurament la més encertada, ja que tal com va succeir es va allargar fins molt tard, però malgrat tot vaig quedar-m’hi.

La meva opinió és que el debat va estar molt condicionat per les estadístiques aportades pel Cuní i les qüestions que s’hi havien plantejat eren els temes més clàssics d’escola pública, concertada, privada, immigració i altres. Alguns d’ells fins i tot poc precisos per part dels que ho havien plantejat i dels que havien respost.

En el debat s’hi havia convidat tantes persones i tant representatives que va ser més una suma de frases i conceptes a remarcar per part de cadascú que realment un debat que ens aportés conceptes innovadors o plantejaments pel futur.

Personalment el moment menys encarcarat i més fresc el va aportar en Ferran Ferrer quan aprofitant la intervenció de la representant de la USTEC va suggerir que els funcionaris hauríem d’anar on les necessitats educatives ho demandessin. Posar per davant l’alumne que el mestre o professor en la seva elecció. De ben segur que el gir no ha de ser en un sol sentit però segurament tampoc en la posició en la que ens trobem.

Tinc el ple convenciment, com li deia aquesta setmana en la interpel•lació que li he fet a la ministra, que l’escola ha de canviar molt, i molt, en no massa temps, si volem que els alumnes es preparin per afrontar els reptes de la societat del coneixement, ja que coincideixo amb en Ferran Ruiz en el seu llibre “ La nueva educación” que “el sistema en conjunto funciona, pero lo hace de una manera cansina, sin fuelle para mejorar, sin generar profundas satisfacciones en los alumnos, los padres y los profesores”.

I crec que hem de canviar els continguts, ja que molts d’ells els trobaran en llocs més atractius que l’escola, la manera d’ensenyar-los, la motivació per aprendre... i, sense oblidar que a més de bons professionals han de ser bons ciutadans per una societat més equitativa.

Dimarts vaig acabar la interpel•lació reivindicant l’EDUCACIÓ en el marc de l’escola, única institució universal, amb una frase que havia llegit feia poc.
No vaya a ser que nos ocurriese lo que el escritor García Márquez decía de sí mismo :
“Desde muy pequeño tuve que abandonar mi educación para empezar a ir a la escuela”

CAL REPENSAR L'EDUCACIÓ

En el ple de la setmana passada vaig intervenir per desestimar la moció del PP sobre el fracàs escolar i el malament que va el sistema educatiu des de la llei de la LOGSE i ara la LOE. És un tó i una cantarella que ja coneixem, inamovible i que segons ell sols es resoldrà si apliquem la llei que va fer el PP (per cert que ja està derogada igual com la LOGSE).

Pel proper ple estic preparant una interpel·lació a la Ministra respecte a l'aplicació de la Llei Orgànica d'Educació en els valors democràtics de convivència i d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes per a la societat del segle XXI

Text de la meva intervenció

Señorías, la moción consecuencia de interpelación que presentó el señor Abejón a la ministra partía de dos premisas para debatir sobre la educación desde su punto de vista -que ya conocemos-, en la que el sistema más tradicional impera en todo, y tenía dos objetivos: uno, a través del inicio de curso escolar tratar de la asignatura de Educación para la Ciudadanía, nos preocupa que a través de ella se esté planteando lo que ustedes mismos critican, 17 modelos educativos distintos, y se esté enfrentando a los ciudadanos con la administración desde aspectos cuya legalidad deberíamos comprobar y, dos, que aún me preocupa más, poner en la cuña del debate educativo el tema de la lengua.

Como ya le manifesté al terminar la interpelación, me sorprendió que utilizara este tema porque creía que lo entendía y se diferenciaba de algunas otras senadoras, como ya han mencionado algunos senadores, porque en la pregunta que se formuló en comisión, en mi opinión, la senadora Cobaleda faltó incluso al respeto a las comunidades que tenemos una lengua propia.

Me sorprendió que utilizara este tema, pero debió ser que aquella semana correspondía hablar de ello, porque se celebró una manifestación convocada por Ciutadans, a la que acudieron muy pocas personas, y en la que vimos a la senadora Sánchez-Camacho que precisamente había hecho unas declaraciones que nos gustaron indicando que no firmaría el manifiesto de una lengua común, pero después acude a una manifestación convocada por otros; repito, me sorprendió que no la utilizara, y se lo agradezco, porque considero que debemos diferenciar el debate de la educación del de la lengua.

Su moción, que está muy bien estructurada, adolece de una visión muy centralista. En muchos aspectos, lo disfrazan con una frase que dice: «con las comunidades autónomas», pero se trata de la misma visión centralista. Si alguien lee la moción, podría pensar que van a dotar de más dinero a las comunidades autónomas, pero las comunidades autónomas -y en Cataluña lo sabemos bien porque estamos trabajando en ello- quieren una nueva financiación, que sabemos incluye la educación, y que no nos lo darán aunque en las mociones figure y vuelvo a repetir: «con las comunidades autónomas».

Por tanto, votaremos en contra de la moción, lo cual no significa que no estemos preocupados por la educación y porque nuestros alumnos no consigan alcanzar el mismo nivel, pero leemos los informes de otra manera, observando cualitativa y cuantitativamente las cifras, y no por ese orden. No es lo mismo decir que se está en el furgón de cola que decir que se está en el grueso; lo que se cambia son unas décimas en el orden en que se está en estos estudios.

Lo que a nosotros nos preocupa es que, aunque el sistema funciona en conjunto, lo hace de una manera cansina, sin fuelle para mejorar, sin capacidad de generar satisfacciones profundas ni en los alumnos, ni en los padres ni en los profesores. Por esta razón debemos actuar. Les recomiendo un libro que he releído estos últimos días, sobre la nueva educación, que ha escrito Ferran Ruiz Tarragó y que reflexiona sobre el agotamiento del modelo escolar de la era industrial y sobre la necesidad de transformar el sistema educativo para afrontar los retos de la sociedad del conocimiento.

El señor PRESIDENTE: Señoría, termine.

La señora BAIG I TORRAS: Realmente, no se trata de repetir siempre lo mismo, sino de buscar nuevas fórmulas para la educación que den lugar a un nuevo papel para los alumnos y para los profesores, y que busquen la complicidad de los padres.

Muchas gracias, señor presidente.

El señor PRESIDENTE: Gracias, señoría.

El president Companys

Avui, 15 d’octubre, santa Teresa en el santoral, van assassinar el president Companys ,i, enguany amb la llei de la memòria històrica, la Generalitat de Catalunya juntament amb la seva néta han instat al ministeri perquè iniciï el procés d’anul•lació.

Dimarts en el Senat el ministre de justícia va respondre una pregunta dient que és absolutament solidari amb el cas de Companys, i considera aquest un cas molt especial, d’ assassinat ignominiós del president de la Generalitat de Catalunya i que el Govern d’Espanya tindrà sensibilitat sobrada quan arribi el moment.

Reprodueixo el text exacte que va respondre el Ministre a la pregunta del senador Bofill:



“Señoría, como sabe muy bien, el Gobierno de España es
absolutamente solidario con la cuestión que usted plantea.
Permítame que me adhiera aquí, en nombre del Gobierno,
a la conmemoración que mañana se llevará a cabo de ese
injusto y ruin fusilamiento del presidente Companys. Sabe
su señoría que hemos impulsado una Ley de la memoria
histórica, y le puedo decir que en este momento el decreto
de desarrollo se encuentra en el Consejo de Estado para
el preceptivo informe. Vamos cumpliendo con los pasos
marcados.”

“Es cierto que el presidente Companys es muy especial,
pues fue el único presidente ignominiosamente asesinado
en ese momento. Pero estamos ahí, en el camino hacia la
recuperación de esa memoria, con un reconocimiento
general en la ley de la injusticia de las resoluciones que es
una proclamación solemne, mucho más que simbólica. Y
está también la posibilidad de reconocimientos individualizados
que pilotará el ministerio que dirijo en este instante,
y no le quepa duda de que habrá sensibilidad sobrada
para, llegado el momento —y yo no soy adivino—, estar
en la línea de lo que debe ser, pero con el respeto a lo que
los tribunales y la Fiscalía han de decidir.
Como he dicho, ese decreto de desarrollo está en el
Consejo de Estado, y nos permitirá andar en la dirección
adecuada. He pensado siempre, señor Bofill, que el honor
y la dignidad de las víctimas, de tantas víctimas de aquella
salvajada y de la dictadura que la siguió no menos salvaje,
son inmunes a la injusticia, a la miseria moral y a la
ruindad absoluta de los verdugos. Pero también es verdad
que, aun desde esa inmunidad, en esta ley subyace esa
herramienta para que lo pongamos lo veamos y también
puedan verlo las generaciones venideras. Pero, insisto,
desde la absoluta inmunidad que frente a la ruindad del
verdugo tiene siempre la víctima.”

JA SOM AVIS

Eren dos quarts de tres del matí quan el meu fill Arcadi ens feia saber que ja érem avis i que tant la mare com el nen (en Magí) estaven bé. Evidentment podria manifestar la nostra alegria, la d’en Pere i jo mateixa, però el que més em va emocionar és la mostra de sentiments i de responsabilitat de l’Arcadi. Els pares acostumem a veure créixer els nostres fills però ens costa reconèixer que ja són grans i madurs per decidir i responsabilitzar-se del seu projecte de vida.

La matinada del dissabte l’Arcadi se’ns va fer gran i ja pot compartir experiències inoblidables com la de ser mare i/o pare. Gràcies, Anna i Arcadi, per fer-nos viure aquest moment, no sols pel naixement d’en Magí, sinó també per comunicar-nos els sentiments. Res hi ha més bonic que la comunicació entre iguals.

POLÍTIQUES FEDERALS

La setmana passada vaig escoltar al president de la Generalitat, l'Hble. José Montilla,la importància de començar a experimentar polítiques per avançar cap a l'estat federal, i, avui, durant la compareixença de la Ministra de la Igualtat, Dª Bibiana Aído, m'ha semblant interessant proposar-li aquesta possibilitat des del seu ministeri, que al ser de nova creació no hauria d'arrossegar velles costums, i, al ser ella una dona jove formada ja en un estat no centralista, seria una bona oportunitat per innovar en la manera de fer política i experimentar-ne per encaminar-nos cap a l'Estat Federal, del que molt en parlem i poc practiquem.
Desconec si ella recollirà o no la proposta de cara el futur però si que he apreciat que fins el dia d'avui ha comptat amb les Comunitats Autònomes per a preparar la Conferència de Presidents per a tractar sobre la violència masclista, que malgrat ser programada en un primer moment pel mes de setembre, els fets la retarden. Esperem que sigui per millorar els seus resultats i poder anar eradicant aquesta lacra que representen tants i tants assassinats de dones en mans de les seves parelles.
Un altre dels aspectes que he tractat ha estat la importància d'un Pla de coeducació a l'escola, a les famílies i a la societat per aconseguir una societat amb igualtat d'oportunitats d'homes i dones en tots els àmbits de la vida des de la pública a la privada, la cultural, la del treball, la social... que és diferent de dir que homes i dones volem ser iguals. Jo reivindico ser dona en una societat que no subordini a ningú perquè sigui dona o home.
I davant la ja polèmica interrupció voluntària de l’embaràs o de la llei de l'avortament he reclamat Educació Sexual, assignatura que en el pas del temps s'ha anat abandonant de les escoles, i, alguns no la volen ni com a matèria en l'assignatura d'educació per la ciutadania, i, tots i totes, sabem que sexe insegur és un embaràs no desitjat. L'any 2006 van avortar unes 14.000 noies menors segons el Ministeri de Sanitat que sols s'explica per una educació sexual pràcticament inexistent, per coneixements erronis de planificació familiar i per un ús escàs de mètodes anticonceptius. La portaveu de CiU i la del PNB demanaven que l'educació sexual és fes principalment en les famílies, mentre jo hi afegia que no podem oblidar la importància i la necessitat de fer-la a l'escola per tal que arribi a tothom ja que les famílies culturalment més pobres, o amb problemes socials o immigrants desinformades, hi tenen dret.

UN CURS POLÍTIC TRANSCENDENTAL

“Un curs polític transcendental” així ha qualificat avui Miquel Iceta el començament d’aquest nou curs polític que segons ha dit s’estructurarà sobre quatre pilars fonamentals: el Debat de política general, els pressupostos generals de l’Estat , la nova llei d’educació de Catalunya i el nou sistema de finançament autonòmic.

De ben segur que el debat en tot ells serà intens, ric en matisos tant pels acords com pels desacords però hauríem d’aconseguir el màxim consens possible per legitimar la política i els que ens hi dediquem, ja que el context de l’economia, dels seus efectes en l’ocupació i l’atur ens obliguen a posar “toda la carne en el asador” com diu el refrany castellà.

D’aquests pilars bàsics per la política catalana i haurem d’afegir els de la política a nivell d’estat, que un cop més haurem de parlar de terrorisme, de la crisi econòmica, de l’estat autonòmic i/o federal i de possibles lleis com la de l’avortament que ja es va fent imprescindible per la situació d’indefensió en que es troben les dones en el moment actual.

De tots ells en tindrem temps d’anar-los tractant un a un. El que possiblement ha omplert més planes aquest estiu ha estat el del finançament, possiblement perquè el primer que cal acordar es el de Catalunya, i quan afecta directament a Catalunya la resta d’autonomies i la seva ciutadania hi dona una atenció especial i els mitjans de comunicació influeixen tot el que poden tan en un sentit com en el contrari.

Des de Catalunya se’ns demana “unitat, fermesa i discreció” tres condicions que haurien de ser naturals en política però que malauradament ni els partits polítics ni les persones que ens hi dediquen les assumim i practiquem fàcilment.